Torcuato Luca de Tena
Torcuato Luca de Tena Brunet | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Periodiste i escritor. | ||
Naiximent: | 1923 | ||
Lloc de naiximent: | Madrit, Espanya | ||
Defunció: | 1999 | ||
Lloc de defunció: | Madrit, Espanya |
Torcuato Luca de Tena Brunet (Madrit, 1923 - † 1999). Marqués de Luca de Tena, fon un periodiste, escritor i noveliste espanyol, fill de Juan Ignacio Luca de Tena. Llicenciat en Dret, encara que no eixercí com a advocat, se dedicà a periodisme i dirigí el periòdic ABC en dos etapes, en els anys 1952 i 1953 i durant els anys 1962 a 1975. Fon procurador en les Corts franquistes i va ingressar en la Real Acadèmia de la Llengua (RAE) en 1973.
Biografia
Membre d'una coneguda família de periodistes monàrquics, era net del fundador de la revista Blanco y Negro (1891) i del periòdic ABC (1903), Torcuato Luca de Tena y Álvarez-Ossorio, fill de Juan Ignacio Luca de Tena —que va dirigir este periòdic entre 1929 i 1936—, i germà del també periodiste Guillermo Luca de Tena.
Fon un actiu dramaturc i diplomàtic i va pertànyer a la Real Acadèmia Espanyola (RAE), sent elegit acàdemic numerari en febrer de l'any 1972 prenent possessió en juny de l'any 1973. Va passar uns anys en Chile, a on el seu pare va ser nomenat embaixador. Allí va cursar tres anys de Dret i va publicar el seu primer llibre de versos quan contava apenes díhuit anys, Albor.
Es va llicenciar en Madrit i va iniciar la seua marcha en el periodisme. Va fundar l'edició aérea del ABC. Durant la Segona Guerra Mundial va eixercir com a corresponsal del ABC en Londres i en 1952 va assumir la direcció del diari, càrrec del que va ser destituït en 1953 a causa de les seues friccions en el Ministre d'Informació falangista Gabriel Arias-Salgado: en menys d'un any el diari va sofrir onze expedients per causes tan insignificants com usar la denominació de "Jefe del Estado" en lloc del terme "Caudillo", i va tindre que aguantar les permanents intromissions de la censura en qüestions tan banals com substituir el nom d'Alfonso X pel de Cervantes per a evitar la propaganda encoberta de les idees monàrquiques.
A l'any següent, en 1954, es va presentar junt a Joaquín Calvo Sotelo, Joaquín Satrústegui i Juan Manuel Fanjul en la candidatura a les eleccions a regidor en Madrit, com a alternativa a la del Moviment, i que va fracassar al no contar, en eixe moment, en el beneplàcit del "Cap de l'Estat". Va actuar com a corresponsal també en Washington, Orient Mig i Mèxic. Va tornar despuix a ocupar la direcció de l'empresa familiar ABC entre 1962 i 1975. Durant eixos anys va mantindre una estreta relació en polítics tecnòcrates tan destacats com Gonzalo Fernández de la Mora ―a qui va incorporar com a editorialiste i cap de colaboracions del ABC quan va eixercir per primera volta la direcció del diari ― o com Laureano López Rodó, qui promovia la conveniència d'aplicar la Llei de Successió i la designació de Juan Carlos I en l'entorn de Carrero Blanco.
Va intervindre en política com a Procurador de les Corts baix el mandat de Franco des de 1964, si be en una certa actitut de distanciament irònic que ho revelava en les seues cròniques parlamentàries. En l'any 1967, en desenrollar-se la Llei Orgànica de l'Estat, va alcançar en el Consell Nacional un dels llocs designats directament per Franco. La seua fidelitat a la persona de Juan de Borbón va ser tal que va emetre en les Corts de 1969 un vot negatiu en ser nomenat Juan Carlos I successor per Franco sense respectar l'orde dinàstic.
Membre de número de la Real Acadèmia Espanyola (1973), despuix de ser desdonat pels accionistes de la direcció del ABC va marchar a Mèxic i es va consagrar en la lliteratura: entre els anys 1976 i 1999 va publicar dèu noveles, tres comèdies i un llibre.
Dins del franquisme va començar sent un monàrquic llegitimiste per a despuix ser considerat un dels nomenats en la gerga de l'época evolucionistes del règim, és dir, entre els qui acceptaven sense discussió l'autoritat de Franco pero admetien la conveniència de promoure alguns canvis per al pervindre. En els últims temps va estar en l'òrbita de Manuel Fraga Iribarne com un dels membres del partit polític Alianza Popular.
Premis
Va rebre, entre atres, els premis: Planeta (1962), Fastenrath (1971) i Espejo de España (1993). Entre les seues noveles, podem resenyar: Edad prohibida (1958), La mujer de otro (1961) i Embajadores en el infierno, per la que fon distinguit en el Premi Nacional de Lliteratura en 1972.
Els taulellets de Palestina
Torcuato Luca de Tena, fon gran defensor de la llengua valenciana, fon gran amic de Vicent Giner Boira i li escrigué una carta del seu viage que feu a Palestina i que diu lo següent:
El Pare Nostre en llengua valenciana
Pare nostre, que estàs en el cel,
Santificat siga el teu nom.
Vinga a nosatres el teu regne.
Faça's la teua voluntat aixina en la terra com en el cel.
El nostre pa de cada dia dona-nos-el hui.
I perdona-nos les nostres culpes, aixina com nosatres perdonem
als qui nos ofenen.
I no nos deixes caure en la tentació.
Sino lliura-nos del mal.
Amén.
Cites sobre la llengua valenciana
(El catalán, dialecto del valenciano, per Torcuato Luca de Tena, publicat en el periòdic ABC, 22.4.1978)
- Torcuato Luca de Tena també fon amic de l'alacantí Vicent Ramos, al qual dedica l'artícul titulat La lengua valenciana.
(La lengua valenciana, per Torcuato Luca de Tena, publicat en el periòdic ABC, 24.6.1978).
(La lengua valenciana, per Torcuato Luca de Tena, publicat en el periòdic ABC, 24.6.1978).
(Torcuato Luca de Tena. Hoja del Lunes, 20.2.1978).
(1985. Torcuato Luca de Tena).
(Torcuato Luca de Tena, El día de Baleares, 22.9.1985). Cita resenyada en el llibre Nacionalismo catalán, una gran farsa de Michael Braveheart)
(1995. Torcuato Luca de Tena. Publicat en el periòdic Las Provincias, Dimecres, 29 de març de 1995)
Obres
Poesia
- Albor Chile: Tall. de la Edt. Nacimento, 1941
- Espuma, nube, viento. (Poemas en prosa y verso). Madrid, 1945.
- Poemas para después de muerto y otras versificaciones Madrid: Rialp, 1990.
- Poemas inéditos, Barcelona, Planeta, 2000
Artículs
- Crónicas parlamentarias (1967).
Novela
- La otra vida del capitán Contreras (1953)
- Edad prohibida (1958)
- La mujer de otro (Premio Planeta, 1961)
- La brújula loca (1964)
- Pepa Niebla (Premio Ateneo de Sevilla, 1970)
- Señor ex ministro (1976)
- Carta del más allá (Barcelona, Planeta, 1978).
- El Fabricante de Sueños (1978).
- Los renglones torcidos de Dios (1979). En l'any 2022 se feu una película sobre la novela en el mateix títul.
- Escrito en las olas (1983).
- Los hijos de la lluvia (1986)
- El futuro fue ayer (1987)
- La llamada (1994)
- Las tribulaciones de una chica decente (1995)
- Paisaje con muñeca rota (1996)
- Primer y último amor (1997)
- ¡Mercedes, Mercedes! (1999)
Memories
- Mis amigos muertos Barcelona: Planeta, 1972
- Papeles para la pequeña y la gran historia. Memorias de mi padre y mías (1991)
- Franco si... pero. Confesiones profanas. Unos años decisivos de la vida de España vistos y narrados por un testigo excepcional (1993)
- El tiempo congelado, Madrid: Espasa Calpe, 1995.
Reportages
- El Londres de la postguerra. Pinceladas sobre la vida en Londres. Madrid: Espasa Calpe, 1948.
- Embajador en el infierno. Memorias del Capitán Palacios: (Once años de cautiverio en Rusia) (Premi Nacional de Lliteratura 1961)
- Escrito en las olas. El singular destino de un emigrante español en el Key West del fin de la Belle Epoque. Barcelona, Planeta, 1983.
Ensaig
- La prensa ante las masas (1952)
- Mrs. Thompson, su mundo y yo (1952).
- Los mil y un descubrimientos de América y otros ensayos (1968).
- Las raíces de América. Madrid: Instituto Español de Antropología Aplicada 1968.
- América y sus enigmas (y otra americanerías) (1992).
- Ciudad de México en tiempos de Maximiliano, Barcelona, Planeta, 1989.
- La incógnita de la primera isla descubierta y otras incógnitas, conferencia. Madrid: Patronato Doce de Octubre, 1968.
- La Literatura de testimonio en los albores de América, discurso de entrada en la RAE, 1973.
- La monarquía del futuro, escrito en colaboración con José María Pemán y Gonzalo Fernández de la Mora (1960)
Teatre
- Hay una luz sobre la cama (1969).
- El triunfador (1971).
- Visita inmoral o la hija de los embajadores (1975).
Vore també
Referències
Enllaços externs
- Torcuato Luca de Tena en Wikipedia
- Biografia de Torcuato Luca de Tena
- «La Lengua Valenciana». Artícul de Torcuato Luca de Tena en ABC (1978)
- Torcuato Luca de Tena defengué que el valencià era diferent del català - Cultura Valenciana
- “La lengua valenciana, una lengua anterior a la reconquista” - Cultura Valenciana
- El catalán, dialecto del valenciano - Torcuato Luca de Tena - El Manifiesto