Sollana

Sollana és un municipi valencià en la comarca de la Ribera Baixa, enclavat dins del Parc Natural de l'Albufera. El terme municipal de Sollana està enquadrat dins de la plana que s'estén des dels contraforts de les llomes d'Espioca, l'Almaguer i Alginet fins al llac del l'Albufera: la geologia i la geografia coincidixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aigües del mar Mediterràneu; segons el catedràtic Eduardo Boscà, el sac del golf de Valéncia arribava alguns quilómetros terra adins de l'actual vora del mar, a on desembocaria directament el Xúquer, el seu actual afluent el Magre i els barrancs, entre ells el de Catarroja, que ara ho fa directament en l'Albufera, i atribuïa la formació d'este llac a la desembocadura del Xúquer.

Refermant la mateixa teoria, Nicolau Primitiu diu que esta immensa plana es formà en anar omplint-se l'Albufera i els seus marenys en els desgasts de les montanyes i les altes planures per l'arrossegament del riu a lo llarc del temps, reduint-se cada vegada més l'extensió ocupada per les aigües, ya que al menys algun braç del Xúquer discorria pel terme i, una volta desviat tot el curs del riu cap a Cullera, el solar de Sollana es completà en els sediments dels dos barrancs que l'empresonen: el barranc del Tramusser i el dels Algadins.

Hi ha l'hipòtesis que per la part septentrional del terme s'introduïa la Via Augusta procedent dels Pirineus cap a Valéncia, que ací travessava el Xúquer i es desdoblava en dos vies més: una principal que arribava a la Bètica per Saetabis, i una atra secundària que arribava per la costa a Dianium.

Història

El 13 d'abril del 1248 Jaume I va donar Sollana a Eximén d'Urrea per heretat lliure i franca. El 21 de setembre del 1270 se li concedix carta de població: en este periodo Vicent Saboya era el senyor i en 1609 pertanyia al duc de Pastrana; el seu últim senyor territorial fon el comte d'Íxer. Va mantindre pleits constants en Sueca. L'any 1564 en va tindre un a prop de la compostura del camí que unix abdós llocs, i el 1568 sobre l'aprofitament de les aigües per a la collita de l'arròs. Des de les Corts de 1342 es controla el seu cultiu. per orde real, en 1753 es va restringir el conreu de l'arròs als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir a la resta. També es va donar orde al veguer d'Alzira i a l'alcalde de Sollana que controlaren l'amollonament, desguaix i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 fanecades). En 1789 esta sifra es va duplicar a causa de cometre frau, ya que es va conrear en terres de secà i d'horta. En les Corts valencianes del 1626 l'iglésia de Santa Maria Magdalena de Sollana demanà l'exenció de pagar dret d'amortisació i sagell de 800 lliures. Conta en el convent de la Mare de Deu de la Mercé, que a mijan segle XIX estava abandonat i en estat ruïnós; en eixa época tenia un hospital per a pobres.

El 26 de giner de 1932, un grup revolucionari (aparentment, format per gent de fora de la localitat) va prendre per la força l'ajuntament, cremà l'archiu municipal en la plaça del poble, i va proclamar la República Soviètica de Sollana. La Guàrdia Civil desarmà als revolucionaris, i durant els fets al menys dos persones del poble (una, el retor) i un dels revolucionaris van ser ferits.

En 1510 tenia 57 famílies, que disminuïren sensiblement després de l'expulsió dels moriscs (44 el 1.646). Des de mitat del segle XVIII el seu creiximent demogràfic ha sigut constant: 582 habitants (sollaners) en 1787; 1.819 en 1900 i 4.467 en 1994 per a un terme de 37,3 km².

L'any 2002 celebrava el 725é aniversari de la seua carta pobla.

Economia

La seua economia es basa fonamentalment en la agricultura, encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenrollant una miqueta més al nort-oest (Alginet, Almussafes, Silla, etc.) i el traçat de l'Autopista del Mediterràneu pel seu terme poden fer canviar el panorama en els propencs anys convertint-lo en un municipi industrial. A excepció de l'espai urbà, no existix cap terreny sense conrear. No existix el secà. Dins del regadiu n'hi han els arrossars, el taronger i la dacsa. L'aigua per al rec procedix del riu Xúquer. La ganaderia conta en caps de boví, llanar, porcí i granges avícoles.

El sector industrial conta en tallers per a la fabricació de mobles, joguets i gineres de punt, a més dels grans almagasens d'exportació d'arròs i taronja.

Monuments i llocs d'interés

• Església del Raval. Sobreixen les dos torres de la seua església en frontera pròpia de neoclassicisme setcentista. L'iglésia és l'únic que es conserva de l'antic convent dels mercedaris.
• Pou Pudent. Font pública al carrer López Ibor.
• Safareig Municipal. Al costat del quarter de la Guàrdia Civil, en la travessia de la N-332. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago.
• Mercat Municipal. Al costat de la plaça de l'ajuntament. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2010
4.429	4.184	4.467	4.425	4.451	4.463	4.478	4.515	4.519	4.708	4.899

Festes

Les festes locals comencen el 22 de juliol, en la celebració de Santa Maria Magdalena, (patrona). Després de celebrar la festa hi ha un breu paréntesis (fins al 9 d'agost) durant el qual se celebren les festes del Romaní.

El 9 d'agost se celebra la tradicional ofrena al Crist de la Pietat. El 10 d'agost se celebra la festa major, en honor al Santíssim Crist de la Pietat. L'image és traslladada a la nit en processó des de l'església de la Magdalena a la del Raval, on passa la nit. L'11 d'agost se celebra el dia del Crist del Raval. A la vesprada, l'image és traslladada de nou a l'església de la Magdalena. Tradicionalment, esta nit se celebrava "la cordà", substituïda actualment per un correfoc).

El 14 d'agost se celebra la "nit de les paelles". L'Ajuntament sufraga els costs dels condiments i delimita el centre del núcleu urbà perque a la nit, a partir de les 21:00 h els veïns cuinen i després mengen les paelles. Del 16 al 27 es monta una plaça de bous de fusta a la plaça major i es deixen anar vaquetes i també bous embolats.

Per a finalisar, a finals d'agost, també se celebren les festes de la barri de Sant Ramon, en un tradicional sopar als carrers del barri.

Sollaners ilustres

• Joan Josep López Ibor, siquiatria i sexolec naixcut en Sollana en 1908.
• Pedro del Río, actor espanyol nomenat fill adoptiu de la vila.
• Francesc Vera, fotógraf.
• Theo Gil, artista plàstic de proyecció internacional.

Bibliografia

• Div. autors: Carta pobla otorgada a Sollana per Eiximén d'Urrea en 1277 (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3197-4
• Moleres Ibor, Juan: Historia de Sollana (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3245-8

Enllaços externs

• Sollana.es Lloc institucional
• Sollana.org Lloc oficial