Diferència entre les revisions de "Les Alcubles"

Municipi situat en la vertent sur de la zona montanyosa d'enllaç entre la Serra Calderona i la Serra d'Andilla, que separa les conques del Túria i el Palància. El relleu del terme no és molt accidentat, caracterisant-se per l'existència de foyes i explanades rodejades de cerros de mijana elevació. Esta característica permeté l'instalació d'un aeròdrom en el Pla de la Bassa, en 1936. Les principals altures son: Pedroso (878 msnm), Los Molinos (904 msnm), Verdinal (614 msnm) i La Solana (1.123 msnm) .

El terme carix de corrents fluvials importants, següent l'única a destacar la rambla de Les Alcubles, que dona orige a la rambla d'Artaix. En la part sur del terme hi ha monts coberts de pinars; en el resto hi ha pasts i mont baix (romer, espígol, etc.).

La vila està en la capçalera de la rambla de Les Alcubles, en una ampla foya rodejada per varios cerros, molt pròxima al llindany en Andilla.

S'accedix a esta localitat, des de Valéncia, agarrant la CV-35 fins a enllaçar en la CV-339 i després continuar per la CV-245.

Localitats llimítrofs

Les Alcubles llimita en les següents localitats: Andilla i Llíria en la província de Valéncia i Sacanyet, Xérica i Altura en la província de Castelló.

Història

L'història de Les Alcubles és la dels seus hòmens i dones, dedicats durant segles a l'agricultura i a la ganaderia en un mig hostil i pobre, en el que alçaren parets de pedra i menejaren enormes cantitats de terra, sense més ajuda que les seues mans i el seu ingeni, per a aterrar les montanyes i poder guanyar-se el pa en un mig obstinat en negar-lo.

Fon necessari colonisar els termes municipals colitigants i la creació d'una ret de chicotets poblats, aljups i tortuosos camins donada la distancia entre el municipi i las terres cultivades. La referencia històrica sobre el municipi de Les Alcubles més antiga que se coneix és la Real Cèdula otorgada pel Rei Jaume I, en Lleida el 10 d'abril de l'any 1257, per la que fa donació de les Viles de Les Alcubles a favor de Dª Teresa Gil de Vidaura en el Regne de Valéncia i senyala els seus llímits en els termes de Llíria, Andilla, Begís, Xérica i Altura. Anteriorment a esta data no se tenen referències, si be pel seu topònim d'orige musulmà al-qibla se pensa que pogué ser fundat per estos i que formava part de la taifa d'Alpont. El nom de Les Alcubles ve a significar migdia o ajuntament de gents segons se consulten els autors, en les referències històriques el nom apareix en plural Les Alcubles lo que parecix indicar que estigué format per varios caserius D'époques anteriors existixen jaciments disseminats pel terme municipal:

Edat del bronze: Partida del Pedroso.
Civilisació Ibera: Cerro de las Dueñas i Peña Ramino.
Civilisació Romana: Partida de los Arenales.

Després de pertànyer a Dª Teresa Gil de Vidaura i els seus descendents, i després de pertànyer a diferents senyors aplegà a ser propietat de Martí I el humà, fill de Pere IV el cerimoniós. Martí I havia sigut el fundador de la cartoixa de la Vall de Crist, i per a dotar-la de rentes per a la seua subsistència donà les viles de Les Alcubles i Altura a la mateixa per Real Cèdula el dia 1 de giner de 1407. El prior de la cartoixa prengué possessió d'Altura el 26 de març, i de Les Alcubles, el 28 del mateix mes i any. Esta situació se prolongà durant 427 anys, fins a que en 1835 se publicà el decret per el qual se suprimien els monasteris i convents religiosos que tingueren dotze professos i se procedira a la venda dels seus bens. La cartoixa de la Vall de Crist fon abandonada el 4 de setembre de 1835 i venguda a particulars. El dia 7 de setembre de 1836, durant la Primera Guerra Carlista, tingué lloc una batalla en les afores de Les Alcubles en la que Llagostera sorprengué a Buil, que pernoctava en el su eixèrcit en el municipi, i infringí una greu derrota al eixèrcit lliberal, causant-li més de 400 baixes

En l'estiu de 1885 se declarà una terrible epidèmia de còlera morbo, el 29 de juny se declarà el primer fallit per còlera morbo i en els dies successius fins al 7 d'agost se produïren 334 fallits sobre una població de 2650 habitants. La màxima virulència de l'epidèmia se produí entre el dia 12 i el 27 de juliol, on en només 16 dies falliren 291 habitants, següent especialment tràgic el fallit de més de 70 menors de 5 anys Durant la guerra civil espanyola s'instalà, en el pla de la Balsilla, al note del poble junt a la carretera que unix el poble en Altura, un aeròdrom avançat del qual els vestigis son visibles en l'actualitat. Els vestigis estan a uns 2.5 quilómetros. del poble en la carretera que du a la Cova Santa, i son un parell de edificis i un "búnker", este últim el que més original se conserva: Un dels edificis, el més apartat de la carretera, ha sigut gastat com corral per al ganado, i per lo que se veu com vivenda improvisada d'algun indigent. Durant molts anys, just al costat de la carretera se podien vore les ruïnes d'atres dos edificis, pero a principis de la década dels 90, se "restauraren", és dir entre els dos construïren una caseta de refugi.

A l'atre costat de la carretera, i en mig d'una vinya, estan les dos entrades del "búnker", que és com un túnel, en dos o tres curves per baix del terra, així pese a que l'entrada i l'eixida estan prou prop una de l'atra, el túnel és prou llarc:

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Jaime Santolaria Domindo	AI
1983 - 1987	Jaime Santolaria Domingo	OIV
1987 - 1991	José Vicente Cerverón Sebastián	PSPV-PSOE
1991 - 1995	José Vicente Cerverón Sebastián	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Salvador Mañes	PPCV
1999 - 2003	Fernando Pérez Domingo	PPCV
2003 - 2007	Fernando Pérez Domingo	PPCV
2007 - 2011	Manuel Civera Salvador	PSPV-PSOE
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
914	859	858	837	857	854	835	794	796	829

Economia

Existixen dins del terme terrenys dedicats a diversos cultius: ceps, cereals, oliveres, armelers i figueres. El vi i l'oli son les principals produccions. Per l'abundància de plantes aromàtiques hi ha gran dedicació apícola, així com d'obtenció d'essència d'espígol.

Monuments

Ajuntament. Bell edifici del segle XVII.

Llocs d'interés

Els Molins. Molins on antigament se molia el gra, foren recentment restaurats. Des de la montanya on estan ubicats se pot apreciar una bella panoràmica del poble.

Festes locals

Sant Antoni Abat. Se celebren estes festes el 17 de giner.
Romeria a la Cova Santa. El primer dissabte de maig té lloc la romeria al Santuari de la Verge de la Cova Santa, distant 13 quilómetros del poble, fent el viage d'anada i tornada a peu gran número de romers.
Festes en honor a la Verge de la Salut. Se celebren en agost, normalment entre el tercer i quart fi de semana del mes.

Veja's també

Enllaços externs

Institut Valencià d'Estadística
Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment.[1]
Web de turisme de Les Alcubles en la Comunitat Valenciana

Referències

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alcublas de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Municipis de Els Serrans
Les Alcubles • Alpont • Andilla • Ares dels Olms • Benaixeve • Bugarra • Calles • Chelva • Chestalgar • Chulilla • Domenyo • Figueroles dels Serrans • La Llosa del Bisbe • Pedralba • Sot de Chera • Titagües • Toixa • El Vilar • La Yesa

@@ Llínea 42: / Llínea 42: @@
 Fon necessari colonisar els termes municipals colitigants i la creació d'una ret de chicotets poblats, [[aljup]]s i tortuosos camins donada la distancia entre el municipi i las terres cultivades.
-La referencia històrica sobre el municipi de Les Alcubles més antiga que se coneix és la [[Real Cèdula]] otorgada pel Rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], en [[Lleida]] el 10 d'abril de l'any 1257, per la que fa donació de les Viles de Les Alcubles a favor de Dª [[Teresa Gil de Vidaura]] en el [[Regne de Valéncia]] i senyala els seus llímits en els termes de [[Llíria]], [[Andilla]], [[Begís]], [[Xérica]] i [[Altura]].
+La referencia històrica sobre el municipi de Les Alcubles més antiga que se coneix és la [[Real Cèdula]] otorgada pel Rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], en [[Lleida]] el [[10 d'abril]] de l'any [[1257]], per la que fa donació de les Viles de Les Alcubles a favor de Dª [[Teresa Gil de Vidaura]] en el [[Regne de Valéncia]] i senyala els seus llímits en els termes de [[Llíria]], [[Andilla]], [[Begís]], [[Xérica]] i [[Altura]].
 Anteriorment a esta data no se tenen referències, si be pel seu topònim d'orige musulmà  ''al-qibla''  se pensa que pogué ser fundat per estos i que formava part de la taifa d'Alpont.
 El nom de Les Alcubles ve a significar migdia o ajuntament de gents segons se consulten els autors, en les referències històriques el nom apareix en plural Les Alcubles lo que parecix indicar que estigué format per varios caserius
@@ Llínea 51: / Llínea 51: @@
 *Civilisació Romana: ''Partida de los Arenales''.
-Després de pertànyer a Dª Teresa Gil de Vidaura i els seus descendents, i després de pertànyer a diferents senyors aplegà a ser propietat de [[Martí I d'Aragó|Martí I]] el humà, fill de [[Pere IV d'Aragó|Pere IV]] el cerimoniós. [[Martí I d'Aragó|Martí I]] havia sigut el fundador de la cartoixa de la Vall de Crist, i per a dotar-la de rentes per a la seua subsistència donà les viles de Les Alcubles i [[Altura]] a la mateixa per Real Cèdula el dia 1 de giner de 1407. El prior de la cartoixa prengué possessió d'[[Altura]] el 26 de març, i de Les Alcubles, el 28 del mateix mes i any.
+Després de pertànyer a Dª Teresa Gil de Vidaura i els seus descendents, i després de pertànyer a diferents senyors aplegà a ser propietat de [[Martí I d'Aragó|Martí I]] el humà, fill de [[Pere IV d'Aragó|Pere IV]] el cerimoniós. [[Martí I d'Aragó|Martí I]] havia sigut el fundador de la cartoixa de la Vall de Crist, i per a dotar-la de rentes per a la seua subsistència donà les viles de Les Alcubles i [[Altura]] a la mateixa per Real Cèdula el dia [[1 de giner]] de [[1407]]. El prior de la cartoixa prengué possessió d'[[Altura]] el [[26 de març]], i de Les Alcubles, el 28 del mateix mes i any.
-Esta situació se prolongà durant 427 anys, fins a que en 1835 se publicà el decret per el qual se suprimien els monasteris i convents religiosos que tingueren dotze professos i se procedira a la venda dels seus bens.
+Esta situació se prolongà durant 427 anys, fins a que en [[1835]] se publicà el decret per el qual se suprimien els monasteris i convents religiosos que tingueren dotze professos i se procedira a la venda dels seus bens.
-La cartoixa de la Vall de Crist fon abandonada el 4 de setembre de 1835 i venguda a particulars.
+La cartoixa de la Vall de Crist fon abandonada el [[4 de setembre]] de 1835 i venguda a particulars.
-El dia 7 de setembre de 1836, durant la [[Primera Guerra Carlista]], tingué lloc una batalla en les afores de Les Alcubles en la que Llagostera sorprengué a Buil, que pernoctava en el su eixèrcit en el municipi, i infringí una greu derrota al eixèrcit lliberal, causant-li més de 400 baixes
+El dia [[7 de setembre]] de [[1836]], durant la [[Primera Guerra Carlista]], tingué lloc una batalla en les afores de Les Alcubles en la que Llagostera sorprengué a Buil, que pernoctava en el su eixèrcit en el municipi, i infringí una greu derrota al eixèrcit lliberal, causant-li més de 400 baixes
-En l'estiu de 1885 se declarà una terrible epidèmia de [[còlera]] morbo, el 29 de juny se declarà el primer fallit per còlera morbo i en els dies successius fins al 7 d'agost se produïren 334 fallits sobre una població de 2650 habitants. La màxima virulència de l'epidèmia se produí entre el dia 12 i el 27 de juliol, on en només 16 dies falliren 291 habitants, següent especialment tràgic el fallit de més de 70 menors de 5 anys
+En l'[[estiu]] de [[1885]] se declarà una terrible epidèmia de [[còlera]] morbo, el [[29 de juny]] se declarà el primer fallit per còlera morbo i en els dies successius fins al [[7 d'agost]] se produïren 334 fallits sobre una població de 2650 habitants. La màxima virulència de l'epidèmia se produí entre el dia 12 i el [[27 de juliol]], on en només 16 dies falliren 291 habitants, següent especialment tràgic el fallit de més de 70 menors de 5 anys
 Durant la [[guerra civil espanyola]] s'instalà, en el pla de la Balsilla, al note del poble junt a la carretera que unix el poble en [[Altura]], un aeròdrom avançat del qual els vestigis son visibles en l'actualitat.
 Els vestigis estan a uns 2.5 quilómetros. del poble en la carretera que du a la Cova Santa, i son un parell de edificis i un "búnker", este últim el que més original se conserva: