Diferència entre les revisions de "Albal"
| Llínea 71: | Llínea 71: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | La seua economia se basa principalment en | + | La seua economia se basa principalment en l'agricultura (arròs, taronges, mandarines, hortalices), la chicoteta industria, el moble i el sector servicis. La propietat de la terra esta molt repartida. |
| − | En l'actualitat el principal sector econòmic | + | En l'actualitat el principal sector econòmic és, des de fa prou anys, una potent industria del moble, forjats,plàstics,automoció,agroalimentaria... i per supost la construcció. |
| − | A esta actvitat corresponen els tres polígons industrials que te, a saber; el més dotat i major junt a la [[pista de Silla]] i llimitant ab els polígons de [[Catarroja]] i [[Beniparrell]]; el del camí de santa Anna on | + | A esta actvitat corresponen els tres polígons industrials que te, a saber; el més dotat i major junt a la [[pista de Silla]] i llimitant ab els polígons de [[Catarroja]] i [[Beniparrell]]; el del camí de santa Anna on estagué l'Hort de Calafré (joya arquitectònica decimonónica hui desapareguda); i per últim destaca el de la Cooperativa mesclant-se ya ab la zona residencial. |
| − | El sector terciari | + | El sector terciari d'Albal també és destacable ab un gran número d'empreses dedicades a la restauració encara que no a la hostlería. El terciari de servicis destaca per la proliferació de entitats bancàries per les principals avingudes de, la ya, ciutat. Mercat municipal, supermercats, tendes, farmàcies, etc. |
| − | Ab tot, la població | + | Ab tot, la població d'Albal no te una dedicació primària sino que pel contrari els treballs estan més en relació ab els sectors terciari i terciari industrial, havent funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la construcció, de la agroalimentació... etc. |
== Monuments == | == Monuments == | ||
Revisió de 15:12 2 gin 2009
| Albal | ||||
| ||||
| País : | Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Horta Sur | |||
| • Partit judicial: | Catarroja | |||
| Ubicació: | 39°23′53″N 0°24′50″O | |||
| • Altitut: | 15 msnm | |||
| Superfície: | 7,4 km² | |||
| Població: | 14.840 hab. | |||
| • Densitat: | 2005,41 hab./km² | |||
| Gentilici: | Albalenc/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 4670 | |||
| Festes majors: | 26 de juliol | |||
| Alcalde: | Ramon Marí Vila (PSPV-PSOE) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Albal és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de l' Horta Sur.
Geografia
Situat entre l'Albufera i les últimes elevacions de la Serra Perenchisa.
El terreny en que s'ubica es la planura d'aluvió que conforma tota la comarca de l'Horta. Formada pels sediments acumulats a lo llarc de millons d'anys pels numerosos barrancs d'escorrentia de la zona. Rega del Xúquer per mig de la Sequia Real i del Túria per la Sequia de Favara, que te el seu fi en el terme; les seues aigües son repartides a tot el terme per la Sequia d'Albal. Prop se troba el Parc Natural de l'Albufera
El clima mediterràneu ab temperatures suaus en hivern i en estiu. La major part de les precipitacions tenen lloc en la primavera y en la primavera d'hivern . Freqüentment, en la primavera d'hivern tenen lloc pluges torrencials generades pel fenomen de la gota freda. Ocasionalment se produïxen desbordaments dels barrancs citats.
S'accedix a esta localitat des de Valéncia prenent la V-31 i posteriorment la CV-33.
Localitats llimítrofs
Catarroja, Beniparrell, Silla i Alcàsser totes de la província de Valéncia.
Història
L'orige del municipi se remonta a l'época musulmana quant va ser fundada una alqueria àrap o casa de camp de l'época, que rebé el nom de Alboayal i que, en 1238, el rei Jaume I d'Aragó dona a Gil de Atrosillo, qui sis anys més tart, la vengué al Cabildo Catedralici de Valéncia, que conservà definitivament el senyoriu.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Agustín Zacarés Vila | AIUPA (Agrupació Independent per a la Unió i el Progrés d'Albal) |
| 1983 - 1987 | ||
| 1987 - 1991 | Agustín Zacarés Vila | UV |
| 1991 - 1995 | Agustín Zacarés Vila | UV |
| 1995 - 1999 | Agustín Zacarés Vila | UV - Independents - Contristes |
| 1999 - 2003 | Agustín Zacarés Vila - José Vicente Sanchís Vila | Alternativa Comunitat Valenciana - PP |
| 2003 - 2007 | Ramón Marí Vila | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Ramón Marí Vila | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
La seua població es de 14.061 habitants en 2005, encara que ab tendència a l'alça degut a la gran cantitat de terreny en que s'esta edificant. La major part dels recent aplegats son de la mateixa província. També s'esta experimentant una creixent immigració d'orige estranger: magrebí, llatinoamericà, oriental i d'Europa del est.
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2.293 | 2.373 | 2.673 | 3.100 | 3.547 | 4.069 | 4.784 | 7.203 | 8.101 | 9.109 | 11.973 | 14.061 | 14.840 |
Economia
La seua economia se basa principalment en l'agricultura (arròs, taronges, mandarines, hortalices), la chicoteta industria, el moble i el sector servicis. La propietat de la terra esta molt repartida.
En l'actualitat el principal sector econòmic és, des de fa prou anys, una potent industria del moble, forjats,plàstics,automoció,agroalimentaria... i per supost la construcció. A esta actvitat corresponen els tres polígons industrials que te, a saber; el més dotat i major junt a la pista de Silla i llimitant ab els polígons de Catarroja i Beniparrell; el del camí de santa Anna on estagué l'Hort de Calafré (joya arquitectònica decimonónica hui desapareguda); i per últim destaca el de la Cooperativa mesclant-se ya ab la zona residencial. El sector terciari d'Albal també és destacable ab un gran número d'empreses dedicades a la restauració encara que no a la hostlería. El terciari de servicis destaca per la proliferació de entitats bancàries per les principals avingudes de, la ya, ciutat. Mercat municipal, supermercats, tendes, farmàcies, etc. Ab tot, la població d'Albal no te una dedicació primària sino que pel contrari els treballs estan més en relació ab els sectors terciari i terciari industrial, havent funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la construcció, de la agroalimentació... etc.
Monuments
- Ermita de Santa Ana. Edificada sobre un chicotet montícul, on la tradició senyala que va ser trobada la seua image; es patrona de Albal. El edifici es ample ab arcades ogivals, ab atri i cor alt, havent sigut restaurada en 1943 i en 2005. També es venerat allí San Blas, patró del poble. El parage esta cobert de pins, ab una ampla plaça i font, següent lloc de romeria durant las festes patronals, el 3 de febrer i el 26 de juliol, instalant-se llocs per a la venda del típic "porrat".
- Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels. Construïda en 1697.
- Torre àrap.
Festes
Les principals festes son:
Son típics en festes els focs artificials, les misses, processons, concerts de música (tant de bandes com de pop-rock), cavalcates i verbenes.
Enllaços externs
- Noticies, events i actes d'Albal en Hortanoticias.com, diari digital de l´Horta
- Institut Valencià de Estadística
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació ab el seu consentiment. [1]
- Guia de comerços d'Albal
- Torre Àrap d'Albal
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Albal de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.