Ret elèctrica inteligent
Des d'un context global, la ret elèctrica inteligent (o REI; smart grid en anglés)[1] es pot definir com l'integració dinàmica dels desenrolls en ingenieria elèctrica i en almagasenament energètic, i els alvanços de les tecnologies de l'informació i la comunicació (o TIC), dins de l'energia elèctrica (generació, transmissió, distribució, almagasenament i comercialisació, incloent les energies alternatives), permetent aixina que les àrees de coordinació de proteccions, control, instrumentació, mida, calitat i administració d'energia, etc., siguen concatenades en un sol sistema de gestió, en l'objectiu primordial de realisar un us eficient i racional de l'energia elèctrica .
A l'anterior concepte també es podria donar l'integració d'atres actors en l'àrea de la medició i control, com lo són les fonts de gas i el servici d'aigua. Aixina, les rets elèctriques inteligents entren a fer part d'un macro-concepte de domini territorial, com lo és el de les ciutats inteligents (smart cities en anglés).
La ret elèctrica inteligent és una forma de gestió eficient de l'electricitat que utilisa la tecnologia informàtica per a optimisar la producció i la distribució d'electricitat, en la finalitat d'equilibrar millor l'oferta i la demanda entre productors i consumidors. En Argentina, el ENRE, a través de la Resolució N°100/2024,[2] va dispondre la creació del Comité d'Estudis de Rets Inteligents que inclou els lineamientos per al desenroll i implementació de nous proyectes pilots. Entre les seues funcions, està la d'analisar l'introducció de SMI (Sistema de Medició Inteligent) en la ret de distribució de EDENOR i EDESUR aixina com també, anticipar quins serien els canvis regulatorios necessaris per a una correcta implementació, lo que es faria extensiu als recursos humans i inversió en capacitació especialisada que acompanye.[3]
Antecedents
[editar | editar còdic]
Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar
Desenroll històric de la ret elèctrica
[editar | editar còdic]El primer sistema d'energia de corrent alterna va ser instalat en 1886. En eixe moment, la ret era un sistema centralisat i unidireccional de transmissió d'energia elèctrica, distribució d'electricitat i control en funció de la demanda.
Durant el sigle XX, les rets locals varen créixer en el temps i eventualment es interconectarían per raons econòmiques i de fiabilitat. Per la década de 1960, les rets elèctriques dels països desenrollats havien aplegat a ser molt grans, madures i altament interconectadas, en mils de "centrals" de generació que entreguen el poder als principals centres de càrrega a través de les llínees elèctriques d'alta capacitat que després es bifurcan i dividixen per a proporcionar energia als usuaris industrials i domèstics més menuts en tota la zona de suministrament. La topología de la ret de 1960 va ser el resultat de les fortes economies d'escala, estes grans centrals elèctriques de carbó, gas i petròleu, en capacitat entre 1 GW (1.000 MW) a 3 GW, encara es consideren ser rendable, per les característiques d'eficiència-impulse que pot ser rendable només quan les estacions es fan molt grans.
Les centrals elèctriques estaven ubicades estratègicament per a estar prop de les reserves de combustibles fòssils (ya siguen les mines o pous propis, o be prop de ferrocarril, carretera o llínees d'alimentació del port). L'emplaçament de les represas hidroelèctriques en zones de montanya també va influir fortament en l'estructura de la ret emergent. Les centrals nuclears varen ser localisades per la disponibilitat d'aigua de refrigeració. Per últim, les centrals a pur de combustibles fòssils eren inicialment altament contaminants, per lo que varen ser localisats lo més llunt possible dels centres de població, dins dels llimites econòmicament viables i una volta que les rets de distribució d'electricitat ho va permetre. A finals de 1960, la ret d'electricitat va aplegar a la marejant majoria de la població dels països desenrollats, en només àrees regionals perifèriques restant 'anara de la ret'.
Medició del consum d'electricitat és necessari en funció de cada usuari en la finalitat de permetre la facturació apropiada d'acort en el nivell (molt variable) de consum dels diferents usuaris. Per la llimitada colecció de senyes i la capacitat de processament durant el periodo de creiximent de la ret, els acorts de tarifa fixa es varen posar comunament en el lloc, aixina com els acorts de doble tarifa, a on el consum nocturn es va carregar a una taxa menor que el consum durant el dia. Les tarifes duals fan possible l'us de baix cost d'energia elèctrica nocturna en aplicacions tals com el manteniment dels "bancs de calor" que varen servir per a "suavisar" la demanda diària, i reduir el número de turbines que necessitava ser apagat durant la nit, a l'objecte d'optimisar l'utilisació i la rendabilitat de les instalacions de generació i transmissió. Les capacitats de medició de la ret elèctrica de 1960 imponien llimitacions tecnològiques en el grau en que les senyals de preus podrien ser propagades a través del sistema.
A través de la década de 1970 fins a la década de 1990, la creixent demanda va donar lloc a un número creixent d'estacions d'energia. En algunes zones, el suministrament d'energia elèctrica, especialment en les hores punta, no podia mantindre's al dia en esta demanda, lo que resulta en mala calitat de l'energia incloent apagons, corts d'energia i caigudes de tensió. Cada volta més, l'electricitat s'indispensable per a l'indústria, la calefacció, la comunicació, l'allumenament i l'entreteniment, i els consumidors exigia nivells cada volta més alts de fiabilitat.
Cap al final del sigle XX, els patrons de demanda d'elèctrica ya estaven ben establits: la calefacció i aire acondicionat en lo llars provocaven picos diaris de la demanda, que era cobert per un conjunt de "centrals elèctriques de punta" (peaking power generators), els quals només s'activen per periodos curts cada dia. La relativament baixa utilisació d'estos generadors (comunament turbines de gas, pel seu cost relativament més baix i més ràpits temps d'arrancada), junt en la redundància necessària en la ret elèctrica, es va traduir en alts costs per a les empreses elèctriques, costs que es traslladarien als consumidors en forma d'aument de tarifes. En el sigle XXI, alguns països en desenroll com China, Índia i Brasil varen ser vists com a pioners de l'implantació de rets inteligents.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ingenieria, Investigació i Tecnologia.14(1)
- 81–88.ISSN 1405-7743.doi:10.1016/S1405-7743(13)72227-3.Consultat el 2026-07-16.
- ↑ Llegislació i Avisos Oficials.
- ↑ «El ENRE convoca a evaluar alternatives de medició inteligent.».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Red eléctrica inteligente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.