Dieta de Worms

Lutero en Worms.

La Dieta de Worms (en alemà: Reichstag zu Worms) va ser una assamblea dels príncips del Sacre Imperi Romà Germànic portada a terme en Worms (Alemània) del 28 de giner al 25 de maig de 1521. Va ser presidida pel recent nomenat emperador Carlos V del Sacre Imperi Romà Germànic.

L'aspecte històricament més rellevant de la Dieta va ser la compareixença de Martín Lutero, qui va ser convocat per a que es retractara de les seues famoses tesis. Del 16 al 18 d'abril, Lutero va parlar davant de l'assamblea, pero en lloc de abjurar, va defendre en ímpetu les seues conviccions protestants.

L'any anterior, el papa León X havia emés la bula Exsurge Domine, exigint que Lutero es retractara de 41 de les 95 tesis en les que criticava les pràctiques i costums de l'Iglésia catòlica romana. Posteriorment lo excomulgó el 3 de giner de 1521 per mig de la bula «Decet romanum pontificem». Lutero va ser convocat per l'emperador per a que compareguera davant la Dieta Imperial. El príncip Federico III, elector de Sajonia, va obtindre una concessió per mig de la qual a Lutero li seria concedit un salvoconducte per a acodir i retornar des del lloc de la trobada. Tal garantia era essencial despuix del tracte rebut per Jan Hus, qui va ser processat i ajusticiado en el Concilie de Constanza de 1415 a pesar de que posseïa un salvoconducte; Lutero va dir que Decet Romanum Pontificem

La defensa de Lutero

"Lutero davant la Dieta de Worms". Quadro d'Anton von Werner (1877).

En comparéixer davant la Dieta, Lutero va fer vàries declaracions en el seu defensa que després es convertirien en frases célebres. Va admetre ser l'autor dels escrits que duyen el seu nom, pero va rebujar retractar-se de les seues ensenyances. Va sostindre que no podria fer-ho sense estar convençut de que devia fer-ho.

Lutero va argumentar:

A menos que no estiga convençut per mig del testimoni de les Escritures o per raons evidents —ya que no confie en el Papa, ni en el seu Concilie, degut a que ells han errat contínuament i s'han contradit— em mantinc ferm en les Escritures a les que he adoptat com la meua guia. La meua consciència és presonera de la Paraula de Deu, i no puc ni vullc revocar res reconeixent que no és segur o correcte actuar contra la consciència. Que Deu m'ajude. Amén.

D'acort en la tradició, Lutero llavors va dir estes paraules: «¡No puc fer una atra cosa; esta és la meua postura! ¡Que Deu m'ajude!». Esta argumentació atacava directament les ensenyances de l'Iglésia catòlica romana, que insistia que Lutero errava en elevar les Sagrades Escritures com la màxima font d'autoritat en matèria de fe i doctrina, ya que, segons la doctrina catòlica romana, les Sagrades Escritures eren solament una part de la revelació divina, i que estava a la parell de la tradició romana, i que solament per mig de les autoritats magisteriales podien ser correctament interpretades.

Edicte de Worms

L'anunci papal de la Dieta va arreplegar les violentes denúncies presentades en l'edicte de Worms, promulgat el 25 de maig. En el mateix es catalogava a Lutero com un delinqüent i es prohibia la llectura i possessió dels seus escrits. L'edicte va ser un acte que va provocar gran inquietut entre els pensadors i dirigents més moderats i, en particular, en Erasmo de Róterdam.

No respectant l'acort que li garantisava a Lutero una tornada segura, es va incloure en l'Edicte que Lutero fora prestament arrestat i condenat a mort. En la finalitat de protegir-ho, el príncip Federico va organisar un seqüestre simulat en el camí a casa i ho va amagar en el castell de Wartburg. Durant el periodo que va estar en Wartburg, Lutero va iniciar la traducció de la Bíblia al alemà.

Quan al fi Lutero va eixir del seu refugi, l'emperador estava més preocupat per qüestions militars. Ademés, a causa del creixent respal públic a favor de Lutero entre les demarcació alemanes, l'edicte de Worms jamai va aplegar a ser implementat. D'esta manera, Lutero va continuar en la seua obra de reforma fins a la seua mort en 1546.