Anar al contingut

Pectens (biologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Duck 1 filter teeth edit.jpg
Pectens a lo llarc del pico d'un ànet.
Archiu:Vista ventral de un escorpión.jpg
Vista ventral d'una espècie d'escorpión no identificada en la que es poden observar fàcilment els pectíneos. Els pectines -els òrguens sensitivos- tenen la forma de V invertida en l'image.

Un pecten (plural pectens o pectines) és una estructura pareguda a un pentine, àmpliament trobada en el món biològic. Encara que els pectens de varis animals tenen un aspecte similar, tenen una gama variada d'usos, des de la netea i el filtrat fins a l'adaptació sensorial.[1]

Etimologia

[editar | editar còdic]

L'adjectiu pectíneo significa proveït d'una estructura en forma de pentine. Esta forma, afí a pecten, ya que abdós deriven del llatí para pentine, pectina (genitivo pectinis), es reflectix en numerosos noms científics en formes com pectinata, pectinatus o pectinatum, o en epítets específics com Murex pecten. Alguns pentines es denominen pectinaciones.[2]

En els ànets, existixen en els costats del pico i servixen tant de colador per al menjar com de pentine per a acicalar les plomes.[3] Les ballenes tenen una estructura similar en forma de pentine oral cridada barbes.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Brusca, R. C., & Brusca, G. J. Invertebrates (2003) Sinauer Associates 936 pag. ISBN: 978-0878930971
  2. Hickman, C. P., et al. Gastropoda and Bivalvia: The Biology of Molluscs (2008) Academic Press 716 pag. ISBN: 978-0123706353
  3. M. R. McLelland. Anatomy of the Avian Musculoskeletal System (1990) Springer 300 pag. ISBN: 978-1447110244