Zàmbia
La República de Zàmbia [1] (Republic of Zàmbia, en anglés) és un estat sense eixida al mar en el centre-sur del continent africà. Llimita en la República Democràtica del Congo al Nort, Tanzània al nordest, Malaui A l'Est en Moçambic, al Sur en Zimbàbue i Botsuana i al Suroest en Namíbia , i a l'Oest en Angola. Era conegut com Rodèsia del Nort durant l'época colonial i el seu nom prové del riu Zeneze.
| Republic of Zambia República de Zàmbia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
HistòriaEditar
El territori actual de Zàmbia fon originàriament poblat per tribus Khoisan de caçadors-recolectors, que varen ser desplaçats fa uns dos mil anys per pobles migratoris, més alvançats tecnològicament. Aixina mateix, a partir del sigle XII, comença la gran migració Bantu que hauria de poblar gran part del continent.
Entre eixos pobles es trobaven els Tonga (També nomenats Batonga) que foren els primers en establir-se en Zàmbia. Els Nkoya provablement varen arribar inclús abans, establint-se en el territori des dels regnats Luba-Lunda del nort.
Atres grups continuaren arribant, en un gran influix entre els sigles XVII i XIX. Esta immigració procedia dels Luba i Lunda originaris de l'actual República Democràtica del Congo i el nort d'Angola. A lo llarc del sigle XIX aplegaren els nguni des del sur, com a conseqüència del Mfecane.
Colonisació europeaEditar
Visitada pels portuguesos en el sigle XVIII, l'actual Zàmbia fon explorada pel britànic David Livingstone. La penetració colonial es va iniciar en 1890, per mig de la British South Àfrica Company. El seu gran artífex fon Cecil Rhodes, president de la British South African Company, que es dedicà a explotar els minerals de la zona i el llinage del qual donà nom al país.
Antiga Rhodèsia del Nort, en 1953 el Regne Unit va intentar unir-la a Rhodèsia del Sur (actual Zimbàbue) i Malaui, pero els interessos dels colons blancs de Zimbàbue feren que en 1964 Rhodèsia del Nort se separara, formant el nou Estat de Zàmbia. En 1964 Kenneth Kaunda fon triat com primer (i únic) primer ministre de Rodèsia del Nort. Poc despuix, el govern declarà unilateralment l'independència en novembre de 1965 , contant llavors en uns 70.000 habitants d'orige britànic.
Govern i PolíticaEditar
Zàmbia és una república, en la que el poder eixecutiu el té el president -que és també el Cap d'Estat- i el Primer ministre, triat per un periodo de cinc anys per vot popular, junt en el vicepresident general, designats abdós pel president. El govern està compost per un gabinet triat pel president entre els membres de la Assamblea Nacional. El poder llegislatiu és unicameral; el país no accepta la jurisdicció de la Cort Internacional de Justícia.
El poder judicial el té la Cort Suprema, encara que els juges són designats pel president.
Organisació polític-administrativaEditar
Zàmbia es dividix en nou províncies, cada una administrada per un viceministre designat que realisen essencialment les funcions d'un governador.
Les 9 províncies són:
- Província central (Kabwe)
- província de Copperbelt (Ndola)
- Província De l'Est (Chipatá)
- província de Luapula (Mansa)
- província de Lusaka (Lusaka)
- Província del Nort (Kasama)
- Província del Noroest (Solwezi)
- Província del Sur (Livingstone)
- Província de l'Oest (Mongu)
Població de les ciutats principalsEditar
| Ciutat | Població |
|---|---|
| Lusaka | 1.218.200 |
| Ndola | 547.900 |
| Kitwe | 368.800 |
| Kabwe | 213.800 |
| Trascole-la | 150.500 |
| Luanshya | 124.800 |
| Livingstone | 108.100 |
GeografiaEditar
Zàmbia és un país interior sense eixida al mar. El territori zambià és fonamentalment montanyós i presenta numeroses depressions i afonaments tectòniques. El punt més alt es troba en les montanyes Mafinga a 2.301 metros i el més baix a 329 m en el riu Zeneze que dona nom al país. L'altitut mija no supera els 1.500 m, i les depressions són a sovint de caràcter pantanós, i estan ocupades per rius com el Kafue, afluent del Zeneze, o per llacs, com el Bangüelo (Bangweulu), Moero (Mweru), i Kariba. En l'est del país, i en direcció nordest-suroest, s'estenen les montanyes Muchinga, que s'eleven fins als 2.164 m (montanya Myika). Predominen la sabana i la selva.
Els cursos fluvials principals són el riu Zeneze, el Kafue i el Luangwa. Al sur del país, en el riu Zeneze, fent frontera en Zimbàbue, es troben les catarates Victòria. Les catarates constituïxen un dels principals focs turístics de l'Àfrica austral en Zimbàbue i també de la regió de Livingstone en Zàmbia.
ClimaEditar
El clima de Zàmbia és tropical, suavisat per l'altitut. Segons la classificació climàtica de Köppen, la major part del país està classificat com humit subtropical o tropical humit i sec, en chicotets trams de clima semiàrit d'estepa en el suroest i a lo llarc del Vall de Zambezi.
Hi ha dos estacions principals, l'estació plujosa (de novembre fins a abril), corresponent a l'estiu, i l'estació seca (maig/juny fins a octubre/novembre), que correspon a l'hivern. L'estació seca se subdividix en dos: l'estació seca gelada (maig/juny fins agost) i l'estació seca calorosa (de setembre a octubre/novembre). L'influència del suavisat per l'altura li dona al país un agradable clima subtropical, en conte de les condicions tropicals durant la temporada de fret de maig fins agost.[2] No obstant, la mija mensual de les temperatures permaneixen per damunt dels 20 ° C en la major part del país durant huit o més mesos de l'any.
EcologiaEditar
El bioma dominant en Zàmbia és la sabana. Gran part del centre, nort i oest del país està ocupat per l'ecorregió denominada sabana arborada de miombo del Zeneze central. Al surest s'alternen la sabana arborada de miombo meridional i la sabana arborada de mopane del Zeneze.
Al nort, entre els llacs Moero i Tanganica, hi ha un chicotet enclavament de xara d'Itigi i Sumbu.
Al suroest s'estén la sabana arborada de tec del Zeneze; més al nort s'alternen la pradera del Zeneze occidental i la selva seca del Zeneze.
Les zones montanyoses de l'extrem nordest del país corresponen al mosaic montanyés de pradera i selva del Rift meridional.
Tot el territori està esguitat d'aiguamolls, classificats en l'ecorregió denominada pradera inundada del Zeneze.
EconomiaEditar
L'economia depén, en gran manera, del coure, mineral de que Zàmbia és un dels primers productors mundials i que representa el 90% del valor de les exportacions. Este país pertany al nomenat "cinturó de coure", prolongació dels jaciments de Shaba (República Democràtica del Congo). El petròleu és importat i arriba des del port de Dar és Salaam (Tanzània). Dins del sector indústrial destaca la branca de tractament de minerals (sobretot la refinació del coure); també descollen la producció del ciment i les indústries derivades de l'agricultura: olis vegetals, manufactures del cotó, sucreres, sabons, etc.
Actualment, Zàmbia és el país en més pobres en tot el món, en un 86% de la població vivint en la pobrea.
L'agricultura es troba poc desenrollada; se centra bàsicament en els cultius de subsistència: batata, cacauets, dacsa, mandioca i mill. També presenta cultius de caràcter comercial (cotó, café, canya de sucre, tabac). En la ganaderia hi ha que citar la cabanya bovina. En els llacs i cursos fluvials es practica la activitat peixquera.
El turisme internacional, buscant els espais naturals del país (catarates, safaris...) constituïx una important font d'ingressos.
DemografiaEditar
La població zambiana es concentra en l'alt Zeneze i a lo llarc del corredor de la via férrea nort-sur, on s'emplacen les ciutats d'este país, un dels més urbanisats de l'Àfrica negra. Excepte en la capital, Lusaka, el restant de principals urbs estan en la regió minera pròxima a la R.D. del Congo.
En l'any 2007, Zàmbia té una població de 11.477.447 habitants. El 98.7% és negra, 1.1% és blanca (europeus o descendents) i el restant 0.2% esta composta per immigrants asiàtics. L'idioma oficial és l'anglés. L'esperança de vida és de 38 anys. La mija de fills per dòna és de 5.31. El 80.6% de la població esta alfabetisada. Es calcula que el 16.5% de la població esta infectada en el virus d'HIV (SIDA).
CulturaEditar
| Festes | |||
|---|---|---|---|
| Data | Nom en valencià | Nom local | Referències |
| Segon dilluns de març |
Dia de la Joventut | Youth Day | |
| 25 de maig | Dia d'Àfrica | Àfrica Day | |
| Primer dilluns de juliol |
Dia dels Héroes | Heros' Day | |
| Primer dimarts de juliol |
Dia de l'Unitat | Unity Day | |
| 24 d'octubre | Dia de l'independència | Independence Day | |
ReferènciesEditar
- ↑
Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana. Anex III. Toponímia i gentilicis internacionals. Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat. Any 2015. ISBN 978-84-96068-63-6
- ↑ Camerapix: "Spectrum Guide to Zàmbia." Camerapix International Publishing, Nairobi, 1996. (en anglés)
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Zambia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Zàmbia.- Parlament de Zàmbia (anglés)
- Zàmbia National Tourist Board —Oficina de Turisme de Zàmbia (anglés)
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Algèria • Egipte • Líbia • Marroc • Mauritània • República Saharaui • Sudan • Tunísia Àfrica Occidental : Benin • Burkina Faso • Camerun • Cap Vert • Costa d'Ivori • Gabó • Gàmbia • Ghana • Guinea • Guinea Bissau • Guinea Equatorial • Libèria • Mali • Níger • Nigèria • República del Congo • Sant Tomé i Príncip • Senegal • Serra Lleona • Togo Àfrica Central : Burundi • República Centreafricana • Chad • República Democràtica del Congo • Ruanda Àfrica Oriental : Eritrea • Etiopia • Jibuti • Kènia • Seichelles • Somàlia • Sudan del Sur • Tanzània • Uganda Àfrica Austral : Angola • Botsuana • Comores • Eswatini • Lesoto • Madagascar • Malaui • Maurici • Moçambic • Namíbia • Suràfrica • Zàmbia • Zimbàbue | |