Anar al contingut

Le Moustier

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Le Moustier

Le Moustier és un jaciment arqueològic d'época paleolítica situat en el municipi de Peyzac-li-Moustier en el departament de la Dordonya, al suroest de França. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1979, formant part del lloc «Llocs prehistòrics i grutas decorades de la vall del Vézère» en el còdic 85-014.

Està compost per un abric rocós dividit en dos parts: l'abric superior, que és el que dona nom a l'indústria lítica musteriense, i l'inferior, que s'obri una quinzena de metros més avall en el mateix penya-segat, en el nivell actual de la vall del Vézère.

Abric superior o abric clàssic de Moustier

Les primeres investigacions en este abric varen ser realisades per E. Lartet i H. Christy en 1860. Varen descobrir una indústria lítica a la que pronte es va cridar Moustiérien i despuix Moustérien (Musteriense) per G.de Mortillet. També varen mamprendre excavacions M. Bourlon. O. Hauser i D. Peyrony.

Els treballs d'este últim, publicats en 1930, són els més precisos. L'abric està hui completament buit, pero la seua seqüència incloïa Musteriense típic, Musteriense de tradició Achelense i Auriñaciense.

Abric inferior de Moustier

Cràneu conegut com Le Moustier 1.

Els primers treballs relacionats en l'abric inferior varen ser els d'Otto Hauser en 1907. Varen traure a la llum, en l'any 1909, un esquelet de neandertal en condicions deplorables: els restants humans havien segut vàries voltes exhumats i despuix enterrats davant diferents científics que creïen cada volta ser els primers testics del descobriment. Després es va vendre al Museu d'Història Natural de Berlín. Destruït l'esquelet a finals de la Segona Guerra Mundial, actualment, solament es conserva el cràneu fosilizado malnomenat «Le Moustier». Té una antiguetat estimada de 45 mil anys. Les seues característiques són una cavitat nassal àmplia i un arc supraorbital i castanya occipital menys marcats que en atres eixemples de neandertal, pero açò reflectix que este individu era d'edat jove quan va fallir; d'ahí que l'arc superciliar no estiguera completament format.

D. Peyrony va mamprendre també treballs a partir de 1910. Va descobrir l'esquelet d'un bebé neandertal en 1914, nomenat Le Moustier 2, que va ser almagasenat en el Museu de Eyzies i oblidat fins al seu redescubrimiento en 1996 i el seu estudi per B. Maureille en 2002. Llavors es va realisar una reconstrucció virtual per ordenador del cràneu, lo que va permetre comparar les formes i volums endocraneales en nàixer de neandertal i humans moderns.

Abric inferior de Moustier.

La seqüència de l'abric inferior inclou Musteriense típic, Musteriense de tradició Achelense, Musteriense denticulado, Châtelperroniense i Auriñaciense. Les indústries musterienses d'este jaciment varen ser utilisades per F. Vores i M. Bourgon per a provar el seu método tipològic.

En 1969, en motiu el congrés de l'INQUA, H. Laville i J.-Ph. Rigaud varen procedir a una renovació del testic estratigráfico (que el seu molejat és encara visible in situ) i varen precisar les observacions estratigráficas de Peyrony.

Numeroses dates radiométricas varen ser realisades posteriorment sobre esta seqüència, per termoluminiscencia i per RPE. Comprenen entre 56 i 40.000 anys abans del present.

El lloc va ser adquirit per l'estat francés en 1910 per iniciativa de D. Peyrony.

Referències

Vore també

Enllaços externs

Commons

Commons