República de Malta

Repubblika ta' Malta Republic of Malta República de Malta

Bandera Escut

himne nacional: L-Innu Malti     Capital  • Població  • Coordenades La Valleta 7.650 35_50_N_14_35_E_ 35º50'N 14º35'E ciutat més poblada Birkirkara 22.232 Hab. (2011) Idiomes oficials Forma de govern República parlamentària President Primer ministre Marie-Louise Coleiro Preca Joseph Muscat Independència  •  • Data Del Regne Unit 21 de setembre de 1964 Superfície  • Total  • % aigua Fronteres Lloc 206º 316 km2 0 km Població  • Total  • Densitat Lloc 165º 423.282 (2013) 1.339,5 hab/km2 PIB (nominal)  • Total (2007)  • PIB per càpita Lloc 124º US$ 7.419 mill n/d PIB (PPA)  • Total (2008)  • PIB per càpita Lloc 108º €7.824 millons n/d IDH (2013) 0,829 (39º) – Molt alt Moneda Euro (€, EUR) ‎Gentilici Maltés, sa Fus horari  • en estiu UTC+1 UTC+2 Domini Internet .mt Prefix telefònic +356 Prefix radiofònic 9HA-9HZ Sigles país per a automòvils M Còdic ISO 470 / MLT / MT Membre de: Unió Europea, Mancomunitat de Nacions, ONU, OSCE, COE 1 Se parla també italià.

La República de Malta (en maltés: Repubblika ta' Malta) és un país insular densament poblat compost per un archipèlec situat en el centre del Mediterràneu, al sur d'Itàlia, a l'orient de Tunísia i al nort de Líbia. Degut a la seua situació estratègica, ha segut governat i disputat per diverses potències a lo llarc dels sigles. Des de 1964 és independent i en 2004 s'adherí a l'Unió Europea.

Geografia

L'archipèlec maltés es troba en el llímit de la Placa Africana, molt prop de la Euroasiàtica. Ho componen les illes habitades de Malta (la major en tamany i importància), Gozo i Comino (Malta, Għawdex i Kemmuna, respectivament en maltés). En les seues costes hi ha una gran cantitat de baïes que proveïxen bons ports. També conta en atres illes de menor tamany entre les que destaquen els illots de Filfla i de Cominotto, o les Illes de Sant Pablo.

El clima local és templat mediterràneu en hiverns plujosos pero poc marcats (~14°C) i estius secs i càlits (~25°C). De fet, a soles hi ha dos estacions, lo que atrau a molts turistes, especialment durant els mesos estivals.

Des del punt de vista fitogeogràfic l'archipèlec pertany a la província liguro-tirrena de la conca del Mediterràneu, dins del Regne Holàrtic. El Fondo Mundial per a la Naturalea (WWF) ho inclou en la ecorregió de bosc mediterràneu denominada bosc mixt i escleròfil del Tirré i l'Adriàtic.

Illes

Les principals illes i les úniques habitades del país són Malta, Gozo i Comino (Kemmuna). Atres illes que fan part de l'archipèlec són: Cominotto (Kemmunett, deshabitada), Filfla, Roca Fungus (en maltés Il-Ġebla tal-Ġeneral), Illa Manoel (la qual està unida per un pont a la ciutat de Gżira), i les Illes de Sant Pablo; cap conta en habitants permanents. Les illes de Malta han segut una república independent des de 1964. El centre del govern, del comerç i de la cultura és la capital, La Valleta, situada en la zona oriental de Malta.

Les illes de Malta són les següents:

Cominotto i l'Estany Blau.

• Comino
• Cominotto
• Delmarva
• Filfla
• Gozo
• Halfa
• Illes de Sant Pablo
• Malta
• Manoel
• Tac-Cawl
• Ta'Fraben

Malta també conta en les següents roques: la Roca Barbaganni, la Roca Fessej, la Roca Fungus, la Roca Għallis, les Roques de la (de la Gran i de la Menuda) Estany Blau, la Roca Sala i la Roca Xrob l-Għaġin.

Govern i política

Tribunal de Malta.

El sistema unicameral de Malta està centrat en una Cambra de Representants, coneguda en maltés com Kamra tar-Rappreżentanti, que és elegida per sufragi universal directe per mig de vot simple transferible cada cinc anys, a menys que la Cambra siga dissolta pel President en consulta en el Primer Ministre. La Cambra de Representants posseïx 65 escans. No obstant, quan un partit obté la majoria absoluta dels sufragis pero no dels escans, pot obtindre els que li facen falta per a alcançar la majoria parlamentària.

El President de la República és elegit cada cinc anys per la Cambra de Representants.

Els principals partits polítics són el Partit Nacionaliste de Malta que és demócrata cristià i està integrat en el Partit Popular Europeu, i el Partit Laborista de Malta que és socialdemócrata i forma part del Partit Socialiste Europeu. Existix un partit vert (Alternattiva Demokratika) i un d'extrema dreta (Imperium Europa) que no té escans. El Partit Laborista de Malta és el governant, en el Primer Ministre Joseph Muscat, des del 11 de març del 2013.

Economia

Els majors recursos de Malta són la pedra calcàrea, la seua estratègica ubicació geogràfica i les seues reduïdes dimensions.

Malta a soles produïx el 20 % dels aliments que consumix, té suministrament llimitat d'aigua dolça i no posseïx fonts d'energia pròpies. L'economia depén del comerç exterior (servint com a port de transbordo per als bucs), de les #manufactura (especialment electròniques i textils) i en gran mesura del turisme.

La producció cinematogràfica és un factor de creiximent de l'economia maltesa, en rodar-se anualment vàries películes estrangeres de gran presupost. El país ha aumentat les exportacions de molts atres tipos de servicis com la banca i les finances.

Malta i Tunis estan discutint l'explotació comercial de la plataforma continental entre abdós països, particularment els recursos petrolífers.

Demografia

En 2010, Malta tenia oficialment una població censada de 420 000 habitants, dels quals 10 000 viuen en La Valeta (la capital té una @conurbación que supera els 100 000 habitants), 20 350 en Birkirkara (38 000 en la conurbació), 20 300 en Qormi, i 13 500 en Sliema. Malta posseïx la més alta densitat de població, uns 1300 hab./km², entre els països de l'Unió Europea.

Llengües

Les seues llengües oficials són el maltés i l'anglés, pero dos terços de la població són capaces de parlar i entendre italià, que va ser l'idioma oficial de l'estat fins a l'any 1934. Durant molts anys l'us d'esta llengua, que havia tengut una extensió relativament gran en el passat, va disminuir per l'influència britànica i a la política oficial adversa a la llengua italiana. No obstant, des dels anys xixanta en Malta es rep la televisió italiana, la qual ha portat en si a una reaparició de l'italià, sobretot entre els jóvens. Casi dos terços d'ells saben parlar italià. Les festes locals són similars a les de l'Itàlia meridional: bodes, batejos i, més prominentment, les festes dels sants.

Pero l'anglés també té una presència important en l'illa. És la llengua que s'usa en les relacions comercials i en l'Universitat. En l'actualitat tots els maltés parlen anglés de manera fluïda e inclús és la llengua principal en la majoria dels coleges. L'influència britànica com a antiga colónia anglesa va propiciar l'aparició d'escoles d'anglés de caràcter britànic. El clima i uns preus més competitius fan d'esta illa un lloc idòneu per a estudiar anglés.

Cultura

La cultura de Malta reflectix l'influència dels països que la varen governar fins a 1964, en particular Itàlia i Regne Unit. Les costums, les llegendes i el folclore maltesos són estudiats i categorisats llentament, com qualsevol atra tradició europea.

En la catedral de Sant Joan, construïda en 1577, es pot apreciar el llenç de La decapitació de Sant Joan Batista, de Caravaggio, qui va viure uns mesos en l'illa pero va ser expulsat en càrrecs d'homicidi. En la sèu de Govern, ubicada en l'antic Palau del Gran Mestre l'Armeria, es poden apreciar més de 5.000 armadures de la Orde de Malta. En La Valleta es troba el museu de Belles arts, el museu d'Arqueologia, el Fort Sant Elmo i el Museu de l'Inquisició. Els museus Marítim i del Gran Lloc de 1565 revelen el turbulent passat de les chicotetes illes. El Museu Nacional de la Guerra i el Refugi de la Segona Guerra Mundial presenten informació sobre conflictes més recents.

En Gozo, es poden apreciar la majoria dels Temples Prehistòrics en Malta, considerats Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco.

Les discoteques, els restaurants, i els clubs nocturns de la localitat de San Ġiljan estan oberts fins a altes hores de la matinada.

Gastronomia

La cuina maltesa naix de la llarga relació entre els maltés i els espanyols que han governat les illes. La fusió de sabors li ha donat a la seua cuina un sabor distintiu dins de la cuina mediterrànea. Encara que conta en molts plats originaris, moltes receptes presenten una forta influencia culinària italiana (especialment siciliana) i turca. Alguns plats típicament maltesos són ftira biż-żejt, ġbejniet, pastizzi i Ross il-Forn. El "froż-del" més be coneguda com el menjar dels presos, un plat molt típic entre els maltés.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre República de Malta.