Motilidad gastrointestinal
La motilidad gastrointestinal és l'acció fisiològica del aparat digestiu encarregada de desplaçar el contingut de la boca cap al ano. L'activitat de les cèlules musculars llongitudinals i cèlules musculars circulares és la responsable del desplaçament del quimo per l'aparat digestiu.
La motilidad gastrointestinal ajuda a les funcions de digestió, secreció i absorció de substàncies.
Existixen aliments que favorixen la motilidad intestinal com per eixemple el café.
Control de la motilidad
La motilidad gastrointestinal, de la mateixa manera que atres funcions, és controlada de forma autònoma pel sistema nerviós entérico (ENS), el qual es troba en la gruixa de la paret de l'intestí. El desenroll del circuit de motilidad gastrointestinal dins de el ENS és necessari per a la propulsió de la matèria intestinal.
La primera forma de motilidad gastrointestinal no és neurogénica. Les ones miogénicas, que són la motilidad gastrointestinal bidireccional que sorgixen del múscul pla intestinal, apareixen abans que la motilidad gastrointestinal neurogénica en intestins d'embrions de rata i d'humans. En humans es registren ones miogénicas a les 14 semanes despuix de la concepció.[1]
Una atra forma no neurogénica de motilidad gastrointestinal, són les ones llentes, contracció rítmiques del múscul pla controlades per les cèlules intersticiales de Cajal.
Referències
- ↑ (2023).«Spontaneous enteric nervous system activity precedixes maturation of gastrointestinal motility».bioRxiv.doi:10.1101/2023.08.03.551847.Consultat el 11 de març de 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Motilidad gastrointestinal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.