Udine
Údine (en italiano: Udine, en friulano: Udin; en esloveno: Videm; en alemán: Weiden) és una ciutat d'Itàlia, capital de la provincia homónima i pertanyent a la regió de Friul-Venecia Julia. La ciutat de Údine va ser la capital de la regió històrica del Friul, que es correspon en aproximadament el 90% de l'actual regió autònoma de Friul-Venecia Julia. Al començ del 2026, la ciutat conta en una població de 98 572 habitants,[1] que ascendix hata 176 000 en considerar tota l'àrea urbana. S'estén sobre una superfície de 56 km², alcançant una densidad de población de 1692 hab/km². Llimita en Campoformido, Pasian di Prato, Pavia di Udine, Povoletto, Pozzuolo del Friuli, Pradamano, Reana del Rojale, Remanzacco i Tavagnacco.
Història

Els orígens de Údine, un dels centres principals del nort d'Itàlia, són incerts. La zona ha estat habitada des del Neolítico, provablement colonisada per celtas. Despuix de la caiguda del Imperio Romano de Occidente, la zona va créixer en importància (despuix de la decadència de Aquilea i més vesprada també de Cividale). La primera menció al nom de Údine es troba en un document de l'any 983 redactat per l'emperador Otón II. En la Alta Edad Media era tan sol un dels numerosos castells de la regió, fins que en 1238 es va convertir en sèu patriarcal del Patriarcado de Aquilea. A principis del sigle següent, va ser protagoniste de lluites contra Goricia i Treviso.
En el XV, Údine va ser conquistada per la República de Venecia i va passar a control veneciano va permanéixer baix control veneciano fins a 1797, sent la segona ciutat més gran de l'estat. Despuix de la caída de la República de Venecia, va formar part de la provincia véneta de los Habsburgo (1798-1805). Despuix de la breu dominació francesa que li va seguir com a part del Regne d'Itàlia napoleònic, va formar part del Reino de Llombardia-Venecia, i es va incorporar al recent format Reino de Itàlia en 1866.
Durant la Primera Guerra Mundial, fins a la derrota en la batalla de Caporetto, l'alt mando italià tenia la seua base en Údine, malnomenada Capitale della Guerra («Capital de la guerra») i la Parigi del Fronte («la París del front»). Despuix de la guerra, es va convertir en la capital d'una província que va existir breument (la província del Friul), que incloïa les actuals províncies de Goricia, Pordenone i Údine. Despuix de la rendició d'Itàlia als Aliats en la Segunda Guerra Mundial el 8 de setembre de 1943, la ciutat va quedar baix administració alemana directa, que va cessar en abril de 1945.
En 1971, la ciutat va ser laureada en el Premio de Europa, una distinció otorgada anualment pel Consejo de Europa, des de 1955, a aquells municipis que hagen fet notables esforços per a promoure l'ideal de l'unitat europea.
Clima
Monuments i llocs d\'interés
- Catedral
El duomo va ser construït entre els sigles XIII i XIV i reconstruït en el periodo barroco; el portal de enmedio és del XIV. En el seu interior hi ha pintures de Tiépolo, Pordenone (pintor) i Vitale da Bologna.
- Oratorio de la Purea
En italià Oratorio della Purità. Construcció del XVIII que el seu interior està adornat en una série de fresca de Giambattista Tiépolo i del seu fill Giandomenico.
- Iglésia de Santa Maria vaig donar Castello és l'iglésia més antiga de Udine, que data del sigle XII i està situada en el tossal del castell.
- Castell
Va ser erigit en el XVI en proyecte de Fontana; l'entrada principal està precedida per una escalinata de Giovanni da Udine. La Casa della Contadinanza (Casa dels Llauradors) s'alça sobre el tossal del Castell, gojant d'una vista privilegiada..[2]
- Plaça de la Llibertat
En italià Piazza Libertà. Està rodejada per nobles edificis d'époques diverses: l'Arc Bollani, proyectat per Palladio en 1555, el Pòrtic de Sant Joan, en l'alta Torre del Rellonge, construït en el XVI i el Palau del Comune d'estil gòtic (1456). Front a la Loggia del Lionello es troba la Loggia vaig donar Sant Giovanni, una estructura renaixentista dissenyada per Bernardino dona Morcote. Atres monuments destacables en la plaça són la Font de Giovanni Carrara, arquitecte de Bérgamo (1542); les Columnes que sostenen el León Veneciano i l'Estàtua de la Justícia (1614), les estàtues d'Hércules i Caco i l'Estàtua de la Pau (1819), donada a Udine per l'emperador Francisco I per a commemorar el Tractat de Pau de Campoformido.[3]
- Torre Porta Aquileia formava part del quint perímetro amurallado de la ciutat, la construcció de la qual va començar a mitan del sigle XIV i es va completar poc més d'un sigle despuix; junt en la Porta Villalta, és l'única porta que es conserva de les tretze que conectaven la ciutat en els eixos comercials i de transport més importants.[4]
Parques y jardines
- Parque botánico friulano Cormor és un parc municipal i jardí botànic de 30 hectàrees d'extensió, dependent de la comunitat de Údine.[5]
- ’Orto botanico vaig donar via Bariglaria.[6]
Jardí Loris Fortuna, Plaça I Maggio, proyeccions de películes seleccionades per l'històric cine Visionari a l'aire lliure des de finals de juny fins a finals d'agost.[7]
Palacios y otros edificios

- Palacio Arzobispal és el més célebre dels palaus de la ciutat.
Palau Antonini-Belgrat és sèu de la Província des de 1891. Situat junt al Palau Arzobispal, data de la segona mitat del sigle XVII. D'estil barroc, el seu interior està decorat en fresca de gran valor que representen escenes històriques i mitològiques, obra de Giulio Quaglio. Palau Antonini-Cernazai va ser la primera sèu de la Universidad de Údine, que actualment alberga la Facultat de Lletres i Filosofia, data de principis del sigle XVII.
- Palau D'Aronco: un eixemple típic de l'arquitectura modernista del sigle XX és l'Ajuntament, que rep el seu nom de l'arquitecte friulano Raimondo D'Aronco, qui ho va dissenyar. La seua construcció va començar en 1911 en el solar d'un edifici anterior del sigle XVI i va finalisar en 1932.
- Casa Cavazzini és un edifici històric situat front a l'ajuntament, actualment alberga el Museu d'Art Modern i Contemporàneu i tenen importants pintures.
- Teatre Nuovo Giovanni dona Udine és l'edifici més gran de la ciutat, que alberguen events teatrals.
Els transeünts en Via XXIII Març 1848, prop de Porta Aquileia, poden admirar una nova obra d'art urbà. L'intervenció forma part del proyecte “Cabine d’Autore”, una iniciativa d'I-Distribuzione[8] que combina sostenibilitat, innovació i respecte pel mig ambient, transformant les infraestructures elèctriques en autèntics llenços urbans.[9]
Cultura
Bibliotecas
- La Biblioteca Cívica "Vincenzo Joppi" es va fundar en Udine en 1864 i és la principal biblioteca pública de Friuli. Conta en una colecció de més de 560.000 documents,[10]que es troben en la sèu central en el Palazzo Bartolini i en les 8 biblioteques de districte de la ciutat.
Escuelas
En el municipi de Udine hi ha 75 escoles Preescolar, Primària, Secundàries inferiors i 11 escoles Secundàries públiques.
Universidad
L'Universitat de Udine va ser fundada en 1978 com a part dels esforços de reconstrucció en Friuli despuix del terremot de 1976. Actualment està ubicada en el Palazzo Florio, que va ser encarregat pels comtes Florio en 1763 a l'arquitecte Luca Andrioli. En 1986, va ser restaurat i reforçat sísmicamente baix la direcció de l'arquitecte Gino Valle.[11]
Eventos
Importants festivals, inclós el Festival Vi i Menjar, realisat en setembre, Friuli D.O.C. i al final d'abril el major festival Europeu de cine popular de l'Est d'Àsia, Far East Film Festival.
Curiosidad
El asteroide (33100) Udine va ser descobert en 1997 en Farra d'Isonzo i nomenat en honor a la ciutat. És un asteroide situat en el cinturó principal interior.[12]
Demografia
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 | 2011 | 2021 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 0 | 29 425 | 31 954 | 36 899 | 46 916 | 53 635 | 63 712 | 63 098 | 72 908 | 86 188 | 100 794 | 102 021 | 99 189 | 95 030 | 98 287 | 97 736 |
Economia
Údine és important per al comerç i conta en varis centres comercials. Aixina mateix hi ha indústries mecàniques i de ferro.
Deportes

El club de fútbol local es diu Udinese Calcio, i va ser fundat en 1896. Actualment juga en la màxima divisió del fútbol italiano (Serie A). Els seus partits els disputa en el Estadio Friuli.
En 2025, la ciutat va ser sèu de la Supercopa de l'UEFA en l'Estadi Friuli, a on el Paris Saint-Germain Football Club i el Tottenham Hotspur Football Club varen guanyar els francesos en la tanda de penaltis.[13]
El pabelló deportiu Primo Carnera acull actualment els partits com a local de l'equip masculí de bàsquet de la APU Udine, que competix en el campeonat de la Série A.
Ciutats agermanades
Údine està hermanada en les següents ciutats:
- Albacete (Espanya)
- Esslingen am Neckar (Alemània)
- Klagenfurt (Àustria, acort de cooperació)
- Maribor (Eslovènia)
- Neath Port Talbot (Regne Unit)
- Norrköping (Suècia)
- Resistencia (Argentina, acort de cooperació)
- Schiedam (Països Baixos)
- Timişoara (Romania)
- Vienne (França)
- Villach (Àustria)
- Setúbal (Portugal)
Fotos de Údine
-
Plaça Libertà, anteriorment coneguda com "Contarena"
-
Plaça Matteotti coneguda com Sant Giacomo
-
Plaça I Maggio coneguda com el "gran jardí"
-
Plaça XX Setembre
-
Plaça de Santiago (Piazza San Giacomo)
-
Plaça de la Llibertat (Piazza Libertà)
-
Entrada jardin Loris Fortuna
-
FEFF al jardin Loris Fortuna
-
Escola secundària d'art estatal G. Sagell
-
Escultures en l'aparcament de la Piazza 1° Maggio
Personas célebres
- Artícul principal → Categoría:Personas de Údine.
Vore també
Referències
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapopulation - ↑ «La nostra storia» (en it). casadellacontadinanza.com. Consultat el 2026-04-21.
- ↑ «Piazza Libertà di Udine» (en it). alpe-adria-radweg.com. Consultat el 2026-04-21.
- ↑ «Consorzio per la salvaguardia dei castelli storici del Friuli Venezia Giulia» (en it). consorziocastelli.it. Consultat el 2026-04-21.
- ↑ «Parco comunale del Cormor (Udine)» (en it). regione.fvg.it. Consultat el 2026-04-21.
- ↑ «Riapre l’Orto Botanico di Udine: un angolo verde di educazione e cultura ambientale» (en it). friulioggi.it. Consultat el 2026-04-21.
- ↑ «A Udine torna il cinema all’aperto» (en it). friulioggi.it. Consultat el 2026-04-21.
- ↑ «Street Art» (en it). e-distribuzione.it. Consultat el 2026-04-21.
- ↑ «Udine, città della poesia’: presentato l’ultimo murales di Simone Mestroni» (en it). telefriuli.it. Consultat el 2026-04-21.
- ↑ «Biblioteca Cívica "Vincenzo Joppi" di Udine» (en it). sbhu.it. Consultat el 2026-04-21.
- ↑ «Università degli Studi di Udine - Palazzo Florio» (en it). turismofvg.it. Consultat el 2026-04-21.
- ↑ «(33100) Udine = 1997 YK9 = 1999 JH107» (en en). minorplanetcenter.net. Consultat el 2026-04-21.
- ↑ «La Supercopa de la UEFA 2025 en Udine». es.uefa.com. Consultat el 2026-04-21.
Enllaços externs
- Pàgina oficial del municipi de Udine (italià)
- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Udine.
Udine en OpenStreetMap.- Udine Turisme FVG (italià)