Diferència entre les revisions de "Mèxic"
(Text reemplaça - 'Caribe' a 'Carip') |
(Text reemplaça - 'envoltat' a 'rodejat') |
||
| Llínea 55: | Llínea 55: | ||
Llimita al nort en els [[Estats Units d'Amèrica]], al est, en el golf de Mèxic i el mar Carip; al sur-est, en [[Belize]] i [[Guatemala]], i al oest en l'[[oceà Pacífic]]. La superfície mexicana ocupa una extensió pròxima als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del [[Terra|mon]] ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que es tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el [[castellà]] conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà. | Llimita al nort en els [[Estats Units d'Amèrica]], al est, en el golf de Mèxic i el mar Carip; al sur-est, en [[Belize]] i [[Guatemala]], i al oest en l'[[oceà Pacífic]]. La superfície mexicana ocupa una extensió pròxima als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del [[Terra|mon]] ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que es tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el [[castellà]] conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà. | ||
| − | El poblament d'este territori es remonta possiblement a 12-14 mil anys cap al passat -encara que n'hi ha una discussió científica pendent de resoldre, en respecte del temps en que arribaren els primers pobladors del continent americà-, temps en el que se succeiren en eixe mateix espai numerosos pobles, que inclouen tant a cultures mesoamericanes agrícoles com als nómades de Aridoamèrica i els pobles oasisamericans. En acabant de la conquista espanyola, Mèxic inicià la lluita per la seua independència política en [[1810]]. Posteriorment, durant prop d'un [[sigle]] el país es va vore | + | El poblament d'este territori es remonta possiblement a 12-14 mil anys cap al passat -encara que n'hi ha una discussió científica pendent de resoldre, en respecte del temps en que arribaren els primers pobladors del continent americà-, temps en el que se succeiren en eixe mateix espai numerosos pobles, que inclouen tant a cultures mesoamericanes agrícoles com als nómades de Aridoamèrica i els pobles oasisamericans. En acabant de la conquista espanyola, Mèxic inicià la lluita per la seua independència política en [[1810]]. Posteriorment, durant prop d'un [[sigle]] el país es va vore rodejat en una série de guerres internes i invasions estrangeres que tingueren repercussions en tots els àmbits de la vida dels mexicans. Durant bona part del [[sigle XX]] (principalment la primera mitat) tingué lloc un periodo de gran creiximent econòmic en el marc d'una política dominà per un sols partit polític. |
Pel volum net del seu producte intern brut (PIB), se considera a Mèxic la decimotercera economia mundial -encara que en l'any [[2001]] havia segut la novena-. A pesar d'això, la repartició de la riquea és tan desigual que en el país coexistixen municipis en índexs de desenroll humà similars als de les nacions com [[Alemanya]] o [[Síria]]. Durant una bona part del sigle XX, la principal font de divises estrangeres del país fon la venda de [[Petròleu|petròleu]], encara que durant este sigle tingué lloc un procés d'industrialisació que va permetre al país diversificar la seua economia. Les remeses dels treballadors mexicans en el exterior han vengut creixent d'any en any, fins a aplegar a representar el 3% del PIB nacional i una de les principals fonts de divises estrangeres per al país, precisament al costat dels ingressos per exportacions petroleres i el turisme. Atra gran problemàtica social és el aument dels índexs d'incidència delictiva en el país, especialment la relativa al narcotràfic. | Pel volum net del seu producte intern brut (PIB), se considera a Mèxic la decimotercera economia mundial -encara que en l'any [[2001]] havia segut la novena-. A pesar d'això, la repartició de la riquea és tan desigual que en el país coexistixen municipis en índexs de desenroll humà similars als de les nacions com [[Alemanya]] o [[Síria]]. Durant una bona part del sigle XX, la principal font de divises estrangeres del país fon la venda de [[Petròleu|petròleu]], encara que durant este sigle tingué lloc un procés d'industrialisació que va permetre al país diversificar la seua economia. Les remeses dels treballadors mexicans en el exterior han vengut creixent d'any en any, fins a aplegar a representar el 3% del PIB nacional i una de les principals fonts de divises estrangeres per al país, precisament al costat dels ingressos per exportacions petroleres i el turisme. Atra gran problemàtica social és el aument dels índexs d'incidència delictiva en el país, especialment la relativa al narcotràfic. | ||
Revisió de 17:37 23 jun 2022
| Estados Unidos Mexicanos Estats Units Mexicans | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mèxic (náhuatl: Mēxihco, espanyol: México), oficialment Estats Units Mexicans, és una república democràtica, representativa i federal integrada per 32 entitats federatives que ocupa la part meridional d'Amèrica del Nort. D'acort en la Constitució vigent, la sèu dels poders de la federació és la Ciutat de Mèxic, del qual el seu territori ha segut designat com a Districte Federal.
Llimita al nort en els Estats Units d'Amèrica, al est, en el golf de Mèxic i el mar Carip; al sur-est, en Belize i Guatemala, i al oest en l'oceà Pacífic. La superfície mexicana ocupa una extensió pròxima als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del mon ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que es tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el castellà conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà.
El poblament d'este territori es remonta possiblement a 12-14 mil anys cap al passat -encara que n'hi ha una discussió científica pendent de resoldre, en respecte del temps en que arribaren els primers pobladors del continent americà-, temps en el que se succeiren en eixe mateix espai numerosos pobles, que inclouen tant a cultures mesoamericanes agrícoles com als nómades de Aridoamèrica i els pobles oasisamericans. En acabant de la conquista espanyola, Mèxic inicià la lluita per la seua independència política en 1810. Posteriorment, durant prop d'un sigle el país es va vore rodejat en una série de guerres internes i invasions estrangeres que tingueren repercussions en tots els àmbits de la vida dels mexicans. Durant bona part del sigle XX (principalment la primera mitat) tingué lloc un periodo de gran creiximent econòmic en el marc d'una política dominà per un sols partit polític.
Pel volum net del seu producte intern brut (PIB), se considera a Mèxic la decimotercera economia mundial -encara que en l'any 2001 havia segut la novena-. A pesar d'això, la repartició de la riquea és tan desigual que en el país coexistixen municipis en índexs de desenroll humà similars als de les nacions com Alemanya o Síria. Durant una bona part del sigle XX, la principal font de divises estrangeres del país fon la venda de petròleu, encara que durant este sigle tingué lloc un procés d'industrialisació que va permetre al país diversificar la seua economia. Les remeses dels treballadors mexicans en el exterior han vengut creixent d'any en any, fins a aplegar a representar el 3% del PIB nacional i una de les principals fonts de divises estrangeres per al país, precisament al costat dels ingressos per exportacions petroleres i el turisme. Atra gran problemàtica social és el aument dels índexs d'incidència delictiva en el país, especialment la relativa al narcotràfic.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mèxic.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Amèrica del Nort: Canadà • Estats Units • Mèxic Amèrica Central: Belize • Costa Rica • El Salvador • Guatemala • Hondures • Nicaragua • Panamà | |