Vicent Giner Boira
Vicent Giner Boira | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Juriste i escritor | ||
Naiximent: | 1910 | ||
Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Defunció: | 1997 | ||
Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya |
Vicent Giner Boira (Valéncia, 1910 - † 1997). Juriste i escritor valencià. Advocat en 55 anys d'eixercici professional. Especialiste en Dret d'Aigües.
Biografia[editar | editar còdic]
Fill d'una família d'advocats, els primers estudis foren en els Jesuïtes i estudià Dret en l'Universitat de Valéncia, llicenciant-se en l'any 1932. Fon durant trenta anys assessor lletrat del Tribunal de les Aigües de Valéncia i desenrollà una important llabor d'investigació sobre els drets de l'aigua i la normativa dels regadius.
Tribunal de les Aigües[editar | editar còdic]
Els seus estudis han contribuit a que estudiosos del Dret de tot lo món consideren al Tribunal de les Aigües com un model eixemplar de reglamentació jurídica sobre els usos i costums de l'aigua.
Fon durant 30 anys assessor lletrat del Tribunal de les Aigües de la Vega de Valéncia i advocat del mateix. Fon també assessor lletrat del Sindicat de Regulació del Riu Túria. Assessor, promotor i fundador de l'Associació Internacional del Dret d'Aigües (Internacional Association for Water Law). Oficial Lletrat de la Comunitat de Regants.
En l'any 1955 participà en la fundació de la Federació Nacional de Comunitats de Regants d'Espanya, la qual fon reconeguda pel Ministeri d'Obres Públiques, com a consultor de la mateixa, gràcies ad ell varen ser acceptades unes esmenes que varen presentar al Proyecte Llei d'Aigües.
Fon el representant d'Espanya en la convenció internacional Water for Peace que el president Johnson va promoure en Washington (1967) de l'Organisació de les Nacions Unides (ONU) per a especialistes en aigües i advocats, tenint una actuació destacada. Ad ell varen acodir representacions de 97 països, i a tots ells, Vicent Giner, els va propondre la seua idea de crear una Associació de Drets de l'Aigua, en la condició de que l'acte fundacional se celebrara en la Ciutat de Valéncia i en el seu volgut Tribunal de les Aigües. La seua proposta fon acceptada i complida. Esta acció va caramullar de prestigi al milenari Tribunal de les Aigües.
Fon convidat a l'assamblea que les Nacions Unides, que va celebrar en Mar del Plata (Argentina), a on la seua participació fon una gran ajuda per a la redacció de la Carta Magna de l'Aigua en el Món (1977).
Escrigué el llibre El Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia. El Tribunal de les Aigües va considerar que era la persona idónea per a escriure este llibre que ha segut promogut en l'intenció de divulgar entre els llectors lo que significa el Tribunal de les Aigües.
Fill predilecte de Valéncia[editar | editar còdic]
Les seues investigacions entorn a la reglamentació i la política de l'aigua li varen fer un expert coneixedor de l'història, la cultura i les tradicions valencianes. En l'any 1993 es varen enviar cartes a l'Ajuntament solicitant que Vicent Giner, fòra declarat, Fill Predilecte de Valéncia, per fi en 1996, va ser declarat, Fill Predilecte de Valéncia.
Cultura valenciana[editar | editar còdic]
Fon Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i expressà el seu respal a les Normes del Puig que es varen fer públiques en l'any 1981 com a model ortogràfic de la llengua valenciana, alternativa a l'establit per les Bases ortogràfiques de 1932.
Historiador de temes migevals, especialment els referits al Regne de Valéncia de la cultura del qual, història i llengua fon constant divulgador des de la seua joventut en conferències, prensa, ràdio i televisió per a centrar l'atenció dels valencians sobre les gestes del seu poble i dels seus hòmens ilustres.
Fon vicepresident de Conferència Club i membre de Promoció de Cultura Valenciana, aixina com del Círcul Bibliòfil Rei Don Jaime el Conquistador. Amant de l'Art en totes les seues facetes.
Vicent Giner, va fonamentar els orígens musulmans de l'institució en la concessió per Jaume I d'Aragó als pobladors del regne de l'aprofitament franc de les séquies i aigües: segons que antigament és i va ser establit i acostumat en temps de sarraïns (Fur XXXV).
Activitat política[editar | editar còdic]
A lo llarc de la seua vida va desenrollar una intensa activitat política. Va ocupar els càrrecs públics de diputat provincial de Valéncia (1952-1958) i, a continuació i fins a 1964 va ser regidor de Turisme i Cultura de l'Ajuntament de Valéncia. Durant els primers anys de la democràcia va tindre un protagonisme especial en l'organisació en Valéncia del partit Alianza Popular.
Artículs en prensa[editar | editar còdic]
Escrigué diversos artículs que foren publicats en els periòdics Las Provincias o El País, argumentant i defenent la Llengua Valenciana.
- El idioma del Rey Don Jaime (Las Provincias, 1979)
- ¡¡España, entérate!! (El País, 21.3.1982)
Obres[editar | editar còdic]
- El Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia (1953). Reeditat en 1969 (Valéncia, 1969. Edit. Sucesor de Vives Mora) i en 1997 (Valéncia, 1997. Edit. Federico Doménech. Edició especial per a la Generalitat Valenciana).
- Memorias contadas (1997).
Els taulellets de Palestina[editar | editar còdic]
Torcuato Luca de Tena, fon gran defensor de la llengua valenciana, fon gran amic de Vicent Giner Boira i li escrigué una carta del seu viage que feu a Palestina i que diu lo següent:
El Pare Nostre en llengua valenciana[editar | editar còdic]
Pare nostre, que estàs en el cel,
Santificat siga el teu nom.
Vinga a nosatres el teu regne.
Faça's la teua voluntat aixina en la terra com en el cel.
El nostre pa de cada dia dona-nos-el hui.
I perdona-nos les nostres culpes, aixina com nosatres perdonem
als qui nos ofenen.
I no nos deixes caure en la tentació.
Sino lliura-nos del mal.
Amén.
Cites[editar | editar còdic]
Todo era romance. Una sola y única lengua entonces así llamada. Y esa lengua, balbuceante, como semilla, sarmiento o esqueje de todas ellas, fue evolucionando de forma diversa en cada lugar, para derivando siempre de él, ir creándose poco a poco las diferentes y distintas lenguas romances, dando nacimiento a las que en España conocemos con los nombres ya definidos y definitivos de bable en Asturias, lengua gallega, leonesa, castellana, navarra, “fabla” aragonesa, lengua valenciana, lengua mallorquina y también lengua catalana: ésta a partir de 1362. Por eso en 1238 es el romance lo único que podían traernos y nos trajeron, las huestes aragonesas del Conquistador, las cuales procedían de todas partes de España.
Así, todos los documentos de la época de don Jaime, o están escritos en latín, que es la lengua oficial o documental tanto para la iglesia como para la chancillería real, o lo están en la otra única lengua que es el romanç. Y en él miles y miles de documentos del siglo XIII nos prueban lo que decimos.'Els jutges en romanç, diguen les sentencies que donaran'
No tenemos ya la menor duda. El Rey, para que el pueblo valenciano, tanto cristiano como moro, pueda entender las sentencias que dictan los jueces, ordena e impone a éstos que las digan y las escriban en la única lengua que las gentes del pueblo del Reino de Valencia entienden y hablan; la que existe entonces; el romanç.
[...]
El Rey nos dio unos fueros para que a través de los siglos los valencianos los completaran y mejoraran. Marcó unas pesas y medidas particulares para que a través de los tiempos los valencianos crearan la agricultura y las industrias. Nos dio una moneda particular del Reino, “els reals”, para que los valencianos creáramos el comercio. Y le dio reconocimiento oficial al romanç por ser la lengua que el pueblo hablaba; y de la que, como semilla, el pueblo de Valencia a través de los siglos, cultivándola, supo crear, pulir y hacer gloriosa su propia lengua, la lengua valenciana, la que nadie nos enseñó ni pudo traer, la que el pueblo creó por sí mismo, la que ni en conciencia ni en ley nos puede arrancar del alma del pueblo de Valencia.Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- El valenciano no puede derivar del catalán per Vicent Giner Boira - Cardona Vives
- La verdad que hay que decir - Cardona Vives