Diferència entre les revisions de "Fallera Major de Valéncia"
m |
|||
| Llínea 43: | Llínea 43: | ||
<td> | <td> | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:Fm2016.jpg|center|right|200px|]] |
</td> | </td> | ||
Revisió de 20:26 5 nov 2015
La Fallera Major de Valéncia és una fallera d'una comissió de falla, triada per un jurat, i la seua funció principal és eixercir com a embaixadora de la festa de les falles en la pròpia ciutat de Valéncia i fora d'ella, allà a on se la requerixca durant l'any que dura el seu regnat.
Història
La primera Fallera Major de Valéncia fon Àngels Algarra i Azuara[1] en 1931.
El 25 de giner de 1929, Pepita Samper Bono[2], abillada en el trage de valenciana, va ser elegida en Madrit als 21 anys, Mis Espanya (en aquell temps era Senyoreta Espanya), al seu regrés a Valéncia, va ser homenajada com a la màxima representant de la nostra terra valenciana i va presidir les falles d’eixe any.
Aixina puix, Pepita Samper es convertix en el precedent més immediat de la figura de “Reina Fallera” que es crearia en 1931.
En 1930 va ser un atra valenciana, Elena Plà la que fon nomenada Mis Espanya[3] i posteriorment representà a Valéncia en les nostres festes.
Al aplegar la República el 14 d'abril de 1931, es canvià el títul de “Reina Fallera” per el de “Bellea Fallera”, pero és en 1933, quan s'utilisà per primera volta el títul de Fallera Major.
Des de Pepita Samper, que oficialment mai fon Fallera Major, pero sí ho va ser en el cor de tots els valencians, fins a l'época actual, any rere any, excepte els de la Guerra Civil, les falles i els fallers, hem tingut el privilegi de simbolisar en una dona tots els sentiments d’una terra que en la festa fa gala del seu espirit generós, sensible, creatiu i amorós.
Són moltes les anècdotes i moments emotius de tots estos anys pero sense dubtes u dels més recordats és quan Sagrario Fernàndez de Cordoba[4], Fallera Major de Valéncia de 1957, va oferir en subasta la seua banda de Fallera Major de Valéncia per a ajudar als afectats per la tràgica riuada que va patir la ciutat de Valéncia en 1957.
Sistema actual d'elecció a Falleres Majors de Valéncia
El primer pas d'elecció és la preselecció. Cada comissió fallera de Valéncia que ho desige podrà presentar una candidata, en la majoria de casos estes candidates són les Falleres Majors de la comissió de l'eixercici faller anterior, i en cada sector faller es realisarà l'oportuna preselecció de falleres. El dit acte consistix en una desfilada de les candidates vestides de valencianes per a ser valorades per un jurat i per cada sector es podran triar 3 falleres en el cas que hi haja 13 candidates o més, 2 falleres si hi ha entre 12 i 7 candidates, i 1 fallera si hi ha 6 o menys candidates. El jurat pot ser de 2 tipos segons decidixca el sector: un jurat designat per la Junta Central Fallera o un jurat conformat pels presidents de les distintes falles del sector.
En segon lloc es farà l'elecció de corts a on aquelles falleres preseleccionades seran valorades durant diversos dies per un jurat designat pel president de la Junta Central Fallera i que esta conformat per persones de valia de diverses professions (Periodistes, experts en protocol, artistes fallers,...) i per gent relacionada en les falles (antigues Falleres Majors, antigues Corts d'Honor, ex-directius de la Junta Central Fallera,...). Este jurat d'entre totes les candidates tindrà la funció de triar a les tretze que consideren millors per al càrrec.
Finalment un jurat triat a votació per l'assamblea de presidents de falla i que estarà format per cinc persones que poden ser d'entre els mateixos presidents o membres del ple de Junta Central Fallera, i despuix de diversos dies compartits en les 13 candidates, triaran a la chica que consideren de més valia com a Fallera Major de Valéncia, i les 12 restants passaran a ser de la seua Cort d'Honor.
