Diferència entre les revisions de "Córdova"
m (Text reemplaça - 'basses' a 'bases') |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Image:Puente romano y mezquita.jpg|thumb|250px|Vista de Córdova]] | ||
'''Córdova''' és una ciutat d'[[Andalusia]], [[Espanya]], capital de la [[província de Córdova (Espanya)|província homònima]], situada en una depressió a la vora del [[Guadalquivir]] i al peu de [[Serra Morena]]. | '''Córdova''' és una ciutat d'[[Andalusia]], [[Espanya]], capital de la [[província de Córdova (Espanya)|província homònima]], situada en una depressió a la vora del [[Guadalquivir]] i al peu de [[Serra Morena]]. | ||
| Llínea 11: | Llínea 12: | ||
== Referencies == | == Referencies == | ||
<references /> | <references /> | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Córdoba (Spain)}} | ||
{{Capitals de província}} | {{Capitals de província}} | ||
[[Categoria:Córdova]] | [[Categoria:Córdova]] | ||
Revisió de 22:36 29 gin 2015
Córdova és una ciutat d'Andalusia, Espanya, capital de la província homònima, situada en una depressió a la vora del Guadalquivir i al peu de Serra Morena.
És la tercera ciutat de Andalusia tant per tamany com per població, només per darrere de Sevilla i Màlaga. Hui és una ciutat de moderat tamany, no obstant, el núcleu antic conté recorts arquitectònics de quan Córdova fon la capital de la província Bètica durant el Imperi Romà i del Califat de Còrdova durant la invasió musulmana, que va governar gran part de la península Ibèrica. Segons els testimonis arqueològics pareix que la ciutat va arribar a en al voltant de mig milló d'habitants allà pel sigle X, sent la ciutat més gran, culta i opulenta de tot el món.[1] Si be els cronistes del sigle X, de forma exagerada van arribar a dir que la ciutat en al voltant d'un milló d'habitants.
Les mesquites, les biblioteques, els banys i els socs, van abundar en la ciutat, gestant-se les bases del Renaiximent europeu. Durant la llarga Edat Mijana europea, en "Corduba" van aflorar les lletres i les ciències, contant la ciutat en multitut de fonts , alcantarillat i iluminació públiques durant l'época de major esplendor califal.
El seu casc històric fon declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1984.[2] És candidata a la capitalidad cultural europea per a l'any 2016.[3]
Córdova ha segut el lloc de naiximents de tres grans filòsofs: el estoic romà Séneca, el musulmà Averrois i el jueu Maimónides. També van nàixer a Córdova els poetes Lucà, Juan de Mena i Luis de Góngora.
Referencies
- ↑ (en anglés)geography.about.com
- ↑ (en anglés) Historic Centre of Còrdova, web de la UNESCO. (Consultat l'11 de novembre del 2008).
- ↑ Còrdova 2016 Capital Europea de la Cultura, web oficial de la candidatura. (Consultat l'11 de novembre del 2008).
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Córdova.
| |
|---|---|
| Alacant · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Barcelona · Bilbao · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló de la Plana · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas de Gran Canària · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Palma · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Sant Sebastià · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Vitòria · Zamora | |