El context[1] (del llatí: contextus; conegut també com a context material i context abstracte o simbòlic) és el conjunt de circumstàncies (materials o abstractes) que es produïxen al voltant d'un fet, situació o event dau, que estan fiablemente comprovades[2] —en els testimonis de persones de reputació comprovada per mig de la veu humana, mensage parlat, escrit, grafies antigues, manuscrits antics, en cartes, documents, llibres d'història, periòdics, internet, tv, ràdio, mijos audiovisuals moderns o uns atres— i transmeses sense distorsió als sentits (de la raó, vista, oït, gust, tacte o olfat).


La seua transcendència

Un eixemple valiós, de lo transcendental que és el context en la vida de les societats de persones, ho recalca el següent cas hipotètic: en una carta la fiabilitat de la qual s'ha verificat ya abans, és dir, que ya abans s'ha confirmat de quí és, es troben les següents paraules: «Yo... ¡t'odie!»; fet desgarrador, per un instant, si és que haguera segut escrita per a un mateixa d'algú a qui un també valora i si és que aixina mateix un no haguera llegit tampoc el text que l'acompanya (el seu context), que diu: «...és lo que diuen uns atres, pero... Yo... ¡T'ame!»; queda clar que si el fet dau, encara que semble cert, li'l trau de context (o d'escena), pot afectar la transmissió del significat verdader d'este comunicat escrit, ya que li'l pot interpretar erròneament o donar-ho per assentat com un fet real, alguna cosa que és fals i que pot dur a futur a un conflicte (en la persona que un aprecia). Per lo que el context també juga un paper molt important, perque complementa l'idea verdadera que es vol transmetre, i que ara en este cas ho transforma al fet desgarrador en un fet esperançador, que no solament evita lo que sembla un imminent malentender (o una ruptura de pactes emocionals), sino més be que fins a afiança la relació entre les persones (des de el seu llaços emocionals fins a el seu afectes físics).

Per això ademés, es recalca l'importància de que en tot àmbit del viure de les persones el context deu provindre de fonts (o persones) completament fiables; per a no incidir falsament en els fets d'un assunt; per a encara, fins a no afectar negativament les relacions interpersonals.


El context i la pragmàtica

La pragmàtica és la disciplina encarregada de l'estudi del context llingüístic. Els especialistes parlen de microtexto, quan el context llingüístic està donat per una paraula immediata dins de l'enunciat, i macrotexto, quan el sentit del text no és immediat, sino que està donat per un context en múltiples elements.

En comunicacions i llingüística, context és l'àmbit noético cap al significat d'un mensage (com una oració), la seua relació a atres parts del mensage (com un llibre), l'ambient en el qual la comunicació va ocórrer, i qualsevol percepció que puga ser associada en la comunicació. El context és l'agrupació de circumstàncies específiques de lloc i temps, principalment, en qué s'està produint l'acte de la comunicació.

Les circumstàncies que formen cada tipo de context són per lo general molt específiques i si be poden repetir-se en atres moments o llocs, és casi impossible que totes elles s'agrupen de la mateixa manera, que tinguen el mateix lloc o importància que en uns atres casos, i també, que generen exactament els mateixos resultats.

El context llavors deu ser analisat cuidadosadament com una realitat altament específica i no comparable a atres en la qual els fenomens que se succeïxen estan profundament influïts i determinats. El context és un conjunt de circumstàncies en que es produïx el mensage: lloc i temps, cultura de l'emissor i receptor, etc. i que permeten la seua correcta comprensió.

En comunicacions i llingüística, context és el significat d'un mensage (com una oració), la seua relació a atres parts del mensage (com un llibre), l'ambient en el qual la comunicació va ocórrer, i qualsevol percepció que puga ser associada en la comunicació. En ciències de la computació, context són les circumstàncies baix les quals un dispositiu està sent utilisat, per eixemple l'ús actual de l'usuari. (Veja també canvi de context).


Context (busca i procés d'informació)

Cada usuari de l'informació té unes necessitats particulars, i uns condicionants distints. Eixos condicionants constituïxen el context i es correspondrien en l'entorn social, cognitiu, de capacitació informacional, etc. L'ús que de l'informació dependrà del context d'ús de la mateixa i este a la seua volta dependrà de circumstàncies canviants, puix una de les característiques del context és el seu dinamisme (aixina, per a autors com Chomsky, el context és el" transcurs de successos que es definix per un conjunt ordenat de relacions en les coordenades espai/temps)". Solament en la mida en que l'usuari és capaç de dessifrar les claus del mensage (informació), podrà comprendre i processar el mateix.

Existixen distints graus de context, com per eixemple:

  • Context colectiu: Conjunt de traces aplicables a la població estudiada.
  • Context de grup: Informació extreta d'un grup de persones.
  • Context individual: Concernix a l'entorn d'una persona concreta.

Aixina mateix es distinguixen distints tipos de context: espacial, temporal, ambiental, personal, social...

El context s'utilisa cada volta en major freqüència en les aplicacions informàtiques, ya que aquelles que conten en coneiximent del context, com per eixemple aquelles que permeten l'interacció per mig de realitat aumentada, permeten personalisar l'ús de dita aplicació en extraure i processar del context l'informació que necessiten. O per eixemple, els servicis basats en localisació que permeten adaptar-se a les necessitats dels usuaris en temps real.


Contextualisació

L'acció de contextualizar implica posar en context una situació que és rebuda de manera aïllada i separada de tots aquells elements que la rodegen i que influïxen sobre eixa acció. Aixina, és normal utilisar la contextualisació quan es analisa una font o un document que nos aplega de manera aïllada pero que està ahí pel resultat d'una situació i espai específics, és l'acció d'entregar l'informació necessària sobre el tema que s'està parlant a la persona que es troba escoltant, açò es conseguix entregant més informació rellevant que siga necessària i de valor per a donar un context al tema.


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Arroyo Cantón, Carlos; Berlato Rodríguez, Perla (2012). «La comunicación», Lengua castellana y Literatura (en español), España: Oxford University Press, p. 7. ISBN 9788467367966. Consultat el 25 de marzo de 2017.

Enllaços externs