Bioparque
Un bioparque és un recint o espai que combina parcs zoològics, jardins botànics, aquaris i/o museus d'història natural i antropologia destinat a que els visitants deprenguen el procés de la protecció i preservació de les espècies expostes respectant i valorant les seues necessitats biològiques i de conservació.[1][2]

En general es tracta de zoològics reconvertits en una funció conservacionista per a albergar espècies rescatades del tràfic illegal o que no puguen retornar al seu entorn per haver passat tota la seua vida en captiveri i aixina perdut el seu instint de supervivència.[2][3]
La concepció dels parcs zoològics d'exhibir animals en gàbies es modifica en els bioparques per a que les espècies puguen dispondre d'un ecosistema similar al seu entorn natural seguint criteris taxonòmics (eixemplars de diferents espècies que pertanyen a un mateix grup), ecològic adaptatiu (eixemplars de diferents espècies en adaptacions a un mateix ambient) o geogràfic (eixemplars de diferents espècies que es distribuïxen en una mateixa àrea geogràfica).[4][5]
l'Associació Mundial de Zoològics i Aquaris (World Association of Zoos and Aquariums, WAZA) apunta entre els objectius dels zoològics moderns construir coneiximent i comprensió, fomentar valors i empatia, promoure sorpresa, creativitat i inspiració, motivar comportaments, accions i defensa proambientales i desenrollar habilitats científiques, tècniques i personals.[6]
El "Reglament per a la custòdia responsable de fauna selvada" de Bolívia definix als bioparques com "recints que alberguen fauna selvada en l'objecte de proporcionar als espècimen albergats en ells condicions adequades per al seu desenroll, en espais de captiveri i/o semicautiverio que recreen el seu hàbitat natural, en la finalitat d'educar i sensibilisar a la societat que visite estos recints", i establix que els bioparques "únicament podran albergar espècimen de les ecorregions a on es troben establits".[7]

La Fundació Bioparc (que gestiona els bioparques de Valéncia i Fuengirola, aixina com l'aquari de Gijón) definix els seus parcs com a espais de "oci en causa", el que està "compromés en el mig ambient i la conservació", i senyala com a propòsit "canviar l'actitut de les persones per a comprendre la necessitat de viure en harmonia en el nostre planeta".[8]
Si ben molts zoològics moderns serien funcionalment bioparques encara que no adopten eixa denominació oficial, hi ha autors i institucions que reserven el terme per a models més específics de reconversió zoológica.[1][2]
Història
Hi ha registres de coleccions animals des de l'antiguetat. Excavacions arqueològiques en la ciutat egipcíaca d'Hieracómpolis varen revelar que al voltant del 3500 a. C. hi havia hipopótams, baboïns i elefants captius. Es presumix que la primera exhibició pública d'animals hauria segut realisada en 1480 a. C. per la reina Hatshepsut d'Egipte. En Amèrica, a finals del XVI, Moctezuma II tenia un zoològic en Mèxic-Tenochtitlán. Entre els primers zoològics públics estan el Zoològic de Schönbrunn (fundat en 1752 per Francisco I i obert al públic en 1778) i el del jardí botànic Jardin des Plantes, de París (inaugurat el 10 de juny de 1793), abdós encara en funcionament.[9][10][11][12][13]
El germen del concepte de zoològic modern com a lloc d'investigació zoológica i d'educació dels visitants va sorgir a finals del XIX en Europa. En 1907, Carl Hagenbeck va inaugurar el zoològic sense barrots Tierpark Hagenbeck, en Hamburc, Alemània. A mitan de la década de 1950 esta idea va escomençar a replicar-se en zoològics d'Estats Units i atres parts del món.[5][9]
El zoòlec Heini Hediger va plantejar un pas més cap als nous zoològics, considerant les necessitats sicològiques dels animals, i va sostindre que la calitat dels recints era més important que la cantitat d'espai. Alguns zoològics varen escomençar a centrar la seua funció en la conservació en la década de 1970, com el Woodland Park Zoo, de Seattle, i la majoria dels zoològics del sigle XXI varen modificar les àrees d'exhibició d'animals per a adaptar-les a condicions similars al seu hàbitat natural en vida lliure, en la conservació, l'educació, l'investigació i l'entreteniment com a objectiu.[5]
Si ben no du oficialment el nom de bioparque, el Zoològic de Schönbrunn es va convertir a partir de la década de 1990 en centre educatiu i d'investigació en proyectes de conservació d'espècies. Mentrestant, alguns zoològics oficialment convertits en bioparque entre fins del XX i inicis del XXI són:[12][13][14][15][16]
- Colòmbia: Bioparque Ukumarí, Bioparque els Ocarros i Parc de la Conservació;
- Mèxic: Bioparque de Convivència Pachuca;
- Bolívia: Bioparque Vesty Pakos i Bioparque Municipal Andino de Oruro;
- Brasil: BioParque de Riu;
- Argentina: Ecoparque de Buenos Aires;
- Chile: Bioparque Buin Zoo;
- Espanya: Bioparc Valéncia i Bioparc Fuengirola;
- Itàlia: Bioparco vaig donar Roma;
- França: Bioparc de Doué-la-Fontaine.
El Bioparque Temaikèn, en Argentina, va ser concebut directament com bioparque, encara que en els seus inicis es presentava com a zoològic enfocat a la conservació i concientisació.[17]
Llegislació en Espanya
La llei 31/2003 d'Espanya, basada en la directiva del Consell de l'Unió Europea per al manteniment d'animals salvages en parcs zoològics, establix:[1]
A partir d'esta llei, els zoològics espanyols deuen proporcionar als animals "condicions que permeten la satisfacció de les seues necessitats biològiques i de conservació" per a "millorar el seu benestar" i "la seua capacitat de supervivència i reproducció".[1]
En l'objectiu de conservar "la biodiversitat i contribuir a la protecció del mig ambient", els parcs zoològics deuen desenrollar "mides de benestar, profilácticas i ambientals dels animals que alberga", dur avant programes de conservació ex situ (fauna selvada anara del seu hàbitat natural) "d'educació i d'atenció veterinària" i contar en "personal especialisat".[1][18]
La guia per a l'aplicació de la llei 31/2003 indica que l'introducció de la funció conservacionista en els zoològics du a "la necessitat de transformar uns establiments dedicats a la mera exhibició d'animals en institucions modernes dotades de les condicions necessàries per a desenrollar un treball rellevant i de calitat".[19]
La Fundació Bioparc de Valéncia indica que els parcs zoològics són "aliats de la biodiversitat" i reclama "un canvi d'actitut en el comportament destructor de l'espècie humana", per a afirmar que els zoològics complixen "un paper fonamental com salvaguarda de les espècies i com verdaderes plataformes de transformació de conductes de la societat".[20]
També sentencia que les estratègies conservacionista "deuen dirigir-se a protegir, més allà d'espècies concretes, hàbitats i ecosistemes complets".[20]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Redacció de les Corts Generals d'Espanya en la firma del rei Juan Carlos I (28 d'octubre de 2003). «Llei 31/2003, de 27 d'octubre, de conservació de la fauna selvada en els parcs zoològics» (en es). Bolletí Oficial de l'Estat. Consultat el 25 de maig de 2026.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Pereira, Felipe (2026). «Bioparques i l'educació ambiental» (en es). Biocontacto.org. Consultat el 25 de maig de 2026.
- ↑ Zavaro-Pérez, Carlos Alberto (27 de giner de 2021). «Naturalea ex situ: arques de la biodiversitat» (en es). Lletres Verdes, revista llatinoamericana d'estudis socioambientales. Consultat el 25 de maig de 2026.
- ↑ Zavaro Perez, Carlos; Spaccesi, Fernando. «De les fantasies de Marco Polo a la realitat dels bioparques» (en es). Repositori de l'Universitat Nacional de La Plata. Consultat el 25 de maig de 2026.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Garduño, Miriam Lara; Sánchez Rojas, Gerardo (8 d'abril de 2020). «Els zoològics: un component important per a la preservació de les espècies» (en es). Universitat Autònoma de l'Estat de Hidalgo. Consultat el 25 de maig de 2026.
- ↑ Schilbert, Jana; Scheersoi, Annette (2022). «Learning outcomes measured in zoo and aquarium conservation education» (en en). National Library of Medicine. Consultat el 25 de maig de 2026.
- ↑ Redacció de Ministeri d'Ambient i Aigua. «Reglamente per a la custòdia responsable de fauna selvada» (en es). Viceministerio de Mig ambient, Biodiversitat, Canvis Climàtics i de Gestió i Desenroll Forestal. Archivat des de l'original, el 4 de juliol de 2021. Consultat el 26 de maig de 2026.
- ↑ Redacció de Bioparc. «Bioparc» (en es). Bioparc.es. Consultat el 26 de maig de 2026.
- ↑ 9,0 9,1 Chaverri, Federico (2013). «Els zoològics en el context històric i la seua relació en la preocupació pel benestar animal en Costa Rica». Revista Ambientico - Universitat Nacional de Costa Rica. Consultat el 25 de maig de 2026.
- ↑ Renner, Michael J. (23 de maig de 2022). «Where was the world’s first zoo?» (en en). The Conversation.com. Consultat el 25 de maig de 2026.
- ↑ Pouillard, Violette (giner de 2019). «Visions of concord: Wild animals and the Garden of the Revolution (Jardin des Plantes menagerie, 1793-c. 1820)» (en en). Journal for the History of Environment and Society. Consultat el 25 de maig de 2026.
- ↑ 12,0 12,1 Redacció de Tiergarten Schönbrunn. «The World´s oldest zoo» (en en). Zoo Vienna.at. Consultat el 25 de maig de 2026.
- ↑ 13,0 13,1 Redacció de Visiting Vienna.com (30 d'octubre de 2025). «History of Vienna Zoo» (en en). Visiting Vienna.com. Consultat el 25 de maig de 2026.
- ↑ Redacció de ABC (25 de maig de 2026). «Bioparc flama a l'acció per a protegir Àfrica en la commemoració del seu Dia Mundial» (en es). ABC.es. Consultat el 25 de maig de 2026.
- ↑ Redacció de Fondazione Bioparco vaig donar Roma. «La storia del Giardino Zoologico vaig donar Roma» (en it). Bioparco.it. Consultat el 25 de maig de 2026.
- ↑ Redacció de BioParque do Rio (2024). «Un nou concepte de zoològic» (en es). BioParque do Rio.com.br. Consultat el 25 de maig de 2026.
- ↑ Redacció de Adlatina (19 d'octubre de 2009). «Temaikén i La Comunitat celebren el pas de zoo a bioparque» (en es). Adlatina.com. Consultat el 25 de maig de 2026.
- ↑ Redacció del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. «Medides de conservació en els parcs zoològics» (en es). Miteco.gob.es. Consultat el 25 de maig de 2026.
- ↑ Rodríguez-Guerra, Myriam; Guillén-Salazar, Federico (2010). «El parc zoològic, un nou aliat de la biodiversitat» (en es). Miteco.gob.es. Consultat el 25 de maig de 2026.
- ↑ 20,0 20,1 Redacció de Fundació Bioparc de Valéncia. «Conservació» (en es). Educació Bioparc.és. Consultat el 25 de maig de 2026.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bioparque» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.