Anar al contingut

Morell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Ànet en parc Tezozómoc, Mèxic.
Representació d'ànets en un jardí de Toluca, Estat de Mèxic.
Erro al crear miniatura:
Ànet domèstic (Anas platyrhynchos domesticus).
Erro al crear miniatura:
Dos ànets en l'illa de Santa Creu, en les Illes Galápagos.

Morell[1] (també ánade,[2]parro,[3]corco,[4]corío,[5]o treball)[6] és el nom comú per a certes aus de la família Anatidae, principalment de la subfamília Anatinae i dins d'ella del gènero Anas. No són un grup monofilètic, ya que no s'inclouen els cisnes ni els oques. La majoria de les races descendixen del ánade real (Anas platyrhynchos), que va ser domesticat en el sur de China. Són una font d'alimentació particularment important en les zones rurals d'Àsia, en especial en l'Àsia sudoriental.


Morfologia

Eixemplar macho d'ànet mandarín.

La forma general del cos dels ànets és allargada i ampla, i també tenen el coll relativament llarc, encara que no tant com les oques i els cisnes. La forma del cos dels ànets buceadores varia una miqueta, ya que és més redonejada. El pico sol ser ample i conté pectens dentados, que estan particularment ben definits en les espècies filtradoras. En el cas d'algunes espècies peixcadores el pico és llarc i fortament serrat. Les pates escamosas són fortes i ben desenrollades, i generalment estan situades molt arrere en el cos, més encara en les espècies molt aquàtiques, que solen tindre pates palmeadas. Les ales són molt fortes i solen ser curtes i puntagudes, ya que el vole dels ànets requerix moviments ràpits i continus, lo que exigix a la seua volta una forta musculatura alar. No obstant, tres espècies d'ànet vapor casi no volen. Moltes espècies d'ànets no volen temporalment durant la muda; durant este periodo busquen un hàbitat protegit en bons suministraments d'aliments. Esta muda sol precedir a la migració.

Els ànets de les espècies septentrionals solen tindre un plomall extravagant, pero que es muda en estiu per a donar una apariència més femenina, el plomall de "eclipse". Les espècies residents en el sur solen mostrar menys dimorfisme sexual, encara que hi ha excepcions com el tarro del paraís de Nova Zelanda, que té un dimorfisme sexual cridaner i en el que el plomall de la femella és més lluenta que el del macho. El plomall dels jovenils sol semblar-se al de la femella. Les femelles d'algunes espècies d'ànets han evolucionat fins a tindre una vagina en forma de sacacorchos per a evitar les còpules forçades.[7]


Comportament

Alimentació

Pecten a lo llarc del pico

Archiu:Duckling preening (81313).webm Els ànets s'alimenten de fonts com herbes, plantes aquàtiques, peixos, insectes, menuts amfibis, cucs i menuts moluscs.

Els ànets zambullidores s'alimenten en la superfície de l'aigua o en la terra, o tan profunt com puguen aplegar al voltearse sense sumergir-se completament.[8] A lo llarc de la vora del pico, hi ha una estructura en forma de pentine cridada pecten. Este pentine filtra l'aigua que ix pel lateral del pico i atrapa qualsevol aliment. El pecten també s'utilisa per a acicalar les plomes i per a subjectar els aliments esvarosos.

Els ànets buceadores i els ànets marins s'alimenten a gran profunditat. Per a poder sumergir-se en major facilitat, els ànets buceadores són més pesats que els ànets zambullidores i, per tant, tenen més dificultats en desapegar per a volar.

Unes poques espècies especialisades, com les serretas, estan adaptades per a capturar i engolir peixos grans. Les demés tenen el característic pico ample i pla adaptat a treballs de tipo dragado, com arrancar algues, traure cucs i menuts moluscs del fanc, buscar larves d'insectes i treballs pesats com traure, subjectar, girar el cap o engolir una granota que es retortilla. Per a evitar lesions en excavar en el sediment no tenen cera, pero les fosses nassals ixen a través d'una banya dura.

The Guardian va publicar un artícul en el que aconsellava no alimentar als ànets en pa perque perjudica la salut dels ànets i contamina els cursos d'aigua.[9]


Crío

Erro al crear miniatura:
Un pichón d'ànet muscovy.

Els pollets d'ànet (denominats anadones) es caracterisen per desenrollar ràpidament el seu plomall poc despuix de nàixer i poder seguir a les seues mares i alimentar-se per sí mateixos.

Com aus aquàtiques, els pollets també poden nadar per a seguir a les seues mares ya que desenrollen una forta impronta que els farà seguir a el seu mare, pare o qualsevol atra figura en moviment que hagen vist en nàixer. Els anadones, de la mateixa manera que atres crío d'aus no tenen la capacitat de volar fins a ser adolescents. Degut a que són menuts i vulnerables, són assut fàcils para felinos, aus (cóm garzas i ànets caníbals), gossos, serps i tortugues.


Reproducció

Els ànets generalment només tenen una parella al mateix temps, encara que l'associació sol durar només un any.[10] Les espècies més grans i les més sedentarias (com les especialistes en rius ràpits) solen tindre unions de parella que duren molts anys.[11] La majoria de les espècies d'ànets es reproduïxen una volta a l'any, elegint fer-ho en condicions favorables (primavera/estiu o estacions humides). Els ànets també tendixen a fer un niu abans de criar i, despuix de l'eclosió, duen a el seu patitos a l'aigua. Les mares ànet són molt carinyoses i protectores en les seues crío, pero poden abandonar a alguns de el seu patitos si estan físicament atrapats en una zona de la que no poden eixir (com al anidar en un pati tancat) o no prosperen per defectes genètics o malalties provocades per l'hipotèrmia, la fam o les malalties. Els patitos també poden quedar òrfens per una eclosió tardana incoherent en la que uns pocs ous eclosionan en acabant de que la mare haja abandonat el niu i dut a les seues crío a l'aigua.[12]


Comunicació

Les femelles dels ànets de collar (aixina com d'atres espècies del gènero Anas, com l'ànet negre americà i l'ànet negre del Pacífic, el ánade picopinto, el ánade rabudo i la cerceta comú) emeten el clàssic sò "cuac", mentres que els machos emeten un sò similar pero més asprós que a voltes es descriu com "briiiiz",[13] pero, a pesar dels conceptes erròneus generalisats, la majoria de les espècies d'ànet no "graznan".[14] En general, els ànets emeten una série de vocalisacions, incloent chiulits, arrullos, yodels i gruñidos. Per eixemple, l'ànet buceador fa un soroll com "scaup". Les cridades poden ser fortes cridades d'exhibició o de contacte, més silencioses.

Una llegenda urbana comuna afirma que els graznidos dels ànets no tenen eco; no obstant, s'ha demostrat que açò és fals. Este mit va ser desmentit per primera volta pel Centre d'Investigació d'Acústica de l'Universitat de Salford en 2003 com a part del Festival de la Ciència de l'Associació Britànica.[15] També es va desmentir en un dels primers episodis del popular programa de televisió de Discovery Channel MythBusters.[16]


Depredadors

Erro al crear miniatura:
Ànet acollarado.

Els ànets tenen molts depredadors. Els ànets són especialment vulnerables, ya que la seua incapacitat per a volar els convertix en assut fàcil no només d'aus depredadores, sino també de grans peixos com pike, crocodilia, testudines depredadors com la tortuga caimà, i atres caçadors aquàtics, incloent aus que s'alimenten de peixos com les garzas. Els nius dels ànets són assaltats per depredadors terrestres, i les femelles que coven poden ser sorpreses en el niu per mamífers, com els rabosots, o per grans aus, com els falcons o els muçols.

Els ànets adults són ràpits voladores, pero poden ser atrapats en l'aigua per grans depredadors aquàtics, inclosos grans peixos com el muskallonga nortamericà i el pike europeu. En vol, els ànets estan a resguart de tots els depredadors, llevat d'uns pocs, com els humans i el falcó pelegrí, que utilisa la seua velocitat i força per a capturar ànets.


Referències

  1. ↑
  2. ↑ «ánade | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE».
  3. ↑ «parro | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE».
  4. ↑ «corco | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE».
  5. ↑ «corío | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE».
  6. ↑ «curro, curra | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE».
  7. ↑ Coghlan, Andy. «Female ducks fight back against 'raping' males» (en en-us). New Scientist. Consultat el 2026-01-15.
  8. ↑ Ogden, Evans. «Dabbling Ducks». CWE. Consultat el 2006-11-02.
  9. ↑ Karl Mathiesen (16 de marzo de 2015). «No alimentes a los patos con pan, dicen los conservacionistas». The Guardian. Consultat el 13 de noviembre de 2016.
  10. ↑ Rohwer, Frank C.; Anderson, Michael G. (1988). «Filopatría sesgada por la hembra, monogamia, y el momento de la formación de parejas en aves acuáticas migratorias», Current Ornithology, pp. 187-221. doi:10.1007/978-1-4615-6787-5_4. ISBN 978-1-4615-6789-9.
  11. ↑ Smith, Cyndi M.; Cooke, Fred; Robertson, Gregory J.; Goudie, R. Ian(2000).«Long-Term Pair Bonds in Harlequin Ducks».The Condor.102(1): 201-205.doi:10.1093/condor/102.1.201.
  12. ↑ «Si encuentras un patito huérfano - Wildlife Rehabber». wildliferehabber.com. Archivat des de l'original, el 23 de septiembre de 2018. Consultat el 23 de octubre de 2022.
  13. ↑ Carver, Heather (2011). google.com/books?id=VGofAwAAQBAJ&q=mallard+sound+deep+and+raspy&pg=PA39 La Biblia del Pato (en es), Lulu.com. ISBN 9780557901562.
  14. ↑ Titlow, Budd (2013-09-03). Bird Brains: Inside the Strange Minds of Our Fine Feathered Friends (en en), Rowman & Littlefield. ISBN 9780762797707.
  15. ↑ Amos, Jonathan. «stm La ciencia del sonido es graznadora», BBC News, 2003-09-08. Consultat el 2006-11-02.
  16. ↑ «Episodio 8 de Mythbusters» (12 de diciembre de 2003).

Enllaços externs