Echinocereus grandis
Echinocereus grandis, coneguda comunament com alicoche de Sant Esteban,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. És endèmica del noroest de Mèxic, específicament de les illes del Golf de Califòrnia: Illa Les Ánimas, Illa Turón (anteriorment coneguda com Illa Sant Esteban), Illa Sant Lorenzo i Illa Salsipuedes.
Descripció
editarEchinocereus grandis és una espècie de cactus que es caracterisa per la seua porte empinat o ramificat i per formar grups de fins a 15 brots. Els brots alcancen fins a 50 cm d'altura i de 8 a 12 cm de diàmetro. L'epidermis presenta un color vert a vert grisáceo i la raïl és fibrosa i ramificada.[2]
La planta té entre 18 i 25 costelles llaugerament tuberculadas, de 8 a 12 mm d'ample i de 5 a 8 mm d'alt, separades entre sí per 8 a 12 mm. Les areolas són redonejades o ovalades, medixen de 4 a 7 mm de llarc i de 3 a 5 mm d'ample, i es disponen a intervals de 8 a 12 mm.
Posseïx fins a 15 espines radials per areola, de fins a 2,5 cm de llongitut, blanques o groguenques que es tornen pardas o grisàcees en l'edat. Les espines són rígides, rectes i es disponen pegades al brot o esteses. Les espines centrals, entre 8 i 12 per areola, medixen de 3 a 8 mm de llarc i presenten el mateix canvi de color en el temps. Són rígides, rectes o erectes, en superfície estriada i llaugerament asprosa.
Les flors tenen forma d'embut, medixen de 6 a 8 cm de llarc i de 5 a 7 cm de diàmetro. El seu color varia del blanc al rosat clar, en la gola verda. El tubo floral medix de 2 a 3 cm de llarc i d'1 a 3 cm de diàmetro, i és de color vert obscur a verda oliva. l'ovari és de color vert obscur, medix fins a 2 cm de llarc i d'1 a 1,5 cm de diàmetro. Presenta fins a 10 espines groguenques d'1 a 1,5 cm i pèls blancs de fins a 1,5 cm. Els pétals medixen de 3 a 4 cm de llarc i fins a 5 mm d'ample. Els filaments dels estams, de fins a 2 cm, són verdosos o verts, en anteres i polen grocs. l'estil és de color blanc a verdoso, medix fins a 4 cm de llarc i 2 mm de gruixa. l'estigma té de 8 a 11 lòbuls, medix de 4 a 6 mm de llarc i és de color vert obscur.
El frut és claviforme o redonejat i madura en uns dos mesos i mig. Medix de 3 a 3,5 cm de llarc i de 2 a 2,5 cm de diàmetro. És de color vert oliva a pardo, en polpa blanca i sucosa. En madurar se seca i no s'obri, per lo que és indehiscente.
Les llavors medixen d'1,0 a 1,2 mm de llarc i de 0,8 a 1,1 mm d'ample, i són de color negre. Presenten una testa perforada en llínees celulars poc marcades i barrugues convexas en plecs fins a mijos visibles en la cutícula. Les llavors de les plantes de l'Illa Sant Lorenzo són 0,2 mm més grans que les de l'Illa Turón.
És una espècie diploide, en un número cromosòmic de 2n = 22.[3]
Distribució i hàbitat
editarL'àrea de distribució nativa d'esta espècie es localisa en el noroest de Mèxic,[4] específicament de les illes del Golf de Califòrnia: Illa Les Ánimas, Illa Turón (anteriorment coneguda com Illa Sant Esteban), Illa Sant Lorenzo i Illa Salsipuedes.
Es desenrolla principalment en el bioma desértico o de xara seca, a altituts compreses entre els 0 i 100 metros sobre el nivell del mar. Habita en tossals costers baixes, sobre sols de riolita, adakita, dacita o granit.[3]
Referències
editar- ↑ «Alicoche de Sant Esteban (Echinocereus grandis)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-11-08.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). Dones großi Kakteen-Lexikon (en alemà), Ulmer, p. 198. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 Blum, Wolfgang; Oldach, {{{nom2}}}; Goris, {{{nom3}}}; Camps, {{{nom4}}} (2023). Die Echinocereus coccineus‑Gruppe, Panketal: Arbeitsgruppe Echinocereus der Deutschen Kakteen-Gesellschaft i.V., pp. 67-70. ISBN 978-3-00-076368-7.
- ↑ «Echinocereus grandis Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-08.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinocereus grandis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.