Burkina Faso
| Burkina Faso Burkina Faso | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Burkina Faso és un país d'Àfrica occidental que llimita al noroest en Malí, al nordest en Níger, al sur en Costa de Marfil, Ghana, Togo i Bènin. Burkina Faso no posseïx accés al mar.
Antigament cridat República de l'Alt Volta , el país fon renomenat el 4 d'agost de 1984 pel president Thomas Sankara a Burkina Faso. El seu nom significa "la pàtria dels hòmens íntegres" en la llengua local mossi (Burkina significa íntegre) i en l'atra llengua local dyula (fasso es traduïx com a pàtria).
Burkina Fasso s'independisa de França en 1960. L'inestabilitat governamental durant les décades de 1970 i 1980 fon seguida d'eleccions multipartidaries a principis de la década de 1990. Varis centenars de mils de treballadors rurals emigren cada any a Costa de Marfil i Ghana a la busca de treball. Els habitants de Burkina Fasso són denominats Burkinabé o Burkinabè (pronunciat [burki?N?'be?]).
Història
Prehistòria
Igual que tota la regió oest d'Àfrica, Burkina Faso fon poblada en époques primerenques, caçadors-recolectors es van establir en la part noroest del territori uns 12000 a 5000 anys aC, ferramentes (raspadors, punchons i puntes de fleches) d'estos grups foren descobertes en 1973. Hi ha registres d'assentaments d'agricultors produïts entre el 3600 i 2600 aC, les traces de les estructures trobades fan la impressió d'edificis relativament permanents. L'estudi de recialles de tombes descobertes indica que l'us del ferro, ceràmiques i pedres polides es va desenrollar entre 1500 i 1000 anys aC, com també la preocupació sobre temes espirituals.
S'han trobat relíquies dels dogassos en les zones central, nort i noroest. Pero este poble abandonà la regió cap al 1500 aC, per a assentar-se en els escalonats de Bandiagara.
En el suroest de Burkina Faso (com també en Costa de Marfil), es troben recialles de parets elevades, pero encara no ha sigut identificat el poble que les va construir.
Durant l'Imperi Songhai entre els sigles XV i XVI, la regió ocupada per Burkina Fasso conseguí rellevància com a centre de desenroll comercial i econòmic.
Época colonial i independència
Després d'una década d'intensa competència i rivalitat entre els britànics i francesos, abundant en expedicions d'exploradors militars i civils que buscaven firmar tractats, en 1896, el regne Mossi d'Ouagadougou fon vençut per les forces colonials franceses i es va convertir en un protectorat francés.
En la zona oest la lluita contra les forces del poderós rei Samori Ture complicava la situació, i la zona est recent acabà de poder ser ocupada pels francesos en 1897 després de diverses campanyes militars. Per a 1898, la majoria del territori hui corresponent a Burkina Fasso havia sigut conquistat encara que siga en forma nominal, sent precari el control d'unes quantes regions. La convenció firmada entre França i Gran Bretanya el 14 de juny de 1898, permeté finalisar la disputa entre les dos potències colonials, i traçar les fronteres entre els seus territoris. Els francesos van continuar per cinc anys una guerra de conquista contra les comunitats locals. En 1904 es produïx una gran reorganisació de l'imperi colonial francés en l'oest d'Àfrica, i els territoris de la conca del Volta en la colònia d' Alt Senegal i Níger (en francés: Haut-Sénégal et Níger) d'Àfrica Occidental Francesa. La capital de la colònia era Bamako.
Reclutes del territori participaren en Europa de la Primera Guerra Mundial com a part dels batallons d'Infanteria senegalesa (Tirailleurs sénégalais). Durant 1915 i 1916 els districtes de la part oest del territori actual de Burkina Fasso i la franja veïna de l'est de Malí van ser escenari d'una molt important resistència armada al govern colonial (en lo que es va conéixer com la guerra de Volta-Bani). Finalment el govern francés conseguí sofocar l'alçament, no sense abans patir diverses derrotes i ser forçat a armar la major força expedicionària en la seua història colonial per a fer-los front. En el nort en Sahelia, els Tuareg i grups aliats de la regió de Dori també escomençaren una oposició armada. Al finalisar la Primera guerra mundial, el 1 de març de 1919, i davant de la possibilitat de repetició dels alçaments armats i atres consideracions econòmiques el govern colonial decidix separar el territori de Burkina Faso del d'Alt Senegal i Níger en la finalitat de reforçar la seua administració. La nova colònia és crida Alt Volta i François Charles Alexis Édouard Hesling fon el seu primer governador. Hesling comença un ambiciós programa de construcció de carreteres i promou el cultiu de cotó per a exportació. El pla de desenroll del cotó fracassà en la consegüent caiguda d'ingressos. La colònia fon desmantellada el 5 de setembre de 1932, i el seu territori es va dividir entre Costa de Marfil, Malí i Nigèria. La major part del territori i de la població incloent les ciutats d'Ouagadougou i Bobo-Diulaso fon cedit a Costa de Marfil.
La decisió fon revertida durant les intenses revoltes anticolonials que es produiren al finalisar la Segona Guerra Mundial i el 4 de setembre de 1947 l'Alt Volta fon reestablit en les fronteres que ocupava en 1932. El 11 de decembre de 1958, conseguix l'auto govern, i es convertix en una república i membre de la comunitat franc-africana (La Communauté Franco-Africaine). Conseguix la seua independència total en 1960. En 1966 es produïx el primer colp militar; i el poder civil acabat de reprendre el govern en 1978. En 1980 es produïx un nou colp militar liderat per Saye Zerbo, qui a la seua vegada és derrocat en 1982. Ad açò seguix un alçament en 1983, que porta al poder a Thomas Sankara un carismàtic capità. En 1984 el govern revolucionari va canviar no sols el nom del país a Burkina Fasso, sino que modificà la bandera i l'himne nacional. El president actual (2007) és Blaise Compaore, qui va prendre el poder en 1987 després d'un colp d'estat en el qual fon assessinat el president Thomas Sankara.
Govern i política
La constitució de 1991, establí un sistema de govern semipresidencial en un parlament (Assemblée) el qual pot ser dissolt pel president de la República. L'any 2000 es va modificar la constitució acurtant-se la duració del periodo presidencial de 7 a 5 anys, lo qual es va posar en efecte a partir de les eleccions del 2005. El parlament consistix de dos cambres: la Cambra baixa (l'Assemblée Nationale) i la Cambra alta (la Chambre des Représentants). Existix també una Cambra constitucional, composta per deu membres, i un Consell econòmic i social, sent abdós òrguens de caràcter purament consultiu.
Democràcia multipartidaria des de 1991. El president és Blaise Compaore, que havia donat un colp d'Estat en 1987 i que obtingué el 91% dels vots en 1997. Els líders de l'oposició estan en l'exili (2004).
Organisació polític-administrativa
Burkina Faso està dividida en tretze regions, quarantacinc províncies i 301 departaments. Les regions i el seu respectiva capital entre paréntesis són:
- Boucle Du Mouhoun (Dédougou)
- Cascades (Banfora)
- Centre (Ouagadougou)
- Centre-Est (Tenkodogo)
- Centre-Nort (Kaya)
- Centre-Oest (Koudougou)
- Centre-Sur (Manga)
- Est (Fada N'gourma)
- Hauts-Bassins (Bovo Dioulasso)
- Nort (Ouahigouya)
- Plateau-Central (Ziniaré)
- Sahel (Dori)
- Suroest (Gaoua)
Geografia
Burkina Faso posseïx dos regions principals:
- La major part del país està coberta per un espai topogràfic suaument ondulat en el que afloren uns pocs tossals aïllats, que són els últims vestigis d'un massiç precàmbric.
- El suroest del país forma un massiç d'arenosa, on es troba la montanya Ténakourou (749 m) que és el pic més elevat de Burkina Faso. El massiç es troba rodejat de parets abruptes de fins a 150 metros d'alt.
L'altitut mija és de 400 metros i la diferència entre el punt més elevat i el més baix és inferior a 600 metros, sent d'esta manera Burkina Faso un país sumament pla.
Hidrografia
El nom original del país (Alt Volta), es va originar en els tres rius que el travessen: el riu Mouhoun (antigament cridat Volta Negre), el riu Nakambé (el Volta Blanc) i el riu Nazinon (el Volta Roig). El Mouhoun, juntament en el Comoé que fluïx cap al suroest, són els únics rius que posseïxen cabal a lo llarc de tot l'any.
Si be el riu Níger no travessa Burkina Faso, la tercera part de la superfície del país es troba en la seua conca de tributaris. Els seus afluents (el Béli, el Gorouol, el Goudébo i el Dargol) són rius estacionals, i a pesar que només posseïxen aigua 4 a 6 mesos per any són capaços de produir grans inundacions.
Són molt freqüents les époques de sequia, especialment en el nort del país.
Ecologia
Segons la classificació de WWF, la major part del territori de Burkina Faso pertany a l'ecorregió denominada sabana sudanesa occidental; només l'extrem nort correspon a la sabana d'acàcies del Sahel.
Economia
Burkina Faso és un dels països més pobres del món, en un ingrés brut per càpita de només 1.200 dólars anuals. Esta sifra l'ubica com la nació que fa vintisset més pobra del món, junt en atres nacions com la República del Congo i Taykistan.[1] El seu alt índex de creiximent poblacional junt en secor del la seua terra són factors que influïxen en forma rellevant en el seu índex de pobrea. L'agricultura representa el 32% del seu producte brut intern i dona treball al 80% de la seua població treballadora. Es destaca l'atenció del ganado, i especialment en el sur i el suroest el cultiu de melca, mill, dacsa, cacauet, arròs i cotó.
La falta de treball causa una molt alta taxa d'emigració: per eixemple, hi ha tres millons de persones natives de Burkina Faso que viuen en Costa de Marfil. D'acort en informació del Banc Central dels Estats del de l'Àfrica Occidental, estos emigrants envien per any diverses decenes de mils de millons de francs CFA a Burkina Faso. Des que es produí una expulsió d'immigrants de Ghana en 1967, esta situació ha provocat tensions en els països receptors de immigrants. La crisis més recent va ocórrer en el 2003 en Costa de Marfil, i donà lloc a la tornada de 300.000 emigrants.
Una gran proporció de l'activitat econòmica del país esta finançada per ajuda internacional. L'Unió Europea (UE) és el principal soci comercial de Burkina Faso.
Recursos naturals: manganés, pedra calcàrea, marbre, or, antimoni, coure, níquel, bauxita, plom, fosfat, plata, zinc i peix.
Productes agropecuaris: mill, melca, canya de sucre, dacsa, cotó, cacauets, creïlla, sésam, anous, ganado boví, de llana i aus de corral.
Principals indústries: aliments, cervesa, indústria llaugera, farines, sabons, cotó, llandes, motocicletes, begudes suaus i calçat.
Principals activitats econòmiques i de producció: El desenroll econòmic de Burkina Faso s'ha vist impedit per diversos factors, entre els quals es troba l'ineficient desenroll de la mineria, les modalitats climàtiques que afecten periòdicament les seues collites, la dèbil demanda dels seus principals productes d'exportació i la caiguda dels preus internacionals.
Demografia
L'any 2007, Burkina Faso conta en una població de 14.326.000 habitants. L'esperança de vida és de 49 anys, sent l'edat mija de la seua població de manco de 17 anys. La població es troba concentrada en les zones del sur i centre del país, en alguns cassos la densitat és superior a 48 habitants per quilómetro quadrat. La mija de fills per dona és de 6,41, una de les taxes més altes del món, lo qual està provocant un aument poblacional mai vist en l'història d'este pobre país, en conseqüències tant econòmiques com ambientals. És rellevant l'impacte que produïx el SIDA en quant a l'amortiguació de la taxa de creiximent de la població, tant per defuncions directes, com per l'aument de la taxa de mortalitat infantil i atres problemes socials associats al mateix.
La seua població presenta la següent composició ètnica: Mossi (40%), Gurunsi, i Lobi. Es professen les religions següents: musulmans (50%); religions africanes tradicionals (típicament diverses formes de animisme) (30%) i catòlics (20%). Molts cristians incorporen elements d'animisme en les seues practiques religioses.
Es calcula que viuen uns 12.000 europeus en el país. L'idioma oficial és el francés, encara que només una chicoteta part de la població el parla. L'idioma Hausa és parlat d'una banda de la població musulmana. Tan sols el 26,6% de la població està alfabetisada.
Referències
Enllaços externs
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Burkina_Faso de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.