El juí de Paris (Niklaus Manuel)
El juí de Paris (en alemán: Dones Urteil dones Paris) és un quadro realisat pel pintor suís Niklaus Manuel. Medix 223 cm d'alt i 160 cm d'ample, i està pintat al temple sobre llenç. Data aproximadament de 1516-1528 i es troba en el Museu d'Art de Basilea.
Història i descripció
Niklaus Manuel (també conegut com Niklaus Manuel Deutsch, és dir, «alemà») va ser un pintor suís. Iniciat en la tradició gòtica, va denotar l'influència de l'escola del Danubio, marcada pel grafisme enèrgic i el fort cromatisme. En l'última etapa de la seua obra va mostrar l'influència del Renaixença italiana, especialment de l'escola lombarda, lo que es va denotar en composicions més monumentals i equilibrades. Dins d'esta etapa es troba El juí de Paris, una de les seues obres mestres.[1]
El quadro representa el juí de Paris, un dels episodis més famosos de la mitologia grega. Paris era el fill menor del rei Príamo de Troya, i va ser elegit per a dirimir la disputa entre les deeses Atenea, Hera i Afrodita, enfrontades sobre quin de les tres era la més bella per instància de la deesa de la discòrdia, Eris, qui en la boda de Baralle i Tetis va oferir la poma dorada «per a la més bella», sense especificar quin d'elles. Paris va triar a Afrodita, i el seu recompensa va ser l'amor d'Helena, esposa del rei Menelao d'Esparta, el rapte del qual va provocar la Guerra de Troya. Entre els autors clàssics que varen tractar este tema es troben Homero (Ilíada) i Ovidio (Les metamorfosis).[2]
En l'image apareixen, d'esquerra a dreta: Hera, nueta, solament coberta en una cinta azulada que li rodeja el tors del muscle esquerre a la cadera dreta i un dels extrems de la qual li cobrix el pubis, abillada en un capell de plomes típic dels lansquenetes i en un escut i una espasa en el braç dret; Atenea, vestida en cofia i ric vestit a la moda contemporànea de l'época en que va ser realisat el quadro; Afrodita, de perfil vestida en un vel transparent i tocada en una cofia alada, que ya subjecta en la mà dreta la poma de la discòrdia; i Paris, assentat sobre una roca, vestit també en penyores contemporànees, que li l'acaba d'oferir, per lo que en realitat el juí acaba de succeir. D'ahí també el gest de decepció de Hera. Les figures mostren reminiscència de la bellea ideal gòtica, en pits chicotets i pancha prominent. Entre les branques de l'arbre de la dreta apareix Cupido, com un chicotet chiquet alado en els ulls coberts per una bena, subjectant un arc i una flecha. La part superior està coberta per les branques i fulls de l'arbre, mentres que en l'inferior apareix una vegetació de sotobosque; el fondo és obscur, d'ambientació nocturna.[3] La figura de Paris és un autorretrato del pintor.[4]
Entre les branques de l'arbre apareixen dos blasones, un en un cisne blau i un atre en un pou rectangular blanc, que identifiquen al que provablement seria el comitente del quadro, Bendicht Brunner, un ric prohombre de Berna, i la seua esposa Margareta van Schwwanden.[3]
Alguns personages apareixen identificats en llegendes escrites sobre els seus caps: PARIS VON TROY DER TORECHT («Paris de Troya el neci»), IUNO EIN GÖTTIN DER ÜBERWINDUNG INN STRITS («Juno, la deesa que venç en les disputes») —Juno és la versió romana de Hera—; FENUS FENUS (Venus, la versió romana de Afrodita); i CUPIDO. Per un atre costat, damunt de la poma posa EN DIESER OP, provable contracció de DIESER OPFEL DER SCHÖNSTEN («esta poma per a la més bella»).[3]
L'autor va cometre un greu error iconográfico: va abillar com a guerrera en espasa i escut a Hera, la reina dels deus, quan lo propi hauria segut Atenea, la deesa de la guerra. En canvi, Atenea apareix lujosament vestida, com una venerable matrona. És evident que abdós personages estan intercanviats.[3]
Referències
- ↑ 1991,, p. 585.
- ↑ Rynck, 2009, p. 280.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Hagen, 2005, p. 206.
- ↑ Hagen, 2005, p. 211.
Bibliografia
- (1991) Enciclopèdia de l'Art Garzanti, Madrit: Edicions B. ISBN 84-406-2261-9.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFHagen2005">Hagen (2005). Els secrets de les obres d'art, Köln: Taschen. ISBN 978-3-8228-4788-6.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRynck2009">Rynck (2009). Cóm llegir la mitologia i la Bíblia en la pintura, Barcelona: Electa. ISBN 978-84-8156-453-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «El juicio de Paris (Niklaus Manuel)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.