Diferència entre les revisions de "Alcàsser"

Alcàsser ans denominat Alcácer, és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertany a la província de Valéncia, en la comarca de l' Horta Sur.

El topònim ve del vocable àrap al-qasr, "la fortalea", sent la mateixa arrel d'atres topònims castellans o andalusos en la paraula "alcàzar" (Alcazar de San Juan, per eixemple).

Geografia

Situat al sur de la ciutat de València, i a la dreta de l'antic Camí Real de Madrit. La superfície del terme es llana. Lo creuen els barrancs de Picassent i del Realó. El clima es templat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argilases i profundes, estan molt repartides en parceles. Se reguen en aigües de l'Acequia Real del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mig de pous.

S'accedix ad esta localitat des de Valéncia prenent la V-31.

Localitats llimítrofs

Alcàsser llimita en les localitats de Torrent, Catarroja, Albal, Beniparrell, Silla i Picassent, totes de la província de Valéncia.

Història

Habitada per musulmans i mossàraps, lo rei Jaume I la va cedre a Artal de Foces. En 1250 el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en 1299 la família Riusech. El 22 d'octubre de 1364, Pedro el Ceremonioso donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dona Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies després se les va vendre a Giner Rabassa per 60.000 sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens en el mero i mixt imperi. En 1400 es va vendre la baronia en pública subasta sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de València, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En 1417 fon mercada per Bernat Guillem Català i en 1443, es quan, Joan Català, va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mero i mixt imperi sobre la població. En 1446 es va vendre la baronia al seu cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de 13 de decembre de 1417, els vassalls havien de contribuir en elevades càrregues: un quart d'algunes collites, terç delme i atres drets feudals. En les Corts Valencianes de 1604, el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de 1328 va haver d'existir una església, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en 1805.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Hernández Martínez	AEI
1983 - 1987	Ricard Gil i Fabra	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Cristóbal.M. LLorens Alemany	UV
1991 - 1995	Ricard Gil i Fabra- Javier Navarro Hernández	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Julio Chanzá Romaguera	UV
1999 - 2003	Julio Chanzá Romaguera	UV
2003 - 2007	Julio Chanzá Romaguera - MªRemedios Avia Ferrer	UV- PP
2007 - 2011	Mª Remedios Avia Ferrer	PP
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Conta en una població de 8.716 habitants en 2007.

Evolució demogràfica
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007
3.200	3.411	3.530	4.055	4.368	4.473	4.679	5.449	6.555	7.191	7.229	8.351	8.505	8.716

Coleges i Instituts

Alcàsser, conta en 3 coleges d'educació primària, 9 d'Octubre, Jaume I i Santisim Crist de la Fe, est últim privat; un institut públic d'Eduació Secundaria i Bachillerat IES-Alcàsser, i una escola d'Adults.

Gastronomia

Destaquen els dolços: "plat de glòria", "coca de carabassa", "coca d'arrop", "coca fina", "coca borracha" i "pilotes dolces".

Economia

La primera mitat del segle XIX va produir fruites, blat, dacsa, prou seda (gràcies a que importava la fulla de morera dels pobles de la Ribera), i oli d'oliva que exportava a la capital.

Actualment es cultiva principalment tarongers. Pasant cada vegada més a ser un poble industrial.

Alcàsser conté 2 polígons industrials, el de "El Plà" i el de "L'Alter", diversos bancs i botigues.

Monuments

Esglesia de S.Martí Obisp (1610 - ampliada en 1805); en interesants frescs de San Martí de Tours i San Lluis Beltrà, atribuïts a Vicent López, pintor de càmara de les corts de Carlos IV i Fernando VII; aixina com la capella del Crist de la Fe (1819). Encara que la construcció data del segle XVIII ha patit importants canvis: una remodelació, una susbtitució, una restauració i diversos afegits necesaris. Destaca també dins de les construccions religioses El convent de Maria Auxiliadora.

Ademés es possible visitar el Museu de l'Horta Sur, el qual conserva o salvaguarda les tradicions de la comarca aixina com les seues costums des de 1996, moment en que fon inaugurat.

Palau de la Baronia. El antic palau, alçat sobre una fortalea d'orige musulmà, fon transformat en Ajuntament.

Festes

En l'ultima semana de juliol o primera d'agost es celebren les festes de bous, en honor als sants de la pedra. També el fi de semana més prop al dia de San Martí (en novembre) Del 15 al 19 de Març es celebren les fales, falla del Mercat, falla del Camp d'Arena i falla del Trinquet, i una semana després atra falla del poble celebra la seua semana fallera, la Falla del Raval. El dia 15 de juliol es celebren les festes de la Verge del Carmen, la seua patrona. El dilluns següent al 15 d'agost (cridat dia del gos= es celebren les festes del Santísim Crist de la Fe, celebrant les festes majors d'Alcàsser. Del 9 al 12 d'Octubre es celebra una feria medieval, puix allí estos dos dies son festa. El dia 31 es celebra any nou en la plaça del poble per a donar la benvinguda al any nou i el dia 5 de giner els reis macs s'assenten en la plaça del poble per a donar regals als chiquets que vagen a rebre-les i facen les seues respectives coles.

Enllaços externs

Ajuntament d'Alcàsser
IES-Alcàsser
Institut Valencià d'Estadística
Federació Valenciana de Municipis y Províncies - Guia Turística D'on s'ha extrait informació en el seu consentiment. [1]

@@ Llínea 29: / Llínea 29: @@
 Situat al sur de la ciutat de València, i a la dreta de l'antic Camí Real de Madrit. La superfície del terme es llana. Lo creuen els barrancs de Picassent i del Realó. El clima es templat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argilases i profundes, estan molt repartides en parceles. Se reguen en aigües de l'Acequia Real del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mig de pous.
-S'accedix ad esta localitat des de València prenent la [[V-31]].
+S'accedix ad esta localitat des de Valéncia prenent la [[V-31]].
 === Localitats llimítrofs ===