Francisco Alfonso Pimentel i Borja (12 de març de 1707-Madrit, 9 de febrer de 1763),[1] gran d'Espanya de primera classe, XI duc de Benavente, II duc d'Arión, X de Medina de Rioseco (des de 1736) i XIII de Gandia, comte de Mayorga, XIII d'Alba de Lliste, de Villaflor i d'Oliva, VII marqués de Jabalquinto i de Lombay, senyor de la Casas de Quiñones, Herrera, Almanzora i Estiviel, del castell fort de Lluna i de les viles de Garrovillas d'Alconétar, Bembibre, Castrocalbón, Carbajals, Pegue, Pobla de Rugar, Castelló i Cofrents en la seua vall. També va ser alcalde perpetu dels alcazáres reals de Soria i Zamora, alferes major, aguasil major, alcalde, escribano major de traus de Zamora i gentilhombre de la casa del Rei en eixercici.[2] Donats els seus servicis als reis Fernando VI i Carlos III, va ser nomenat cavaller de l'Orde de Sant Genaro.

Era fill d'Antonio Francisco Pimentel de Zúñiga i Vigil de Quiñones, X comte de Benavente, i de la seua primera esposa Ignacia de Borja i Centellas.[1]

En 1731 va casar en Francisca de Benavides i la Cova, filla de Manuel de Benavides i Aragó Dávila Corella Portocarrero de la Cova i Manrique de Padilla, duc de Santiesteban, i d'Ana Catalina de Cuevas Arias de Saavedro Pando Tavera i Ulloa, comtesa de Castellar.[3] Despuix de fallir sense successió en 1735, en l'any 1738 va casar per segones volta en María Faustina Téllez Girón Clars Pérez de Guzmán el Bo, filla de José María Téllez-Girón i Benavides, VII duc d'Osuna, i de Francisca Bibiana Pérez de Guzmán el Bo i Mendoza. De tots els fills que va tindre, María Josepha va ser qui va heretar la major part de les seues señoríos; el restant va morir durant l'infància.[1]

Referències