Idioma gallec

Gallec Galego
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:	Espanya i Portugal
Regió:	Galícia i Castella i Lleó. Encara aixina, n'hi ha certa controvèrsia respecte a l'eonaviego, en l'occident asturià ya que per un costat hi han filòlecs que consideren este parlar com a gallec, atres com a asturià, i atres simplement com a un dialecte de transició. Al mateix temps està A fala en Extremadura, que hi ha controvèrsia també si nomenar-ho portugués, gallec, transició…
Parlants:	2.587.407
Rànquing:	No està entre els 100 primers.
Família:	Indoeuropea   Itàlica    Romanç     Ítalo-occidental      Sub-grup Occidental       Grup Galo-Ibèric        Grup Ibero-Romanç         Sub-grup Galaico-Portugués          Gallec
estatus oficial
Llengua oficial de:	Galícia
Regulat per:	Real Academia Galega
còdics de la llengua
ISO 639-1	gl
ISO 639-2	glg
ISO/FDIS 639-3	glg
SIL
vore també: llengua

El gallec (galego en gallec) és la llengua pròpia de Galícia, a on és oficial junt al castellà. Està molt emparentat en el Portugués, en el que formà unitat llingüística (galaicoportugués) durant l'Edat Mija. Diferents entitats culturals defenen el idioma gallec com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic gallec-luso-africà-brasileny.

Extensió

Ademés de ser usat en Galícia, també es parla i es permet la seua ensenyança reglada en el occident del El Bierzo (Província de Lleó) i en una chicoteta zona de Zamora dita Las Portillas, abdós de Castella i Lleó, segons un acort entre la Conselleria de Educació de la Junta de Galícia i la Conselleria de Educació de Castella i Lleó. En el curs 2005-06 cap colege sanabrés solicità encara impartir la assignatura optativa de gallec, front als 844 alumnes que ya l'estudien en 9 municipis bercians, a càrrec de 47 professors. Ademés en el Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó, en el seu artícul 5º, s'indica: "Gojaran de respecte i protecció la llengua gallega i les modalitats llingüístiques en els llocs en que habitualment s'utilisen".

En tres municipis cacarenys, fronteriços en Portugal, de la vall del Jàlama (Valvert del Fresno, Eljas i San Martín de Trevejo) es parla A fala, una llengua sobre la que no hi ha acort sobre si és una tercera rama del gallecportugués de la península Ibèrica, un portugués antic de las Beiras en superestrats lleonés i castellà o un gallec en superestrats lleonés i castellà, afirmant alguns historiadors que procedix dels gallecs participants en la Reconquista que s'assentaren en eixes zones. Mentres que el Bloc Nacionalista Galego pretendia implantar l'ensenyança del gallec en esta regió, la Junta d'Extremadura rebujà de pla la proposta.

També es parla en els concells limítrofs del Principat d'Astúries pertanyents a la comarca del Eo-Navia, diguent-se eonaviec o gallec-asturià, encara que este és un punt sobre el que hi ha gran controvèrsia. Per un costat es troba la romanística internacional, dels quals els seus estudis afirmen que la llengua natural d'esta comarca asturiana pertany formalment al conjunt llingüístic galaico-portugués; en el punt contrari es posicionen el govern del Principat, l'Acadèmia de la Llengua Asturiana i certs sectors del nacionalisme asturià, que reivindiquen l'asturianitat de les parles situades entre el Nàvia i el Eu; considerades com a una transició entre el tronc galaico-portugués i el asturlleonés, en contra dels estudis llingüístics que afirmen el caràcter de transició entre les dos llengües per a la varient occidental de la llengua asturiana.

Una enquesta llingüística realisada en l'any 2004 en Catalunya pel seu govern autònom revela parlants de gallec en la regió. La extrapolació poblacional situava en 61.400 els habitants catalans que consideraven el gallec com a primera llengua, 21.000 els que la consideraven llengua pròpia i 11.300 els que la consideraven llengua habitual.

Les comunitats de gallecs en Hispanoamèrica, especialment en Buenos Aires (Argentina), Caraques (Veneçuela), Montevideo (Uruguay), La Habana (Cuba), Ciutat de Mèxic (Mèxic) i en Europa, el conserven en bona precarietat, i en Brasil en adaptacions i girs del portugués brasileny.

Història

El gallec prové del gallec-portugués (o galaico-portugués), llengua migeval frut de la evolució del llatí en la zona noroccidental de la península Ibèrica, concretament en part de la antiga província romana de Gallaecia, que comprenia el territori de Galícia actual, el nort del actual Portugal, Astúries, l'actual província de Lleó i part de Zamora.

Recentment s'ha trobat el document més antic escrit en gallec que es conserva, que data de 1228, es tracta del fur de Castro Calderas (<<Foro do bo burgo do Castro Caldelas>>) otorgat pel rei Alfonso IX en abril de dit any a la vila orensana.

Durant l'Edat Mija, el gallec-portugués sigué, junt en el occità, la llengua vehicular de la creació poètica trovadoresca en tota la Península Ibèrica. El rei de Castella Anfós X el Savi escrigué en gallec-portugués les seues Cantigas de Santa María.

La preeminència castellana, que sobrevingué en posterioritat a la influència sobre la noblea gallega de la castellana a finals de l'Edat mija, portà en la pràctica el abandono d'esta llengua del àmbit públic (diglòsia). L'influència del castellà, aixina com el aillament (que en gran mida va contribuir a mantindre térmens que en portugués passaren a ser clasificats com arcaismes), provocà que el gallec anara distanciant-se del portugués, la llengua oficial del regne de Portugal, que conegué ademés una important expansió ultramarina. En Galícia es coneix a esta época, que es prolonga dasta finals del sigle XIX, com els séculos escuros (sigles foscs).

A finals del sigle XIX es produïx un moviment lliterari conegut com Rexurdimiento, en el qual, gràcies a autors com Rosalía de Castro, Curros Enríquez, Valentín Lamas Carvajal o Eduardo Pondal, es convertix el gallec en llengua lliterària, encara que casi exclusivament utilisada en poesia. A començaments del sigle XX comença a ser utilisada en els mítins pels partits galleguistes. En l'any 1906 es fundà la Real Acadèmia Gallega, institució encarregada de la protecció i difusió del idioma. En el Estatut d'Autonomia de 1934 el gallec és reconegut com a llengua cooficial, junt en el castellà. Encara que, tras la guerra civil seguix un periodo de repressió llingüística, que fa que durant els anys quaranta casi tota la lliteratura gallega s'escriga en exili. No obstant, durant els anys xixanta té loc un important canvi, i des de l'any 1978 el gallec és reconegut com a oficial en Galícia per la Constitució Espanyola i pel Estaut d'Autonomia de 1981.

Actualment, el us del gallec sobre el espanyol és majoritari en les àrees rurals, i es menor el seu us en les grans urbes, degut a la influència del castellà. Encara aixina, segons el més recent estudi sobre les costums idomàtiques de la població gallega, el gasta en torn a un huitanta percent de la població, i segons un cens de 1001, pot parlar gallec un 91,04% de la població. Si be és el idioma percentualment mé sparlat enre els propis de les nacionalitats històriques espanyoles, goja de manco reconeiximent social que, per eixemple, el català, que també ha patit polítiques centralistes represives durant el franquisme, segurament perque finals des de la Edat Mija sigué dientificat pels propis gallecs com la llengua dels llauradors i de les capes baixes de la societat. En la pràctica, gran part dels gallecparlants parlen una varietat poc cuidada del gallec, que introduix numerosos castellanismes lèxics, fonètics i prosòdics encara que manté construccions i una esència netament gallegues, si be en ambents urbans sol parlar-se una autèntica barreja de castellà i gallec nomenada tradicionalment castrapo.

Tots els anys se celebra el Dia de las Letras Gallegas (Dia de les Lletres Gallegues) (17 de maig), dedicat a un escritor en esta llengua triat per la Real Academia Gallega de etnre aquells morts fa més de deu anys. Este dia és utilisat pels organismes oficials i per colectius socioculturals per a preservar i potenciar el us i el coneiximent tant de la llengua com a de la lliteratura gallega.

Us del gallec

Parlants de gallec com a primera llengua segons els cens de població i vivenda de l'Instituto Galego d'Estadistica.

Galícia

Us real de la llengua gallega (2001)
	Total	Seempre		A voltes		Mai
Total	2.587.407	1.470.836	56’84%	783.780	30’29%	332.791	12’86%
De 5 a 9 anys	101.840	38.329	37’63%	48.651	47’77%	14.860	14’50%
De 10 a 14 anys	122.747	50.891	41’46%	60.430	49’23%	11.426	9’30%
De 15 a 19 anys	156.950	69.760	44’44%	66.343	42’27%	20.847	13’28%
De 20 a 24 anys	207.341	95.008	45’82%	77.044	37’15%	35.289	17’01%
De 25 a 29 anys	213.402	96.059	45’01%	79.586	37’29%	37.757	17’69%
De 30 a 34 anys	201.392	94.785	47’06%	72.506	36’00%	34.101	16’93%
De 35 a 39 anys	193.342	96.992	50’16%	65.641	33’95%	30.709	15’88%
De 40 a 44 anys	191.180	104.074	54’43%	60.615	31’70%	26.491	13’85%
De 45 a 49 anys	174.056	100.166	57’54%	51.965	29’85%	21.925	12’59%
De 50 a 54 anys	168.473	102.227	60’67%	46.607	27’66%	19.639	11’65%
De 55 a 59 anys	163.029	106.103	65’08%	39.920	24’48%	17.006	10’43%
De 60 a 64 anys	135.040	94.459	69’94%	27.844	20’61%	12.737	9’43%
Más de 65 anys	558.615	421.983	75’54%	86.628	15’50%	50.004	8’95%

Competència llingüística en gallec (evolució)
Fecha	Entenen	Parlen	Lligen	Escriuen
Cens 1991	96’96%	91’39%	49’30%	34’85%
Cens 2001	99’16%	91’04%	68’65%	57’64%

Dialectes

Divisió dialectal del Gallec.

Segons la separació dialectològica de galícia empleada per orgaismes com la Real Academia Gallega (RAG) i el Insituto da Lingua Galega (IKG) existixen tres blocs llingüístics reconeguts, cada u en ses particularitats. El bloc occidental abrca les Rias Baixas i arriba fins a la zona de Santiago de Compostela. El central ocupa la gran majoria del territori gallec, mentres que el oriental comprén les zones més orientals de Galícia i els territoris la gran majoria del territori, Lleó i Zamora. Estos blocs estan caracterisats per laf orma de construir el plural de les paraules acabades en -n, sent les isogloses que els delimiten cans/cas (bloc oriental i centra, respectivament) i cas/cais (blocs central i occidental, també respectivament).

Ell filòlec portugués Cintra, que estudià els dialectes gallecs com a pertanyents al diasistema gallec-portugués i dels quals els seus treballs son considerats de referència en Portugal, preferí separar el territori gallec en dos àrees: l'occidental, que presenga gheada (aspiració del fonema /g/ convertint-se en una /h/ aspirada similar a la del inglés) i la oriental, que no presenta este fenòmen.

Fonologia

La llengua gallega dispon de set vocals en posició tònica (a diferència del portugués, que son sistema vocàlic incluix dotze fonemes), en la excepció del àrea ancaresa que pesenta vocalisme nasal, lo que supon dotze vocals (al igual que el portugués). Les vocals son /i/, /e/, /ɛ/, /a/, /ɔ/, /o/, /u/. Utilisa el mateix sistema vocàlic que el valencià.

En posició àtona, el número de vocals es reduix a cinc, puix es suprimix la diferència entre e oberta i tancada, i entre o oberta i tancada.

A diferència de lo que ocorrix en portugués, la nasalitat no és un rasc pertanyent en el vocalisme gallec, pese a estar present en el consonant nasal velar sonora /ŋ/ que interferix en la fonació, tant en mig de paraula (funme, cansei) com al final de paraula (cor, camió).

El gallec admetix 16 diptoncs o combinacions de dos vocals en una mateixa sílaba. Dits diptoncs son decreixents i quan la primera vocal te un major grau d'obertura que la segón, i creixents, quan ocorrix al revés.

Els diptoncs decreixents del gallec son els següents:

• /ai/ (eix. "laborais")
• /au/ (eix. "causa")
• /ei/ (eix. "conselleiro")
• /eu( (eix, "defendeu")
• /iu/ (eix. "viviu")
• /oi/ (eix. "escoitar")
• /ou/ (eix. "Ourense")
• /ui/ (eix. "puido")

Els diptoncs creixents són:

• /ia/ (eix. "diante")
• /ie/ (eix. "ciencia")
• /io/ (eix. "cemiterio")
• /iu/ (eix. "triunfo")
• /ua/ (eix. "lingua")
• /ue/ (eix. "frecuente")
• /ui/ (eix. "lingüista")
• /uo/ (eix. "residuo")

Vore també

• Normativa del Idioma Gallec
• Galícia
• Dia de les Lletres Gallegues