Beniajar

Beniajar
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	Vall d'Albaida
• Partit judicial:	Ontinyent
Ubicació:	38º 50' N 00º 25' O
• Altitut:	396 m.
Superfície:	11'53 km²
Població:	207 hab. (2021)
• Densitat:	18,99 hab./km²
Gentilici:	Beniagí/na
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46844
Festes majors:	L'última semana d'agost
Alcalde:	Francisco Giner Monzó (PPCV)
Pàgina web:	Web oficial de l'Ajuntament

Beniajar (en castellà Beniatjar) és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

Situat en la vertent nort de la Serra del Benicadell, en el sector sur de la vall d'Albaida. El terme es allargat, de nort a sur; el sector nort és suaument aonat, mentres que pel sur està llimitat per la sierra del Benicadell. El riu Micena circula d'est a oest, per tot el llímit nort; li afluïx el barranc de Beniajar, que servix de llímit per l'oest.

El clima és continental; els vents més freqüents són el ponent i el llevant; este és el que du les pluges, generalment d'autumne a primavera. En els alts de la sierra del Benicadell neva en giner i febrer. El poble està sobre un alter al peu del pic del Benicadell.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-40 i accedir a la CV-60 per a finalisar en la CV-611.

Localitats llimítrofs

El terme municipal de Beniajar llimita en les següents localitats: Castelló de les Guerres, Otos, La Pobla del Duc, Ràfol de Salem, Salem, totes elles de la província de Valéncia aixina com en Beniarrés i Gayanes de la província d'Alacant.

Història

Encara que s'han trobat restos de la cultura de l'Edat de Bronze, l'orige de Beniajar és una alqueria musulmana, que fon conquistada per Jaume I i concedida a Paz de Tarazona en l'any 1258. De població morisca, contava en l'any de l'expulsió (1609) en cent famílies. Erigida en baronia, va pertànyer primer al ducat de Vilafermosa i despuix al marquesat de Milán. Conjuntament en Otos, formà una vicaria de moriscs que depengué eclesiàsticament de El Ràfol de Salem fins a l'any 1535; no obstant no serà fins a l'any 1574, quant se convertixca en parròquia independent.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	n/d	n/d
1983 - 1987	n/d	n/d
1987 - 1991	n/d	n/d
1991 - 1995	n/d	n/d
1995 - 1999	n/d	n/d
1999 - 2003	n/d	n/d
2003 - 2007	Francisco Giner Monzó	PPCV
2007 - 2011	Francisco Giner Monzó	PPCV
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

La seua població és de 207 habitants en l'any 2021 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2017	2021
253	258	262	245	240	231	229	240	235	219	207

Economia

L'economia se basa en l'agricultura, a base de camps abancalats en les estribacions de la serra. En la montanya hi ha una extensa zona de pinar i mont baix. Predominen els cultius de secà cep, cereals i oliveres. Aprofitant l'aigua de vàries fonts a través de basses se sembrem creïlles, dacsa i hortalices.

Monuments

Les Fontetes de Beniajar

• Iglésia Parroquial. Està dedicada a la Verge de l'Encarnació; té dos taules atribuïdes a Joan de Joans.

• Nevera. En la cresta del Benicadell hi ha una antiga nevera.

• Pont dels Moros. Antic pont de pedra en la carretera cap a Otos.

• Les Coves Rupestres. Antigues coves en restos de pintures esquemàtiques, pròpies de l'Edat dl Bronze. Sense protecció administrativa i de difícil accés.

• Les Fontetes. Bon lloc per a realisar un descans mentres se puja des del poble al cim del Benicadell (1111 m.).

• Castell de Carbonera. Restos de l'antic castell de Rodrigo Díaz de Vivar, el Sit.

• Patrimoni natural. Oliveres milenàries, pinars i senders.

Festes locals

• Festes patronals. Celebra estes festes durant l'últim fi de semana d'agost (dimecres a dissabte), en honor a Sant Roc, Divina Aurora i el Santíssim Crist del Consol.

• Atres festes d'interés cultural. Septenari i Festa a la Verge dels Dolors (semana anterior al divendres de Passió), festa a la Nostra Senyora de l'Encarnació, titular de la parròquia (25 de març); la Nostra Senyora de l'Assunció (15 d'agost); Estrenes, segon dia de Nadal; Despertà", Dumenge de Resurrecció i dia de la Divina Aurora; "Salpassa", Dimarts/Dimecres Sant.

• Atres actes d'interés cultural. "L'arreplegà de l'oli", segon dia de Pasqua: Donatiu en espècies (oli) al retor.

Gastronomia

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, carns...).

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Beniatjar de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Beniajar.
• Ajuntament de Beniajar
• Federació Valenciana de Municipis i Provincies - Guía Turística D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment.