Idioma anglés
L'anglés és una de les llengües més parlades al món, i la més utilisada internacionalment com a segona llengua.[6] Pertany a la branca germànica occidental de la família indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment pel dialecte francés de Normandia. Les llengües actuals mès pròxims a l'anglés és el frisó i l'escocés.
| Anglés 'English' | |
| Pronunciació: | AFI: [ˈɪŋglɪʃ] |
| Atres denominacions: | {{{atresdenominacions}}} |
| Parlat en: | Estats Units, Regne Unit, Canadà, Austràlia, i atres països de la Comunitat Britànica de Nacions. |
| Regió: | Europa Occidental (Regne Unit, Irlanda, Nort-Amèrica (Estats Units, el Canadà, i a algunes comunitats i ciutats de Mèxic), alguns països d'Àfrica, alguns països d'Àsia, Oceania (principalment a Austràlia i Nova Zelanda) |
| Parlants: | Llengua materna: 309–400 millons Segona llengua: 199–1.400 millons[1][2] Total: 500 milions–1.800 milions[3][2] |
| Rànquing: | 3 (parlants natius)[4] Total: 1 o 2 [5] |
| Família: | llengua indoeuropea germànica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Austràlia, Bahames, Barbados, Bermuda, Dominica, Ghana, Gibraltar, Grenada, Guyana, Illes Salomó, Irlanda, Jamaica, Nigèria, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Lucia, Saint Kitts i Nevis, Saint Vincent i les Grenadines, Trinitat i Tobago, Zimbabue, el Regne Unit, als estats dels Estats Units i a l'Unió Europea |
| Regulat per: | Cap institució |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | en |
| ISO 639-2 | eng |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | eng |
| {{{mapa}}} | |
| vore també: llengua | |
Extensió
L'anglés és el primer idioma a Austràlia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Kitts i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica, encara que a este país no és oficial, sino de facto, i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris.
També és un dels idiomes principals a Belize (en el castellà), el Canadà (en el francés), Camerun (en el francés i diverses llengües africanes), Dominica (en el francés i el crioll), Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines (en el francés i el crioll), els Estats Federats de Micronèsia, Irlanda (en el gaèlic), Libèria (en diverses llengües africanes), Singapur i Sur-Àfrica (en l'afrikaans i diverses llengües africanes).
És oficial (pero sense ser pas un idioma natiu) a les illes Fiji, Ghana, Gàmbia, l'Índia, Kiribati, Lesotho, Kenya, Namíbia, Nigèria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Solomon, Samoa, Sierra Leone, Swazilàndia, Tanzània, Zàmbia i Zimbabwe.
Ademés és la principal llengua de treball en les relacions internacionals i una de les traduccions obligades dels documents de la Unió Europea. És considerat per molts com la lingua franca moderna, per això han sorgit versions simplificades, com el Basic English, per usar-se només entre persones de llengües diferents.
Història
L'anglés prové de la llengua parlada per les tribus germàniques (anglesos, sets i saxons) que es van establir a Anglaterra al segle V. L'anglés antic parlat en aquella época és la base de l'anglés modern. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del francés, despuix de l'invasió normanda el 1066. L'anglés mijà (Middle English) va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'orige llatí. Hi ha un gran número de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per eixemple come o arrive (arribar), sight o vision (visió), freedom o liberty (llibertat). L'anglés modern (Modern English) va començar a l'época de Shakespeare.
L'us de l'anglés es va anar escampant a lo llarc de la Gran Bretanya, i més tart per les colònies de l'imperi Britànic. El número estimat de parlants natius l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial econòmic, polític, científic i cultural dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit en els darrers dos sigles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.
Vocabulari
Atés que l'anglés ha estat força influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i atres), és la llengua en el més gran número de mots. Les paraules d'orige germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'orige llatí són més "educades" o "elegants". L'anglés també adopta noves paraules en més facilitat que atres llengües. No hi ha un estimat precís del número de mots de la llengua, pero, el Oxford English Dictionary n'inclou més de 500.000. Atres organisacions estimen més de 800.000.
Atés que l'anglés té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentages per l'orige de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:
- mots d'orige francés (inclou francés antic, dialectes del francès i anglo-francés): 28,3%
- llatí (inclou térmens científics o tècnics): 28,24%
- anglés antic (orige germànic), anglés mijà, escandinau o nòrdic i neerlandés: 25%
- grec: 5,32%
- sense orige etimològic precís: 3,28%
- derivats de noms de persones: 3,28%
- atres llengües: 1%
Sistema d'escritura
L'anglés utilisa l'alfabet llatí en l'escritura. L'ortografia de l'anglés és etimològica i no fonètica, especialment per a les paraules d'orige llatí o recentment incorporades del francés. Existixen regles d'escritura per a les paraules d'orige germànic i les adaptades antigament del francés, i per lo tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'estes, encara que n'hi ha excepcions.
Principals dialectes
Referències
- ↑ vegeu: Ethnologue (estimació del 1984); The Triumph of English, The Economist, 20 de decembre del 2001; Ethnologue (estimació del 1999); «20,000 Teaching Jobs» (en anglès). Oxford Seminars. Consultat el 18-02-2007.;
- ↑ 2,0 2,1 «Lecture 7: World-Wide English». EHistLing. Consultat el 26-03-2007.
- ↑ Ethnologue (estimació del 1999);
- ↑ Ethnologue, 1999
- ↑ Languages of the World (Charts), Comrie (1998), Weber (1997), and the Summer Institute for Linguistics (SIL) 1999 Ethnologue Survey. Disponible a The World's Most Widely Spoken Languages
- ↑ The Cambridge History of English and American Literature in 18 Volumes (1907–21). Volume XIV. The Victorian Age, Part Two. - XV Changes in the Language since Shakespeare’s Time.
Enllaços externs
| Llengües germàniques |
|---|
| Anglés · Alemà · Frisó · Noruec · Suec · Danés · Baix Alemà · Alemànic · Austro-bàvar · Feroés · Escocés · Islandés · Neerlandés · Afrikaans · Yidis |