Anar al contingut

Sis Penics

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sis Penics

La moneda de sis penics (equivalent a 6d; en anglés: sixpence, també malnomenada com tanner o com sixpenny bit) era una de les denominacions de lliura esterlina pre-decimal. Tenia un valor equivalent a 1/40 d'una lliura esterlina o sis penics. Va ser falcada per primera volta durant el regnat d'Eduardo VI, i va circular fins a l'any 1980, nou anys despuix de la decimalisació (en la qual es redenominó a dos penics i mig), degut, en gran part, gràcies al respal popular d'estes. La moneda va ser falcada en argent des de la seua introducció, en 1551, fins a 1947, i des d'eixe any fins a 1970, en cuproníquel.

Previ a la decimalisació de la moneda britànica, la lliura esterlina estava composta de 20 chelins (a la seua volta, cada chelin estava constituït per 12 penics, per lo que una lliura contenia 240 d'estos). Els valors inferiors a una lliura, eren expressats en chelins i penics. ej. 30 penics (12 nous penics), hagueren segut expressats com 2 chelins i sis penics (3/6), i li'l pronunciaria com simplement "tres i sis". Els valors expressats únicament en chelins, que no contingueren ni lliures ni penics, s'expressaven en una guion al seu costat, en senyal d'absència d'atres subdivisions monetàries; ej: (3 chelins; 3/-)

En 2016, la Royal Mint va començar a emetre noves monedes de sis penics d'argent per a celebrar els nadals; Estes monedes han segut produïdes des de llavors i a data de 2020, ho seguixen fent.

Història

[editar | editar còdic]

Les primeres monedes de sis penics varen ser falcades en 1551, durant el regnat d'Eduardo IV. Estes peces varen ser concebudes com a conseqüència del envilecimiento de les monedes d'argent durant els 1540s, en particular, el malnomenat "testoon" (després batejat chelin), el valor del qual va decaure de 12 penics (12d), a 6 penics (6d).[1]

El envilecido testoon, es va tornar llavors, molt comú en les transaccions quotidianes de la població, i es va decidir que les noves peces de testoones falcades, es fera en un valor facial de sis penics.[2] El testoon va perdre valor, perque a diferència dels patrons de monedes fiduciarias, el valor d'una moneda es determinava pel valor de mercat del material que les constituïa. Durant el regnat d'Enrique VII, no obstant, purea de l'argent en les monedes va caure de manera significativa.

Les monedes de sis penics varen ser falcades durant el regnat de cada u dels monarques de la Corona britànica despuix d'Eduardo VI, de la mateixa manera que en els països que conformaven la comunitat i les dependències de la Corona britànica; Durant tots eixos anys, la moneda de sis penics va experimentar un gran número de canvis. Durant el regnat de Jorge II, es varen emetre un número de peces dissenyades per John Sigismund Tanner, qui en un punt determinat, va aplegar a ser Gravador general de la Royal Mint; Per açò, se sugerix l'existència d'un dels renoms que tenia la moneda de sis penics, "tanner", el qual es va tornar un nom molt popular fins a l'arribada de la decimalisació.[3] Una explicació alternativa per a l'orige del renom, és que prové de la paraula anglorromaní, "tawno", que significa "menuda cosa".[2]

Una moneda de sis penics falcada en 1593 en la Tower mint, la qual conté un retrat d'Isabel I d'Anglaterra en l'anvers.

La Royal Mint sobrellevó un programa de reacuñación massiva en 1816, en el qual es varen falcar grans cantitats de monedes d'or i argent. Fins a llavors, les peces falcades en argent eren irregulars i l'última d'eixes peces, falcada en 1787, havia fet poc per a aliviar l'escassea crònica d'argent en circulació general.[4] Les noves monedes d'argent, posseïen una composició estàndar d'argent.925 (argent esterlí), i les equivalència eren de 66 chelins per lliura d'argent (0.453 kg).[5] Per lo tant, es varen falcar noves monedes de sis penics, que pesaven 1/11 d'una onça troy, equivalent a 2828 grams o 43.636 grans.

La Royal Mint envileció les monedes d'argent en 1920, fent que passaren de tindre 92.5 % d'argent, a tan sol 50 %. Es varen emetre monedes de sis penics d'abdós aleacions eixe mateix any (argent.925 i argent.500). El envilecimiento es va portar a terme per una alça en els preus internacional del plaça, seguit d'una tendència d'eliminació o reducció de la purea de les monedes d'argent en tot lo món.[6] L'acunyament de monedes d'argent de la lliura esterlina va cessar en 1946 per raons similars, els exacerbados costs de la Segona Guerra Mundial, que varen dur a l'emissió monetària, i per això a inflació que va distorsionar el valor intrínsec de l'argent del valor facial de les monedes, lo que va causar que el govern anglés prenguera la decisió d'eliminar les monedes d'argent, i reemplaçar el seu contingut per cuproníquel.[7]

Des de les propostes de Lord John Wrottesley en 1820, va haver varis intents per a decimalizar la lliura esterlina durant el pròxim sigle i mig.[8][9] Estos intents varen provar ser infructuosos fins a la década del 1960, quan l'opinió pública va començar a pressionar al govern per la necessitat de simplificar les transaccions econòmiques (potser, en gran part, per l'expansió econòmica). Es va anunciar la decimalisació en 1966, encara que el procés es va donar cinc anys despuix, en 1971. La lliura va passar de tindre 240 penics, a tan sol 100.[10] A pesar de l'introducció de noves monedes, vàries de les monedes predecimals varen continuar circulant, incloent la de sis penics (reconvertida en 2.50 nous penics despuix de la decimalisació) la qual va continuar sent de curs llegal fins al 30 de juny de 1980.[11]

La moneda decimal de sis penics

[editar | editar còdic]

En 2016, la Royal Mint va començar a emetre noves monedes de sis penics d'argent[12] per a celebrar els nadals;[13] Estes monedes són més pesades que els penics falcats previ a 1970 (pesant un total de 3.35 gr en lloc de 2.83), i tenen un valor facial de sis nous penics en lloc de sis antics penics. El nou revers va ser dissenyat per Johm Bergdahl

Disseny

[editar | editar còdic]
Anvers i revés del 1787 sixpence, descrivint Jorge III.

Les monedes de sis penics falcades durant el regnat Eduardo IV, contenien un retrat d'est en un pla de tres quartos en l'anvers, junt en una rosa Tudor a la seua esquerra i una denominació en números romans "VI", a la seua dreta. En el revers, es trobava l'escut de la casa de York. El retrat estava rodejat per l'inscripció en llatí: EDWARD VI D G AGL FRA Z HIB REX, que significava "Eduardo VI, per la gràcia de Deu, Rei d'Anglaterra, França i Irlanda".[14] Totes les monedes de sis penics falcades baix el mandat dels reis i reines que li varen succeir, contenen una inscripció similar en l'anvers identificant al monarca (o Lord Protector, durant l'existència de Mancomunidad d'Anglaterra), en el retrat usualment alternat entre l'orientació esquerra a dreta, d'acort al seu predecessor (si este tenia determinada orientació, el seu successor deuria tindre la contrària). El revers conté l'Escut d'Anglaterra junt en l'inscripció (o una variant) que resava POSVI DEVM ADIVTORE MEVM, que significa "He fet de Deu el meu ajudant"[2]

Començant en Isabel I, les monedes tenen l'any d'acunyament estampat en el revers. Inusualment, les monedes de sis penics falcades en 1561 i 1562, tenien vores fresados degut a que varen ser produïts per màquines de prensage proveïdes pel francés Eloy Mestrelle, (a qui la reina li va otorgar l'autoritat de falcar monedes) en lloc de ser manufacturades.[15] Encara que les monedes de la màquina de prensage eren de millor calitat sobre aquelles falcades a mà, eren més cares de produir, i per això, varen ser descontinuadas en 1572. No obstant, les monedes varen continuar en circulació per més de cent anys; Recent durant el regnat de Carlos II es reintrodujo en circulació monedes en vora fresado.[16] Les monedes de sis penics falcades despuix del Periodo Tudor varen deixar de dur la rosa Tudor en l'anvers.[17]

Les primeres monedes de sis penics falcades durant el regnat de Jacobo I, contenien una inscripció alternativa en el revers que resava EXVRGAT DEVS DISSIPENTVR INIMICI, que significa "Deixa a Deu emergir, i els seus enemics es dispersaran", que després va passar a ser QVAE DEVS CONIVNXIT NEMO SEPARET que significa "Lo que ha Deu ha posat junt, l'home no ha de separar-ho", en 1604.[18] Les monedes de sis penics falcades durant el regnat de Carlos I, continuaven amprant el disseny usual, a excepció d'aquelles monedes falcades despuix de 1630 no contenen cap data, i l'inscripció del revers resa CHRISTO AVSPICE REGNO que significa "Yo regne baix l'auspici de Crist".[19]

Despuix de l'eixecució de Carlos I, es va establir la mancomunidad d'Anglaterra, baix el mandat d'Oliver Cromwell. Durant el començ del seu protectorat, no va haver cap retrat en l'anvers -en lloc d'això, hi havia un escut coronat que contenia la Creu de Sant Jorge, rodejat per l'inscripció THE COMMONWEALTH OF ENGLAND ("La mancomunidad d'Anglaterra"). El revers conté els escuts d'armes d'Anglaterra i Irlanda combinats, rodejats per l'inscripció GOD WITH VS ("Deu en nosatres"). En 1656, es va reprendre l'acunyament de monedes de vora fresado, esta volta en la prensa del francés Peter Blondeau. L'anvers de les monedes fresades de Cromwell contenia un retrat d'est en un estil similar al d'un emperador romà, rodejat d'inscripcions similars a les empleades pels monarques.[20]

En 1659, la mancomunidad va ser dissolta, despuix de la resignació de Richard Cromwell, i la monarquia va ser reinstaurada a l'any següent, en Carlos II com a sobirà. Durant el seu regnat, la majoria de les monedes de sis penics varen continuar sent elaborades en màquines de prensage, i varen continuar amprant el retrat del monarca vigent en l'anvers. El revers contenia un nou disseny consistent en quatre escuts disposts entorn a una creu, en l'inscripció detallant el Tractament protocolari del monarca en abdós costats de la moneda. En canvis menors, tals com l'objecte en el centre dels escuts i els dissenys d'estos, el disseny bàsic establit per Carlos, va continuar sent falcat fins al regnat de Jorge III.

Aquelles monedes falcades despuix del programa de reacuñación en 1816 varen començar a portar l'escut real d'armes en el revers, rodejat per l'Orde de la Jarretera, que contenia les paraules HONI SOIT QUY MAL I PENSE (en francés medieval: "Que el mal siga a aquell qui en el mal pensa").[21] Les monedes de sis penics falcades durant el regnat de Jorge IV són similars a les del seu predecessor, encara que en algunes peces, l'orde de Jaterra rodejant l'escut és reemplaçada per emblemes florals que representen a Anglaterra, Escòcia i Irlanda, junt en l'inscripció ANNO DONA'T (lliteralment : "Data de l'any"; per eixemple ANNO 1800)

Moneda de sis penics de 1816, mostrant un dissenyat de reacuñación.

Les monedes de sis penics falcades durant el regnat de Guillermo IV, en canvi, posseïen un revers molt més senzills, compost simplement de les paraules SIX PENCE en el mig, junt en una corona damunt d'estes, la data d'acunyament davall i una corona de flors rodejant el fondo. En l'excepció d'una edició de 1887 que va ser retirada, els penics de la reina Victoria i el rei Eduardo VII, compartixen este mateix revers.[22] El revers de les peces falcades en 1887, compartix grans similituts en les monedes falcades durant el Govern de Jorge III (de 1816 en avant). Compartixen el mateix revers que les monedes de Mig Sobirà d'or, i degut a que abdós tenen un tamany similar, estafadores varen començar a fer passar monedes de sis penics com a monedes de mig sobirà, per lo que el govern va prendre acció i la moneda va ser treta de circulació en novembre de 1887 i se li va canviar el revers.[23]

El revers de les monedes de sis penics de Jorge V falcades abans de 1926 contenen un revers alternatiu compost per una corona superada per un lleó, i les alternatives contenen un disseny compost per sis ramitas de roure dividida per sis bellotes.[22] Les monedes en el retrat d'Eduardo VIII són extremadament escasses en general ya que solament unes poques varen entrar en circulació per la seua primerenca abdicació. El revers, és, de la mateixa manera que les de Jorge V, distint al del seu predecessor, compost per sis anells interconectados, l'inscripció SIXPENCE davall i el tractament protocolar del monarca en la part superior.[24]

Les monedes de sis penics de Jorge VI, contenen dos reversos distints, abdós contenien el Monograma real. Aquelles falcades abans de 1949, contenen una font disposta de manera més angular que aquelles falcades més vesprada.[22] Eixes monedes varen deixar de portar l'inscripció IND IMP, degut a que el rei ya no era Emperador de l'Índia. La decisió final en el canvi del disseny va vindre quan es va implementar el disseny d'Isabel II, les quals contenen un disseny floral dissenyat per Edgar Fuller i Cecil Thomas en el revers, el qual estava constituït d'una rosa, una penca, un trébol i un porro, representat a les quatre nacions del Regne Unit.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Sixpence». Royal Mint Museum. Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2014. Consultat el 3 d'octubre de 2014.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «The Story of the Sixpence». Chard. Consultat el 4 d'octubre de 2014.
  3. ↑ (1952) Seaby Coin & Medal Bulletin, B. A. Seaby Ltd., p. 382.
  4. ↑ “The 1787 Shilling - A Transition in Minting Technique” . British Numismatic Journal 74: 84–103.
  5. ↑ (1990).«The recoinage and exchange of 1816-1817».University of Leeds.
  6. ↑ (1972) The Numismatist, American Numismatic Association.
  7. ↑ Christopher Edgar Challis (1992). A New History of the Royal Mint, Cambridge University Press, pp. 583. ISBN 978-0-521-24026-0.
  8. ↑ (1855) The Bankers' Magazine, Waterlow, p. 139.
  9. ↑ (1990) Revolution in Measurement - Western European Weights and Measures Since the Age of Science (vol. 186), pp. 242–245. ISBN 0-87169-186-8.
  10. ↑ «The Story of Decimalisation». Royal Mint. Consultat el 6 d'octubre de 2014.
  11. ↑ Christopher Edgar Challis (1992). A New History of the Royal Mint, Cambridge University Press, p. 659. ISBN 978-0-521-24026-0.
  12. ↑ «BY THE QUEEN A PROCLAMATION DETERMINING THE SPECIFICATIONS AND DESIGN FOR A NEW SIXPENCE COIN IN SILVER ELIZABETH R.». Consultat el 19 May 2018.
  13. ↑ «Christmas Silver Sixpence - The Royal Mint». Consultat el 26 d'octubre de 2019.
  14. ↑ «Edward VI (1547–1553) - Silver Sixpence». AMR Coins. Consultat el 7 d'octubre de 2014.
  15. ↑ “The Milled Coinage of Elizabeth I” . British Numismatic Journal 53: 108–132.
  16. ↑ «Eloy Mestrelle - Moneyer». Museum Victoria. Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2014. Consultat el 8 d'octubre de 2014.
  17. ↑ “The Silver Coins of James I” . British Numismatic Journal 4: 165–180.
  18. ↑ “The Silver Coins of James I” . British Numismatic Journal 4: 165–180.
  19. ↑ “Silver coins of the Tower Mint of Charres I Chapter IV” . British Numismatic Journal 15: 79–116.
  20. ↑ «Cromwell Coins - Commonwealth of England». Cromwell Coins. Consultat el 12 de novembre de 2014.
  21. ↑ “The centenary of our modern coinage instituted in February 1817, and the issues which precediu it in George III's reign” . British Numismatic Journal 14: 121–150.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 «Sixpence». Coins of the UK. Consultat el 13 de novembre de 2014.
  23. ↑ Joseph Conrad: The Short Fiction, Rodopi, p. 18. ISBN 90-420-0960-8.
  24. ↑ «Edward VIII Sixpence». Royal Mint Museum. Consultat el 13 de novembre de 2014.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sis_Penics&oldid=1403645»