El Puig

El Puig
Escut
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Provincia de Valencia
• Comarca:	Horta Nort
• Partit judicial:	Massamagrell
Ubicació:	39º35'22,52"
• Altitut:	5 msnm
Superfície:	26,8 km²
Població:	8.792 hab. (2022)
• Densitat:	328,05 hab./km²
Gentilici:	puchenc
Predomini llingüístic:	valencià
Còdic postal:	46540
Festes majors:	Primer dumenge de setembre
Alcalde:	José Miguel Tolosa Peiró (PPCV) per una mocio de censura al PSPV-PSOE
Pàgina web:	Web oficial d'El Puig

El Puig (en castellà El Puig) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertany a la provincia de Valéncia en la comarca de l'Horta Nort.

Els residents d'esta localitat reben el nom de puchenc, encara que a vegades es diu també pucher, lo qual és incorrecte.

Geografia

Integrat en la comarca d'Horta Nort, se situa a 18 quilómetros de Valéncia. El terme municipal està travessat per l'autovia del Mediterràneu (A-7), per l'autovia V-21 (accés nort de Valéncia) i per carreteres locals que permeten la comunicació en Rafelbunyol, Puçol i Pobla de Farnals.

El seu relleu presenta tres parts diferenciades. La primera d'elles és la més occidental i correspon a algunes estribacions montanyoses de la Serra Calderona, sent la seua altura més important el pico Cabeç Bord (240 metros), ademés de Serra Llarga (165 metros). En mig de la planura s'alcen alguns cerros de la mateixa naturalea calcàrea. Finalment es troba el llitoral, dominat per la plaja del Puig.

El poble està dominat per dos tossals, La Montanya la Patà (56 metros), la Montanya de Santa Bàrbara (41 metros). La Montanya la Patà és la més gran i el nom de la patà ve per la llegenda segons conten, el cavall del rei Jaume I el conquistador, va donar una coç en el sol del tossal, i va fer brotar aigua. En la part superior de la montanya, es troben els restants del castell. En la montanya de Santa Bàrbara, podem trobar l'ermita de Santa Bàrbara (propietat Municipal des de l'any 1994).

L'altitut oscila entre els 240 metros (Cabeç Bord) i el nivell de la mar. El poble s'alça a 22 metros sobre el nivell de la mar.

Localitats limítrofes

Noroest: Sagunt	Nort: Puçol	Norest: Puçol
Oest: Nàquera		Est: Mar Mediterrànea
Suroest: Rafelbunyol	Sur: Rafelbunyol i La Pobla de Farnals	Surest: La Pobla de Farnals

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Aurelio Badía Luis	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Aurelio Badía Luis	PSPV-PSOE
1987 - 1991	José María Vidal Peris	PSPV-PSOE
1991 - 1995	José María Vidal Peris	PSPV-PSOE
1995 - 1999	José María Vidal Peris	PSPV-PSOE
1999 - 2003	José María Vidal Peris (1999-2001) Moció de Censura María Alfonsa Vázquez Sosa (2001-2003)10​	PSPV-PSOE PPCV
2003 - 2007	Joan Francesc García Fèlix	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Eugeni Ruiz Angresola (2007-2008) José Miguel Tolosa Peiró (2008-2011)11​	PSPV-PSOE PPCV
2011 - 2015	José Miguel Tolosa Peiró	PPCV
2015 - 2019	Luisa Salvador Tomàs	PSPV-PSOE
2019 - 2023	Luisa Salvador Tomàs	PSPV-PSOE
2023	Vicent Porta Carreres	Compromís

Demografia

Conta en una població de 8.792 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2008	2010	2012	2014	2016	2018	2020	2022
6.474	6.520	6.844	6.868	7.039	7.195	7.574	7.851	8.499	8.893	9.030	8.883	8.735	8.533	8.718	8.792

Economia

La seua economia tradicionalment agrària, està en progressiu estat de transformació cap a un esquema industrial la base fonamental del qual la constituïx la metalúrgia, i el sector terciari.

Dins de la superfície llaurada, el secà ho ocupen la vinya i la garrofera i el regadiu ho ocupen els frutals com els tarongers, dacsa i hortalices, etc., encara que principal impuls econòmic del municipi ha segut el cultiu i l'exportació de la taronja. Les majors proporcions corresponen a les hortalices. La ganaderia estava representada pel vacú, oví i porcí. Per una atra part, l'activitat peixquera ha desaparegut pero en les seues plages s'han instalat ara complexos residencials d'estiu.

El sector industrial conta en varis tallers de relaminació de ferro, fàbriques de conserves vegetals, envasos de fusta, una de cerveses i d'aigua ionisada, i atres instalacions com les d'arts gràfiques, aixina com activitats relacionades en el sector hosteler i salons de celebracions.

L'urbanisme en el municipi es desenrolla en dos zones perfectament delimitades, la primera en el caixco urbà i en segon lloc, en els sectors propencs a les plages.

Monuments

• Monasteri d'El Puig, data del sigle XIII.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament d'El Puig
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de El Puig
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
• Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre El Puig.