Ducado de Gandia
El ducado de Gandia és un títul nobiliario espanyol, originari de la Corona d'Aragó, creat pels Reis Catòlics el 20 de decembre de 1485 a favor de Pedro Luis de Borja, fill de la moradura Rodrigo de Borja, futur papa Alejandro VI, i una de les seues primeres amants, de nom desconegut.
És un dels títuls nobiliarios més importants d'Espanya, i se li va concedir la grandea de primera classe en 1520, per l'Emperador Carlos V.
L'hereu del ducado duya el títul de marqués de Lombay.
Denominació
El seu nom es referix al municipi valencià de Gandia, en la província de Valéncia.
Antecedents del Ducado de Gandia
El ducado de Gandia té el seu orige en el Señorío de Gandia creat en 1323 per Jaime II d'Aragó i concedit a Pedro d'Aragó i Anjou. De señorío el títul és ascendit a ducado Real en 1399 per Martín I d'Aragó. Aixina, de Senyor de Gandia, heretat del seu pare, passaria Alfonso d'Aragó el Vell a ostentar el Ducado de Gandia, quan este ya ostentava el títul de primer marqués de Villena, despuix de concedir-se-li l'extens señorío de Villena ya en 1366. Ademés posseïa els següents atres títuls: comte de Ribagorza, comte de Denia i baró de Polop.
El seu fill, Alfonso d'Aragó el Jove, va continuar la tasca del seu pare: impulsa el cultiu de la canya de sucre i l'indústria, va edificar el Palau Ducal de Gandia, el Monasteri de Sant Jerónimo de Cotalba, reforma la Colegiata de Gandia i continua potenciant la cort que alberga figures lliteràries com Ausiàs March, Joanot Martorell o Joan Roís de Corella. A la seua mort sense descendència es va produir un pleit per la successió del ducado, que es va resoldre en el pas de Gandia a Hugo de Cardona i Gandia. En 1433 ho rep el infant Juan, que ho va cedir en 1439 al seu fill, el príncip Carlos de Viana. A la seua mort, en 1461, va passar a la corona.
Ducs de Gandia
- Alfonso d'Aragó el Vell, marqués de Villena, duc de Gandia, comte de Denia i Ribagorza, baró de Polop (c. 1332-1412)
- Alfonso d'Aragó el Jove
- Hugo de Cardona i Gandia
- Juan II d'Aragó
- Carlos de Viana
- Fernando II el Catòlic
Ducado hereditari:
Història dels ducs de Gandia
.JPG)
En 1485 el ducado és adquirit per Rodrigo de Borja (futur papa Alejandro VI) per al seu fill Pedro Luis de Borja,[2] despuix de satisfer un deute que el rei tenia des de l'any 1470 en la ciutat de Valéncia, a on Gandia actuava com a penyora.
El títul de duc de Gandia va ser llegitimat per Bula del Papa Sixto IV en 1481, envolt en el famós assessinat dels dos Medicis de 1478 organisat pels Pazzi florentinos i del que va eixir indemne Lorenzo de Médicis «El Magnífic».
- Pedro Luis de Borja (Roma, ca. 1468-Roma,1488), I duc de Gandia. Mort sense descendència. Li va succeir el seu germà
- Juan de Borja i Cattanei (Roma, c. 1474-14 de juny de 1497), II duc de Gandia. Va casar en setembre de 1493 en la viuda de Pedro Luis, María Enríquez de Lluna,[2] prima del rei Fernando II d'Aragó, el Catòlic. Li va succeir el seu fill:
- Juan de Borja Enríquez de Lluna (1495-1543), III duc de Gandia, que va quedar orfe molt jove per l'assessinat del seu pare Juan en Roma any 1497 i va heretar el títul. Es va casar en Juana d'Aragó i Gurrea, filla Alonso d'Aragó, arquebisbe saragossà i fill illegítim de Fernando II.[3][2] Varen ser pares de:
- Francisco de Borja, (Gandia, Valéncia, Espanya, 28 d'octubre de 1510-Roma, Estats Pontificis, 30 de setembre de 1572)2, IV duc de Gandia, I marqués de Lombay, i Virrey de Catalunya. Va contraure matrimoni en Leonor de Castro,[4] portuguesa d'alt breçol, acompanyant en Granada de la malograda emperatriu consorte Isabel de Portugal, mare de Felipe II d'Espanya, de qui seria la seua primera cambrera major de palau, usaria també el títul de marqués de Lombay mamprenent la tasca urbanizadora de la ciutat de Gandia — segona muralla — i cultural que va conduir a la ciutat a una etapa d'apogeu cultural i polític, a l'estil renaixentiste italià. En 1550, quatre anys despuix de la mort de la seua esposa Leonor, va ingressar en la Companyia de Jesús i va renunciar en favor del seu fill,
- Carlos de Borja i Aragó,[4] (1530-1592), V duc de Gandia i II marqués de Lombay. Va casar en Magdalena Centelles i Folch, germana i hereua del comte d'Oliva, i va mantindre Gandia com un dels núcleus més influents i poderosos del panorama, fins a l'endeutament de la noblea i les Segones Germanías.
En 1520, mentres el duc de Gandia prestava la seua ajuda militar a Carlos V contra els burguesos de Valéncia i Gandia que es varen alçar en armes durant el tumult de les Germanías, l'emperador ho va incloure com un dels vinticinc Grans d'Espanya de Primera Creació. Li va succeir el seu fill:
- Francisco Tomás de Borja Centelles (1551-1595), VI duc de Gandia i III marqués de Lombay. Va casar en Juana Fernández de Velasco i Aragó. Li va succeir el seu fill:
- Carlos Francisco de Borja-Centelles i Fernández de Velasco (1573-1632), VII duc de Gandia i IV marqués de Lombay. Va casar en Artemisa Doria Carreto. Durant el seu ducado Gandia va viure el procés de la expulsió dels moriscos ordenada en 1609 pel rei Felipe III. Este procés va afectar molt negativament al ducado i a la producció de sucre en les terres de Gandia, puix en perdre-se la mà d'obra experta en este cultiu la producció va decaure i va perdre eficiència. Fins a l'expulsió de 1609 el cultiu de sucre havia significat per al duc més del 50% de les rendes, per davant dels censos de casa i terres i drets de monopoli. De les 69.000 lliures que podia percebre anualment abans de 1609, en els 30 anys següents a penes varen passar de 15.000 i noranta anys despuix, en 1699, es varen alcançar 28.500 lliures solamenteto.[5] El ducado va vore aixina el fi de l'época de prosperitat que havia segut el XVI i va entrar en una llarga fase de crisis que es va prolongar durant el XVII per complet.[5] Al sèptim duc de Gandia li va succeir el seu fill:
- Francisco Diego Pascual de Borja-Centelles i Doria-Carreto (1596-1664), VIII duc de Gandia i V marqués de Lombay. Va casar en Artemisa María Doria Colonna. Li va succeir el seu fill:
- Francisco Carlos de Borja-Centelles i Doria-Colonna (1626-1665), IX duc de Gandia i VI marqués de Lombay. Va casar en María Ponce de León i d'Aragó, filla de Rodrigo Ponce de León, IV duc d'Arcs. Li va succeir el seu fill:
- Pascual Francisco de Borja i Centellas Ponce de León (1653-1716), X duc de Gandia i VII marqués de Lombay. Va casar en Juana Fernández de Còrdova i Figueroa, filla de Luis Ignacio Fernández de Còrdova i Enríquez de Ribera, VI duc de Fira. Li va succeir el seu fill:
- Luis Ignacio Francisco Juan de Borja-Centelles i Fernández de Còrdova (1673-?), XI duc de Gandia i VIII marqués de Lombay. Va casar en Rosalía Bernarda de Benavides i Aragó. Sense descendència.
En la seua mort, va acabar la llínea masculina primogènita dels Borja, sent l'últim membre agnado de la Casa de Borja. Li va succeir la seua germana:
- María Ana Antonia Luisa de Borja-Centelles i Fernández de Còrdova (1676 - 1748), XII duquesa de Gandia i IX marquesa de Lombay.[6] Va casar dos voltes:
- Luis Francisco de Benavides i Aragó, V marqués de Solera, Virrey de Navarra.
- Juan Manuel López de Zúñiga Sotomayor i Castro, XI duc de Béjar.
Sense descendència de cap matrimoni, li va succeir el seu nebot, fill de la seua germana María Ignacia, quedant la Casa de Borja incorporada a la Casa de Benavente.
- Francisco Alfonso Pimentel Vigil de Quiñones Borja Aragó i Centelles (12 de març de 1707 - Madrit, 9 de febrer de 1763),1 XI duc de Benavente, X de Medina de Rioseco (des de 1736) i XIII de Gandia, comte de Mayorga, XIII d'Alba de Lliste, de Villaflor i d'Oliva, VII marqués de Jabalquinto i de Lombay.
- Va casar en Francisca de Benavides i de la Cova, filla de l'I duc de Santisteban del Port. Sense successió.
- Va casar en María Faustina Téllez-Girón i Pérez de Guzmán, filla de José María Téllez-Girón i Benavides, VII duc d'Osuna. Li va succeir, del seu segon matrimoni, la seua filla:
- María Josefa Alonso Pimentel Téllez-Girón (Madrit, 26 de novembre de 1750-Madrit, 5 d'octubre de 1834), XIV duquesa de Gandia, XVIII comtesa de Mayorga, XVI comtesa de Lluna, XIII duquesa de Béjar (G. I.), XIII duquesa de Plasencia (gran d'Espanya, (G. I.), XII duquesa d'Arcs(G. I.), IX duquesa de Manes i Villanueva (G. I.), XII marquesa de Lombay (G. I.), VIII marquesa de Jabalquinto, XIV marquesa de Gibraleón, IX marquesa de Terranova, XVI marquesa de Zahara, XIV comtesa de Banyares, XV comtesa de Belalcázar, XIV comtesa d'Oliva, XI comtesa de Mayalde, XII comtesa de Bailén, XII comtesa de Casares, XV vescomtesa de la Pobla d'Alcócer.
Va casar en el seu primer germà, Pedro d'Alcántara Téllez-Girón i Pacheco, IX duc d'Osuna, X marqués de Peñafiel, comte de Fontanar, XIII comte d'Ureña, VIII comte de Pinte. En 1834 va succeir el seu net, fill de Francisco de Borja Téllez-Girón i Pimentel, X duc d'Osuna.
Varen quedar aixina els seus títuls incorporats a la Casa d'Osuna.
- Pedro d'Alcántara Téllez-Girón i Beaufort Spontin (1810-1844), XV duc de Gandia (G. I.), xiv duc de Béjar (G. I.), xiv duc del Infantado (G. I.), xiv duc de Plasencia (G. I.), x duc de Manes i Villanueva (G. I.), xiii duc d'Arcs (G. I.), xiii duc de Medina de Rioseco (G. I.), xi duc d'Osuna(G. I.), xi de Lerma (G. I.), d'Estremera (G. I.), marqués de Lombay (G. I.), xvi de Távara (G. I.), marqués del Cenete (G. I.), i duc de Francavilla, xii marqués de Peñafiel, de Gibraleón, de Zahara, xv marqués de Santillana, comte d'Angüeso, marqués d'Almenara, comte d'Algecilla, comte de Cea, i de Terranova; xvicomte de benavente, xv comte d'Ureña, comte de Mayorga, comte de Banyares, comte d'Oliva, comte de Mayalde, xviii comte de Belalcázar, comte del Real de Manzanares, xvii comte de Saldaña, comte del Cid, comte de Melgar, comte de la Frontera, comte de Bailén i comte de Villada, x comte de Pinte i vescomte de la Pobla d'Alcócer. Va morir fadrí i en 1844 va succeir el seu germà:
- Mariano Téllez-Girón i Beaufort Spontin (Madrit, 19 de juliol de 1814-Beauraing, Bèlgica, 2 de juny de 1882), xii duc d'Osuna (G. I.), xv duc de Béjar (G. I.), xv duc de Plasencia (G. I.), XVI duc de Gandia (G. I.), xiv d'Arcs, xv del Infantado, xiv duc de Medina de Rioseco (G. I.), xii duc de Lerma (G. I.), xi de Pastrana(G. I.), duc d'Estremera (G. I.),, marqués de Távara (G. I.), marqués del Cenete (G. I.), marqués de Lombay (G. I.), Duc de Francavilla; xii marqués de Peñafiel, de Gibraleón, de Zahara, xvi de Santillana, d'Angüeso, d'Almenara, d'Algecilla, de Cea, i de Terranova; xvii comte de Benavente, xv d'Ureña, de Mayorga, de Banyares, d'Oliva, de Mayalde, xix de Belalcázar, del Real de Manzanares, xviii de Saldaña, del Cid, de Melgar, de Bailén i de Villada, xi comte de Pinte i vescomte de la Pobla d'Alcócer. Va casar en S. A. S. María Leonor Crescencia zu Salm-Salm, filla del príncip de Salm-Salm. Sense descendents.
Est és el cridat «Gran duc d'Osuna» que va ser embaixador d'Espanya en Rússia. Va enlluernar en la seua riquea a la ostentosa cort de San Petersburgo, dilapidant la major part de la seua quantiosa fortuna. Va morir rodejat de lux, a pesar d'estar casi en la misèria, deixant les seues propietats embargades i en enormes deutes al seu successor en el títul. Al no tindre fills, els seus títuls varen ser repartits entre els seus familiars més propencs.
En el ducado de Gandia, li va succeir:
- Pedro d'Alcántara Téllez-Girón i Fernández de Santillán (1812-1900), xiii duc d'Osuna (G. I.), XVII duc de Gandia (G. I.), duc de Pastrana (G. I.), duc de Medina de Rioseco (G. I.), duc de Béjar (G. I.), x marqués de Jabalquinto, xvii comte d'Ureña, comte de Benavente, xii comte de Pinte.
- Va casar en Julia Fernanda de Vaig dominar i Desmaisieres. Va tindre una filla:
- María Dolors Telléz Girón i Vaig dominar (1859-1910), que va anar XVIII duquesa de Gandia (G. I.) i xviii marquesa de Lombay, va morir sense descendents, li va succeir:
- Ángela María Téllez-Girón i Duc d'Estrada (1925-2015), xvi duquesa d'Osuna, xiv duquesa d'Uceda, xx duquesa de Medina de Rioseco, xvi duquesa d'Arcs, XIX duquesa de Gandia, xix duquesa d'Escalona, xviii marquesa de Berlanga, xiv marquesa de Belmonte, xix marquesa de Villena, xii marquesa de Jabalquinto, xviii marquesa de Frechilla i Villarramiel, xii marquesa de Toral, xix marquesa de Lombay, xv marquesa de Frómista, xx comtesa d'Ureña, xvii comtesa de Peñaranda de Bracamonte, xx comtesa de Fuensalida, xv comtesa de Pinte, xix comtesa d'Alcaudete, xiii comtesa de la Pobla de Montalbán, xx comtesa d'Oropesa, comtesa de Salazar de Velasco.
- Va casar en Pedro de Solís Beaumont i Lasso de la Vega, en descendència.
- Va casar en José María Latorre i Montalvo, vaig vore marqués de Montemuzo i viii marqués d'Alcántara del Cuervo.
Actual titular
Li va succeir en este ducado directament la seua neta Ángela, filla d'Ángela María de Solís-Beaumont i Téllez-Girón, XVII duquesa d'Osuna:
- Ángela Ulloa i Solís-Beaumont (n. 1973), XX i actual duquesa de Gandia, XIX marquesa de Peñafiel i XXI comtesa d'Ureña.
Pleit successori
Despuix de la mort sense successió del xi duc de Gandia, Luis Ignacio Francisco de Borja i Centellas Fernández de Còrdova, cap de tota la família, en 1740, Francisco José de Borja i Pau Duc d'Estrada, naixcut en Riobamba (Equador) en 1693, encara que considerat pels seus contraris de llínea illegítima, va acodir al Consell Suprem de Castella el 12 d'agost de 1741, en la pretensió de que se li declare hereu dels grans títuls i honors de la Casa de Borja, com a únic varó de llínea llegítima agnaticia varonil en que es basava el mayorazgo, ratificat ex novo per varis Ducs de Gandia d'este linaje, front als drets de la germana del difunt, María Antonia de Borja, qui entretant havia segut posesionada d'eixos títuls i titulada com XII Duquesa de Gandia.
La litis que Francisco José de Borja i Pau Duc d'Estrada havia iniciat davant el Suprem Consell de Castella pretenent l'adjudicació dels Títuls i Estats de la Casa Ducal de Gandia, es va continuar en nom del seu fill Lucas Vicente Joaquín de Borja i Lasteros, naixcut en Quito ya que el seu pare, Francisco, des del seu viudez, es va dedicar a la carrera eclesiàstica, graduant-se de Teologia. Va ocupar la Cadira de deán de la catedral de Pobla dels Àngels en Mèxic, a on va morir.
A la mort de María Ana Antonia Luisa de Borja Aragó i Centelles, xii duquesa de Gandia, duquesa consorte de Béjar, en 1748, el pleit va continuar entre Lucas Vicente Joaquín de Borja, el comte-duc de Benavente, el duc de Villahermosa i els marquesos d'Alcañices i Ariza, tots representants de vàries branques de la família Borja.
Despuix de la mort de la xii duquesa de Gandia en 1748, el títul de duc de Gandia va quedar vinculat al de comte-duc de Benavente, per ser Antonio Francisco Alfonso Pimentel de Quiñones López de Zúñiga Sotomayor i Mendoza espose de María Ignacia Juana Magdalena de Borja Aragó i Centelles (germana de la duquesa).
Els estats i títuls varen ser incorporats per sentència de tenuta, del Suprem Consell de Castella, de 28 de juliol de 1755, de que es va lliurar carta eixecutòria en Madrit, el 10 de març de 1756, a la casa dels comtes-ducs de Benavente, en la persona de Francisco de Borja Gregorio José Ignacio Pimentel i Borja, comte-duc de Benavente, fill major d'Ignacia de Borja i Centellas Fernández de Còrdova, germana de l'última duquesa fallida.
Després, María Josefa Alonso Pimentel i Téllez-Girón ho ingressarà al ducado de la Casa d'Osuna quan va contraure matrimoni en 1771.
Arbre genealògic
Vore també
Referències
- ↑ «Real Carta de Successió en el títul de Duc de Gandia, en Grandea d'Espanya, a favor de donya Ángela María d'Ulloa i Solís-Beaumont». BOE. Consultat el 22 de giner de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Soler i Salcedo, 2008, p. 229.
- ↑ Salazar Acha, 2010, p. 16.
- ↑ 4,0 4,1 Soler i Salcedo, 2008, p. 231.
- ↑ 5,0 5,1 «1609 en el Ducado de Gandia».Estudis: Revista d'història moderna.(230)
- 217–232.ISSN 0210-9093.Consultat el 2022-08-16.
- ↑ Maurici Pilleux Cepeda. «Casa de Borja (Borgia)». Genealogia de LA. Consultat el 2023-04-27.
Bibliografia
- (2010).«Una branca subsistente del linade de Borja en l'Amèrica espanyola».Bolletí de la Real Acadèmia Matritense d'Heràldica i Genealogia.(75)
- 16-17.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSalazar i Acha2012">Salazar i Acha, Jaime de (2012). Els Grans d'Espanya (sigles XV-XVI), Edicions Hidalguía. ISBN 978-84 939313-9-1.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSoler Salcedo2020">Soler Salcedo (2020). Noblea Espanyola. Grandea Inmemorials, 2 edició, Madrit: Visió Llibres. ISBN 978-84-17755-62-1.
Enllaços externs
- Institut Internacional d'Estudis Borgians
- Gregorio Mayans i la pràctica jurídica: la seua intervenció en el pleit de successió del Ducado de Gandia
- El Ducado de Gandia
- Santiago La Parra López: El ducado de Gandia i la memòria familiar de sant Francisco de Borja. Revista Borja. Revista de L’iieb, 2: Actes del Ii Simposi Internacional sobre els Borja. 103 p.
- Diari Borja-Borgia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ducado de Gandía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.