Diferència entre les revisions de "Massamagrell"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'ramaderia' a 'ganaderia')
Llínea 47: Llínea 47:
  
  
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]]  
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2021]]
 
|-
 
|-
| align=center| 12.274 || align=center| 12.260 || align=center| 12.505 || align=center| 12.283 || align=center| 12.499 || align=center| 12.766 || align=center| 13.221 || align=center| 13.826 || align=center| 14.002 || align=center| 14.568 || align=center| 15.752
+
| align=center| 12.274 || align=center| 12.260 || align=center| 12.505 || align=center| 12.283 || align=center| 12.499 || align=center| 12.766 || align=center| 13.221 || align=center| 13.826 || align=center| 14.002 || align=center| 14.568 || align=center| 15.752 || align=center| 16,132
 
|}
 
|}
  

Revisió de 22:33 11 jul 2022

Trinquet Tio Pena de Massamagrell

Massamagrell (en castellà Masamagrell) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Horta Nort.

Geografia

Situat en la part septentrional de l'Horta de Valéncia. El terreny és completament pla, excepte en la zona situada a l'oest de la població, on s'alcen unes chicotetes llomes que a penes conseguixen els 40 m. d'altitut. El terra està constituït per depòsits quaternaris pertanyents al holocé. Junt en la costa, en una plaja de a penes 100 m. de llongitut, queda una zona de marjal.

S'accedix a esta localitat des de Valéncia, per carretera, prenent la V-21 per a enllaçar en la CV-300.

També es pot accedir a través de la llínea 3 de Metro Valéncia.

Localitats llimítrofs

El terme municipal de Massamagrell llimita en les localitats següents: Massalfassar, Museros, La Pobla de Farnals, Rafelbunyol i Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.

Història

Fon una alqueria àrap que, despuix de la conquiste, fon concedida pel rei Jaume I a Sancha Pérez d'Aguilar en l'any 1238, pero despuix se la va canviar per una atra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximixen i Fortún Sánchez.

En l'any 1271 es va otorgar carta-pobla, tenint el domini la Orde de Calatrava. En 1392, el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys despuix, en 1426, també els de Calatrava i onze anys més tart la jurisdicció criminal. El marqués de Dosaigües fon el seu últim senyor territorial.

Tenia 105 cases (500 habitants) en l'any 1646, quasi mig sigle despuix que els moriscs foren expulsats. En 1794, contava ya en 230 cases (més de 1000 habitants). Un sigle més tart, en 1897, la població s'havia quasi triplicat, conseguint 2852 habitants. El cens oficial de l'any 1900 tirava la sifra de 2613 habitants.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José María Izquierdo Sorus PCE
1983 - 1987 José Maria Izquierdo Sorus PCE
1987 - 1991 Vicent Campos Oltra PSPV-PSOE
1991 - 1995 Vicent Campos Oltra PSPV-PSOE
1995 - 1999 J.M. Trujillo - Dominique François EU - PPCV
1999 - 2003 E. Boria - M. Gude - M. Bailach PSPV-PSOE - IEM - PPCV
2003 - 2007 Miguel Bailach Llarc PPCV
2007 - 2011 Miguel Bailach Llarc PPCV
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2018 2021
12.274 12.260 12.505 12.283 12.499 12.766 13.221 13.826 14.002 14.568 15.752 16,132

Economia

L'indústria, el comerç i els servicis rivalisen en l'agricultura com a font de riquea, i a ells es deu el fort aument de població experimentat en els últims anys. La ganaderia conseguia certa importància en el sector porcí i avícola. A pesar de tindre costa (300 metros aprox.), no es practica la peixca.

Monuments

Convent de la Magdalena
  • Iglésia Parroquial. Està dedicada a Sant Joan apòstol. És espayosa, claustral, en bella frontera neoclàssica a qué s'accedix per uns quants escalons i campanar quadrat.
  • Convent de la Magdalena

Festes locals

  • Festes Majors. Tradicionalment el dumenge últim de setembre se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el dilluns següent se celebra la festivitat en honor a la Mare de Deu del Rosario, patrona de la localitat, cridat tradicionalment el dia dels chics. El dimarts es venera a la Immaculada Concepció, conegut com el dia de les chiques. El dimecres se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a Sant Joan Evangeliste, patró de Massamagrell, se li reserva el dijous. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de la Eucaristia en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, Josué, Noé, els barons justs del Apocalipsis, el ball de la Moma i les virtuts, etc.
  • Mare de Deu d'agost. Se celebren el 15 d'agost, en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de alfàbega.
  • Festes de la Raval. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, 24 de juny, i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa misa en el carrer i bous al carrer.

Personages rellevants

Enllaços externs

Commons


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells    Alboraya    Albuixech    Alfara del Patriarca    Almàssera    Bonrepòs i Mirambell    Burjassot    Emperador    Foyos    Godella    Massalfassar    Massamagrell    Meliana    Moncada    Museros    Paterna    La Pobla de Farnals    Puçol    El Puig    Rafelbunyol    Rocafort    Tavernes Blanques    Vinalesa