Diferència entre les revisions de "Canet d'En Berenguer"
Llínea 62: | Llínea 62: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
+ | |||
El sector immobiliari forma part del motor de Canet, conta en una inmobiliària de renom en la Comunitat Valenciana, Coral Casa Gestió Immobiliària. Líders en el sector. Les terres de cultiu són de regadiu i reben aigua del [[riu Palancia]] a través de la [[séquia]] major de Sagunt, regulades per una comunitat de regants. També s'utilisen aigües subterrànees. El cultiu més important és el [[taronger]]. Hi ha una fàbrica de conserves vegetals. | El sector immobiliari forma part del motor de Canet, conta en una inmobiliària de renom en la Comunitat Valenciana, Coral Casa Gestió Immobiliària. Líders en el sector. Les terres de cultiu són de regadiu i reben aigua del [[riu Palancia]] a través de la [[séquia]] major de Sagunt, regulades per una comunitat de regants. També s'utilisen aigües subterrànees. El cultiu més important és el [[taronger]]. Hi ha una fàbrica de conserves vegetals. | ||
En l'actualitat la seua principal activitat se centra en el sector turístic que ha cobrat un fort impuls en contar en l'excelent plaja del Racó de la mar. Igualment, es va construir el primer Institut Valencià de la Paella, encara que du anys a l'espera de ser inaugurat. | En l'actualitat la seua principal activitat se centra en el sector turístic que ha cobrat un fort impuls en contar en l'excelent plaja del Racó de la mar. Igualment, es va construir el primer Institut Valencià de la Paella, encara que du anys a l'espera de ser inaugurat. | ||
+ | |||
+ | == Llocs d'interés == | ||
+ | |||
+ | * [[Far de Canet d'En Berenguer]], coneguda com l'Iglésia fortificada. | ||
+ | * [[Iglésia de Sant Pere Apòstol de Canet d'En Berenguer]] | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
+ | |||
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
Llínea 79: | Llínea 86: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
+ | |||
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | ||
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit |
Revisió de 11:55 21 ago 2024
Canet d'En Berenguer (en castellà Canet de Berenguer), és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca del Camp de Morvedre.
Geografia
Situat en el litoral del mar Mediterràneu junt a la desembocadura del riu Palància. La superfície del terme és completament plana. El riu Palància circula per tot el seu llímit sur. Un ixent d’arena, en la part esquerra de la desembocadura del riu, forma el nomenat cap de Canet, a on es va instalar en l'any 1904 un far sobre una torre de 30 m d’altura i una base octogonal, en llum blanca conseguix un ràdio de 25 milles. El clima és mediterràneu; els vents dominants són el llevant i el nort-est. En el seu terme municipal està el port Siles.
S’accedix a este poble des de Valéncia, prenent la V-21, la V-23 i la N-340 per a, d’esta manera, accedir a la CV-317.
Barris i pedanies
En el terme municipal de Canet d’en Berenguer es troba també el núcleu de població de Plaja de Canet , també nomenat Racó de Mar.
Localitats llimítrofes
Canet d’en Berenguer està rodejat pel terme municipal de Sagunt, província de Valéncia i pel mar Mediterràneu
Administració
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Enrique Altabella | PCE |
1983 - 1987 | Enrique Altabella | EUPV |
1987 - 1991 | Enrique Altabella | EUPV |
1991 - 1995 | Enrique Altabella | EUPV |
1995 - 1999 | Enrique Altabella | EUPV |
1999 - 2003 | Enrique Altabella | EUPV |
2003 - 2007 | Amparo Maño Canet | EUPV - L'Entesa |
2007 - 2011 | Amparo Maño Canet (2007-2009)
Octavio Herranz López (2009-2011) |
EUPV-L'Entesa |
2011 - 2015 | Leandro Benito Antoni | PP |
2015 - 2019 | Leandro Benito Antoni | PP |
2019 - 2023 | Pere Joan Antoni Chordá | PSPV-PSOE |
2023 | Pere Joan Antoni Chordà | PSPV-PSOE |
Demografia
Canet d'En Berenguer conta en una població de 6.942 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.
La proximitat a Valéncia, les seues bones comunicacions en la capital i l'important desenroll del sector turístic han propiciat un espectacular creiximent demogràfic en els últims anys.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2018 | 2022 | ||||||||
1.519 | 1.578 | 1.690 | 1.975 | 2.244 | 3.562 | 2.712 | 3.669 | 4.327 | 5.060 | 6.575 | 6.942 |
Economia
El sector immobiliari forma part del motor de Canet, conta en una inmobiliària de renom en la Comunitat Valenciana, Coral Casa Gestió Immobiliària. Líders en el sector. Les terres de cultiu són de regadiu i reben aigua del riu Palancia a través de la séquia major de Sagunt, regulades per una comunitat de regants. També s'utilisen aigües subterrànees. El cultiu més important és el taronger. Hi ha una fàbrica de conserves vegetals.
En l'actualitat la seua principal activitat se centra en el sector turístic que ha cobrat un fort impuls en contar en l'excelent plaja del Racó de la mar. Igualment, es va construir el primer Institut Valencià de la Paella, encara que du anys a l'espera de ser inaugurat.
Llocs d'interés
- Far de Canet d'En Berenguer, coneguda com l'Iglésia fortificada.
- Iglésia de Sant Pere Apòstol de Canet d'En Berenguer
Vore també
Referències
- Ajuntament de Canet d'En Berenguer
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Canet d'En Berenguer
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Escolano, Gaspar Juan. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Canet d'En Berenguer.
Municipis de El Camp de Morvedre | |
---|---|
Albalat dels Tarongers • Alfara de la Baronia • Algar • Algímia d'Alfara • Benavites • Benifairó de les Valls • Canet d'En Berenguer • Estivella • Faura • Gilet • Petrés • Quart de les Valls • Quartell • Segart • Sagunt • Torres Torres |