Anar al contingut

Llac Bourget

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Llac Bourget

El llac [del] Bourget (en francés: Lac du Bourget) és el major llac natural d'orige glacial de França, situat al nort del departament de Savoya. El llac del Bourget forma part dels llac post-glaciars dels Alps. Es va formar despuix de l'última glaciació de Würm, fa al voltant de 19 000 anys despuix de la retirada dels grans glaciars del cuaternario.

D'una gran riquea natural, i de gran interés ecològic, és també un destí turístic important des de el XIX. El volum d'aigua d'este llac equival al consum anual d'aigua potable en França.

El 2 de febrer de 2003, va ser declarada sitie Ramsar (n.º ref. 1268), protegint un àrea de 5500 ha.

Geografia

Vista panoràmica del llac des del belvédère du Nivolet (1547m). La vila d'Aix-els-Bains és visible en la dreta de la foto. L'aeroport de Bourget-Chambéry és visible a l'esquerra, en l'extrem sur del llac (agost de 2007)

Senyes principals

El llac vist en la seua totalitat des de Pragondran.

En una superfície de 44,5 km² (4450 ha), el llac s'estén de nort a sur i té 18 km de llarc, i un esgambi entre 1,6−3,5 km. La seua profunditat mija és de 85 m, i la seua profunditat màxima de 145 m. Situat a una altitut de 231,5 m s. n. m., està rodejat per:

  • en l'Oest, els últims contraforts del Jura meridional, en la cadena de l'Espina (Chaîne de l'Épine) de 1482 m i el Dent du Chat que culmina a 1390 m;
  • en l'Este, el massiç de Bauges, inclós el mont Revard (1538 m), aixina com les montanyes de Cessens, Chambote, Corsuet i el tossal de Tresserve.

La seua conca ocupa 560 km² i en ella estan la ciutat termal d'Aix-els-Bains, que es troba en la vora este, i la ciutat de Chambéry, al sur, la capital històrica del comtat de Savoya, situada a 15 km. Estes dos ciutats formen dos aglomeracions que sumen uns 170 000 hab. (2004).

La temperatura mija de l'aigua és de prop de 7 °C en giner i de 23 °C en juliol.

Formació

Segons els geòlecs, el llac té una antiguetat de 120 000−140 000 anys i es va formar despuix de la tercera glaciació del cuaternario, cridada glaciació de Riss. Este llac cobria la major part de la regata alpimo entre Seyssel, al nort, i Saint-Marcellin, al suroest, Aixina com la cañada de Savoya fins a Albertville a l'est, i la vall del Ródano fins a Yenne, a l'oest. Cobria una superfície de 1000 km² (contra els 44,5 km²), tenia una llongitut de 140 km (18 km) i estava a una altitut de 360 m s. n. m. (231,5 m).

Fa 70 000 anys, el seu tamany va disminuir fins a estar pròxim al seu tamany actual, pero a un altitut de 270 m s. n. m..

En la glaciació de Würm, els glaciars del Ródano i Isère es varen trobar i varen cavar la depressió del Bourget, en una llongitut de 50 km, entre Seyssel, Yenne i Challes-els-Eaux.

Hidrologia

En un volum de 3600 hm³ d'aigua, o siga l'equivalent del conjunt del consum anual domèstica de França, el llac servia, fins a la construcció d'un assut en 1982, de desaiguador natural de les riuades del Ródano, que serpentea a través dels pantans de Chautagne, situats al nort. Esta regulació, posteriorment voluntària, existix sempre i el nivell del llac varia en un metro aproximademante segons l'any.

El llac és abastit, pel sur, per les aigües del Leysse, i, per l'est, per les del Tillet i el Sierroz. Les aigües del Leysse tarden de sèt a dèu anys en creuar el llac i aplegar fins al Ródano.


En varis mils d'habitants als quals s'afigen decenes de mils de turistes, la calitat de l'aigua s'havia deteriorat progressivament per a acabar entre els anys 1950 a 1970 a un fenomen d'eutrofisació, ya que el llac en l'época era l'abocador natural de totes les canalisacions d'aigüeres, en particular, de Chambéry i Aix-els-Bains. Les numeroses embarcacions a motor de l'época eren també molt contaminants, produïen molt fum que es dissolia en part en l'aigua i soltaven oli que es trobava també en el llac. Feyen molt soroll i generaven una contaminanción sonora perjudicial per a les aus i als chicotets mamífers.

A partir de mediats dels anys 1970 es va iniciar una acció de descontaminación, en la finalitat de reduir la eutrofisació del llac, en l'objectiu d'aplegar als mateixos resultats que en el llac d'Annecy.

Es varen establir estacions de tractament d'aigües en Savoya i, en particular, en Aix-els-Bains. Els rius com el Tillet i el Sierroz es sanearon aixina, millorant la calitat de les aigües del llac i la regeneració de les espècies aquàtiques.

Història

El llac Bourget posseïx varis eixemples de “ciutat llacustre”, pobles prehistòrics del Neolític i de l'Edat del Bronze. Alguns es coneixen des de 1856 i uns atres varen ser revelats per les recents busques del Departament d'investigacions arqueològiques subaquàtiques i submarines (Ministeri de Cultura). Una sala sancera del Museu savoyà en Chambéry està dedicada als artesans del llac del Bourget i l'edat de Bronze.

Anteriorment, la ciutat de Aix-els-Bains va estar molt present en els deports pel circuit del llac de Aix-els-Bains. El seu traçat anava vorejant el llac de Bourget. La seua llongitut era 2400 m. Era l'únic circuit de Savoya. Atrea pilots i a espectadors locals i també de Suïssa i Itàlia o inclús d'Anglaterra. Es pot també visitar en Aix-els-Bains d els vestigis de les ciutats llacustres del llac de Bourget anant al Museu Lapidaire.

Mig ambient i naturalea

Antiga fàbrica siderúrgica, hui lloc d'observació d'aus.

El llac Bourget és de gran interés ecològic i constituïx un element important del patrimoni natural francés. Entre els pre-Alps i l'alta montanya, alberga un gran número d'espècies de peixos i aus, i per a alguns d'ells, és un lloc de descans important en la seua migració.

Gràcies a la seua massa d'aigua colossal i als tallats i les lloses calcáreas dels seus accessos immediats per una atra part se suavisen les condicions climàtiques.Per lo tant, hi ha en alguns llocs un clima casi provençal, permetent a algunes espècies vegetals i animals mediterrànees prosperar. Es pot aixina admirar l'higuera, el boj, l'arce de Montpeller, l'orón, roure pubescente i cabells de Venus.

Encara casi en l'estat salvage en certs llocs, el llac de Bourget és un passadiç important de migració per a numeroses aus. Podem trobar en el llac el ánade real, Gallinula chloropus, el cisne, la focha comuna, el porrón moñudo, l'avetorillo comú, l'avoceta comuna, la serreta gran. Pero és també el territori de grans rapaces com el milano negre, el falcó pelegrí i el muçol real.

Els canyars del llac Bourget

Al sur, un extens canyar pertanyent al Conservatori del llitoral es reinstaló, en la punta meridional del llac (camp de Buttet i pantà de Aigrettes) preservant aixina la zona de tota classe d'agressió. El galápago europeu, abans endèmic pero que havia desaparegut de les vores del llac, es reintrodujo en èxit en l'any 2000 i ha trobat allí un hàbitat saludable.


Es varen implantar unes fajinas vegetals (branques comprimides que servixen de barrera antioleaje) en la finalitat de fer de rompeolas i protegir la vegetació. La FRAPNA (Federació Ródano-Alps de Protecció de la Naturalea) va instalar també dos observatoris per a explorar el pantà. Els illots rocosos també estan protegits, i són un lloc de descans i un lloc de nidificació privilegiat per a les aus migratòries. Els canyars també oferixen refugi a aus com el blauet, el somormujo lavanco, el zarapito real i l'ànet colorat.

Els canyars són també essencials per a la supervivència i la reproducció de numerosos peixos, com el lucio, el rútil, surubí atigrado, la perca, la carpa i el peix flare. En les zones més profundes viuen el salvelino, el Corégono, la trucha de llac i el siluro. Estos peixos poden ser admirats en l'aquari d'Aix-els-Bains.

Els sauces blancs que rodegen els canyars fan feliços als castors del llac. Pero en els canaverales es desenrollen també l'herba de potamot que prolonga els canyars, i un tipo d'algues asproses i arcaiques, especialment apreciades pel lucio i són el terreny de caça favorit dels ànets.

Aquari del llac Bourget

Vista de l'aquari de Aix-els_Bains.

El Aquari del Llac Bourget, conegut també en el nom de Aquari de Aix-els-Bains, està situat a la vora del Llac Bourget en Aix-els-Bains en el departament de Savoya. És un aquari públic establit en la ciutat de Aix-els-Bains. És un aquari temàtic i se centra essencialment en les espècies aquàtiques del Llac Bourget i les seues afores. En l'aquari estan presents 40 espècies de peixos d'aigua dolça. L'Aquari del Llac Bourget permet la conservació de les espècies locals com la trucha, el salvelino i la carpa. Este establiment està especialisat en els peixos d'aigua dolça. L'aquari del llac del Bourget permet no només ajudar a la conservació de la fauna local sino també realisar un treball de prevenció i educació en les visites.

La navegació en el llac

Des de Bourget-du-Lac o Aix-els-Bains algunes companyies privades organisen travessies durant el periodo estival. La navegació de recree o deportiva és també important, a partir dels numerosos ports establits a lo llarc del llac.

És prudent no fiar-se a voltes de La Traverse, vent que bufa de manera imprevisible i violenta en les vores meridionals del llac. Este vent de l'oest passa sobre la montanya del Dent du Chat a la vespradeta i creua el llac —d'ahí el seu nom— sorprenent a navegants i surfistes.

El campeonat del món de vela en categoria ORD es va organisar en el llac, en Aix-els-Bains, del 4 a l'11 de juny de 2006.

Els ports

El gran port d'Aix-els-Bains en hivern.
El port de Bourdeau.

El llac Bourget està dotat en numerosos ports com:

És necessari precisar que el “Menut port” i el “Gran port” de Aix-els-Bains constituïxen ells dos el port de Aix, que és el més extens port d'aigua dolça de França en 5.000 amarres. És un lloc privilegiat per als deportistes nàutics del llac, en trobar els barcos un emplaçament estival o anual.

Turisme

El llac Bourget és un lloc turístic molt freqüentat en estiu, gràcies a les seues plages (algunes són de pagament en juliol i agost) i atres activitats nàutiques (vés-la, esquí nàutic, submarinisme). La temperatura de l'aigua oscila entre 20 i 25 °C en estiu.


La vora oest, pels seus grans pendents, va quedar salvage entre l'abadia real de Hautecombe en el nort i Bourdeau i Li Bourget-du-Lac en el sur. Cap carretera unix estos dos llocs.

La vora este està prou urbanisada (Aix-els-Bains). Està recorreguda per la carretera i la via de ferrocarril (part noreste) i hi ha numerosos restaurants i sales de festes establit en la zona (sobretot en la partix surest). En canvi hi ha molt poques propietats privades en les vores al contrari que en atres grans llac alpins.

l'Abadia real de Hautecombe, el Saint-Denis savoyà, vela les tombes dels sobirans de la Casa de Savoya. Restaurada en XIX, es pot visitar en estiu, exclosa la zona que alberga encara a alguns monges. Es troben en l'abadia més de 300 estàtues de marbre de Carrara o de pedra suau de Seyssel.

El castell de Tomás II, Comte de Piemont, construït en el XIII pero actualment en ruïnes, està situat en la desembocadura del Leysse. Va tindre els seus dies de glòria entre els sigles XIII i XV, quan la Casa de Savoya la va convertir en la seua residència principal.

Molt pròxim, el priorat de Bourget-du-Lac, el seu jardí —en el que els tejos estan tallats per a formar les peces d'un tauler jagant— i l'iglésia de Sant Lorenzo, són llocs que mereix la pena visitar.

El llac pot també admirar-se des de dalt, o des del mirador de la montanya de Chambotte, o des del Mont Revard o el Mont du Chat (o millor, a algunes centenars de metros a peu, en una vista de 360° des del Mollard Noir).

Les plages

Hi ha numeroses plages acondicionades en les vores del llac Bourget. Les més importants són la plaja Lido, la plaja dones Mottets, la plaja de l'Ile aux cygnes, la plaja municipal de Bourget du Lac, la plaja de Rowing, la plaja municipal de Aix els Bains, la plaja de Mémars, la plaja de la Pointe de l'Ardre, la plaja de Châtillon i per fi el lloc d'oci de Chanaz.

Vore també

Commons

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llac_Bourget&oldid=1515539»