Diferència entre les revisions de "Rocafort"
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
[[Image:Document del Morabetí (1415).jpg|thumb|''Document del Morabetí'' (Document més antic trobat fins a la data en el qual apareix el nom de ''Rocafort''): Lo Loch de Rocafort: "Del morabatí del dit loch de Rocafort no faç rebuda alguna per tant com en Berenguer Camps del qual es lo dit loch de Rocafort pot feero aquell per cert títols que ha del Senyor Rei".<ref>A.R.V. Mestre Racional, 10870. Reproduït en: '''Pérez i Marco''', Albert: ''Crònica de Rocafort''. Rocafort, ''Ajuntament de Rocafort'', 1988. ISBN 84-5058306-3.</ref>]] | [[Image:Document del Morabetí (1415).jpg|thumb|''Document del Morabetí'' (Document més antic trobat fins a la data en el qual apareix el nom de ''Rocafort''): Lo Loch de Rocafort: "Del morabatí del dit loch de Rocafort no faç rebuda alguna per tant com en Berenguer Camps del qual es lo dit loch de Rocafort pot feero aquell per cert títols que ha del Senyor Rei".<ref>A.R.V. Mestre Racional, 10870. Reproduït en: '''Pérez i Marco''', Albert: ''Crònica de Rocafort''. Rocafort, ''Ajuntament de Rocafort'', 1988. ISBN 84-5058306-3.</ref>]] | ||
La fundació de Rocafort és posterior a la conquiste del rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]]. Va pertànyer a Francisca Gemella, fon venut als Mercader, i va passar finalment als barons de Santa Bárbara. | La fundació de Rocafort és posterior a la conquiste del rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]]. Va pertànyer a Francisca Gemella, fon venut als Mercader, i va passar finalment als barons de Santa Bárbara. | ||
| + | |||
| + | === Agermanaments === | ||
| + | Rocafort està agermanat en Baillargues ([[França]]). | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| Llínea 21: | Llínea 24: | ||
El [[terme municipal]] de Rocafort llimita en les localitats següents: | El [[terme municipal]] de Rocafort llimita en les localitats següents: | ||
[[Godella]] i [[Valéncia]] les dos de la [[província de Valéncia]]. | [[Godella]] i [[Valéncia]] les dos de la [[província de Valéncia]]. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Administració == | == Administració == | ||
Última revisió del 20:02 25 dec 2023
Rocafort és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Horta Nort.
Història[editar | editar còdic]
.jpg)
La fundació de Rocafort és posterior a la conquiste del rei Jaume I. Va pertànyer a Francisca Gemella, fon venut als Mercader, i va passar finalment als barons de Santa Bárbara.
Agermanaments[editar | editar còdic]
Rocafort està agermanat en Baillargues (França).
Geografia[editar | editar còdic]
Situat al nort-oest de la capital valenciana. El seu terme municipal presenta una forma estreta i allargada de NO a SE i està com apresonat pels de Godella (SO) i Valéncia (NE). El núcleu urbà dividix el terme en dos parts de relleu i utilisació del sol molt diferenciades. La part que seguix al nort-oest l'ocupen una série de llomes suaus l'altura de les quals mai arriba a superar els 90 metros d'altitut i a on els cultius de secà (garroferes, oliveres i vinya) han segut substituïts per urbanisacions de tipos de descans i estiueig. Des del núcleu urbà primitiu cap al sur-est el sol és completament pla i d'orige sedimentari i està ocupat per cultius de regadiu en aigua procedent de la Séquia Real de Moncada.
El clima és clima mediterràneu, encara que llaugerament més fresc que en la capital provincial a causa de l'altitut dels seus tossals.
S'accedix a esta localitat des de Valéncia, per carretera. Prenent la CV-308.
També es pot accedir a través de la llínea 1 de Metro Valéncia.
Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]
El terme municipal de Rocafort llimita en les localitats següents: Godella i Valéncia les dos de la província de Valéncia.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Enrique Gonzalvo Soler | GIR |
| 1983 - 1987 | Vicent Lozano Gandia | AP |
| 1987 - 1991 | Floreal Silvestre Alcañiz | PSPV |
| 1991 - 1995 | Floreal Silvestre Alcañiz (1991-1994)
Francesc Soler Marco (1994-1995) |
PSPV |
| 1995 - 1999 | Sebastián José Bosch Ponce | PPCV |
| 1999 - 2003 | Sebastián José Bosch Ponce | PPCV |
| 2003 - 2007 | Sebastián José Bosch Ponce | PPCV |
| 2007 - 2011 | Sebastián José Bosch Ponce | PPCV |
| 2011 - 2015 | Amparo Sampedro Alemany | PSPV-PSOE |
| 2015 - 2019 | Amparo Sampedro Alemany (2015-2016)
Víctor Jiménez Bueso (2016-2019) |
PSPV |
| 2019 - 2023 | Guillermo José Gimeno (2019-2021)
Agustín Aliaga Pozo (2021-2022) Rafael Ferrando García (2022-2023) |
CS |
| 2023 | Gorka Gómez Lorenzo | PPCV |
Demografia[editar | editar còdic]
Conta en una població de 7.603 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.
El creiximent demogràfic fon molt important en la primera mitat del present sigle i va arribar a l'any 1950 en 1.299 habitants. En l'any 1969 havien pujat a 1.550, i en 1970 eren ya 2.200.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2008 | 2018 | 2022 | |||||||
| 3.703 | 4.242 | 4.619 | 4.799 | 4.629 | 5.117 | 5.464 | 6.049 | 6.088 | 6.259 | 6.584 | 7.160 | 7.603 | |||||||
Economia[editar | editar còdic]
La seua economia descansa en l'agricultura, l'indústria i els servicis de la zona residencial. La ganaderia és escassa. L'indústria conta en unes quantes fàbriques de marroquineria, un taller de marbre i diversos de derivats de la fusta, aixina com alguns vestigis de caràcter artesanal de les seues antigues fàbriques de seda i brodats.
Les seues pedreres de pedra i marbre es troben ya en periodo d'extinció, encara que cap el valor històric d'haver contribuït a la construcció de les Torres de Serrans i del Micalet.
Monuments i cultura[editar | editar còdic]
- Iglésia Parroquial. Data de l'any 1434 i va pertànyer durant molts anys als pedrapiquers de la Fàbrica de Murs i Valls , passant despuix a les mans dels flares agustins de Valéncia. El seu estil és neoclàssic.
- Convent agustí. Destaquen el claustre i una galeria superior també de 12 arcs sostenguts per pilastres.
Actualment i despuix de diversos anys en 2 bandes de música, es varen unificar estes agrupacions i varen formar l'Agrupació Musical de Rocafort, dirigida per Juanjo Catalá Borrás.
Festes locals[editar | editar còdic]
- Festes patronals. Celebra les seues festes a finals d'agost en honor a Sant Agustí (clavaria de chiquets i chiquetes), Santa Bàrbara (clavaria de jóvens fadrins), Nostra Senyora Del Rosari (clavaria de jóvens fadrines), Stmo. Crist de la Providència (clavaria d'hòmens casats), Mare de Deu d'agost (clavaria de dones casades).
Tenen lloc entre l'última semana d'agost i la primera de setembre, començant el dia del pregó i acabant en ls Festa de la Mare de Deu del Rosari.
- Falles . La localitat conta en dos comissions falleres, "L'Unió" i la "Llongeta", la falla l'Unió Rocafort és la primera falla de Rocafort i data de l'any 1982.
- Semana Santa . També se celebra la semana Santa en la població, destacant la Santa trobada i el Dumenge de Palmes.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ A.R.V. Mestre Racional, 10870. Reproduït en: Pérez i Marco, Albert: Crònica de Rocafort. Rocafort, Ajuntament de Rocafort, 1988. ISBN 84-5058306-3.
- Ajuntament de Rocafort
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Rocafort
- Institut Valencià d'Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rocafort.- Ajuntament de Rocafort
| Municipis de l'Horta Nort | |
|---|---|
| Albalat dels Sorells • Alboraya • Albuixech • Alfara del Patriarca • Almàssera • Bonrepòs i Mirambell • Burjassot • Emperador • Foyos • Godella • Massalfassar • Massamagrell • Meliana • Moncada • Museros • Paterna • La Pobla de Farnals • Puçol • El Puig • Rafelbunyol • Rocafort • Tavernes Blanques • Vinalesa | |