Lluis Fullana Mira
R.P. Lluis Fullana Mira O.F.M. va nàixer en Benimarfull, comarca de (L'Alcoya) el 5 de giner de 1871 i puja al Cel el 21 de juny de 1948 en Madrit als 77 anys d’edat.
Infància
Seent un monyicot, va rebre la seua primera gramàtica llatina de ma dels franciscans del convent de Cocentaina, a on hi havia un grup de religiosos especialistes en llatí que preparaven als chiquets que volien ingressar en el colege seràfic de Benissa, per a ser flarets. La relació en els franciscans de Cocentaina mos indica l'afició del chiquet Fullana a l'estudi, a l'estudi del llatí i la seua inclinació a la vida franciscana.
Ordenació Sacerdotal
El pare Fullana estrenà sa vida de religiós profés, Orde dels Frares Menors Franciscans, en el convent d'Ontinyent i poc despuix és traslladat al convent de Cocentaina per a iniciar els estudis de Filosofia. En Ontinyent i Benigànim estudia els cursos de Teologia. En 1876 va rebre la gràcia de l'ordenació sacerdotal.
Catedràtic
Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la Reina Donya Maria Cristina- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- va ser el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'Ontinyent va ser professor de francés, i en l'Universitat de Valéncia, catedratic de Llengua Valenciana. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, inclús va ser requerit pel Ministeri d'Assunts Exteriors com a intérpret en motiu de la visita a Espanya del Gran Visir del Protectorat Espanyol en el Marroc.
El Centre de Cultura Valenciana (ara, Real Acadèmia de Cultura Valenciana) el 27 de juny de 1916 acordà:
En els restants apartats tractarem el seu amor i dedicació incansable d'estudi filològic de la llengua valenciana alcançant un nivell i un reconegut prestigi que seria coronat en el seu nomenament com a acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola en representació de la llengua valenciana en 1928.
La vida tan prolifica en bones obres i estudis del R. P. Lluís Fullana i Mira va tocar fi en este món el 21 de juny de 1948, en Madrit, a l'edat de 77 anys.
Acadèmic de la R.A.E.
El 26 de novembre de 1926, per Real Decret, es mana ampliar, fins 42, el número dels Acadèmics de la Llengua, a fi de que tinguen el seu lloc en la Real Acadèmia Espanyola els estudis dels atres idiomes espanyols, ademés del castellà.
El silló representatiu de la llengua valenciana devia ocupar-lo un nou acadèmic. En la junta ordinària de la Real Acadèmia Espanyola, del dia 10 de març de 1927, varen ser triats els nous acadèmics, conforme al citat Real Decret del 26 de novembre de 1926, quedant elegit el R. P. Lluís Fullana Mira com a representant de la llengua valenciana.
La presa oficial de possessió es va celebrar el 11 de novembre de 1928. El Bolletí de la Real Acadèmia Espanyola, de decembre de 1928, en "Acuerdos y noticias", va deixar constància de l'acte:
En l'acte de presa de possessió assistiren distinguides personalitats aixina com nutrides representacions d'alumnes i antics alumnes del colege dels franciscans d'Ontinyent. La província franciscana va celebrar en molta alegria esta exaltació del seu Provincial M.R.P. Lluís Fullana. Es celebraren senzills, pero sentits actes d'homenage en els convents de Valéncia, Ontinyent i en uns atres.
Entre unes atres entitats culturals de Valéncia, "Lo Rat Penat" va celebrar una solemne velà, l'any 1929, en homenage al pare Fullana, com a digne representant de la llengua valenciana en la Real Acadèmia Espanyola.
Una volta establit en Madrit, l'any 1934, el pare Fullana passa les seues vesprades en la Real Acadèmia, dedicat als deures que l'impon la seua condició d'acadèmic i relacionat en les primeres figures de l'intelectualitat espanyola.
Les Bases d'ortografia valenciana
Sí que és cert que el Pare Lluís Fullana accedí a firmar les Bases d'ortografia valenciana dites per alguns com a "Normes del 32 o de Castelló".
El Pare Fullana, pressionat, firmà quan estava en Madrit, l'únic representant de la llengua valenciana, des de 1928, en que pren possessió del seu sitial en la Real Acadèmia Espanyola.
Acceptar les "Normes de Castelló de 1932" no era lo que el Pare Fullana volia, era lo que Sanchis Guarner li demanava per a poder contar en el consens de tots els allí presents (¿?). N'hi havien dos més que tampoc volien firmar , pero per atres raons, i també firmaren.... I aixina diria Sanchis Guarner en un atre lloc: "Gràcies a la transigència el Pare Lluis Fullana..."
Més això no vol dir que el Pare Fullana renunciara al seu paréixer filològic i acceptara de cor i ànima lo que firmava. Fullana escrigué damunt de la seua firma:
El Pare Fullana havia publicat recentment, en eixe mateix any de 1932, una Ortografia Valenciana, en l'Imprenta Gràfica, de Valéncia ciutat. Esta edició s'havia venut tota en poc de temps, lo que vol dir que fon molt ben acceptada i no quedava atre remei que reimprimir-la una atra vegada de nou.
Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: "L'onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa Ortografia Valenciana, que eixiria a la llum pública, en Valéncia, igualment, en 1933, com aixina va ser.
Obra
Entre el cabal d'obres d'este eminent escritor sobre Filologia Valenciana, citarem unes quantes per orde de publicació.
- 1907. Morfologia del verp en la llengua valenciana.
- 1908. Ullada general a la Morfologia Valenciana.
- 1909. Estudi sobre Filologia Valenciana.
- 1914. Normes ortogràfiques.
- 1915. Gramàtica elemental de la llengua valenciana.
- 1915. La Palatalisació Valenciana.
- 1915. Diferencies Fòniques, Gràfiques u Ortogràfiques, Lèxiques, Morfològiques i Sintàctiques entre el Valencià i el Català.
- 1916. Diferencies dialectals en la llengua valenciana.
- 1918. Gramàtica elemental de la llengua valenciana. (2ª edició).
- 1921. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà.
- 1922. Compendi de la Gramàtica Valenciana.
- 1925. Evolució Fonogràfica de la llengua valenciana.
- 1926. Temes pràctics per a l'ensenyança de la llengua valenciana.
- 1928. Evolució del verp en la llengua valenciana.
- 1932. Ortografia Valenciana.
- 1933. Ortografia Valenciana. ( 2ª edició).
Homenages
Entre els múltiples homenages que ha rebut podem destacar:
- Nomenat Fill Adoptiu de Valéncia en setembre de 1996.
- Nomenat Fill Adoptiu de Cocentaina el 21 de Juliol de 1920.
- Nomenat Fill Predilecte de Benimarfull el 22 de Maig de 1927.
- Se li va erigir un monument finançat pel Grup d'Accio Valencianista i modelat pel primer President del GAV l'escultor Rafael Orellano, en els Jardins del Real de Valéncia Ciutat el 12 de novembre de 1978. Hi ha una replica del monument en la seu Central del GAV en la ciutat de Valencia.
- Placa commemorativa en la seua casa natalícia de Benimarfull. L'associació Lo Rat Penat li dedicà un atra en el 50 aniversari de la seua mort.
- Homenage en el Palau de la Música i en els Jardins de Vivers de Valéncia ciutat en l’any 2003 per diferents associacions dedicades a la llengua valenciana, en commemoració del 75 aniversari de la seua presa de possessió com a acadèmic de la RAE en representació de la llengua valenciana.
Cites
Joan S. López i Verdejo, en el seu treball Introduccio a la Lexicografia Valenciana (Real Acadèmia de Cultura Valenciana, serie Filològica nº 13, Valéncia, 1994), diu:
Bibliografía
- Federico Martinez Roda. La Real Acadèmia de Cultura Valenciana en el seu noranta aniversari. 2006. Valéncia. Arts gràfiques Soler. ISBN 84-96068-81-1
Enllaços externs
- Biografia del Pare Fullana en Colectiu Aitana
- Luis Fullana y Mira - Real Academia Española
- Colectiu Lluís Fullana
- Biografia en Llengua Valenciana Si
- Discursos llegits front a la RAE
- “El Centro de Cultura Valenciana creó la Cátedra de Lengua Valenciana” - Cultura Valenciana
- La càtedra de llengua valenciana Lluís Fullana cumple 100 años - Las Provincias