Bioparque Vesty Pakos



El Bioparque Municipal Vesty Pakos, també conegut per la seua antiga denominació Zoològic Municipal de la Pau és un centre de custòdia[1] de fauna selvada inserte en el Parc nacional Mallasa, al surest de la ciutat de La Pau, en Bolívia. És administrat pel Governe Municipal de la Pau i és el primer centre de custòdia de Bolívia en ser part de l'Associació Llatinoamericana de Parcs, Zoològics i Aquaris (ALPZA)[2]
Conta en la categoria de bioparque, en l'objectiu d'albergar espècies selvades en recints que recreen els seus hàbitats naturals en el propòsit de sensibilisar, concientizar i educar sobre la problemàtica de tràfic, tinença illegal i comercialisació de fauna selvada. Ademés de portar a terme programes de conservació, rehabilitació, reinserció i lliberació en els seus hàbitats naturals.[3]
Característiques del Bioparque
El Bioparque Municipal Vesty Pakos es troba a 3250 m s. n. m. i a una distància de 14 quilómetros del centre de la ciutat de la Pau[4] en el Macro Districte Mallasa dins del Àrea Protegida Parc Nacional Mallasa i conta en una superfície de 22.4 hectàrees.

Àrees del parc
El Bioparque conta en diferents recints destinats a albergar a la fauna selvada. Entre ells es troba l'espai destinat a camélidos denominat Wari Pacha que significa terra de vicuñas,[5] la fossa d'orsos, la fossa de pumes denominat Pumasani o lloc dels pumes,[6] el reptilario denominat Jararanku que significa lagartija,[7] un espai de còndors denominat Domo de Còndors, entre uns atres, també conta en un estany artificial en un mirador.[8]
Espècies albergades
En 2020 albergava més de 520 individus selvats de 70 espècies. Casi tots provienentes del tràfic d'animals.[9] I el 70% dels individus pertany a espècies amenaçades[10] de Bolívia. Atres animals albergats provenen de programes de conservació com el de flamencs altoandinos.[11]
En trobar-se emplaçat dins de l'Àrea Protegida Parc Nacional Mallasa, el Bioparque també protegix a la fauna selvada representativa del Valle de la Pau. Des de mamífers com el rat penat longirostro negre,[12] reodores selvats, marsupials, i vizcachas, més de 45 espècies d'aus entre residents i visitants com la rajoleta thraupis sayaca, el perico cordillero gris psilopsiagon aymara, el carpintero andino colaptes rupicola, entre uns atres, ademés d'aus migratòries que troben en el Bioparque un lloc de descans i alimentació.[9] Segons el Club Ornotològic de la Pau Còndors en el Bioparque s'avistar les següents aus: garza nycticorax nycticorax, cormorán phalacrocorax brasilianus, sinsonte mimus dorsalis i entre atres espècies.[13] També quatre espècies d'amfibis habiten en el Bioparque; la ranita arbícola Hypsiboas riojanus, el sapo o thoko Rhinella spinulosa, el jaampatito Pleurodema cinereum i el més amenaçat del Valle de la Pau el Gastrotheca marsupiata. [14]
En 2022 el Bioparque va estar 44 dies tancat per una restructuración interna. D'eixa manera, el 9 de juliol del 2022, va reobrir les seues portes en la modalitat de visites guiades i educatives en grups de 20 a 25 persones en horaris fixos de dimarts a dumenge.[15]
En 2022 es va implementar un Comité Científic, conformat pel Colege de Biòlecs de la Pau, el Colege de Veterinaris de la Pau, l'Associació Boliviana de Salut en Fauna Selvades (ABOSFAS), entre atres institucions. Ete Comité té per objectiu assessorar i donar seguiment a les activitats realisades dins del Bioparque.[16]
Història del Bioparque

En el Parc Urbà Central de la Pau,[17] antigament denominat parc Roosevelt, es trobava l'antic viver municipal en el qual les persones abandonaven o donaban animals selvats, principalment mones. En el pas del temps es va convertir en un chicotet zoològic que es va denominar Parc de les Mones.[18]
Durant anys la població va demanar a les autoritats el trasllat del Parc a un lloc més adequat per als animals i més alluntat del centre de la ciutat. El lloc elegit per les llavors autoritats edils va ser l'Àrea Protegida Parc Nacional Mallasa.[18]
Durant la gestió de l'alcalde paceño Juliol Mantilla Cuéllar es va coordinar el trasllat del Parc de les Mones a l'Àrea Protegida Parc Nacional Mallasa. L'encarregat d'esta llabor va ser Silvestre Pakos Sofro, herpetólogo austríac que va desenrollar una important llabor com naturalista en Bolívia.
Silvestre Pakos Sofro conegut com Vesty, va proyectar per al Zoològic de Mallasa programes d'educació ambiental, programes de conservació d'espècies, vinculació en atres zoològics nacionals i internacionals per a intercanvi d'informació i noves tècniques de maneig de fauna, aixina com recints més amplis i adequats per a la fauna selvada albergada.[18]
El 21 de setembre de 1993 es va fundar el Zoològic Municipal Vesty Pakos en commemoració a Vesty Pakos, quí no va poder vore concretada la seua obra ya que va fallir en mesos previs a la fundació.
Des de la promulgació del "Reglament per a la custòdia per a la fauna selvada",[3] elaborat per la Direcció general General de Biodiversitat i Àrees Protegides (DGBAP) depenent del Ministeri de Mig ambient i Aigua (MMAyA) l'any 2017, els zoològics en Bolívia que tenien llicència de funcionament varen passar a denominar-se Centres de Custòdia de Fauna Selvada. La norma senyala que al moment de renovar els ex zoològics deuen adoptar els seus plans de maneig a les diferents categories de centres de custòdia establits.[19]
D'eixa manera, el Zoològic Municipal Vesty Pakos en l'aprovació del seu Pla de Maneig, a principis de l'any 2020 i en complir en els requisits per a la categoria de Bioparque establits en la norma, va passar a denominar-se Bioparque Municipal Vesty Pakos
Referències
- ↑ Salcedo, Rodrigo. «Guardafaunas per una semana, el somi complit de 56 chiquets», Pàgina Sèt, 2017-01-23. Consultat el 2019-03-03.
- ↑ «Vesty Pakos, el primer de Bolívia en ser part de l'Associació Llatinoamericana de Parcs, Zoològics i Aquaris», Agència Municipal de Notícies, 2019-12-23, p. https://www.amn.bo. Consultat el 2020-06-25.
- ↑ 3,0 3,1 «Reglamente per a la Custòdia Responsable de Fauna Selvada - Ministeri de Mig ambient i Aigua (Bolívia)». Archivat des de l'original, el 2021-07-04.
- ↑ «Especialistes brasilers capaciten al personal del zoològic de la Pau», Opinió, 2018-01-24. Consultat el 2019-03-03.
- ↑ «El Zoològic Municipal Vesty Pakos estrena l'àrea de camélidos “Wari Pacha”», La Raó, 2017-07-22, p. https://www.la-razon.com/. Consultat el 2020-06-25.
- ↑ «Els pumes del zoològic de la Pau tenen un millor i més àmplia llar», Oxigen. bo, 2014-07-13. Consultat el 2019-03-03.
- ↑ «El reptilario Jararanku del Zoo ya acull a 8 espècies», Pàgina Sèt, 2014-12-01.
- ↑ «L'alcalde Roberto Moscoso va inaugurar la nova image del zoològic Vesty Pakos de», ANF, 2004-11-29. Consultat el 2019-03-03.
- ↑ 9,0 9,1 «El Bioparque Vesty Pakos preserva la vida de 520 animals». Archivat des de l'original, el 2020-11-18. Consultat el 2020-11-18.
- ↑ «¿Cóm va canviar el zoo paceño? Coneix les històries de Baloo, Ajayu o Panchita», Urgent. bo, 2018-09-11. Consultat el 2019-03-03.
- ↑ «Rescate i criança de pichones de flamencs altoandinos en captiveri en el Zoològic Municipal Vesty Pakos, La Pau».Rescate i criança de pichones de flamencs altoandinos en captiveri en el Zoològic Municipal Vesty Pakos, La Pau.
- ↑ «Rat penat nectarívoros en els nostres jardins». Archivat des de l'original, el 2021-03-28. Consultat el 2020-11-18.
- ↑ «MINIREPORTAJE ALBIRAMENT». Archivat des de l'original, el 2025-04-12.
- ↑ «Quatre espècies d'amfibis del Valle de la Pau habiten el Bioparque Vesty Pakos» (en es). ANA Bolívia (2021-04-30). Archivat des de l'original, el 2021-04-30. Consultat el 2021-05-21.
- ↑ «Reòbrin el Vesty Pakos en visites guiades i la població goja de l'espai municipal», https://amn.bo. Consultat el 2022-07-18.
- ↑ «Conformen un comité científic per a donar seguiment a les activitats del Bioparque Vesty Pakos».
- ↑ Chuquimia, Leny. «Des de fa 22 anys el Vesty Pakos rescata animals maltractats», Pàgina Sèt, 2015-09-05. Consultat el 2019-03-03.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 Capriles (2006). «Capítul VIII - El nou Zoològic de Mallasa», "Vesty" Pakos i el somriure del Tigre, CIM.
- ↑ «Per a enfortir la conservació d'espècies en perill d'extinció, Vesty Pakos es prepara per a convertir-se en bioparque». Archivat des de l'original, el 2020-06-26. Consultat el 2020-06-26.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bioparque Vesty Pakos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.