Homenage
Un homenage[1] pot definir-se com un tribute públic, generalment a una personalitat en qui un sent una obligació. [2] En el context del feudalisme i en la seua extensió en determinats usos durant l'Antic Règim, era el primer pas de la cerimònia d'homenage i investidura per la que s'establia un vassallage. També referix a la cerimònia completa i, inclús, als propis conceptes de vassallage i infeudacó i, per extensió de sentit, a qualsevol jurament que implicarà una obligació de compliment o als actes de sumissió, veneració i respecte.




Etimologia
Homenage provinent del terme hommage,→ homme,→ homo, "humà", →via llatí mig homagium; és dir "homenage" del vassall, "homo", cap al senyor feudal, "dominus". [3] És una paraula que conecta en el terme enprovençal homenatge, basat del llatí Hominomaticum .[4][5]
S'utilisa en el verp rendir («rendir homenage» o «homenajar») i en l'expressió pleit homenage.[6]
Jurament de fidelitat
Es realisava en un lloc específic, la torre de l'homenage del castell del senyor. Consistia en una doble promesa verbal i gestual, davant llibres o relíquies sagrades,[7] per mig d'una série de gests molt ritualizados i codificats: el vassall s'agenollava,[8] colocava les seues mans en posició vassall i declarava: «Je deviens votre homme» («Em faig el vostre home»).[9] El senyor tancava les mans sobre les del seu vassall en senyal d'acceptació (inmixtio manum -vejau premuda de mans-),[10] i es donaven un bes (osculum).[11]
Etimológicamente prové del provençal homenatge,[12] en francés hommage (terme en el que s'utilisa en la major part dels texts, puix és una institució que es va estendre especialment en eixe àmbit llingüístic)[13] i latinizado com homagium. S'ha associat al significat de homme (home);[14] encara que la seua vinculació en el llatí homo és molt tardana (hominaticum -en un text de 1035-,[15] o hominium[16]).
Rebia diferents denominacions degudes a les parts que comprenia: encomendacó, investidura, humiliació o arrodillament -vejau proskynesis-, espalada, osculum, inmixtio manuum. També es denominava sacramentum (no en el sentit de sacrament, sino de jurament) o infeudatio (infeudacó, inféodation, enfeoffment).[17]
Context dins del sistema feudal
Segons el llibre de dret i iconografia medieval Espill Sajón, en el sistema feudal de l'Edat Mija, un homenage (Hommage) o allistament (Mannschaft) significava una cerimònia solemne en la que els arrendataris o vassalls feudals expressaven la seua llealtat al senyor feudal. Era una confirmació simbòlica del tractat de vassallage celebrat entre dos hòmens lliures. El vassall assegurava al senyor feudal que ell era el seu “home” (homme en francés).[18]
El ritual del contracte consistia que, el vassall s'agenollava i oferia les seues mans juntes al seu amo, qui les prenia entre les seues baix el ritual de el “rodege de mans” (en alemà, Handgang).[19] A sovint açò anava seguit d'un bes entre els dos. [20][21]
La cerimònia es portava a terme generalment a través de l'iglésia i el contracte-ritual es documentava. Una declaració pública de qualsevol dels testics era tan igualment vinculant com el contracte escrit. Estos contractes també se celebraven entre cavallers i senyors feudals. En qualsevol disputa llegal que poguera sorgir, l'iglésia podia actuar com un testic confiable, perque en general li la considerava una institució digna de confiança.[22]
El vassall s'encomanava al senyor (d'ahí el terme commendatio -vejau encomana, [[Comendador militar |comendador]] i encomendero- o el de patrocinium -vejau patrocini, patronazgo i patró-), pero d'una manera totalment diferent a com ho feya el colon en el colonato romà[23] o l'siervo en la servitut feudal (la condició social de la qual era la pròpia d'un llaurador); puix el vassallage s'entenia com un contracte sinalagmático entre iguals (nobles abdós). Per tal contracte, el vassall rebia del senyor un feu (feudum, beneficium,[24] fief) per al seu manteniment (simbolisat en uns fulls d'herba o un grapat de terra) i quedava obligat a guardar fidelitat al seu senyor i donar-li, quan este li'l demandara, auxilium et consilium (servicis militars i polítics).[25] L'incompliment per qualsevol de les parts suponia la ruptura del contracte i obligacions del vassallage per incórrer en felonía.[26]
Una de les primeres referències a la cerimònia d'homenage la fa Eginardo en el seu Anals, a on descriu l'homenage de Tasilón III de Baviera a Pipí el Breu (any 757):
| DCCLVII. Misit Constantinus imperator regi Pippino cum aliis donis organum, qui in Franciam usque pervenit. Et rex Pippinus tenuit placitum suum in Compendio cum Francis; ibique Tassilo venit, dux Baioariorum, in vasatico es commendans per manus, sacramenta iuravit multa et innumerabilia, relíquies sanctorum manus inponens, et fidelitatem promisit regi Pippino et supradictis filiis eius, domno Carolo et Carlomanno, sicut vassus recta ment et firma devotione per iustitiam, sicu
t vassus dominos suos esse deberet. Sic confirmavit supradictus Tassilo supra corpus sancti Dionisii, Rustici et Eleutherii necnon et sancti Germani seu sancti Martini, ut omnibus diebus vitae eius sic conservaret, sicut sacramentis promiserat; sic et eius homines maiores natu, qui erant cum eo, firmaverunt, sicut dictum est, in locis superius nominatis quam et in aliis multis.[27] |
Any 757: L'emperador Constantino va enviar un orgue al rei Pipino junt en atres obsequios, que varen aplegar fins a França. I el rei Pipino va mantindre el seu acort en el Compendio en Francisco; i va vindre Tassilus, el líder dels bayorianos, recomanant-se en les seues mans en el vasaticus, va jurar per molts i innumerables sacraments, posant les seues mans sobre les relíquies dels sants, i va prometre fidelitat al rei Pipino i als fills abans mencionats d'ell, Lord Charles i Carloman, com un barco en una ment recta i una ferma devoció a través de la justícia, com deu ser un barco per als seus amos. Aixina el susodicho Tasilo va confirmar sobre el cos de Sant Dionisio, Rústic i Eleuterio, aixina com el de Sant Germán o Sant Martín, per a que aixina ho conservara tots els dies de la seua vida, com lo havia promés en els sacraments; Aixina també els seus vells, que estaven en ell, es varen establir, com està dit, en els llocs abans mencionats, i en molts atres llocs." |
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Vauchez, Andre (2000). Encyclopedia of the Middle Ages (en en), Fitzroy Dearborn Publishers. ISBN 978-1-57958-282-1. Consultat el 2024-01-17.
- ↑ Repgow>, Eike <von (Anfang 14. Jh.). Universitätsbibliothek Heidelberg, Cod. Pal. germ. 164: Heidelberger Sachsenspiegel. doi:10.11588/diglit.85. Consultat el 2024-01-17.
- ↑ (2023-04-19).«hominaticum».Wiktionary, the free dictionary.Consultat el 2024-01-17.(en en)
- ↑ Lajo Pérez, Rosina (1990). Léxico de arte, Madrid - España: Akal, p. 103. ISBN 978-84-460-0924-5. Consultat el 23 de mayo de 2015.
- ↑
- ↑ Fundaments del sistema feudal, en Artehistoria.
- ↑ * The Theology of Kneeling
- Archivat el 15 de octubre de 2016 archivat en Wayback Machine.
- Catholic Encyclopedia
- ↑
- Encyclopédie ou dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des metiers, 1778, vol. 17, pg. 646.
- Dictionnaire universel raisonné de justice naturelle et civile, 1777, vol. 7, pg. 435.
- ↑ Uso bibliográfico de "inmixtio manuum".
- ↑ * Rouche, Michel, "Private life conquers state and society," in A History of Private Life vol I, Paul Veyne, editor, Harvard University Press 1987 ISBN 0-674-3997
4-9
- François-Louis Ganshof, Qu'est-ce que la féodalité?, Ed. Tallandier, 5i édition, 1982
- Fr. Olivier-Martin. Histoire du droit français. CNRS éditions, Paris, 1992, 1995, 2005, page 261. Font citada en Hommage lige
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑
- ↑
- Encyclopédie, op. cit.
- http://www.etymonline.com/index.php?search=homage&searchmode=none
- ↑ http://www.etimo.it/?term=omaggio&find=Cerca
- ↑ Artehistoria, op. cit.
- ↑ http://www.netadviser.ro/es/Infeudation.htm
- Archivat el 3 de març de 2016 archivat en Wayback Machine.
- http://www.rzuser.uni-heidelberg.de/~cd2/drw/e/in/feud/atio/infeudatio.htm
- Uso particular en el Código de las Siete Partidas: edición de 1844, pg. 240.
- ↑ «Sachsenspiegel - Deutsche und Polen (rbb) Geschichte, Biografien, Zeitzeugen, Orte, Karten». www.deutscheundpolen.de. Consultat el 2024-01-17.
- ↑ «MGH SS rer. Germ. 75». www.dmgh.de. Consultat el 2024-01-17.
- ↑ Steffen Patzold: Das Lehnswesen. C.H. Beck München 2012. S. 10.
- ↑ Schulen, GIDA-Filme und Software für. «Mittelalter I – Herrschaftsformen Lehnswesen (1): Handgang» (en de). www.gida.de. Consultat el 2024-01-17.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Luis García de Valdeavellano, Historia de España. I. De los orígenes a la baja edad media. Primera parte, Manuales de la Revista de Occidente, 1968, pg. 312 y ss.
- ↑ Dictionnaire universel d'histoire et de géographie, Fuente citada en Bénéfice (Moyen Âge)
- ↑ Patricia Rochvert, Auxilium et consilium dans la Chronica regum Castellae
- ↑ Dictionnaire universel des sciences morale, économique, politique et diplomatique; ou Bibliotheque de l'homme-d'état et du citoyen. Fuente citada en Félon
- ↑ http://www.thelatinlibrary.com/annalesregnifrancorum.html