Macastre

El relleu és prou trencadiç i lo constituïxen chicotetes elevacions i lloms de materials cretàceus integrats en el sistema ibèric. En la mitat nort destaca el cerro del Castell (430 m.), del qual als seus peus s'estén la població, tras salvar la rambla de la Hortera, el terreny torna a elevar-se com en el puntal de Santa Bàrbara (400 m.) i el de la Foya de la Estanquera (429 m.); després sobrevé el vall del riu Magre o a l'atre costat, en el estrem sur, comencen les primeres estribacions de la serra de Dosaigües, de majors proporciones que les altures en terme de Macastre.

Se accedix a esta població, des de Valéncia, a través de la eixida de Bunyol de la A-3 (Madrit-Valéncia). Desposa també de llínees d'autobús que efectuen trayectes diaris entre Valéncia, Macastre y pobles de la contornà.

Localitats llimítrofes

Alboraig, Bunyol, Dosaigües i Yàtova totes elles en la província de Valéncia.

Història

Els testimonis més antics que se coneixen de l'ocupació del home son alguns fragments de ceràmica ibèrica apareguts baix les construccions medievals del castell. De l'época roman-republicana és un as sextantari, del any 268 a. C., trobat en el Barranc de Caerna. Ya de plena romanisació son les despulles d'una possible vila rústica en la Serratilla, en la que, entre despulles de tégules y de vasos comuns, va trobar-se una moneda del emperador Adriano, dels anys 117-139 d. C.

D'esta época prové el nom de la població. Macastre està format per l'arrel romana "castra, castrorum" en significat de campament. El nom pareix ser la contracció de "Magna Castra" -gran campament o campament gran-, en referència a algun tipo de assentament militar permanent de les llegions romanes.

En 1122, el rei Alfonso I d'Aragó cobrava paries als almoràvits de Macastre. Després de la conquista de Jaume I, el territori, com tota la Foya de Bunyol, fon concedit en 1238 a Rodrigo de Lizana, el qual va traspassar-lo tres anys més tart a la Orde de l'Hospital, en la persona de sa Maestre Hugo de Folcalquier.

Al haver segut feta tal donació sense consentiment real, Jaume I tornà a assumir la propietat i la va donar en 1260 a Berenguela Fernández i al fill d'abdós, Pedro Fernández. Rodrigo de Lizana va fer gestions per a recuperar la jurisdicció i, encara que va tardar varis anys en conseguir-lo, al fi el monarca li va tornar vila i castell en 1276. Mort el rei, Rodrigo va tornar a cedir els seus drets a l'Orde de l'Hospital, en 1279.

La població va passar per una gran quantitat de senyores fins que el compromís de Caspe i la rebelió consegüent del conte d'Urgell va donar motiu a que se li confiscaren tots els seus bens y senyorius, passant de nou Macastre a la Corona en 1413.

El nou rei, Fernando de Antequera, per a premiar els servicis del castellà Álvaro d'Àvila en la lluita contra el d'Urgell, li otorgà tots els pobles de la Foya en 1415. En 1424, lo va comprar Alfonso el Magnànim, que lo va posseir durant dos mesos curts, ya que falt de diners per les guerres de Itàlia, lo va vendre a Berenguer Mercader.

En 1602, contava Macastre en un centenar de cases de moriscs. El 10 de novembre de 1611 li fon otorgada carta pobla a la localitat, seent repoblat per Hipólita Centelles, dona i procuradora de Gaspar Mercader i Carroz, a qui Felipe II otorgà el títul de conte de Bunyol. A lo llarc de la història, el castell de Macastre ha desempenyorat un alt paper estratègic, per la seua situació fronteriça entre els regnes de Castella i Valéncia.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Romero Domingo	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Vicente Romero Domingo	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Vicente Romero Domingo	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Vicente Romero Domingo	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Vicente Romero Domingo	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Josefina Malea Martínez	PP
2003 - 2007	José Vicente Sáez Miralles	PSPV-PSOE
2007 - 2011	José Vicente Sáez Miralles	PSPV-PSOE
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
825	857	932	997	1.000	1.050	1.066	1.137	1.162	1.299

Economia

Basada tradicionalment en la agricultura de secà en predomini del cultiu de l'olivera, el cep i la garrofera. Produïx oli d'oliva de excelent qualitat.

Monuments

Castell de Macastre. S'alça sobre la cima d'un chicotet tossal que domina la localitat del mateix nom. Ha tengut una importància estratègica de primer orde por la seua situació fronteriça entre els Regnos de Castella i Valéncia. Fon construït per els musulmans, cap al segle XI, damunt de despulls anteriors que poden remontar-se fins l'Edat del Bronze. El núcleu principal és clarament àrap, encara que els conquistadors cristians configuraren la definitiva image dels elements que han aplegat fins els nostres dies. Poden apreciar-se numerosos despulls de muralles i torres, especialment la del Homenage.
Iglésia Parroquial. Està dedicada a la Transfiguració del Salvador i va dependre de la de Setaigües fins 1574, tenint per titular a Santa Bárbara.

Festes locals

Sant Antoni Abad. Se celebra l'últim cap de semana del mes de giner. Comença el dissabte per la vesprada, quan se dona foc a la foguera acompanyada per una charanga popular i a on tot el que vullga pot fruir d'un sopar basat en embotits cuinats en les brases. Les festes continuen el dumenge en la tradicional bendició de animals.
Falles. Festivitat en honor a San Josep que se celebra el cap de semana previ a San Vicent. Comencen el divendres en la "plantà", continuen la vesprada del dissabte en la "Cavalcada de disfrassos" i per la nit en la espectacular verbena del Duo La Noche. El dumenge, el dia gran, comença en l'almorzar i la "despertà", i a migdia la "mascletà" junt al dinar de germanor. Per la vesprada, una charanga popular amenisa els bunyols en chocolate i la festa culmina, per la nit, en la "cremà" dels monuments artístics infantil y senior.
Festes Patronals. Se porten a cap durant la primera quinzena d'agost. En elles se combina lo religiós en lo profà. Son dies dedicats als majors, als chiquets, al deport, i als patrons de Macastre: Sant Salvador i Santa Bàrbara. Les festes comencen en el concurs de paelles en la Plaça dels Arbres i durant tota la semana se realisen exposicions de diversos tipos y exhibicions aixina com la actuació de orquestes, campeonats de fútbol sala, jocs de taula, verbenes, un distinguit i important festival de bandes de música, etc.
Semana taurina. Immediatament després, i durant tota una semana, en la plaça dels bous, podem fruir dels festejos taurins organisats por la seua comissió, a on les millors ganaderies mostren els seus animals per a delit dels aficionats a la tauromàquia.
Festes de les Clavaries Filles de Maria. Sempre se realisen el primer cap de semana de setembre. En elles, ademés dels actes religiosos en honor a la Verge, se realisen verbenes, cavalcades, ofrenes de flors, mascletàs, castells de focs artificials y com a colofó un espectàcul de varietats en el que grans figures oferixen el seu espectàcul a les persones congregades en la Plaça dels Arbres.

Enllaços externs

Institut Valencià d'Estadística
Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]

Referències

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Macastre de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.