La Marina Alta

Plantilla:Infotaula de comarca valenciana [[Fitxer:Riu Girona a Beiarbeig.jpg|thumb|220px|El riu Girona amb Beniarbeig i la Segària al fons]] [[Fitxer:Segaria.JPG|thumb|215px|Vista de la Segària des de la plana del Marquesat]] [[Fitxer:Montgó.jpg|thumb|215px|El massís del Montgó, vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la muntanya més simbòlica]] [[Fitxer:Cap st antoni (xàbia).jpg|thumb|215px|El cap de Sant Antoni vist des de la platja de l'Arenal, Xàbia]] [[Fitxer:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg|thumb|215px|Vista del Penyal d'Ifac]] [[Fitxer:Portitxol.PNG|thumb|215px|Vista de l'illa del Portitxol, davant les costes de Xàbia]] [[Fitxer:VtaTda05-04b.jpg|thumb|215px|Vista general de Teulada des de la partida de Benimarco]] La Marina Alta és una comarca central i costera de la Comunitat Valenciana, amb capital a Dénia. Limita al nord amb La Safor, al nord i a l'est amb la Mar Mediterrània, al sud amb La Marina Baixa i a l'oest amb el El Comtat.

Geografia

La Marina Alta és una comarca formada per la comarca històrica del Marquesat de Dénia a més d'uns quants pobles al sud i la ciutat de Calp, que integraven la Marina antiga, la qual passà a anomenar-se la Marina Baixa. A l'actualitat tota la comarca, junt amb la seua germana al sud, és considerada part d'una sola unitat cultural, la Marina. Aquest és la denominació més típica entre els oriünds; tanmateix els més grans del nord de la comarca fan referència en ocasió al "Marquesat". A l'actualitat la comarca inclou, a més del Marquesat, les sub-comarques de la Rectoria, la vall d'Aixa-Pop i les Valls de Pego.

És una comarca costanera que tanmateix marca un punt de transició entre el litoral pla i obert de la Safor, on el cultiu de la taronja domina, i els penya-segats marítims de la Marina Baixa on els cultius s'amaguen dins de valls interiors, i la nespra i el raïm dominen.

La comarca es divideix abruptament en tres zones de plana seperades per agrestes muntanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del riu Girona, és a dir, Dénia, El Verger i Ondara. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers al País Valencià. Al sud, s'estén una plana al voltant del riu Gorgos, de Xàbia a Gata de Gorgos. Ací predominen els ametlers i raïm. Finalment existeix una plana marjalenca a l'extrem nord, entre Pego i la costa, el Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva.

La Marina Alta és dominada per tres muntanyes importants – la Segària (500m), el Montgó (752m) i la serra de Bèrnia - que formen part d'un sol sistema: la serralada Bètica. Aquesta forma una sèrie de valls de díficil accés a l'interior de la comarca, anomenades les Valls, que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una línia entre Pego a Xaló. Entre aquestes muntanyes i la plana d'Ondara, hi ha una zona de més suaus relleus on abunden pobles modests d'origen morisc en una sub-comarca anomenada la Rectoria. Al nord, aquest sistema encara persisteix en la forma de la Segària i el Montgó, mentre que al sud crea la serra de Bèrnia i continua en forma d'una massa muntanyenca que arriba fins a la costa i forma els penya-segats de Xàbia i Calp. A les Valls, el conreu és d'olives, cireres i ametlles; a les muntanyes entre Teulada i Benissa, el raïm.

A punt més septentrional, un petit pont sobre el barranc del Molinell dóna accés a la comarca des de la Safor. La costa conjuga platges d'arena fina i pedra al terme de Dénia i al nord del de Xàbia amb cales, costa rocosa i penya-segats al voltant del Montgó i entre Xàbia i Calp. És a la meitat sud que es troba la costa més accidentada: el Cap de Sant Antoni, el Cap de Martí, el Cap Negre i el Cap de la Nau. A l'extrem sud, el massís del Mascarat barra el pas entre Calp i Altea i és a través d'un túnel que hi penetren les carreteres i la línia de ferrocarril que es dirigeixen cap a Alacant.

Els rius de la comarca són el Bullent i el Molinell – o Racons –, que fan de frontera al nord; el Girona, el Gorgos – o de Xaló – l’Alcalà i el de Castells. A més a més hi ha una sèrie de barrancs: l’Alberca, l’Alter, el Bo, el Regatxol, el Teulada, les Sorts, el Mascarat, el Malafí i la rambla de la Gallinera. Tots són de caràcter torrencial, de manera que sovint no porten aigua i, amb les pluges fortes de la tardor, poden desbordar-se, tal com féu el Girona l’octubre del 2007.

Demografia

Plantilla:Llista municipis

Climatologia

La comarca és de climatologia mediterrània on abunda el sol però en ser una comarca marítima, i una que se situa al nexe de la mar catalana amb la mar mediterrània, pot patir tempestades fortes durat l'estiu i la tardor. Cal remarcar que la zona més plujosa del País Valencià se situa a l'extrem nord de la comarca, a la desembocadura del riu Molinell, entre Pego i El Verger. La zona més seca és al sud i a les valls d'interior. La proximitat amb les Illes Pitiüses i la seua posició al final del golf de València, envoltada de mar, fa que a sovint el temps de la Marina Alta siga més insular que peninsular. La saviesa popular confia que passat el pas de muntanya anomenat el Mascarat (que marca la frontera comarcal meridional), ix el sol, mentre que si hom passa pel Molinell, a sovint pot trobar-se amb una pluja local forta. Una altra dita destaca que a Dénia, plou molt per damunt de la mitjana, i és fàcil observar la retenció dels núvols al voltant del Montgó i la costa adjacent, que descarreguen damunt de la capital amb certa força donant fe a la tradició d'inundacions que té.

Transport

El transport de la comarca s'orienta del nord al sud i al voltant de la capital, Dénia. Gràcies al Montgó, l’autopista AP-7 no s'apropa a les poblacions més importants, sinó continua al llarg de la plana entre les Valls, la Segària i el Montgó, comunicant-se amb Pego, Dénia i Xàbia a través de les carreteres generals CV-700, CV-725, CV-734. En canvi, té accessos directes amb Ondara, Pedreguer, Gata i Benissa. La carretera nacional N-332 segueix l'autopista en direcció nord – sud, passant per dins de Gata, Benissa i Calp; disposa d'un nou desviament per a El Verger i Ondara. La carretera CV-700 enllaça la comarca amb Alcoi a través de la ciutat de Pego i la Vall de Gallinera.

Només Dénia i Calp disposen de transport urbà, en la forma d'autobusos municipals, encara que l'autobús Pego - Gandía recorre tota la ciutat abans de circular cap a la capital de la Safor. Dénia és el punt d'origen de molts dels autocars que creuen la comarca. Aquests autocars, majorment de l'empresa ALSA, comuniquen Dénia, Xàbia, Ondara, El Verger, Benissa i Calp amb Gandia, Benidorm, Alacant i València. El TRAM Alacant, conegut com el trenet de Dénia, ix des d'aquest nucli i serveix la Xara, Gata, Teulada i Benissa i Calp i arriba a Benidorm i Alacant. Antigament, existia una línia Dénia – Gandia. A més a més, diversos carrils-bici enllacen Pego, El Verger, Ondara, Els Poblets i Dénia.

A grans trets, els pobles del nord, fins a Gata, es dirigeixen preferentment a València, mentre que els pobles del sud a sovint trien Alacant. El punt equidistant entre tots dos és a El Verger, a 91 quilòmetres. En ambdós casos el transport privat guanya ampliament al públic en número de passatgers.

Economia

L'economia de la comarca ha sigut i encara és en gran part agrícola: cítrics, raïm, cireres. La producció de la pansa i mistela, dos productes del raïm, enriquia Dénia, Xàbia, Benissa i Teulada al segle XIX. Al segle XX, indústries com la producció de bosses i ceràmica a Pedreguer i Gata prengueren relleu al tradicional ofici de l'espart i la boga. Activitats com el conreu de les taronges i els velluters (seders), típiques de gran part del País Valencià, també hi eren importants. A l'actualitat, les indústries de la construcció, instal·lació i manteniment hi tenen gran importància. El sector dels serveis també ha experimentat un gran increment gràcies al turisme sostingut des de la dècada dels seixanta a la costa marinesa.

Llengua

La llengua nativa i predominant a la Marina Alta és el català^[1], en la seua forma dialectal del valencià meridional. Alguns trets del valencià alacantí es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]^[1]. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfet no existeix, ans s'empra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "se n'aneu?" [Us en aneu?], "Ha dit" [He dit]^[1]. Igualment, es prefereix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai no "aní"; tanmateix, alguns pocs verbs mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué". A l'interior de la comarca, els pobles d'històric repoblament mallorquí conserven trets d'aquest dialecte a més d'un tret específic: les "x" passen a ser "tx" on a la resta del valencià es pronucien "x", com en les paraules "txitxanta" [seixanta] o "aitxò" [això]^[1]. El salat s'hi ha perdut quasi totalment i es conserva només a la veïna població de Tàrbena (Marina Baixa), i a la comarca pròpiament parlant, en la frase tautològica "sa mare d'ella" [sa mare], i en alguns topònims locals, com la serra de ses Cordelleres (Benigembla)^[1]. A Dénia i Xàbia es diu "aquí" on els altres pobles prefereixen l'estàndard valencià "ací"^[1]. Per altra banda les "e" i "o" obertes abunden, fins i tot on l'ús general és tancat: "Al Verger" [El Verger], "ham astat" [hem estat], "aubert" [obert], "anjorn" [enjorn] "Undara" [Ondara]^[1]. Els pronoms febles, i en especial [en] i [ho], hi han perviscut en molts casos, però generalment s'empra [hi] únicament en la frase [hi ha]^[1]. Una altra cosa que ocorre arreu del domini lingüístic és la vacil·lació entre els prefixos [a] i [es] en molts verbs, com ara esronsar [arronsar]^[1]. A més a més, aquesta [a] apareix en un ample ventall d'expressions, com a mena de crossa idiomàtica, com ara: "a n'hi ha dos" o "a t'ho dic", que mentre en el segon exemple sembla provenir de [ja] o [ara], en el primer no té cap funció adverbial. També sofreixen prefixos alguns adverbis, com "endespués" [després]. Altres expressions són mutacions radicals: "encamant" [en acabant], "no s'hi vàlid" [no s'hi val]. El català de la Marina Alta també posseeix un ric lèxic propi, típic d'una comarca històricament aïllada de les ciutats i amb una població estàtica: fesols de careta, cadufo, andragó, bollet, espencat, mullador, casup, riurau, naia, bancal, marge o giró. Alguns paraules demostren la influència de l'emigració històrica a la colònia francesa d'Algèria: carrota [carlota], betrava, secatons, ferma [granja], xicolate [xocolate], retreta [la pensió dels jubilats], valable [vàlid] o velloseta^[1].

En addició hi ha creixents comunitats de castellanoparlants, anglòfons, germanòfons i francòfons gràcies, sobretot, al turisme residencial. A tota la comarca, el castellà és la llengua preferent per als europeus i magrebins nouvinguts i en conseqüència, l'índex de coneixement del català ha decaigut en els darrers quinze anys. Tanmateix, el coneixement del castellà ha patit el mateix efecte en menor grau gràcies a la creació de empreses, periòdics, ràdios i clubs socials dedicats exclusivament a les comunitats nord-europees.

Gastronomia

thumb|Coques de mullador, la coca més típica de la Marina.

Artícul principal → Cuina de la Marina Alta.

Alguns plats típics de la gastronomia d'aquesta comarca són el mullador, l'espencat, coques dolces i salades, sobrassada i llonganissa (Valls de Pego, els pastissets d'ametlla o d'espinacs (Xàbia), els bunyols, el suquet de peix, el bull amb ceba, les faves sacsades, la picaeta (salmorra, nous, tramussos i cacaues), la picada d'all i julivert, putxero amb mandonguilles, l'arròs a banda (Dénia), arròs al forn amb fesols i penques, arròs amb crosta (Marjal de Pego), paella amb gamba o mandonguilla, pa amb tomàquet (Pedreguer), pebrots farcits d'arròs i magre. Begudes típiques són el burret (coca-cola i cafè-licor), vi de Xaló i mistela conreada a la ribera del Gorgos. [[Fitxer:detall de casa teulada.jpg|thumb|right|Exemple de l'estil marinès, a Teulada.]]

Arquitectura

Artícul principal → Arquitectura de la Marina.

La Marina té dos estils propis de construcció. Ambdós empren tradicionalment pedra lluïda amb guix i pintat. El primer metre arran de terra és de pedra més gruixuda. Al voltant de les finestres i portes, es pinta un marc blanc o de colors. Un estil pinta tota la resta en blanc; l'altre empra colors lluents com el blau, roig, groc i verd.

La Marina Alta desenvolupa unes edificacions pròpies: els casups, les naies i els riuraus. Igualment té un gran nombre de finques rústiques, masies, palaus urbans, castells, molins, torres de vigia, i mercats coberts que representen un patrimoni considerable

Llocs d'interès

El castell i els barris antics de les Roquetes i Baix la Mar de Dénia.
Parc natural del Montgó: el Cap de Sant Antoni, la Torre de Gerro i la cova tallada al nord, i els molins de Xàbia al sud.
Parc natural de la Marjal de Pego i Oliva i el riu Bullent.
Penyal d'Ifac a Calp.
Pas del Mascarat a Altea.
Vila vella de Xàbia: l'església-fortalesa i l'ermita de Loreto. Cales, l'illa del Portitxol, i caps de la Nau, Negre, de Sant Antoni i Prim.
Els Pòrxens de Pedreguer.
La torre medieval dels Medinaceli al Verger.
Vila vella de Benissa: palaus, convent i església de la puríssima xiqueta, anomenada Catedral de la Marina.
Vila vella de Teulada: palaus medievals, llotja gòtica i l'església.
Plaça de bous, vila vella i l'església del convent d’Ondara.
Els Pous de Xaló: el de les Figueretes, el de l'Assegador i el de la Basseta.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 ^1,7 ^1,8 ^1,9 BELTRAN I CALVO, Vicent, 2005, El Parlar de la Marina Alta, Universitat d'Alacant, Alacant (País Valencià) ISBN 84-608-0333-3