Diferència entre les revisions de "Jordi Pujol"

Revisió de 17:36 17 set 2024

Jordi Pujol i Soley

Jordi Pujol en l'any 2011
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Polític.
Naiximent:	9 de juny de 1930
Lloc de naiximent:	Barcelona, Catalunya, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Jordi Pujol en Eduardo Zaplana

Jordi Pujol en Eduardo Zaplana en setembre de l'any 2000

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, Espanya, 9 de juny de 1930) és un polític espanyol, d'orientació nacionalista catalana.

Biografia

Jordi Pujol fon president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1980 i 2003 i president de Convergència Democràtica de Catalunya des de l'any 1974, aixina com president fundador de la federació de Convergència i Unió des de novembre de 2004, moment en que va deixar la presidència eixecutiva. És pare del polític Oriol Pujol, imputat per un delit de soborn i tràfic d'influències en un escàndal de corrupció conegut com el Cas ITV.^[1]^[2]

Pujol fon detingut en l'any 1960 per les seues protestes contra el règim de Francisco Franco (sucessos del Palau de la Música Catalana) i condenat a set anys de presó, acusat d'organisar la campanya de l'oposició. Segons les seues declaracions fon somés a tortures durant la seua estada en la presó.^[3] Va eixir de la presó despuix d'haver estat dos anys i mig, encara que va estar confinat durant un temps en Girona. Immediatament va començar una nova llínea d'activitat política en l'eslògan "construint el país". En açò pretenia aumentar el nivell de consciència nacional dels catalans i crear les institucions culturals i financeres suficients per al desenroll de Catalunya.

Fon president de l'entitat bancària Banca Catalana, entitat que va quebrar i va tindre que ser rescatada per a no danyar als seus depositaris. Algunes fonts afirmen que el motiu que portà a la bancarrota fon la política de finançació del catalanisme.

En l'any 1974, Pujol va passar definitivament a l'esfera política quan va fundar el partit Convergència Democràtica de Catalunya , del que fon el primer secretari.

Fon triat president de la Generalitat de Catalunya per primera vegada el 24 d'abril de 1980, sent reelegit consecutivament en els anys 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999.

En l'any 1996 participà en el Pacte de Reus a on el Partit Popular valencià (PPCV) i Convergència i Unió (CiU) pactaren la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la fusió de les llengües valenciana i catalana a canvi del recolzament polític de Convergència i Unió a José María Aznar per a poder governar en Espanya.

Pujol es va retirar en l'any 2003, deixant el cap del partit, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), a Artur Mas.

Cites

Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España

Jordi Pujol (10.06.1979), durant un Ple parlamentari de la Generalitat catalana

Acaba de declarar públicamente el propio Jordi Pujol: En 1996 hubo pacto entre Aznar y Pujol. Éste apoyaría la investidura de aquél a cambio del apoyo a la unidad de la lengua catalana. ¡En el altar idólatra del pancatalanismo los sumos sacerdotes de la política inmolaron la lengua y la cultura de dos pueblos con historia y lengua mucho más antigua y gloriosa que la catalana! ¡Dos pueblos, además, orgullosos de ser españoles!

Pujol revela que pactó en 1996 con Zaplana la unidad de la lengua. CiU supeditó su apoyo a la investidura de Aznar como presidente del gobierno al reconocimiento del catalán. Jordi Pujol reveló ayer que en 1996 pactó con su homólogo en la Generalitat valenciana, Eduardo Zaplana, la unidad lingüística del catalán a cambio del apoyo de CiU a la investidura de José María Aznar....

(El País, 10.11.2004)

Acaba de declarar públicamente el propio Jordi Pujol: En 1996 hubo pacto entre Aznar y Pujol. Éste apoyaría la investidura de aquél a cambio del apoyo a la unidad de la lengua catalana. ¡En el altar idólatra del pancatalanismo los sumos sacerdotes de la política inmolaron la lengua y la cultura de dos pueblos con historia y lengua mucho más antigua y gloriosa que la catalana! ¡Dos pueblos, además, orgullosos de ser españoles! Lo del «pacto», lo ha dicho uno de los pactantes, lo de la «antigüedad» de los reinos de Mallorca y Valencia lo dice la Historia. Si miento, invito una vez más a Pujol, Mas, Zaplana, Matas, Maragall, Carod, Zapatero y rectores universitarios a que digan a España entera cuáles eran los límites geopolíticos de la Cataluña actual en 1229 y 1238, cuántos eran sus habitantes, quién su «president o conseller en cap», qué lengua hablaban… No podrán responder adecuadamente porque Cataluña, geopolíticamente hablando, entonces no existía. Era una yuxtaposición de condados autónomos. En cambio, existían, y con muchos siglos de historia y de «romanç valencià o mallorquí», los reinos de Mallorca y Valencia...

Baleares y Valencia, moneda de cambio, per Juan Vanrell (La Razón, 27.11.2004)

1962, A les ordens del nacionalisme radical Max Cahner, primer Conseller de Cultura de Jordi Pujol, Joan Fuster escriu, en tres mesos, la seua fantasia novelada del Regne de Valencia: 'Nosaltres els valencians' (Edicions 62), un ensaig carent de la mes absoluta rigorositat historica, pero que servia a les tesis anexionistes de la burguesia catalana i es converti en el catecisme de bojaca de molts universitaris incauts d'aquell moment. ('Tele/eXprés', 30.1.1979).

'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' (Valéncia, 2005), per Mª Teresa Puerto

1979. La seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la Llengua Valenciana, que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el I.E.C.

El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre Íñigo Cavero, autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat.

En Catalunya, Jordi Pujol (10/06/79), ya instalat en la Generalitat Catalana, deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic...:

"Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España"

Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit.

Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del País Valencià' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.

'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)

Desde hace 33 años, primero con los Gobiernos de Jordi Pujol, que llegó a ser el jefe de gobierno más longevo de toda Europa; luego los años de oposición con el Tripartito en el Gobierno y después con la reinstauración de Convergència i Unió en el poder y Artur Mas en la Presidencia, se han caracterizado por innumerables casos de corrupción arreglados de forma política

La pasta nostra. 35 años de poder convergente en Cataluña per Xavier Horcajo (2013) ISBN-10: 8494099256 ISBN-13: 978-8494099250

L'orige de la Acadèmia Valenciana de la Llengua està en les eleccions generals de 1996; Aznar necessitava a Convergència i Unió per a ser president, Pujol posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del Institut d'Estudis Catalans, Aznar encomanà a Zaplana que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el PSPV nomenaren una majoria d'acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d'esta llengua (el català) parlada a la Comunitat Valenciana», contradient l'Estatut que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L'objectiu de Pujol està complit.

¿Per a qué servix la AVL? per Voro López. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (Las Provincias, 31.10.2019

Vore també

Referències

↑ «Imputado el secretario general de CDC Oriol Pujol por la trama de las ITV». La Vanguardia. 19 de març de 2013.
↑ «Oriol Pujol, aforado o no según le convenga». El Mundo. 14 de juliol de 2014.
↑ Pujol relata com fon torturat

Bibliografia

GARCIA SENTANDREU, Juan. La gran estafa de l'AVLL. (Imprenta la plaça, Valéncia, 2008).
NOVOA, Josep María. Jaque al Virrey. (Editorial Akal, Madrit, 1998).
PUJOL, Jordi; CUYÁS, Emmanuel. Memorias (1980-1993): tiempo de construir. (Destino, Barcelona, 2009).

Enllaços externs

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Jordi_Pujol de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

[1] «Imputado el secretario general de CDC Oriol Pujol por la trama de las ITV». La Vanguardia. 19 de març de 2013.

[2] «Oriol Pujol, aforado o no según le convenga». El Mundo. 14 de juliol de 2014.

[3] Pujol relata com fon torturat

[1]

[2]

[3]

@@ Llínea 41: / Llínea 41: @@
 ''Lo del «pacto», lo ha dicho uno de los pactantes, lo de la «antigüedad» de los reinos de Mallorca y Valencia lo dice la Historia. Si miento, invito una vez más a Pujol, Mas, Zaplana, Matas, Maragall, Carod, Zapatero y rectores universitarios a que digan a España entera cuáles eran los límites geopolíticos de la Cataluña actual en 1229 y 1238, cuántos eran sus habitantes, quién su «president o conseller en cap», qué lengua hablaban… No podrán responder adecuadamente porque Cataluña, geopolíticamente hablando, entonces no existía. Era una yuxtaposición de condados autónomos. En cambio, existían, y con muchos siglos de historia y de «romanç valencià o mallorquí», los reinos de Mallorca y Valencia...''|''Baleares y Valencia, moneda de cambio'', per [[Juan Vanrell]] ([[La Razón]], 27.11.2004)}}
+{{Cita|1962, A les ordens del nacionalisme radical [[Max Cahner]], primer Conseller de Cultura de [[Jordi Pujol]], [[Joan Fuster]] escriu, en tres mesos, la seua fantasia novelada del [[Regne de Valencia]]: 'Nosaltres els valencians' (Edicions 62), un ensaig carent de la mes absoluta rigorositat historica, pero que servia a les tesis anexionistes de la burguesia catalana i es converti en el catecisme de bojaca de molts universitaris incauts d'aquell moment. ('Tele/eXprés', 30.1.1979).|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' (Valéncia, 2005), per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]]}}
 {{Cita|1979. La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|seccio de Llengua i Lliteratura]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Real Academia de Cultura Valenciana (RACV)]] dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la [[Llengua Valenciana]], que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el [[IEC|I.E.C.]]