L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Independència energètica

L'independència energètica d'un país o un territori és la capacitat per a produir per sí mateixa tota l'energia que necessita i no dependre d'importacions de l'exterior, ya siga de productes energètics (carbó, petròleu, gas natural, urani) o d'energia elèctrica.

Erro al crear miniatura:
¿Quí suministra a Europa? Les preocupacions mundials per les importacions d'energia de la UE.

La dependència energètica, en general, es referix a que les persones generalment depenen de l'energia per a realisar les activitats que desigen (calfar el menjar, desplaçar-se, allumenar-se, etc.). En un sentit més estricte, pot descriure la dependència d'un país dels recursos energètics d'uns atres.

La dependència energètica mostra fins a quin punt una economia depén d'importacions per a satisfer les seues necessitats energètiques. D'acort en Eurostat, este indicador és el percentage de necessitats energètiques d'un país satisfetes per mig d'importacions d'atres països.[1] En un país energèticament independent, este indicador és zero. Per eixemple, per a 2021, este indicador va ser 55,52 % per al conjunt dels 27 països de l'Unió Europea, pero solament 1,41 % per a Estònia (pràcticament zero).[2] D'acort en estes senyes, es pot dir que Estònia és energèticament independent.

També cal tindre en conte que un país pot importar productes energètics (petròleu cru, gas natural, urani...), transformar-los i exportar el resultat (gasolina, gasoil, energia elèctrica). De forma oposta, hi ha països que exporten gran cantitat de productes energètics, pero que es veuen obligats a importar atres (per eixemple Iran, que exporta molt petròleu cru, pero deu importar productes refinats perque carix de capacitat de refine).[3]

La dependència energètica ha segut identificada com un de varis factors (poca diversificació de les fonts d'energia, escassa diversificació dels proveïdors d'energia, reduïda fungibilidad de les fonts d'energia, deficient transport d'energia, iliquidez del mercat energètic, pocs recursos energètics propis, inestabilitat política, alta intensitat energètica) que perjudiquen la seguritat energètica.[4]


Els factors que milloren la seguritat energètica són els opostsː diversificació de les fonts d'energia, diversificació dels proveïdors d'energia, fungibilidad de les fonts d'energia (per eixemple, un país en molta energia eòlica té esta fungibilidad si s'organisa de modo que pot usar gas natural els dies de poc vent), transport d'energia adequat, liquidea del mercat energètic, recursos energètics propis, estabilitat política i baixa intensitat energètica. Generalment, un major nivell de dependència energètica s'associa en un major risc de que el país es quede sense energia, tinga que racionar el seu us o el seu preu puge de sobte. Açò és per la possible interferència de regulacions comercials, conflictes armats internacionals, atentats terroristes, etc.[5] [6] [7]

Métodos per a conseguir una major independència energètica

Energia renovable

Un estudi va trobar que la transició dels combustibles fòssils als sistemes d'energia renovable reduïx els riscs de la mineria, el comerç i la dependència política, perque els sistemes d'energia renovable no necessiten combustible: depenen del comerç sol per a l'adquisició de materials i components durant la construcció,[8] que és molt inferior al temps de servici. Es considera que l'energia renovable és una forma eficient de garantisar l'independència i la seguritat energètiques. També recolza la transició cap a una economia baixa en carbono i una societat del mateix tipo.[9] Les formes de gestionar la variabilitat de l'energia renovable –com, per eixemple, poca energia solar en els dies nuvolats– inclouen generació elèctrica despachable (o gestionable) i les rets elèctriques inteligents. La bioenergia, l'energia hidràulica i l'energia de l'hidrogen podrien usar-se també per a tals fins junt en opcions d'almagasenament com centrals hidroelèctriques reversibles o bateries.[10]

Energia nuclear

Varis països estan portant a terme amplis programes d'investigació i desenroll en energies renovables, com la solar, l'eòlica i l'hidràulica, en l'esperança de conseguir l'independència energètica. No obstant, com la solar, l'eòlica i l'hidràulica no sempre poden utilisar-se com a fonts d'energia, es postula la nuclear, encara que tampoc pot utilisar-se sempre (per eixemple, si hi ha averies o manteniment,[11] fa molta calor[12] o els rius dels que pren l'aigua per a refrigeració baixen en poc cabal).[13]A açò cal afegir que el seu combustible, l'urani, pot provindre de països inestables.[14]

Baixe l'idea concebuda de que l'expansió i l'inversió en plantes d'energia nuclear és un pas clau en l'objectiu de conseguir l'independència energètica, molts països i empreses estan recolzant els esforços d'investigació en energia nuclear.

El Reactor Experimental Termonuclear Internacional (ITER), ubicat en França, és un reactor experimental de fusió nuclear tokamak resultat d'una colaboració entre 35 països. Este proyecte es va llançar en 2007 i a mitan de 2022 s'esperava que realisara les seues primeres proves en 2025.[15]

En 2020, el Departament d'Energia dels Estats Units (equivalent a un ministeri en atres països) va otorgar 160 millons de dólars en finançació inicial a TerraPower i X-energy per a construir reactors de fissió alvançats la construcció de la qual i operació siguen assequibles. S'espera que abdós empreses tarden 7 anys en terminar-los.[16] Un desenroll actual són els menuts reactors modular (small modular reactors).[17]


En eixa mateixa llínea, atres empreses i institucions del món estan atraent l'atenció per les seues innovacions i esforços d'investigació en energia nuclear. Commonwealth Fusion Systems, fundada en 2018, se centra en el desenroll de la fusió nuclear.[18] En 2020, The Energy Impact Center va llançar el seu proyecte OPEN100, el primer pla de còdic obert del món per al disseny, construcció i finançació de centrals nuclears.[19] General Fusion és una empresa canadenca que actualment desenrolla un dispositiu d'energia de fusió, basat en la fusió d'objectius magnetizados.[18] Flibe Energy té com a objectiu abordar el futur de l'energia nuclear per mig de l'investigació i el desenroll del reactor de fluorur de tori líquit (LFTR).[18]

Ademés es treballa en la Planta Pilot per a l'Aïllament de Residus nuclears i en la versió completa d'este almagasenament subterràneu en Nou Mèxic, abdós importants per al cicle del combustible nuclear.

Deu recalcar-se que, en l'estat actual de la tecnologia, l'energia nuclear de fissió (la que utilisen les centrals nuclears convencionals) no és rendable per a la societat (per a les empreses, sí, perque l'Estat els subvenciona els segurs[20] i l'almagasenament de residus),[21] no és segura (desastres de Chernóbil i Fukushima) i resulta molt més cara que alternatives renovables com la solar o l'eòlica (en 2023 el cost d'energia nivellat per a l'eòlica és de 50 dólars nortamericans per megavat hora —$/MWh—, de 60 $/MWh per a la solar fotovoltaica i de 181 $/MWh per a la nuclear).[22] Sobre els residus que produïx la nuclear de fissió (la fusió no genera residus nuclears), seguix sense trobar-se un sistema d'almagasenament que impedixca fiablemente la seua abocada al mig ambient durant els mils d'anys que dura el seu radiactivitat.[23] Respecte a l'energia nuclear de fusió, despuix de més de 70 anys d'experiments, proves i intents, seguix sense donar-se en un reactor comercialment viable, ni cal basar previsions polítiques en que es conseguixca en el futur (en canvi la fissió nuclear es va descobrir en 1938 i menys de 20 anys despuix ya funcionava el primer reactor comercial de fissió).[24]

Eixemples mundials

L'independència energètica està sent intentada per països grans o rics en recursos i econòmicament forts com Estats Units,[25][26]Rússia,[27]China[28][29]i el Propenc[30]i Mig Oriente,[31][32]pero fins ara és un estatus idealizado al que, en l'actualitat, només es pot aproximar per mig de l'explotació no sostenible d'els recursos naturals (no renovables) d'un país.[33] [34] [35][36] Una atra forma de reduir la dependència és incorporar energia renovable a la matriu energètica. Per lo general, un país depén de recursos energètics nacionals i estrangers, renovables i no renovables, una solució mixta que supon diverses fonts d'energia i modos de transferència d'energia entre països, com la transmissió d'energia elèctrica o el transport de combustibles fòssils (per mig d'oleoductes, gasoductes o bucs).

La dependència europea de l'energia russa és un bon eixemple, perque Rússia és el principal proveïdor d'hulla, petròleu cru i gas natural d'Europa.[37] Les guerres petroleres, que han fet que els mercats siguen impredictibles i volàtils, també són un motiu per a que els experts en energia aconsellen que els països invertixquen en independència energètica.

En el debat sobre l'independència d'Escòcia, l'independència energètica és un argument clau a favor de l'eixida d'Escòcia del Regne Unit. Des del descobriment de grans jaciments petrolífers, els defensors de l'independència han utilisat el lema «És el petròleu d'Escòcia» en les seues campanyes. La producció escocesa de petròleu i gas constituïx el 82 % del petròleu i gas del Regne Unit.[38] En conseqüència, a l'independència econòmica i política li seguirien acorts energètics d'alt risc, en els que alguns argumenten que el poder fiscal recauria en Escòcia. [39] L'independència política supostament tornaria les decisions sobre el futur de l'energia al poble escocés, que és més provable que vote a favor de l'energia renovable en sol escocés.[40] Per lo tant, una menor dependència del suministrament internacional de gas i un enfocament en l'energia local de baixes emissions és un principi clau del prospecte "Construint una Nova Escòcia" que promou l'independència d'Escòcia.[41]


Referències

  1. ↑ «Energy imports dependency (nrg_ind_aneu)».
  2. ↑ «Energy imports dependency». Eurostat.
  3. ↑ «[1]». Consultat el 8 de novembre de 2023.
  4. ↑ «Energy security indices in Europe / Economic Challenges for Energy Workshop February 7-8th 2011, Madrit». eforenergy.org/.
  5. ↑ (2019).«Resource dependence and energy risks in the Netherlands since the mid-nineteenth century».Energy Policy.Elsevier BV.125
    45–54.ISSN 0301-4215.doi:10.1016/j.enpol.2018.10.020.
  6. ↑ «European economies in terms of energy dependence».Quality & Quantity.Springer Nature.51(4)
    1531–1548.ISSN 0033-5177.doi:10.1007/s11135-016-0350-1.
  7. ↑ Bryce, Robert (2008). Gusher of lies: the dangerous delusions of energy independence, New York: PublicAffairs. OCLC 174112731. ISBN 978-1-58648-321-0.
  8. ↑ «More transitions, less risk: How renewable energy reduïxes risks from mining, trade and political dependence».Energy Research & Social Science.82
    102311.ISSN 2214-6296.doi:10.1016/j.erss.2021.102311.
  9. ↑ «Determinants of renewable energy technological innovation in China under CO2 emissions constraint».Journal of Environmental Management.247
    662–671.ISSN 0301-4797.doi:10.1016/j.jenvman.2019.06.121.
  10. ↑ «Role of Hydrogen in a Low-Carbon Electric Power System: A Case Study».Frontiers in Energy Research.8
    344.ISSN 2296-598X.doi:10.3389/fenrg.2020.585461.
  11. ↑ Enrique Dans. «França i la promesa fallanca de les nuclears».
  12. ↑ «[2]». Consultat el 31 d'octubre de 2023.
  13. ↑ «seua-produccion-com a-efecte-de la-calor-i-la-sequia ». Consultat el 31 d'octubre de 2023.
  14. ↑ «a-les-centrals-nuclears-franceses ». Consultat el 31 d'octubre de 2023.
  15. ↑ Juan Carlos López. «El 75,6% de ITER ya està terminat: estes fotos ilustren els alvanços del reactor de fusió nuclear». Xataka.
  16. ↑ «U.S. Department of Energy Announces $160 Million in First Awards under Advanced Reactor Demonstration Program». Energy.gov. Consultat el 2020-12-10.
  17. ↑ «[3]». Consultat el 7 de novembre de 2023.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Earley. «6 start-ups innovating in the field of nuclear energy». Silicon Republic. Consultat el 2020-12-10.
  19. ↑ «[4]», Power Magazine. Consultat el 2021-10-18.
  20. ↑ «El Govern pretén subsidiar de forma encoberta a través de la tarifa elèctrica la responsabilitat civil de les nuclears».
  21. ↑ Raúl Jaime Maestre. «Els costs de les nuclears pujaran».
  22. ↑ José Abad i Manuel Llosa. «a-la-transicion-energetica/ Raones econòmiques per a la transició energètica». Real Institut Elcano.
  23. ↑ «[5]». Consultat el 8 de novembre de 2023.
  24. ↑ David Szondy. «World's first commercial nuclear reactor defueled».
  25. ↑ Homans. «Energy Independence: A Short History». Foreign Policy. Consultat el 2019-07-10.
  26. ↑ Lack. «American Energy Independence Is Imminent». Forbes. Consultat el 2019-07-10.
  27. ↑ «International - Analysis - U.S. Energy Information Administration (EIA) - Russia». Consultat el 2019-07-10.
  28. ↑ Zhao, H. (2018). The Economics and Politics of Chinenca's Energy Security Transition, Elsevier Science, p. 106. ISBN 978-0-12-815153-2.
  29. ↑ Li; Clark, {{{nom2}}} (2018). «Energy Economics in Chinenca's Policy-Making Pla», Sustainable Cities and Communities Design Handbook, Elsevier, pp. 325–349. doi:10.1016/b978-0-12-813964-6.00017-3. ISBN 978-0-12-813964-6.
  30. ↑ El-Katiri, Laura (2014-01-01). A Roadmap for Renewable Energy in the Middle East and North Africa, p. ORA. ISBN 9781907555909.
  31. ↑ «A Bright Future For Solar Power In The Middle East». Global Economic Intersection. Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2021. Consultat el 2019-07-10.
  32. ↑ (2016).«Energy demands and renewable energy resources in the Middle East».Renewable and Sustainable Energy Reviews.Elsevier BV.54
    1172–1181.ISSN 1364-0321.doi:10.1016/j.rser.2015.10.058.
  33. ↑ «When will fossil fuels run out?». Ecotricity. Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2022. Consultat el 2019-07-10.
  34. ↑ Simon (2007). Alternative Energy: Political, Economic, and Social Feasibility, Rowman & Littlefield Publishers, p. 135. ISBN 978-0-7425-4909-8.
  35. ↑ RenewEconomy. «Arvizu: Why the Current Energy System Is Unsustainable». Greentech Mija. Consultat el 2019-07-10.
  36. ↑ «[https://celdf.org/rights/issues/unsustainable-energy/ Unsustainable Energy]». CELDF. Consultat el 2019-07-10.
  37. ↑ "Russia has maintained though throughout the whole period 2007-2017 its position as the leading supplier to the EU of the main primary energy commodities – hard coal, crude oil and natural gas" https://web.archive.org/web/20191019113648/https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php/Energy_production_and_imports
  38. ↑ «Oil and gas production statistics: 2019» (en en). www.gov.scot. Consultat el 2023-02-24.
  39. ↑ «Higher North Siga revenues: what impact on Scotland's independence debat?» (en en). Economics Observatory. Consultat el 2023-02-24.
  40. ↑ «Do Scots want green energy in Scotland? | YouGov» (en en-gb). yougov.co.uk. Consultat el 2023-02-24.
  41. ↑ «Energy and climate change» (en en). www.gov.scot. Consultat el 2023-02-24.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Independència_energètica&oldid=1337260»