Diferència entre les revisions de "Portal de Valldigna"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Portal3.jpg|300px|right|thumb|<CENTER>'''Portal de Valldigna'''</CENTER>]] | [[Image:Portal3.jpg|300px|right|thumb|<CENTER>'''Portal de Valldigna'''</CENTER>]] | ||
| − | El '''Portal de Valldigna''' és un portal de [[1400]] que separava la ciutat cristiana de la moreria de [[Valéncia]]. Es troba en el [[barri del Carme]], dins del districte de [[Ciutat Vella]]. És un portal sense porta, que pren el nom del [[Monasteri de la Valldigna]] ([[Simat de la Valldigna]]), la casa de l'abat del qual es trobava davant del portal. | + | El '''Portal de Valldigna''' és un portal de l'any [[1400]] que separava la ciutat cristiana de la moreria de [[Valéncia]]. Es troba en el [[barri del Carme]], dins del districte de [[Ciutat Vella]]. És un portal sense porta, que pren el nom del [[Monasteri de la Valldigna]] ([[Simat de la Valldigna]]), la casa de l'abat del qual es trobava davant del portal. |
Oberta sobre la pròpia muralla àrab del [[sigle XI]] en l'any [[1400]], era la porta d'accés a la moreria. És un arc de mig punts. Fon restaurat en [[1965]]. | Oberta sobre la pròpia muralla àrab del [[sigle XI]] en l'any [[1400]], era la porta d'accés a la moreria. És un arc de mig punts. Fon restaurat en [[1965]]. | ||
Revisió de 19:44 20 jun 2016
El Portal de Valldigna és un portal de l'any 1400 que separava la ciutat cristiana de la moreria de Valéncia. Es troba en el barri del Carme, dins del districte de Ciutat Vella. És un portal sense porta, que pren el nom del Monasteri de la Valldigna (Simat de la Valldigna), la casa de l'abat del qual es trobava davant del portal. Oberta sobre la pròpia muralla àrab del sigle XI en l'any 1400, era la porta d'accés a la moreria. És un arc de mig punts. Fon restaurat en 1965.
En el portal hi ha una reproducció del retaule original que allí va existir, dedicat a la Mare de Déu i que fon colocat en l'any 1589. El retaule representa al rei Jaume el Just en l'acte de fundació del monasteri de la Valldigna, que va otorgar a l'abat de Santes Creus, en una inscripció que acompanya a l'image i que diu "Esta vall per a la vostra causa". En la seua part superior hi ha la representació de la Mare de Déu en els escuts de la ciutat de Valéncia i del monasteri de la Valldigna. Es tracta d'un retaule dels anys 60 del sigle XX, junt al qual hi ha una inscripció que diu Nostra Dona de la Bona Son, Pregueu per nos, Portal de Valldigna.
Junt al portal es va instalar la primera imprenta del Regne de Valéncia i de la Península Ibèrica, per part del mestre impressor Lambert Palmart, en la que en l'any 1474 es va imprimir el primer llibre en la Península Ibèrica, escrit en valencià: Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de lahors de la sacratíssima Verge Maria (Trobes en Llaors de la Verge Maria). Una placa commemorativa nos ho recorda.
També, junt en el portal va tindre lloc el succés vixcut per Fra Joan Gilabert Jofré, interponent-se a l'apedregament d'un dement, despuix del qual i canviant el seu sermó quaresmal, va propiciar el que el 9 d'abril de 1409 es posaren els fonaments del primer manicomi del món que es deya Hospital dels Folls i dels Inocents.
