L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'Haya

L'Haya (en neerlandés, Donen Haag  (🔊 [dɛnˈɦaːx]); també coneguda com a 's-Gravenhage  (🔊 [ˈsxraːvə(n)ˌɦaːɣə])) és una ciutat dels Països Baixos, capital administrativa del país i sèu de la realea neerlandesa. És coneguda mundialment per albergar les sèus del Tribunal Internacional de Justícia i la Cort Penal Internacional. És la tercera ciutat més poblada dels Països Baixos, despuix de Ámsterdam i Róterdam. Conta en una població urbana de 504 260 habitants que sumen en l'àrea metropolitana un total de 1 011 459 habitants, distribuïts en un àrea d'aproximadament 100 km². La ciutat es troba localisada en l'oest del país, en la província d'Holanda Meridional, de la qual és capital. Junt en atres ciutats neerlandeses, L'Haya forma part del Randstad, la major conurbación dels Països Baixos i una de les majors d'Europa. L'Haya és la sèu del govern dels Països Baixos pero no la seua capital. Segons la constitució neerlandesa, dita dignitat correspon a la ciutat de Ámsterdam.[1] Com a centre administratiu del país, en L'Haya es troben els Estats Generals dels Països Baixos, la Cort Suprema dels Països Baixos i el Consell d'Estat. En la ciutat residix i treballa el Rei dels Països Baixos, Guillermo Alejandro. L'Haya és també sèu de totes les embaixades estrangeres i ministeris governamentals del país, albergant la sèu d'Europol, de la mateixa manera que un gran número d'organisacions internacionals, incloent la Cort Internacional de Justícia, la Cort Penal Internacional.

L'Haya


Història

L'Haya es va originar al voltant de 1230, quan Florencio IV, comte d'Holanda, va comprar un terreny al costat d'un estany (hui Hofvijver) en la finalitat de construir una residència de caça. En 1248 Guillermo II, comte d'Holanda i Romanorum Rex, va decidir ampliar la residència a un palau. Va morir en 1256, ans que este palau fora terminat, pero algunes de les seues parts varen ser terminades pel seu fill Florencio V, de les quals el Ridderzaal (Sala dels Cavallers'), encara existent, és la més prominent. Encara s'utilisa per a events polítics, com el discurs anual del monarca des del tro. Des del XIII els comtes dels Països Baixos han utilisat L'Haya com a centre administratiu i de residència.

 
La ciutat en 1868.

El nom de L'Haya és mencionat per primera volta en el nom de Hage Die en un document que data de 1242. En el XV, el més inteligent dones Graven hagi va entrar en us, lliteralment "la fusta del comte", en connotacions com "cobertura del comte, recint privat o vedats de caça". Hui este nom només s'utilisa en alguns documents oficials com a certificats de naiximent i matrimoni. La ciutat en sí utilisa "Donen Haag" en totes les seues comunicacions.[2]

Quan els ducs de Borgoña varen obtindre el control sobre les províncies d'Holanda i Zelanda a principis del XV, es va nomenar a un estatúder per a governar en el seu lloc en els Estats dels Països Baixos com un consell assessor. La seua sèu es trobava en L'Haya. En el XVI, a principis de la guerra dels Huitanta Anys entre els sublevats flamencs i la Corona espanyola, l'absència de muralles en la ciutat va permetre a les tropes espanyoles ocupar fàcilment la ciutat. En 1575 els Estats dels Països Baixos varen considerar inclús el derrocament de la ciutat, pero esta proposta va ser abandonada despuix de la mediació de Guillermo d'Orange. En 1588 L'Haya també es va convertir en la sèu del govern de la República Neerlandesa. Despuix de les guerres napoleòniques, l'actual Bèlgica i els Països Baixos varen ser inclosos en el Regne Unit dels Països Baixos per a formar una barrera contra França. Com a solució de compromís, Brusseles i Ámsterdam varen alternar com a capital del nou Estat, turnándose cada dos anys, en el govern en L'Haya. Des de la separació de Bèlgica en 1830, Ámsterdam seguix sent la capital oficial del regne dels Països Baixos, mentres que el govern es troba en L'Haya. Des de temps remots, provablement ya en el XVI, la cigonya ha segut el símbol de L'Haya.[2]

La ciutat en l'actualitat

Per la seua història, el caixco antic de L'Haya es diferencia en varis aspectes dels caixcos antics d'atres ciutats propenques més chicotetes com Leiden i Delft. No té una part vella estreta, vorejada per canals i muralles. En canvi, té carrers chicotets en el centre de la ciutat que daten de finals de l'Edat Mija, i varis carrers amplis en les que es localisen grans i luxoses residències del XVIII construïdes per a diplomàtics i famílies riques neerlandeses. Té una gran iglésia que data del XV, un impressionant ajuntament (construït com a tal) del XVI, varis palaus grans del XVII, una iglésia protestant del XVII, i molts importants edificis del XVIII. A partir de 1850, el govern va començar a eixercitar un paper més prominent en la societat neerlandesa, i L'Haya es va expandir ràpidament. Molts carrers varen ser construïdes específicament per al gran número de funcionaris amprats en el govern del país i per als neerlandesos que es varen retirar de l'administració i explotació de la Índies Orientals Neerlandeses. La ciutat va ser creixent, i en 1903, el municipi rural de Loosduinen va ser anexionado parcialment i en 1923 completament. Algunes parts de la ciutat varen sofrir greus danys durant la Segona Guerra Mundial. El 3 de març de 1945, la Royal Air Force va bombardejar per error el barri de Bezuidenhout. El blanc era una instalació d'eixides V2 en un parc propenc. Per errors de navegació, les bombes varen caure sobre una part densament poblada i històrica de la ciutat. Varen morir 511 persones i encara hui en dia, es poden vore els restants dels bombardejos. En els anys 1970 i 1980, la majoria de les famílies de classe mija blanca es varen traslladar a ciutats veïnes com Voorburg, Leidschendam, Rijswijk i, sobretot, Zoetermeer. Açò va dur a la pauta habitual d'una ciutat interior empobrida i suburbis més pròspers. Els intents per incloure parts d'estos municipis en la ciutat de L'Haya varen ser molt controvertits. En la década de 1990, en el consentiment del parlament neerlandés, L'Haya es anexionó àrees prou grans de ciutats veïnes, aixina com zones no contigües a L'Haya, a on es varen construir i se seguixen construint noves zones residencials.


Paisage urbà

 
Vista de la Hoftoren (esquerra) i el Ministeri de Salut Pública, Benestar i Deports (dreta).

Les parts més antigues de la ciutat tenen molts carrers característics pel seu esgambi i llongitut. Les cases són generalment de poca altura (normalment no més de tres pisos). Una gran part de la ciutat sudoccidental va ser planejada per l'arquitecte neerlandés Hendrik Petrus Berlage sobre 1910. Este "Pla de Berlage" es va caracterisar durant anys pels carrers amplis i acollidores. Durant la Segona Guerra Mundial gran part de l'oest de L'Haya va ser destruït pels alemans. Posteriorment, l'arquitecte modern Willem Marinus Dudok va planejar la seua renovació, creant blocs de vivendes per a la classe mija. El traçat de la ciutat és més ampli que atres ciutats neerlandeses, i per l'incorporació de grans antigues finques, la creació de varis parcs i l'us de zones verdes al voltant de les rieres naturals, és una ciutat molt més verda que qualsevol atra en els Països Baixos. Hi ha molt pocs canals en L'Haya, ya que la majoria d'ells varen ser drenados en el XIX. Algunes de les zones més pròsperes i alguns dels barris més pobres dels Països Baixos es troben en L'Haya. Les àrees més riques (Statenkwartier, Parc Belgisch, Marlot, Benoordenhout i Archipelbuurt) es localisen generalment en la partix noroest de la ciutat; no obstant, el Vogelwijk i varis barris de molt recent construcció, com Vroondaal, es troben en el suroest, no molt llunt del mar. Les zones més pobres com Transvaal, Moerwijk, i el Schilderswijk es poden trobar en les zones del surest. Esta divisió es reflectix en l'accent local: els ciutadans més rics generalment es diuen "Hagenaars" i parlen els cridats "Haags bekakt" ("bekakt" és el neerlandés per a "posh" o "stuck-up"). Açò contrasta en la "Hagenezen", que parlen "Haags plat" ("plataforma", que significa "comú" o "vulgar").

Geografia

 
Mapa de L'Haya.

L'antiga colónia de les Índies Orientals Neerlandeses ("Nederlands-Indië", actualment cridada Indonèsia) ha deixat la seua impronta en L'Haya. Molts carrers duen el nom de llocs de l'antiga colónia, i hi ha una notable comunitat mestiza. Despuix de la pèrdua de les possessions colonials en 1949, molts criden a L'Haya “la viuda de les Índies”.

Districtes

L'Haya té huit districtes oficials (stadsdelen) que a la seua volta es dividixen en parts més chicotetes (wijken).[3] Eixos districtes són els següents:


Demografia

La població de L'Haya va alcançar l'1 de setembre de 2011 la sifra redona de 500.000 habitants, que s'ha anat incrementant des de llavors. És la tercera ciutat més poblada dels Països Baixos i forma part d'una de les majors conurbación d'Europa, el Randstad. Segons estimacions realisades a novembre de 2012 habiten en l'àrea urbana 504.260 persones que superen el milló en l'àrea metropolitana. Casi la mitat de la població és estrangera i la proporció d'immigrants en comparació a la població nativa és cada volta major, destacant barris com Schilderswijk i Transvaalkwartier a on el percentage d'immigrants, des de l'any 2005, és de prop del 100%. La composició de la població immigrant varia segons el barri. Els barris en el menor percentage d'immigrants són Duindorp, Kijkduin i Vogelwijk.[4]

La distribució de la població en 2012 tirava que 249.434 persones o el 49,5% de la població era neerlandesa. 174.142 habitants eren immigrants no occidentals, o un 34,6% de la població, a on destacaven les colónies de persones originàries de Surinam en 47.038 (9,4% del total), de Turquia en 37.982 persones (7,6% del total) i de Marroc en 28.372 (5,6% del total). Els 73.221 habitants restants eren immigrants occidentals, un 15,9% del total. A diferència d'atres grans ciutats de Països Baixos, com Ámsterdam i Róterdam, L'Haya mai ha segut un centre industrial, és al contrari una ciutat majoritàriament residencial.

Evolució demogràfica de L'Haya.
1620 1670 1750 1796 1830 1849 1879 1899 1909 1925 1933 1945 1960 1970 1980 1990 2000 2010 1 sep 2011 2015 2016
15.000 22.000 38.000 41.300 56.100 63.600 113.500 206.000 270.000 394.500 470.000 450.000 606.110 550.613 456.886 441.506 441.094 488.553 500.000 515.076 519.988

Economia

 
Rascacels cridat "Het Strijkijzer".


L'economia de L'Haya és una economia de servicis. La major part de l'ocupació en la ciutat, el 26% o 56.000 persones en l'any 2006 és brindat pel govern i les organisacions internacionals. Els grans empleadores d'este sector inclouen la municipalitat de L'Haya i els ministeris de Defensa, Justícia, Mig ambient, Relacions Exteriors, Interior i Transports. Atres indústries importants de la ciutat són els servicis empresarials en el 19% de l'ocupació, la salut en 14%, la economia lliure en 10%, l'indústria en chicoteta escala i al por mayor en 10%, i el TMT (tecnologia, mijos i telecomunicacions) en un 10%. Casi tots els ministeris i organisacions públiques es troben en L'Haya, ademés de vàries companyies internacionals que tenen en L'Haya el seu quarter general. Els majors empleadores són:

  • Royal Dutch Shell, companyia d'hidrocarburs, més coneguda per la seua marca Shell
  • KPN, la companyia nacional de teléfons i d'ICT
  • AEGON, una de les majors companyies neerlandeses de segurs
  • PostNL, proveïdor internacional de correu i llogística

L'Haya mai ha segut un gran centre industrial, en l'excepció del port peixquer de Scheveningen.

Política

L'Haya alberga la Primera i la Segona Cambra, que conformen els Estats Generals dels Països Baixos. El Rei Guillermo Alejandro dels Països Baixos viu en L'Haya. Totes les embaixades estrangeres i ministeris es troben en la ciutat, aixina com la Cort Suprema i diverses organisacions i grups de pressió. Per lo tant es considera a L'Haya la capital administrativa del país.

Agències de l'Unió Europea

La ciutat alberga les sèus centrals de les següents agències europees:

Organismes internacionals

 
Palau de la Pau.

L'Haya és una de les sèus de la Organisació de les Nacions Unides (ONU), L'Haya acull vàries de les seues institucions, entre elles la Cort Internacional de Justícia, en sèu en el Palau de la Pau (Vredespaleis, la construcció de la qual va ser finançada per Andrew Carnegie). Les principals organisacions internacionals en sèu en L'Haya són:


Cultura

 
Vista del Binnenhof i el Ridderzaal (sala dels cavallers), centre polític de Països Baixos.

L'Haya conta en un gran número de destacats museus i institucions culturals entre els que destaca el complex de Madurodam, que és una ciutat en miniatura, que conté centenars de maquetes de monuments neerlandesos en un paisage en miniatura típicament neerlandesos. Va ser inaugurat en 1952 i des de llavors ho han visitat més de dèu millons de persones. Destaca també el Mauritshuis, que mostra moltes pintures de mestres neerlandesos, com Johannes Vermeer, Rembrandt van Rijn i Paulus Potter. Atres museus destacables són el Museu Escher que es troba en l'antic Palau Real en Lange Voorhout, el Haags Historisch que mostra l'història de la ciutat des de la Edat Mija fins als nostres dies o el Museu Gevangenpoort (lliteralment la "porta de la presó") que és una antiga presó estajada en una caseta de vigilància del XV, en autèntiques masmorres migevals i cambres de tortura. El Gemeentemuseum Donen Haag (Museu Municipal) aculla major colecció del món d'obres del pintor neerlandés Piet Mondrian, aixina com una gran colecció d'art modern. El Panorama Mesdag alberga una pintura panoràmica cilíndrica de 360° de 14 metros d'alt per 120 metros de llarc, que representa la vora de la mar en Scheveningen en el XIX. Pintat per Hendrik Willem Mesdag, es presenta de tal manera que és casi com si un mirara una escena real en lloc d'una pintura. L'Haya conta ademés en numerosos edificis històrics entre els que es podria destacar el complex Binnenhof, per ser l'antiga sèu política de Països Baixos.


Filmografia

Transports

 
El Netkous o miges de reixetes, un tram de viaducte en els edificis del centre financer a la dreta.
 
Un dels moderns tramvies de la ciutat.

La principal autopista que conecta en L'Haya és la A12 que conecta en Utrecht i la frontera alemana. L'A12 s'inicia directament en el cor de la ciutat, va ser construïda en 1970 i el tram fins a Utrecht, conegut com el "Utrechtsebaan" es troba actualment molt sobrecarregat. LA finals de 1990 es varen fer plans per a una segona artèria vial en la ciutat (el "Trekvliettracé" o anteriorment cridada "Rotterdamsebaan"), pero han segut contínuament posats en espera. Atres autopistes importants que conecten en la ciutat són la A4, que conecta la ciutat en Ámsterdam, i la A13, que va a Róterdam i es conecta a les autopistes cap a la frontera belga. També existix la A44 que conecta la ciutat en Leiden, Haarlem i Ámsterdam. El transport públic en L'Haya consistix en una ret de tramvies i un considerable número de rutes d'autobús, operats per HTM Personenvervoer.[5] Els plans per a un metro varen ser deixats de costat en la década de 1970. No obstant, en 2004, va ser construït un túnel baix el centre de la ciutat en dos estacions de metro ("Spui" i "Grote Markt"), que són compartides per les llínees 2, 3 i 4 del RandstadRail i la via 6 del tramvia.

Ferrocarril

L'Haya conta en dos estacions de tren principals, Donen Haag Hollands Spoor (HS) i Donen Haag Centraal Station (CS), a només 1,5 km de distància una de l'atra, degut a que estes dos estacions varen ser construïdes i explotades per dos empreses ferroviàries distintes en el XIX. Els trayectes d'est a oest de les llínees terminen en l'Estació Central, mentres que de nort a sur ho fan en l'estació Hollands Spoor. Actualment des de l'estació central s'oferixen bones conexions en el restant del país, en servicis directes a les principals ciutats com Ámsterdam, Róterdam i Utrecht. RandstadRail conecta L'Haya a les ciutats propenques de Zoetermeer, Róterdam i Leidschendam-Voorburg. Es compon de tres llínees de metro llauger (2, 3 i 4 a Zoetermeer i Leidschendam Voorburg-) i una llínea de metro (I a Róterdam).

Transport aéreu

El Aeroport de Róterdam-L'Haya, al com es pot aplegar des de l'estació central de la llínea I RandstadRail, que conta en servici de transport a l'aeroport i a l'estació de Meijersplein. Existixen ademés varis trens directes per cada hora des de les estacions de tren Hollands Spoor i Centraal. No obstant el Aeroport de Ámsterdam-Schiphol és utilisat més freqüentment per les persones que viagen cap a i des de L'Haya per l'aire.

Deports

De la mateixa manera que en el restant dels Països Baixos el fútbol és un deport molt popular en la ciutat, que conta en el ADO Donen Haag que forma part de la Eredivisie (màxima categoria neerlandesa) i que disputa els seus partits en el Donen Haag Stadion. Dit equip va ser fundat en 1904 i en el seu palmarés conta en dos Copes KNVB i dos títuls de lliga que daten de l'era anterior al fútbol professional. Destaca a modo amateur el HVV Donen Haag que va ser el principal club del país abans de la Primera Guerra Mundial. En el restant de deports destaca el hockey sobre herba, ya que el seu equip HGC és molt conegut en la ciutat. També el cricket és tradicionalment un dels deports més populars en L'Haya, en un gran número d'equips forts de la lliga neerlandesa ubicats allí. L'equip local de rugby és el Haagsche Rugby Club (també conegut com HRC), que ha aparegut en ellibre Guinness dels Récorts per ser l'equip neerlandés que sempre guanyava el campeonat, tant en adults com en jóvens. Conten ademés en equips d'hockey sobre gèl, balonmà i fútbol americà de primera categoria. Ademés des de que Raymond van Barneveld guanyara el campeonat mundial els darts són un atre deport la popularitat del qual es va incrementar molt en la ciutat. Anualment se celebra una competició de mig marató molt coneguda, la CPC Loop Donen Haag en la que es varen batre récorts del món en algunes de les seues edicions. En 1994 L'Haya va acollir els World Equestrian Games de la Federació Ecuestre Internacional.


Llocs d'interés

  • Madurodam: és una ciutat que mostra Països Baixos en miniatura.
  • Mauritshuis: Museu que exhibix pintures de Johannes Vermeer, Rembrandt van Rijn i Paulus Potter.
  • Museu municipal: aculla major colecció de quadros del pintor neerlandés Piet Mondrian.[6]
  • Museu Escher: un museu sobre Maurits Cornelis Escher que es troba en l'antic Palau Real en Lange Voorhout.
  • Palau de la Pau (Vredespaleis): és la sèu de la Cort Internacional de Justícia, la Cort Permanent d'Arbitrage i atres institucions. Ací es porten a terme alguns dels litigis més importants del món.
  • Escher in het Paleis: és l'antic palau d'hivern de la regna mare Emma, reconvertit, actualment, en un museu que presenta una impressionant colecció d'obres de l'artiste M. C. Escher.[7]

Els principals events anuals de la ciutat són: HaSchiBa, festival multicultural (agost) i festivals de fòcs d'artificio (estiu).

Ciutats hermanades

Està agermanada en les següents ciutats:

Persones notables

Artícul principal → .


Vore també

Referències

  1. ↑ Daum, Andreas (2005). google. com/books? id=OA-yi2sUDT4C Berlin - Washington, 1800–2000 Capital Cities, Cultural Representation, and National Identities, Cambridge University Press, pp. 13, 38. ISBN 0521841178. «Ámsterdam és la capital estatuaria dels Països Baixos, mentres que el govern neerlandés residix en L'Haya. (sic) (p. 13) La sèu del govern dels Països Baixos és L'Haya, pero la seua capital és la bulliciosa Ámsterdam, centre cultural nacional. (p. 38)»
  2. ↑ 2,0 2,1 «archive. org/web/20160602153030/http://www. denhaag. nl/home/bewoners/to/Haagse-weejes. htm Donen Haag - Haagse weejes». Denhaag. nl. Archivat des d'el denhaag. nl/home/bewoners/to/Haagse-weejes. htm original, el 2 de juny de 2016. Consultat el 16 de novembre de 2012.
  3. ↑ «archive. org/web/20110928144925/http://www. denhaag. nl/home/bewoners/stadsdelen-en-wijken/to/Stadsdelen-9. htm Stadsdelen» (en alemà). Denhaag. nl. Archivat des d'el denhaag. nl/home/bewoners/stadsdelen-en-wijken/to/Stadsdelen-9. htm original, el 28 de setembre de 2011. Consultat el 31 d'agost de 2011.
  4. ↑ archive. org/web/20080914185128/http://denhaag. nl. eu. org/ Donen Haag in cijfers
  5. ↑ «archive. org/web/20090520163149/http://www. htm. net/smartsite. dws? id=169 Public transport map». Archivat des d'el htm. net/smartsite. dws? id=169 original, el 20 de maig de 2009. Consultat el 24 de giner de 2013.
  6. ↑ Javier Mazorra. «elmundo. es/motor/99/MV125/MV125haya. html L'Haya: L'atra cara de la ciutat de la burocràcia». El Món. Consultat el 2 de setembre de 2010.
  7. ↑ viajaraholanda. com/visitar-la-haya-holanda. php Guia de L'Haya
  8. ↑ Bethlehem Municipality. «archive. org/web/20120324030058/http://www. bethlehem-city. org/Twining. php? MainID=MjQ= Twining Agreements» (en anglés). Archivat des d'el bethlehem-city. org/Twining. php? MainID=MjQ= original, el 24 de març de 2012. Consultat el 11 de setembre de 2012.
  9. ↑ SIS Donen Haag – Juigalpa. «archive. org/web/20120908011037/http://www. sisdenhaag. nl/ Stichting Invulling Stedenband Donen Haag – Juigalpa» (en holandés). Archivat des d'el sisdenhaag. nl original, el 8 de setembre de 2012. Consultat el 11 de setembre de 2012.
  10. ↑ Vereniging van Nederlandse Gemeenten (Associació de Municipis Neerlandesos). «archive. org/web/20121020051400/http://www. stedenbanden. nl/detail_city. phtml? know_id=683&username=gast@stedenbanden. nl&password=9999&username=gast@stedenbanden. nl&password=9999&groups=STEDENBANDEN Stedenband Donen Haag - Warschau» (en holandés). Archivat des d'el stedenbanden. nl/detail_city. phtml? know_id=683&username=gast@stedenbanden. nl&password=9999&username=gast@stedenbanden. nl&password=9999&groups=STEDENBANDEN original, el 20 d'octubre de 2012. Consultat el 11 de setembre de 2012.

Enllaços externs

Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=L%27Haya&oldid=1492189»