Ciutat de Mèxic

Palau de Belles Arts, en Ciutat de Mèxic.

La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic. El seu nom oficial en castellà era México, D.F. però ara es nomena només Ciudad de México.

La població de la ciutat de Mèxic és de 8.873.017 habitants, encara que l'àrea metropolitana de la ciutat desborda els límits del districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'estat de Mèxic i 1 municipi de l'estat d'Hidalgo, en una població total de 20,4 milions d'habitants, la tercera àrea metropolitana més gran del món despuix de Tòquio i Delhi, i la més gran del continent americà, segons l'Informe d'Urbanisació Mundial de les Nacions Unides. En un estudi realisat en l'any 2005, fon considerada l'octava ciutat més rica del món en el seu producte interior brut. Ademés de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic.

La ciutat de Mèxic està situada en la vall de Mèxic, també coneguda com la vall d'Anáhuac; un altiplà en el centre de Mèxic, a una altitut mija de 2.240 metros, rodejada per les montanyes i volcans de l'Eix volcànic transversal o la sierra Nevada. Fon construïda originàriament pels asteques en l'any 1325 sobre una illa enmig del llac de Texcoco en el nom de Mexihco-Tenochtitlan . La ciutat fon totalment destruïda en el sege de 1521, i fon redissenyada i reconstruïda durant els anys següents en el patró europeu. En 1524 s'establí l'ajuntament de la ciutat de Mèxic, llavors coneguda com a Mexihco-Tenochtitlan i des de 1585, oficialment, com a ciudad de México.

Història

Àngel de l'Independència i Av. Reforma

Vore també l'article: Tenochtitlan

D'acort en una llegenda antiga, els asteques emigraren cap al centre de Mèxic buscant el compliment d'una profecia: en el lloc a on haurien de construir la seua ciutat trobarien una àguila devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una chicoteta illa enmig del llac de Texcoco (image que és representada en l'escut d'armes de Mèxic). Aixina, els asteques construiren una ciutat en l'any 1325 en el nom de Mexihco-Tenochtitlan estenent-se sobre el llac per mig de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es convertí en el centre més important d'Amèrica del Nort i Amèrica Central de l'època prehispànica, i una de les més grans del món en 300.000 habitants.

Els espanyols arribaren a la ciutat en l'any 1519 i s'allojaren en el palau de Moctezuma. Hernan Cortés, cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el 13 d'agost del 1521 i en esta tot l'imperi asteca. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En 1523 es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de Carles I d'Espanya. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la Nova Espanya, centre administratiu de les capitanies de Yucatán, Guatemala i Amèrica central, Cuba i les Filipines.

Despuix de la Guerra d'independència de Mèxic, la ciutat fon designada com a capital del Primer Imperi mexicà independent. El govern monàrquic, però, va ser reemplaçat per un govern republicà i federal el 1824 i la ciutat seria designada com a seu dels poders de la Unió i alhora el districte Federal, separant-la així de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital. [[Fitxer:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg|miniatura|Catedral de Mèxic]] La dècada de 1950, la ciutat tenia una població al voltant dels 2 milions d'habitants. Amb el ràpid creixement econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraient milers d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i Amèrica del Sud, i va experimentar un període d'urbanització sense precedents. El 1968 s'hi van celebrar els Jocs Olímpics d'estiu, i esdevingué la primera i única ciutat llatinoamericana a ser-ne seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades van començar una sèrie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps en nombroses capitals europees i ciutats dels Estats Units. Les marxes i manifestacions acabarien abruptament en la matança de Tlatelolco el 2 d'octubre, un enfrontament entre les forces armades i els estudiants a la plaça de les Tres Cultures, en què moririen desenes d'estudiants, segons les xifres oficials, i 300 segons altres fronts.

El 19 de setembre de 1985, la ciutat va ser sacsejada per un fort terratrèmol, de magnitud 8,3 en l'escala de Richter, un dels més forts en la història de la capital mexicana, amb 6.500 morts. La societat civil de la ciutat va començar a prendre el control de les tasques de rescat atesa la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no gaudia d'autonomia en la gestió de les seves activitats). A poc a poc, la societat civil va demanar més participació en els afers locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la dècada del 1990, amb l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per sufragi universal.

El 1990, l'àrea metropolitana ja tenia una població superior als 16 milions d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està envoltada per muntanyes i volcans de la sierra Nevada Mexicana), els gasos contaminants de les indústries i els vehicles no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creixement de la població i els problemes ambientals, el govern va iniciar diversos programes de descentralització.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ciutat de Mèxic.