Codeïna

La codeïna és un fàrmac opiáceo que es prescriu en el tractament del dolor (analgésico) i la tós (antitusígeno). Es troba naturalment en la llacor de la adormidera o rosella (Papaver somniferum).

Es metaboliza en morfina en el fege, pero per la baixa velocitat de transformació, és molt manco efectiva com analgésico i sedante que la morfina. Per lo anterior, es pot obtindre un major benefici quan es combina en paracetamol (acetaminofeno) o un medicament antiinflamatori no esteroideo (AINE), com aspirina o ibuprofeno. L'evidència no respala el seu us per a la supressió de la tós aguda en chiquets. En Europa, no es recomana com a medicament per a la tós en menors de dotze anys.

Es pren per via oral en forma de comprimits o aixarop. Per lo general, comença a actuar despuix de mija hora, en un efecte màxim a les dos hores. Els seus efectes duren entre quatre i sis hores. La codeína presenta un potencial d'abús similar al d'atres medicaments opioides, inclós el risc de habituació i sobredosis.

Els efectes secundaris comuns inclouen bossades, estrenyiment, picazón, aturdimiento i somnolència. Els efectes secundaris greus poden incloure dificultats respiratòries i adicció. No està clar si el seu us durant l'embaràs és segur. Es deu anar en conte durant l'alletament, ya que pot provocar toxicitat per opiáceos en el bebé. El seu us a partir de 2016 no es recomana en chiquets.

Història

La codeína és un alcaloide que es troba en la rosella, Papaver somniferum esta s'ha cultivat i utilisat a lo llarc de l'història de la humanitat per les seues propietats medicinals (analgésicas i antitusivas) i hipnòtiques relacionades en la diversitat dels seus components actius, que inclouen morfina, codeína i papaverina.

El nom codeína es deriva del grec antic κώδεια (kṓdeia , ‘cap de rosella’). La proporció relativa de codeína i morfina, l'alcaloide de l'opi més comú, entre el 4 % i el 23 %, tendix a ser alguna cosa major en el mètoto de la palla de adormidera per a preparar els alcaloide de l'opi.

Fins a principis del XIX, l'opi cru s'utilisava en diverses preparacions conegudes com láudano i en elixirs paregóricos, alguns dels quals varen ser populars en Anglaterra des del principi del XVIII; la preparació original sembla haver segut elaborada en Leiden, Països Baixos, al voltant de 1715 pel químic Jakob Li Mort. En 1721 la Farmacopea de Londres menciona un Elixir Asthmaticum, reemplaçat pel terme Elixir Paregoricum («calmant del dolor») en 1746.

Flor de Papaver somniferum, junt al seu frut o càpsula.

La codeína va ser aïllada per primera volta en 1832 en França per Pierre Robiquet, ya famós pel descobriment de l'alizarina, el colorant roig més difòs, mentres treballava en els processos d'extracció refinada de la morfina. A Robiquet també se li atribuïx el descobriment de la cafeïna.

Thomas Anderson va determinar la composició correcta en 1853, pero John Masson Gulland i Robert Robinson varen propondre una estructura química com a tal, recent en 1925. Per un atre costat, la codeína i la morfina, aixina com l'opi, es varen utilisar en un intent de tractar la diabetis en la década de 1880 i posteriorment, en dates tan recents com la de 1950. La primera estructura cristalina tindria que esperar fins a 1954.

Farmacocinética

Vies d'administració

S'administra per via enteral, via oral i en alguns casos per via parenteral.

Absorció

La codeína i les seues sals s'absorbixen en el tracto gastrointestinal, l'inici del seu efecte és al voltant de trenta minuts, alcançant concentracions plasmáticas màximes aproximadament una hora posterior a la seua administració, que persistixen entre tres i quatre hores despuix d'una dosis oral o intramuscular. El seu biodisponibilidad és del 90 %. ³

Distribució

Es distribuïx àmpliament en preferència cap als òrguens parenquimatosos com el fege, bazo i renyó. En un volum de distribució de 3-6 L/kg. Té una baixa unió a les proteïnes plasmáticas (7-25 %) i no s'acumula en els teixits corporals. La codeína travessa la barrera hematoencefàlica i es troba en els teixits fetals i en la llet materna.  ^{2 3}

Metabolisme i metabòlits

Es metaboliza en el fege, per mig de conjugació en àcit glucurónico a codeína-6 glucurónido (C6G), per O-desmetilacó a morfina (aproximadament 5-10 %) i N-desmetilacó a norcodeína ( al voltant del 10 %) respectivament. La UDP-glucuronosiltransferasa (UGT) 2B7 i 2B4 són les principals enzimes metabòliques que medien la glucurodinacó de la codeína al metabòlit C6G.

El citocromo P450 2D6 és la principal enzima responsable de la transformació de codeína en morfina i la P450 3A4 és la principal enzima que media en la conversió de codeína en norcodeína. Despuix, la morfina i la norcodeína es metabolizan encara més per mig de conjugació en àcit glucurónico. Els metabòlits glucurónidos de la morfina són morfina-3-glucurónido (M3G) i morfina-6-glucurónido (M6G). ³

Diferència estructural entre codeína i morfina

Figura 1. Diferències estructurals entre Codeína i Morfina

La principal diferència estructural entre la codeína i la morfina és la presència d'un grup metoxilo (-OCH₃, círcul roig) en la codeína en lloc del grup hidroxilo (-OH, círcul blau) que es troba en la morfina en el carbono 3. Esta diferència afecta la forma en que el cos metaboliza cada compost. Ademés, es veu en image l'enzima encarregada de convertir la codeína en morfina, CYP2D6, per mig d'una O-desmetilacó. ³

Excreció

La codeína es excreta en un 90 % pels renyons, i el seu semivida d'eliminació és d'aproximadament 3-4 hores. Els productes excretados per l'orina consistixen en codeína lliure i en el seu derivat glucurónido-conjugat (al voltant del 70 %), norcodeína lliure i conjugada (al voltant del 10 %), morfinalibre i conjugada (al voltant del 10 %), normorfina (4 %) i hidrocodona (1 %). El restant de la dosis es excreta per les heces. ²

Farmacodinámica

Figura 2. Esquema d'acció del reflex de la tós i de la codeína en la via aérea i pulmons

Mecanisme d'Acció

La codeína és un opioide que es convertix en morfina en el cos, principalment a través de l'acció de l'enzima CYP2D6. Actua com un agonista parcial dels receptors mu-opioides (μ), κ (kappa) i δ (delta) en el sistema nerviós central. L'unió a estos receptors inhibix la transmissió de senyals de dolor i modifica la percepció del dolor.

Mecanismes indirectes

Els opioides, depenent de la dosis, reduïxen la lliberació d'acetilcolina en vàries àrees del cervell, inclosos l'hipocamp, cos estriado i la corfa cerebral. El mecanisme té que vore en l'entrada de Ca2 +, i no en mecanismes GABAérgicos.

Per un atre costat, la lliberació central de monoaminas està influenciada pels opioides. De fet, se sap que els mecanismes analgésicos dels opioides depenen de proyeccions descendents de monoaminas. Els agonistas opioides dels receptors μ, κ i δ inhibixen la lliberació de norepinefrina en l'hipotàlem i corfa. Este efecte està mediat per receptors μ ubicats en neurones noradrenérgicas. Les proyeccions corticales d'serotonina, pel contrari, no es veuen afectades pels opioides.

En general, els agonistas μ aumenten la transmissió en el sistema mesolímbico dopaminérgico. Inhibixen les neurones GABAérgicas en l'àrea tegmental ventral, desinhibiendo l'activitat de la dopamina. Pel contrari, els agonistas κ inhibixen la lliberació de dopamina en el mateix sistema. De la mateixa manera que en atres drogues d'abús, es creu que una influència sobre la dopamina mesolímbica mija els efectes de reforç dels opioides.

Efectes farmacològics

• Analgèsia: La principal aplicació de la codeína és com analgésico per al consol del dolor lleu a moderat. Ademés de reduir l'aspecte sensorial del dolor, els opioides poden alterar l'aspecte emocional, a on el dolor està present, pero no causa tant problema.
• Antitusivo: La codeína també s'usa com supresor de la tós pel seu efecte depressor en el centre de la tós en el cervell. Irònicament, l'heroïna es va desenrollar com a medicament per a la tós en l'esperança de que tinguera efectes menys tòxics i adictivos.
• Efectes en el sistema gastrointestinal
  • Els agonistas del sistema digestiu disminuïxen la secreció d'àcit de l'estòmec, reduïxen la -motilidad gàstrica i prolonguen el buidat gàstric. Es reduïxen les secrecions pancreàtiques, biliars i intestinals. Els moviments peristálticos es reduïxen, pero el to aumenta, lo que a voltes provoca espasmos.
    • Els opioides també aumenten la pressió dels conductes biliars. La codeína també provoca nàusees i bossades per estimulació de l'àrea postrema.
• Efectes en el sistema cardiovascular: La codeína no té efectes cardiovasculars significatius si la persona està en decúbito supino, pero pot produir-se hipotensió ortostática per la vasodilatacó perifèrica i l'inhibició dels reflexos barorreceptores. Els efectes miocárdicos no són significatius en individus normals, pero poden ser més variables durant l'infart de miocardi.
• Miosis: La codeína causa constricció de la pupila per una acció directa sobre el nervi parasimpático. La miosis és patognomónica de la sobredosis de opioides (específicament agonistas μ), pero la midriasis ocorre en supressió respiratòria i asfíxia.
• Efectes en el sistema respiratori: Els ligandos respiratoris μ i δ participen en la regulació de la respiració. La supressió respiratòria és una característica habitual de la codeína, que suprimix totes les fases de la respiració. La desocupació respiratòria no és una causa de mort comuna en la població general, pero sí es restringix el seu us en chiquets menors a 2 anys perque en eixa població hi ha probabilitat de mort. No obstant, en dosis terapèutiques normals, els efectes respiratoris no són p

roblemáticos en persones sense malaltia pulmonar. La depressió respiratòria resulta de l'alteració de la resposta de les àrees del tronc de l'encéfal als nivells de diòxit de carbono.

• Efectes neuroendocrinos: A través d'accions hipotalámicas, la codeína inhibix la lliberació de l'hormona liberador de gonadotropina i de l'hormona liberador de corticotropina. En conseqüència, hi ha una disminució dels nivells circulants de l'hormona luteinizante, l'hormona folícul estimulant, l'hormona adrenocorticotrópica, la b-endorfina, la testosterona i el cortisol. Es produïxen nivells elevats de prolactina, possiblement a través d'interaccions en sistemes dopaminérgicos. No obstant, en l'administració crònica es desenrolla tolerància a estos efectes neuroendocrinos, i estos no es presenten tan freqüentment.
• Efectes sobre el comportament: Els opioides produïxen sedacó, pero no tan profundament com els depresores del SNC com els barbitúricos o els anestésicos generals. Una persona a la que se li administra un opioide sol estar letárgica pero excitable.
  • Dependència i Adicció: apareixen quan s'administren de forma repetida, i es creu que és resultat de la desensibilisació dels receptors opioides i alteracions en l'interacció entre les proteïnes G i el adenilato ciclasa. El síndrome d'abstinència apareix davant una suspensió abrupta de opioides o l'ús de antagonistas.
    • Dins de les 8 hores de la suspensió, la persona experimenta lagrimeo, badallada, sudoració i secreció mucosa.
    • A les dotze a catorze hores de la suspensió, la persona presenta sacsades i somi inquiet.
    • El pico ocorre entre les quarantahuit i setenta y dos hores, en dilatació de les pupiles, incapacitat per a menjar, pell de gallina, inquietut, taquicardia, tremolació motores, rampes musculars, nàusees, diarrea, espasmos intestinals i ariçonada i sofocos alterns. Durant este temps, és comprensible que la persona estiga irritable, ansiosa i disfórica.

Enllaços externs

• «codeïna». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).