Cult als animals



El culto a los animales o adoración a los animales (zoolatría) es referix als rituals que involucren animals, com la glorificació de deïtats animals o el sacrifici d'animals. Quan una deidad és respectada o adorada per mig d'un animal determinat, es forma un cult a l'animal.[1]
Els animals sagrats poden trobar-se en moltes cultures de tot lo món. Són adorats perque en molts casos són superiors a l'home en força, corage i astúcia, en atres casos per la seua utilitat i en uns atres, potser el motiu principal va ser la por que causaven. Més tart, l'animal es convertiria en mediador de poders sobrenaturals i seria considerat l'encarnació d'un ànima o deïtat implícita que ho fa sagrat.
Els cults animals poden classificar-se segons la seua forma externa o segons el seu significat intern, que pot sofrir transformacions.[2]
El terme zoolatría solament es deu utilisar quan es venera a tots els animals d'una mateixa espècie, pero no seria el cas quan es tracta de veneració a uns animals concrets d'una determinada espècie.
Història
Diodoro Sículo explicava l'orige de l'adoració als animals en recordar el mit en el que els deus grecs, amenaçats pels jagantes, s'amagaven baix l'apariència d'animals. Els hòmens, de forma natural, varen escomençar a adorar als animals baix els que els seus deus s'havien disfrassat i varen continuar en això, inclús en acabant de que els deus retornaren al seu estat normal.[3]
En 1906, Weissenborn va sugerir que l'adoració als animals es devia a la curiositat natural del home. El home primitiu observaria un animal que tindria una traça única i l'inexplicabilidad d'esta traça atrauria la curiositat del home.[4] Esta característica va resultar de les observacions del home primitiu sobre la traça distintiva i va ser lo que va dur a la seua adoració. El home primitiu adorava animals que tenien traces inimitables.[4]
John Lubbock va propondre que el cult als animals es va originar a partir dels noms de cada família. En les societats primitives, les famílies es nomenaven a sí mateixes i als seus fills pels noms d'animals i d'eixa manera varen aplegar a mantindre a eixe animal per damunt d'uns atres. En el temps, este parecer terminaria convertint-se en un profunt respecte i posteriorment evolucionaria cap a una desenrollada adoració cap a l'animal familiar.[5]
Esta creència de que un animal és sagrat en freqüència ha resultat en lleis que prohibixen el seu consum. Ademés de mantindre que determinats animals són sagrats, algunes religions també han adoptat l'actitut oposta, fent impuros a certs animals.
L'idea de que una divinitat pot encarnar-se a sí mateixa en un animal, com una deïtat encarnada, i que despuix viu en la terra entre els sers humans, no és considerada per les religions abrahàmiques.[6] En les Assamblees de Deu independents i en les Iglésies pentecostals, els animals tenen molt poca importància religiosa.[6] Els animals s'han tornat cada volta menys importants i simbòlics en els rituals i la religió, especialment entre les cultures africanes, a mida que el cristianisme i l'islamisme s'han anat estenent.[6]
Assignació generals

Determinats animals estan assignats a les mateixes àrees funcionals en casi tot lo món; per un costat, els caninos, lligats per un costat a la mort i al Més allà, i per un atre costat, al mit de la creació i la cultura, per a ser considerats com ancestros del héroe humà i héroe cultural.
Els felinos representen el poder i la sobirania, aixina com al deu del sol o de la nit i al regne dels morts. El dragó i la serp estan associats en la fertilitat, la regeneració, la mort i l'immortalitat. Animals nocturns com el muçol o el rat penat encarnen la nit i el regne dels morts. Les aus són assignades al cel i estan considerades com a mensager. El bou representa a lo diví en les cultures mediterrànees i del Orient Mig, les forces animals i de la sexualitat en el ser humà, la fertilitat i el poder. El cavall assumix el paper de companyer de les ànimes i morts, i és l'animal de tir del carro solar o que fa d'ensellament d'algunes deïtats.
Els gossos, cavalls i bous han eixercitat un paper especial com a animals sacrificiales, que per mig del ritual corresponent eren sacrificats, menjats o enterrats ceremonialment.
Ulrike Peters estima que segons les característiques dels animals, com la força, perill, regeneració, acompanyament de humans de gossos i cavalls, en paralelismes en casi tot lo món, reforcen el cult als animals, emfatisant la seua funció o sent evitats.[7]
Ocasionalment, el cult als animals i antepassats es fusiona quan es veu l'animal com una encarnació d'una deidad, per eixemple, en el totemisme religiós.
Vore també
Referències
- ↑ Teeter, Emily et al. (2000). Collins, Billie Jean (ed.). A History of the Animal World in the Ancient Near East, Vol. 64, Boston: Brill, pp. 355.
- ↑ Northcote Whitridge Thomas (1911). Animal Worship (en anglés), Encyclopædia Britannica, pp. 51.
- ↑ Lubbock, John (2005). The Origin of Civilisation and the Primitive Condition of Man, Kessinger Publishing Company, pp. 252.
- ↑ 4,0 4,1 Weissenborn, Johannes(1906).«Animal-Worship in Africa».Journal of the Royal African Society.: 282.
- ↑ Lubbock, 2005, p. 253.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Brian Morris (2000). Animals and Ancestors: An Ethnography (en anglés), Nova York: Berg, pp. 24-26.
- ↑ Ulrike Peters (2005). Religion in Geschichte und Gegenwart (RGG), vol. 8 (en alemà), Tübingen: Mohr-Siebeck, pp. 401.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Culto a los animales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.