Sant Joan del Mercat
La Iglésia de Sant Joan del Mercat és una iglésia situada en la ciutat de Valéncia, front a la Llonja de la Seda, i al costat del Mercat Central, construida damunt de l'antiga mesquita en 1240.
L'iglésia se titula Real, des de 1858, per decret d'Isabel II que la visità el 2 de juny del mateix any, com abans ho feren Carles III, en 1706, i els reis de Sicília, Francesc i la seua esposa en 1823 i en 1902 ho va fer la Infanta Isabel de Borbó, ex Princesa d'Astúries.
Està catalogat com a Monument Històric Artístic Nacional des de el 21 de Febrer de 1947.
D'orige gòtic, pero reedificant-se en els sigles XIV i XVI a causa dels incendis.
Serà en el sigle XVII i escomençaments del sigle XVIII quan finalment adquirirà el seu aspecte definitiu, en una fisonomia barroca.
De la seua antiga estructura gòtica encara queda la nau i el gran òcul cegat, conegut com la O de Sant Joan, que fon confebit com a gran rosetó en la frontera dels peus. El seu exterior se reformà en 1700.
De la frontera que dona a la plaça del Mercat destaca la escultura central de la Verge del Rosari, obra de Jacopo Bertesi. Sobre ella s'encontra la torre del rellonge, flanquejada pels dos Sants Joans i la veleta disposta en el alt de la frontera, coneguda com el pardal de Sant Joan.
Antonio Palomino deixà una ditada notable en Valéncia. Fon este edifici precíssament el motiu de la seua arribada a Valéncia en 1697. El cler de la parròquia havia encarregat una nova decoració despuix dels incendis patits pel edifici. Carles II envià al seu pintor, qui corroborà l'impressió de les capellanes, va vore el gran espai que se posava en les seues mans i aceptà el reto. S'eliminà lo fet i pintà el presbiteri i totes les revoltes de l'iglésia en els últims anys del sigle XVII.
Durant la II república espanyola fon past de les flames i les seues ditades encara perduren.
