Diferència entre les revisions de "Palomar"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
El terme municipal de Palomar llimita en les següents localitats: | El terme municipal de Palomar llimita en les següents localitats: | ||
| − | [[Atzeneta d'Albaida]], [[Albaida]], [[Alfarrasí]], [[Bèlgida]], [[Bufali]], [[Carrícola]], [[Montaverner]] i [[L'Olleria]], totes elles de la [[província de Valéncia]] i [[Muro]] de la [provincia d'Alacant]]. | + | [[Atzeneta d'Albaida]], [[Albaida]], [[Alfarrasí]], [[Bèlgida]], [[Bufali]], [[Carrícola]], [[Montaverner]] i [[L'Olleria]], totes elles de la [[província de Valéncia]] i [[Muro]] de la [[provincia d'Alacant]]. |
==Història== | ==Història== | ||
| − | En el [[segle XIII]], a partir de [[1280]], en el paisage del regne aparegueren noves viles i alqueries de cristians. Els primers colons serien llauradors i ganaders i formaren el primer núcleu de Palomar. La repoblació fon un procés llarc i complex que se prolongà durant tota l'etapa migeval. Segons diferents fonts d'informació se pot afirmar que als immigrantetes occitans del [[segle XV]], seguiren els aragonesos i els castellans de segles posteriors. Durant el [[segle XVIII]], Palomar participà del moviment d'expansió econòmica i demogràfica, pràcticament duplicà la seua població. Les diferencies socials estaven a l'orde del dia. Pero l'evolució de la població passà per instants traumàtics, durant el [[segle XIX]], per la [[Guerra de l'Independència espanyola]] i l'epidèmia de còlera de 1834-1885. Encara que en la segona mitat del segle incrementà la seua població. | + | En el [[segle XIII]], a partir de [[1280]], en el paisage del regne aparegueren noves viles i alqueries de cristians. Els primers colons serien llauradors i ganaders i formaren el primer núcleu de Palomar. La repoblació fon un procés llarc i complex que se prolongà durant tota l'etapa migeval. Segons diferents fonts d'informació se pot afirmar que als immigrantetes occitans del [[segle XV]], seguiren els aragonesos i els castellans de segles posteriors. Durant el [[segle XVIII]], Palomar participà del moviment d'expansió econòmica i demogràfica, pràcticament duplicà la seua població. Les diferencies socials estaven a l'orde del dia. Pero l'evolució de la població passà per instants traumàtics, durant el [[segle XIX]], per la [[Guerra de l'Independència espanyola]] i l'epidèmia de [[còlera]] de [[1834]]-[[1885]]. Encara que en la segona mitat del segle incrementà la seua població. |
==Administració== | ==Administració== | ||
| Llínea 69: | Llínea 69: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | *Principalment el raïm i també atres fruites de carn blanca. | + | *Principalment el [[raïm]] i també atres fruites de carn blanca. |
*Granjes d'aus, porcs i ovelles. | *Granjes d'aus, porcs i ovelles. | ||
*Té un polígon industrial aixina com una sala d'oci nocturn. | *Té un polígon industrial aixina com una sala d'oci nocturn. | ||
==Monuments== | ==Monuments== | ||
| − | [[Image: ErmitaRosario_Palomar.jpg|thumb|160px|Ermita del Rosari.]] | + | [[Image: ErmitaRosario_Palomar.jpg|thumb|160px|<center>Ermita del Rosari.</center>]] |
*'''Ermita del Rosari'''. L'ermita apareix per primera vegada mencionada en documentació local de la segona mitat del segle XVI. Se la coneixia com l'Ermita de la Verge Maria del Rosari (1578, 1585), l'Ermita de Nostra Senyora del Rosri, o simplemente com l'Ermita del Rosari(1594). | *'''Ermita del Rosari'''. L'ermita apareix per primera vegada mencionada en documentació local de la segona mitat del segle XVI. Se la coneixia com l'Ermita de la Verge Maria del Rosari (1578, 1585), l'Ermita de Nostra Senyora del Rosri, o simplemente com l'Ermita del Rosari(1594). | ||
| − | *'''Iglésia Parroquial'''. Dedicada a [[Sant Pere Apòstol]]. Destaca la seua torre campanari. És un obra original del segle XVII. | + | *'''Iglésia Parroquial'''. Dedicada a [[Sant Pere Apòstol]]. Destaca la seua torre campanari. És un obra original del [[segle XVII]]. |
*'''''Castellet de Carrícola'''. La torre o ''castellet'' en qüestió se troba dins dels llímits del enclau que el municipi de Palomar té com propi, en la mateixa serra del Benicadell. Un enclau que se coneix i se ve denominant en la present monografia com ''la Serra del Palomar''. | *'''''Castellet de Carrícola'''. La torre o ''castellet'' en qüestió se troba dins dels llímits del enclau que el municipi de Palomar té com propi, en la mateixa serra del Benicadell. Un enclau que se coneix i se ve denominant en la present monografia com ''la Serra del Palomar''. | ||
| − | *'''Casc urbà'''. És el típic d'un núcleu de població agrària. Té cases dels segles XVIII i XIX. | + | *'''Casc urbà'''. És el típic d'un núcleu de població agrària. Té cases dels [[segle XVIII|segles XVIII]] i [[segle XIX|XIX]]. |
*'''Carrer de la Casa dels Frares'''. Este carrer esta situat a les afores del poble. | *'''Carrer de la Casa dels Frares'''. Este carrer esta situat a les afores del poble. | ||
| − | *'''Biblioteca Municipal'''. Esta ubicada en un edifici del segle XVII. | + | *'''Biblioteca Municipal'''. Esta ubicada en un edifici del [[segle XVII]]. |
*'''Rellonges de sol'''. El que més destaca és el rellonge Analemàtic, que aprofita la nostra ombra per a projectar l'hora. | *'''Rellonges de sol'''. El que més destaca és el rellonge Analemàtic, que aprofita la nostra ombra per a projectar l'hora. | ||
| − | *'''Plafons ceràmics'''. Son devocionaris del segle XVIII, com el de Sant Roc i el gos, i la Mare de Déu dels Desamparats. | + | *'''Plafons ceràmics'''. Son devocionaris del [[segle XVIII]], com el de Sant Roc i el gos, i la [[Verge dels Desamparats|Mare de Déu dels Desamparats]]. |
== Festes locals == | == Festes locals == | ||
*'''[[Antoni Abat|Sant Antoni Abat]]'''.Des de fa uns anys, està recuperant-se la tradicional foguera de Sant Antoni i la bendició dels animals. | *'''[[Antoni Abat|Sant Antoni Abat]]'''.Des de fa uns anys, està recuperant-se la tradicional foguera de Sant Antoni i la bendició dels animals. | ||
| − | *'''Segon dumenge de maig'''. La ''Plantà del Chop'', en honor a la Mare de Déu dels Desamparats. Es ballen les danses dels pastorets i de la bandera. | + | *'''Segon dumenge de maig'''. La ''Plantà del Chop'', en honor a la Mare de Déu dels Desamparats. Es ballen les danses dels pastorets i de la [[bandera]]. |
*'''Festes Patronals'''. El tercer dumenge d'agost en honor a la Sagrada Família del Crist del Miracle. Els actes més característics son la nit de la dansa, els disfrassos i el popular dia de les [[paelle]]s. | *'''Festes Patronals'''. El tercer dumenge d'agost en honor a la Sagrada Família del Crist del Miracle. Els actes més característics son la nit de la dansa, els disfrassos i el popular dia de les [[paelle]]s. | ||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
| − | Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...). | + | Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la [[Vall d'Albaida]] ([[oli]], [[armeles]], [[vi]], aus i ous, [[mel]], arrop i talladetes, carns...). |
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
Revisió de 17:11 4 maig 2010
| Palomar | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | 38°51′13′′N, 0°30′10′′O | |||
| • Altitut: | 313 m. | |||
| Superfície: | 8'10 km² | |||
| Població: | 555 hab. | |||
| • Densitat: | 71,15 hab./km² | |||
| Gentilici: | palomarenc/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46891 | |||
| Festes majors: | 3º dumenge d'agost | |||
| Alcalde: | Jordi Vila Vila (PSPV-PSOE) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Palomar és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia
El territori delimitat com terme municipal de Palomar té una figura bastant irregular. El terme està compost per tres zones perfectament diferenciades: l'horta del Palomar en els secans adjacents i pròxims al poble (esta és la part més extensa on se troba el casc urbà), un apèndix que s'estén cap al nort prop de Montaverner i la Serra de Palomar, territori de montanya, en la serra del Benicadell i situat a uns pocs quilómetros al sur del terme pròpiament dit.
El punt més alt del territori municipal és de 865 m. i el punt més baix se troba només a 177 m. Açò no vol dir que Palomar tinga un desnivell exacerbat donat que se troba en la part central de la vall on les pendents no son massa pronunciades.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la N-340].
Localitats llimítrofs
El terme municipal de Palomar llimita en les següents localitats:
Atzeneta d'Albaida, Albaida, Alfarrasí, Bèlgida, Bufali, Carrícola, Montaverner i L'Olleria, totes elles de la província de Valéncia i Muro de la provincia d'Alacant.
Història
En el segle XIII, a partir de 1280, en el paisage del regne aparegueren noves viles i alqueries de cristians. Els primers colons serien llauradors i ganaders i formaren el primer núcleu de Palomar. La repoblació fon un procés llarc i complex que se prolongà durant tota l'etapa migeval. Segons diferents fonts d'informació se pot afirmar que als immigrantetes occitans del segle XV, seguiren els aragonesos i els castellans de segles posteriors. Durant el segle XVIII, Palomar participà del moviment d'expansió econòmica i demogràfica, pràcticament duplicà la seua població. Les diferencies socials estaven a l'orde del dia. Pero l'evolució de la població passà per instants traumàtics, durant el segle XIX, per la Guerra de l'Independència espanyola i l'epidèmia de còlera de 1834-1885. Encara que en la segona mitat del segle incrementà la seua població.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Vicente Guerrero | n/d |
| 1983 - 1987 | Vicente Guerrero | n/d |
| 1987 - 1991 | Carlos Seguer | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Carlos Seguer | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Abel Albiñana Policarpo | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Jordi Vila Vila | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Jordi Vila Vila | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Jordi Vila Vila | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 503 | 504 | 513 | 496 | 493 | 503 | 511 | 520 | 523 | 555 |
Economia
- Principalment el raïm i també atres fruites de carn blanca.
- Granjes d'aus, porcs i ovelles.
- Té un polígon industrial aixina com una sala d'oci nocturn.
Monuments
- Ermita del Rosari. L'ermita apareix per primera vegada mencionada en documentació local de la segona mitat del segle XVI. Se la coneixia com l'Ermita de la Verge Maria del Rosari (1578, 1585), l'Ermita de Nostra Senyora del Rosri, o simplemente com l'Ermita del Rosari(1594).
- Iglésia Parroquial. Dedicada a Sant Pere Apòstol. Destaca la seua torre campanari. És un obra original del segle XVII.
- Castellet de Carrícola. La torre o castellet en qüestió se troba dins dels llímits del enclau que el municipi de Palomar té com propi, en la mateixa serra del Benicadell. Un enclau que se coneix i se ve denominant en la present monografia com la Serra del Palomar.
- Casc urbà. És el típic d'un núcleu de població agrària. Té cases dels segles XVIII i XIX.
- Carrer de la Casa dels Frares. Este carrer esta situat a les afores del poble.
- Biblioteca Municipal. Esta ubicada en un edifici del segle XVII.
- Rellonges de sol. El que més destaca és el rellonge Analemàtic, que aprofita la nostra ombra per a projectar l'hora.
- Plafons ceràmics. Son devocionaris del segle XVIII, com el de Sant Roc i el gos, i la Mare de Déu dels Desamparats.
Festes locals
- Sant Antoni Abat.Des de fa uns anys, està recuperant-se la tradicional foguera de Sant Antoni i la bendició dels animals.
- Segon dumenge de maig. La Plantà del Chop, en honor a la Mare de Déu dels Desamparats. Es ballen les danses dels pastorets i de la bandera.
- Festes Patronals. El tercer dumenge d'agost en honor a la Sagrada Família del Crist del Miracle. Els actes més característics son la nit de la dansa, els disfrassos i el popular dia de les paelles.
Gastronomia
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).
Enllaços externs
- Institut Valencià d'Estadística
- Fedració Valenciana de Municipis i Provincies - Guía Turística D'on s'ha extret l'informació en el seu consetiment. [1]
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Palomar_(Valencia) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
| Municipis de la Vall d'Albaida | |
|---|---|
| Agullent • Ayelo de Malferit • Ayelo de Rugat • Albaida • Alfarrasí • Atzeneta d'Albaida • Bèlgida • Bellús • Beniajar • Benicolet • Benigànim • Benissoda • Benissuera • Bocairent • Bufalí • Carrícola • Castelló de les Gerres • Fontanars • Guadasséquies • Lluchent • Montaverner • Montichelvo • L'Olleria • Ontinyent • Otos • Palomar • Pinet • La Pobla del Duc • Quatretonda • Ràfol de Salem • Rugat • Salem • Sant Pere • Terrateig | |