Diferència entre les revisions de "Setophaga dominica"
m Text reemplaça - 'd'crío' a 'de cria' (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències |
||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
L'àrea de cria comprén des del nort de [[Misuri]], extrem surest d'[[Iowa]], extrem sur de [[Wisconsin]], centre d'[[Illinois]], centre d'[[Ohio]], centre de [[Pennsilvània]], fins a [[Delaware]], [[Maryland]] i [[#Virginia]]; cap al sur fins al centre de [[Florida]] i la costa del [[Golf de Mèxic|Golf]], i a l'oest fins al centre-sur i l'est de [[Texas]], centre este d'[[Oklahoma]], surest de [[Kansas]] i suroest de Misuri. En gran part està absent de les altes #elevació dels [[Montes Apalaches]].<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=yetwar|títul= Yellow-throated Warbler (''Setophaga dominica'')|autor=McKay, B. & Hall, G.A.|editor=Poole, A.F.|any=2020 |consultat=2026-05-28|doi=10.2173/bow.yetwar.01}}</ref> | L'àrea de cria comprén des del nort de [[Misuri]], extrem surest d'[[Iowa]], extrem sur de [[Wisconsin]], centre d'[[Illinois]], centre d'[[Ohio]], centre de [[Pennsilvània]], fins a [[Delaware]], [[Maryland]] i [[#Virginia]]; cap al sur fins al centre de [[Florida]] i la costa del [[Golf de Mèxic|Golf]], i a l'oest fins al centre-sur i l'est de [[Texas]], centre este d'[[Oklahoma]], surest de [[Kansas]] i suroest de Misuri. En gran part està absent de les altes #elevació dels [[Montes Apalaches]].<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=yetwar|títul= Yellow-throated Warbler (''Setophaga dominica'')|autor=McKay, B. & Hall, G.A.|editor=Poole, A.F.|any=2020 |consultat=2026-05-28|doi=10.2173/bow.yetwar.01}}</ref> | ||
Inverna des de la costa de [[Carolina del Sur]] i [[Geòrgia]] cap al sur per tota la [[península de Florida]] i cap a l'oest per la costa immediata del Golf fins a l'extrem est de [[Luisiana]]; també des de la costa sur de [[Texas]] cap al sur, prop de la costa, en l'est de Mèxic, des de [[Tamaulipas]], fins a [[Belize]], [[Guatemala]], [[Hondures]] i [[Nicaragua]], i per l'alvertent del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] des d'[[Estat de Guerrero|Guererro]], fins a Guatemala i [[El Salvador]]. És un visitant rar en [[Costa Rica]] i ocasional en [[Panamà]] i [[Colòmbia]]. També en [[Bermudes]], i en el [[Mar Carib|Carib]], incloent [[Bahames]], [[Cuba]], [[Illes Caiman]], [[Islas Turcas y Caicos]], [[Jamaica]], [[L'Espanyola]] ([[Haití]] i [[República Dominicana]]) i [[Puerto Rico]].<ref name=BOW | Inverna des de la costa de [[Carolina del Sur]] i [[Geòrgia]] cap al sur per tota la [[península de Florida]] i cap a l'oest per la costa immediata del Golf fins a l'extrem est de [[Luisiana]]; també des de la costa sur de [[Texas]] cap al sur, prop de la costa, en l'est de Mèxic, des de [[Tamaulipas]], fins a [[Belize]], [[Guatemala]], [[Hondures]] i [[Nicaragua]], i per l'alvertent del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] des d'[[Estat de Guerrero|Guererro]], fins a Guatemala i [[El Salvador]]. És un visitant rar en [[Costa Rica]] i ocasional en [[Panamà]] i [[Colòmbia]]. També en [[Bermudes]], i en el [[Mar Carib|Carib]], incloent [[Bahames]], [[Cuba]], [[Illes Caiman]], [[Islas Turcas y Caicos]], [[Jamaica]], [[L'Espanyola]] ([[Haití]] i [[República Dominicana]]) i [[Puerto Rico]].<ref name=BOW/> Registrat com errante hivernal en [[Anguilla]], [[Barbados]], [[Curazao]], [[Guadalupe (França)|Guadalupe]], [[Montserrat]] i [[Sant Cristóbal i Nieves]], i fins a en les [[illes Azores]], i en [[Canadà]] en la temporada de cria. | ||
Durant la crío ocupa una gran varietat d'[[hàbitat]]s, inclosos els fondos arborats de rieres, els pantans de ciprers (''[[Taxodium]]''), les terres altes seques de pins (''[[Pinus]]'') i els boscs mixts de pins [[caducifolio]]s. A sovint és comú en rodales de pinotaeda (''[[Pinus taeda]]''); sembla preferir els grups de pins madurs alts en [[sotobosque]] obert, fins als 600 [[metro|m]] d'[[altitut]], rarament fins als 900 m. Durant la invernada, en Estats Units ocupa ambients similars als de la crío, en regions [[Neotrópico|neotropicales]], preferix els boscs secundaris semiabiertos o atres hàbitats pertorbats.<ref name=BOW/> | Durant la crío ocupa una gran varietat d'[[hàbitat]]s, inclosos els fondos arborats de rieres, els pantans de ciprers (''[[Taxodium]]''), les terres altes seques de pins (''[[Pinus]]'') i els boscs mixts de pins [[caducifolio]]s. A sovint és comú en rodales de pinotaeda (''[[Pinus taeda]]''); sembla preferir els grups de pins madurs alts en [[sotobosque]] obert, fins als 600 [[metro|m]] d'[[altitut]], rarament fins als 900 m. Durant la invernada, en Estats Units ocupa ambients similars als de la crío, en regions [[Neotrópico|neotropicales]], preferix els boscs secundaris semiabiertos o atres hàbitats pertorbats.<ref name=BOW/> | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
== Referències == | |||
<references /> | |||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 06:31 8 jul 2026
La reinita gorjiamarilla[1] (Setophaga dominica) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Setophaga. És un au parcialment migratòria; poblacions anidan en el centre este d'Estats Units i passen l'hivern en el sur de Florida, Mèxic, América Central i Antilles Majors, atres poblacions són residents en el surest d'Estats Units.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Aparte de reinita gorjiamarilla, gorgiamarilla o gorguiamarilla (en Costa Rica, Panamà i Colòmbia), se li denomina també chipe gola groga (en Mèxic), bijirita de gola groga (en Cuba), cigüita gola groga (en la República Dominicana), chipe cuelliamarillo (en Hondures), reinita gargantiamarilla (en Puerto Rico), reinita gola d'or[2] o chipe dominico.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de cria comprén des del nort de Misuri, extrem surest d'Iowa, extrem sur de Wisconsin, centre d'Illinois, centre d'Ohio, centre de Pennsilvània, fins a Delaware, Maryland i #Virginia; cap al sur fins al centre de Florida i la costa del Golf, i a l'oest fins al centre-sur i l'est de Texas, centre este d'Oklahoma, surest de Kansas i suroest de Misuri. En gran part està absent de les altes #elevació dels Montes Apalaches.[4]
Inverna des de la costa de Carolina del Sur i Geòrgia cap al sur per tota la península de Florida i cap a l'oest per la costa immediata del Golf fins a l'extrem est de Luisiana; també des de la costa sur de Texas cap al sur, prop de la costa, en l'est de Mèxic, des de Tamaulipas, fins a Belize, Guatemala, Hondures i Nicaragua, i per l'alvertent del Pacífic des d'Guererro, fins a Guatemala i El Salvador. És un visitant rar en Costa Rica i ocasional en Panamà i Colòmbia. També en Bermudes, i en el Carib, incloent Bahames, Cuba, Illes Caiman, Islas Turcas y Caicos, Jamaica, L'Espanyola (Haití i República Dominicana) i Puerto Rico.[4] Registrat com errante hivernal en Anguilla, Barbados, Curazao, Guadalupe, Montserrat i Sant Cristóbal i Nieves, i fins a en les illes Azores, i en Canadà en la temporada de cria.
Durant la crío ocupa una gran varietat d'hàbitats, inclosos els fondos arborats de rieres, els pantans de ciprers (Taxodium), les terres altes seques de pins (Pinus) i els boscs mixts de pins caducifolios. A sovint és comú en rodales de pinotaeda (Pinus taeda); sembla preferir els grups de pins madurs alts en sotobosque obert, fins als 600 m d'altitut, rarament fins als 900 m. Durant la invernada, en Estats Units ocupa ambients similars als de la crío, en regions neotropicales, preferix els boscs secundaris semiabiertos o atres hàbitats pertorbats.[4]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie S. dominica va ser descrita per primera volta pel naturaliste suec Carlos Linneo en 1766 baix el nom científic Motacilla dominica; el seu localitat tipo és: «Jamaica i Dominica», restringida posteriorment per a «Sant Dumenge».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Setophaga» es compon de les paraules del grec «sēs» que significa ‘arna’, i «phagos» que significa ‘menjar’; i el nom de l'espècie «dominica» es referix a Sant Dumenge (en l'época utilisat per a tota l'illa de L'Espanyola).[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Originalment el gènero Setophaga solament contenia una espècie, Setophaga ruticilla. Varis estudis ya trobaven que dos espècies anteriorment incloses en el gènero Parula, estaven embotides en el gènero Dendroica, d'acort en senyes genètic-moleculars. Un ampli estudi posterior de Lovette et al. (2010) va revelar que el gènero Dendroica (que llavors agrupava al voltant de 29 espècies, entre les quals la #present) era parafilético en relació a Setophaga,[6] com ya indicaven estudis anteriors i sugerit per anàlisis previs de comportament, vocalisacions i plomall, i que devien fusionar-se. Com el nom Setophaga és més antic tenia prioritat sobre Dendroica i Parula. En el mateix estudi s'una espècie, abans inclosa en el gènero Wilsonia, també estava embotida dins d'este clado i que devia transferir-se a Setophaga. Tots estos canvis taxonómicos varen ser reconeguts pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2010-B-10,[7] i pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N° 571.[8]
Es registren híbrits de la present espècie en Setophaga americana, S. pinus, S coronata i S. cerulea.[4]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[9] es reconeixen tres subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[4]
- Setophaga dominica albilora (Ridgway), 1873 – centre-este i surest d'Estats Units; inverna en Costa Rica, Cuba i Jamaica.
- Setophaga dominica dominica (Linnaeus), 1766 – Nova Jersey al centre de Florida; passa l'hivern en Bahames i Antilles Majors.
- Setophaga dominica stoddardi (Sutton), 1951 – extrem sur d'Alabama i noroest de Florida.
La forma descrita Dendroica dominica axantha Oberholser, 1974 s'inclou en albilora.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 28 de maig de 2026. P. 455.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 . Avibase. Consultat el 28 de maig de 2026.
- ↑ Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. (1984). Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Setophaga dominica en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Setophaga p. 355; dominica p. 138»
- ↑ Lovette, I.J., Pérez-Emán, J.L., Sullivan, J.P., Banks, R.C., Fiorentino, I., Còrdova-Còrdova, S., Echeverry-Galvis, M., Barker, F.K., Burns, K.J., Klicka, J., Lanyon, S.M. & Berminghan, I.(2010).Molecular phylogenetics and evolution.57 (2): 753–770ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2010.07.018.
- ↑ (juny de 2011).North & Middle America Classification Committee.
- ↑ (febrer de 2012).South American Classification Committee.
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.