Diferència entre les revisions de "Albal"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{Infobox pobles |image_país = 95px |image_província = [[Image: Localisació_d'Albal_re...».)
 
Llínea 25: Llínea 25:
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Situat entre l' [[Albufera]] i les últimes elevacions de la [[Serra Perenchisa]].  
+
Situat entre [[l'Albufera]] i les últimes elevacions de la [[Serra Perenchisa]].  
  
El terreny en que s'ubica es la planura de aluvió que conforma tot la '''comarca de l'Horta'''. Formada per els sediments acumulats a lo llarc de millons d'anys per els numerosos barrancs de escorrentia de la zona. Rega del [[Xúquer]] per mig de la Sequia Real y del [[Túria]] per la [[Sequia de Favara]], que te el seu fi en el terme; les seues aigües son repartides a tot el terme per la Sequia de Albal. Prop se troba el [[Parc Natural de l'Albufera]]
+
El terreny en que s'ubica es la planura d'aluvió que conforma tota la '''comarca de l'Horta'''. Formada pels sediments acumulats a lo llarc de millons d'anys pels numerosos barrancs d'escorrentia de la zona. Rega del [[Xúquer]] per mig de la Sequia Real i del [[Túria]] per la [[Sequia de Favara]], que te el seu fi en el terme; les seues aigües son repartides a tot el terme per la Sequia d'Albal. Prop se troba el [[Parc Natural de l'Albufera]]
  
El [[clima mediterràneu]] ab temperatures suaus en hivern i en estiu. La major part de les precipitacions tenen lloc en la primavera y en la primavera d'hivern . Freqüentment, en la primavera d'hivern tenen lloc pluges torrencials generades per el fenomen de la [[gota freda]]. Ocasionalment se produïxen desbordaments dels barrancs citats.
+
El [[clima mediterràneu]] ab temperatures suaus en hivern i en estiu. La major part de les precipitacions tenen lloc en la primavera y en la primavera d'hivern . Freqüentment, en la primavera d'hivern tenen lloc pluges torrencials generades pel fenomen de la [[gota freda]]. Ocasionalment se produïxen desbordaments dels barrancs citats.
  
 
S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]] prenent la [[V-31]] i posteriorment la [[CV-33]].
 
S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]] prenent la [[V-31]] i posteriorment la [[CV-33]].

Revisió de 15:09 2 gin 2009

Albal
95px 90px
160px
País : Espanya
Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Horta Sur
Partit judicial: Catarroja
Ubicació: 39°23′53″N 0°24′50″O
Altitut: 15 msnm
Superfície: 7,4 km²
Població: 14.840 hab.
Densitat: 2005,41 hab./km²
Gentilici: Albalenc/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 4670
Festes majors: 26 de juliol
Alcalde: Ramon Marí Vila (PSPV-PSOE)
Pàgina web: {{{web}}}


Albal és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de l' Horta Sur.

Geografia

Situat entre l'Albufera i les últimes elevacions de la Serra Perenchisa.

El terreny en que s'ubica es la planura d'aluvió que conforma tota la comarca de l'Horta. Formada pels sediments acumulats a lo llarc de millons d'anys pels numerosos barrancs d'escorrentia de la zona. Rega del Xúquer per mig de la Sequia Real i del Túria per la Sequia de Favara, que te el seu fi en el terme; les seues aigües son repartides a tot el terme per la Sequia d'Albal. Prop se troba el Parc Natural de l'Albufera

El clima mediterràneu ab temperatures suaus en hivern i en estiu. La major part de les precipitacions tenen lloc en la primavera y en la primavera d'hivern . Freqüentment, en la primavera d'hivern tenen lloc pluges torrencials generades pel fenomen de la gota freda. Ocasionalment se produïxen desbordaments dels barrancs citats.

S'accedix a esta localitat des de Valéncia prenent la V-31 i posteriorment la CV-33.

Localitats llimítrofs

Catarroja, Beniparrell, Silla i Alcàsser totes de la província de Valéncia.

Història

El orige del municipi se remonta a la época musulmana quant va ser fundada una alqueria àrap o casa de camp de la época, que rebé el nom de Alboayal i que, en 1238, el rei Jaume I de Aragón dona a Gil de Atrosillo, qui sis anys més tart, la vengué al Cabildo Catedralici de Valéncia, que conservà definitivament el senyoriu.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Agustín Zacarés Vila AIUPA (Agrupació Independent per a la Unió i el Progrés d'Albal)
1983 - 1987
1987 - 1991 Agustín Zacarés Vila UV
1991 - 1995 Agustín Zacarés Vila UV
1995 - 1999 Agustín Zacarés Vila UV - Independents - Contristes
1999 - 2003 Agustín Zacarés Vila - José Vicente Sanchís Vila Alternativa Comunitat Valenciana - PP
2003 - 2007 Ramón Marí Vila PSPV-PSOE
2007 - 2011 Ramón Marí Vila PSPV-PSOE
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

La seua població es de de 14.061 habitants en 2005, encara que ab tendència al alça degut a la gran cantitat de terreny en que se esta edificant. La major part dels recent aplegats son de la mateixa província. També se esta experimentant una creixent immigració de orige estranger: magrebí, llatinoamericà, oriental y de Europa del est.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
2.293 2.373 2.673 3.100 3.547 4.069 4.784 7.203 8.101 9.109 11.973 14.061 14.840

Economia

La seua economia se basa principalment en la agricultura (arròs, taronges, mandarines, hortalices), la chicoteta industria, el moble, i el sector servicis. La propietat de la terra esta molt repartida.

En l'actualitat el principal sector econòmic es, des de fa prou anys, una potent industria del moble, forjats,plàstics,automoció,agroalimentaria... i per supost la construcció. A esta actvitat corresponen els tres polígons industrials que te, a saber; el més dotat i major junt a la pista de Silla i llimitant ab els polígons de Catarroja i Beniparrell; el del camí de santa Anna on estage l'Hort de Calafré (joya arquitectònica decimonónica hui desapareguda); i per últim destaca el de la Cooperativa mesclant-se ya ab la zona residencial. El sector terciari de Albal també és destacable ab un gran número de empreses dedicades a la restauració encara que no a la hostlería. El terciari de servicis destaca per la proliferació de entitats bancàries per las principals avingudes de, la ya, ciutat. Mercat municipal, supermercats, tendes, farmàcies, etc. Ab tot, la població de Albal no te una dedicació primària sino que per el contrari els treballs estan més en relació ab els sectors terciari i terciari industrial, havent funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la construcció, de la agroalimentació... etc.

Monuments

  • Ermita de Santa Ana. Edificada sobre un chicotet montícul, on la tradició senyala que va ser trobada la seua image; es patrona de Albal. El edifici es ample ab arcades ogivals, ab atri i cor alt, havent sigut restaurada en 1943 i en 2005. També es venerat allí San Blas, patró del poble. El parage esta cobert de pins, ab una ampla plaça i font, següent lloc de romeria durant las festes patronals, el 3 de febrer i el 26 de juliol, instalant-se llocs per a la venda del típic "porrat".
  • Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels. Construïda en 1697.
  • Torre àrap.

Festes

Les principals festes son:

  • Sant Blai. Se celebra el 3 de febrer.
  • Les Falles. En març.
  • Santa Ana. Te lloc el 26 de juliol.

Son típics en festes els focs artificials, les misses, processons, concerts de música (tant de bandes com de pop-rock), cavalcates i verbenes.

Enllaços externs

Referències